Si un escriptor d’èxit decideix treure’s del damunt tota la impostura del món literari, la llista de coses que no ha de fer pot ser força llarga. Jasper Gwyn no vol fingir més i, per tallar la farsa de la personalitat literària, publica a la seva última columna a The Guardian que no escriurà més llibres. Però Mr. Gwyn és escriptor fins al moll de l’os, ho és per instint i per natura, i en conseqüència haurà de trobar la manera de poder escriure sense trencar la seva promesa. Per guanyar-se la vida, s’haurà de reinventar l’ofici, buscarà el seu propi origen de la literatura i s’endinsarà en una obsessió singular, gairebé màgica, només possible gràcies a la lucidesa i la imaginació d’Alessandro Baricco.
Una novel·la amena i intrigant, fàcil de llegir i sorprenent en el plantejament. Es pot escriure de la mateixa manera que es pinta un quadre?, quin seria el resultat?. Jasper Gwyn experimenta amb els formats.
Poc abans de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, una nena és abandonada en un vaixell amb destinació a Austràlia. Una misteriosa dona, anomenada l’Autora, ha promès cuidar d’ella, però l’Autora desapareix sense deixar cap rastre.
Una novel·la fresca, amena i trepidant que explica una història que comença l’any 1423 amb el rei Alfons el Magnànim a la ciutat de Marsella i continua l’any 2009 a Cardona. Des del primer moment captiva el lector l’espiral d’intrigues i conxorxes polítiques i eclesiàstiques amb connotacions històriques.
En el segle XVIII Lady Marchamont encarrega a un llibreter la busca d’un text perdut, el llibreter es veurà submergit en un món d’espies, codis xifrats, falsificacions…).