Aquell home vell, dret a la popa del vaixell, és el senyor Linh. Marxa del seu poble, del país dels seus avantpassats, que ha quedat devastat per la guerra. Amb una mà agafa una maleta, amb l’altre braç sosté una nena de poques setmanes que s’ha quedat sense pares i que es diu Sang Diû. El vaixell arriba al port d’una ciutat freda i grisa. Hi ha centenars de refugiats. La gent i l’entorn són desoladors. Malgrat tot, el senyor Linh troba un amic, el senyor Bark, un home gros i solitari. No parlen la mateixa llengua, però tots dos entenen la música de les paraules i la timidesa dels gestos. El senyor Linh té un cor senzill. Un cor trencat per la guerra i el dol que si encara batega és per la petita Sang Diû.
L’autor, Philippe Claudel (1962) dóna classes a la Universitat de Nancy i també ensenya en presons i d’altres centres per a gent amb dificultats.
Una novel·la curta, d’estructuira simple i pocs personatges però molt entranyable i d’una gran emotivitat. Una història que commou el lector.
La Maria Listru té sis anys, tres germanes grans i una mare pobra i viuda. Viu en un poble de l’interior de Sardenya, durant els anys cinquanta. La modista del poble és una viuda sense fills que no es va arribar a casar mai. Entre la nena i la modista es teixeix un singular vincle maternofilial, només possible en una cultura com la de Sardenya que —com tantes illes— ha aconseguit preservar antigues tradicions amb naturalitat. Entre aquestes tradicions hi ha l’art secret de la modista, que és l’ofici d’acabadora, la que ajuda a ben morir.
El diari vermell de la Carlota només és per a tu si penses que la sexualitat és una activitat natural de les persones, molt lúdica, que permet una gran comunicació i complicitat i que, en ella mateixa, no té res a veure amb actes dolents ni bons. El llibre que tens a les mans no és ben bé una novel·la ni tampoc un diari. És un llibre amb uns capítols novel·lats, en els quals la Carlota estableix una relació sentimental i sexual amb en Flanagan (el famós detectiu de llibres com No demanis llobarro fora de temporada), i amb uns altres capítols.
El món groc és una injecció d’optimisme ideal per a tothom. En poc més de 100 pàgines, l’Albert Espinosa és capaç de fer canviar la concepció de la vida al més negatiu tot destapant vessants emocionals que coneixem però que en molts casos no som capaços d’apreciar.
El curiós incident del gos a mitjanit és una novel·la que no sassembla a cap altra. El narrador, Cristopher Boone, té quinze anys i pateix una forma lleu dautisme. Sap molt de matemàtiques i poc sobre els éssers humans. Li agraden les llistes, els sistemes, la veritat… Odia el groc, el marró o que toquin. Mai ha anat sol més enllà de la botiga de la cantonada, però quan descobreix que algú ha matat el gos duna veïna, decideix iniciar una investigació. Lluny de fracassar, la recerca de Christopher, que emula el seu admirat Sherlock Holmes -el model de detectiu obsessionat amb el distanciament i lanàlisi dels fets-, qüestionarà ben aviat el sentit comú i el comportament dels adults que l’envolten.
