Maria Roderich (la Vella), Maria Magí (la Senyora) i Maria Costa són les tres dones que, al llarg de quasi un segle, han regentat la Principal, el casal més assenyalat del poblet de Pous, al cor de la comarca vinatera de l’Abadia. Elles tres, àvia, mare i filla han fet prosperar les vinyes, després del desastre de la fil·loxera, a través d’un seguit de transformacions que consoliden el negoci del vi. Però en la història de la Principal hi ha un punt fosc: l’assassinat d’un home que n’havia estat el capatàs, el 18 de juliol del 1936. Passada la guerra, un inspector de policia decidit a resoldre el cas emprèn una investigació que el portarà a descobrir els secrets de la família i una xarxa feta amb els nusos del temperament, la passió i el poder. L’Úrsula, la vella majordoma de la casa, i en Llorenç, el jove capatàs, seran molt més que simples testimonis d’aquell fet; amb ells es lliguen el passat i el futur de la història narrada en aquesta novel·la lluminosa i trepidant.
Una novel·la agradable de llegir amb una literatura fresca i ben construïda.
Havia de ser un violinista de primera fila per desig de la seva mare i un eminent lingüista coneixedor de més de deu llengües per exigència del seu pare. El cert és que era un nen prodigi que va créixer envoltat de manuscrits valuosíssims i peces d’antiquari, però que no tenia ningú amb qui jugar. En la seva vellesa escriu una carta a la Sara, l’amor de la seva vida, explicant-li-ho tot abans que la memòria l’abandoni. El motor de la història i responsable en gran part del què s’hi esdevé és un violí del segle XVIII (un storioni) amb nom propi, el Vial. Saltant del present al passat, de la Inquisició a l’Alemanya Nazi sense gairebé ni respirar, aquesta novel·la trenada amb petites històries tracta de l’amor, de la fe i del mal que recorre Occident des de sempre.
El periodista Dani Santana està enguixat de dalt a baix en un hospital després d’un intent d’assassinat. A la clínica, que és un món amb lleis pròpies, fa amistat amb el Gratu, un jugador de rugbi juvenil que ha quedat en cadira de rodes. El Gratu, pacient inquiet i hacker compulsiu, arrossega el Santana a investigar certes pràctiques que han portat a la ruïna el nostre sistema sanitari. Mentrestant, arriba a Barcelona un dels homes més rics del món. L’empresari mexicà Roberto M. Faura, líder de la telefonia mòbil, negocia amb el govern la instal•lació del parc temàtic més gran d’Europa, Historyland. Les protestes ciutadanes, l’intent de saltar-se la llei i les condicions del poder faran trontollar un projecte que sembla vital per reflotar l’economia del país. Però no tot és com diuen els diaris.
Timur Vermes recupera el personatge de Hitler i el situa a l’Alemanya de 2011. L’exdictador es desperta un bon dia en mig d’un camp de Berlín, amb el seu uniforme nazi i olor de gasolina. No sap on està ni en quin dia viu. Seixanta anys més tard de la seva caiguda, Alemanya està governada per una dona i els carrers estan plens de pintades i d’estrangers. Tot i així sembla regnar la calma.
Tot li va malament, a l’Investigador. Una veritable epidèmia de suïcidis s’ha escampat entre els treballadors de l’Empresa, i només arribar a la ciutat per investigar-ne els motius, les coses se li comencen a girar en contra: neva sense aturar, tothom li és hostil, i tan sols troba refugi en una habitació esgarrifosa a l’Hotel de l’Esperança. Així comença aquesta comèdia negra, una novel·la hilarant des de la fredor i el desconcert, farcida de situacions que gelen la sang del lector gràcies a la mirada punyent i tanmateix pietosa de Philippe Claudel.
Un professor d’educació física en plena crisi existencial busca refugi a Garopaba, un petit poble de la costa brasilera, poc després de la mort del seu pare. Empès per la necessitat d’allunyar-se de la família, amb qui té una relació complicada, aquest protagonista sense nom i amb una estranya malaltia neurològica s’embranca a la recerca de la veritat oculta rere la mort del seu avi, que va ser assassinat anys enrere allà mateix. Acompanyat fidelment de la Beta, la gossa del seu pare, el professor anirà reconstruint les peces d’un trencaclosques que li permetrà entendre millor la seva pròpia història.
Des de finals del segle XIX fins al present, diverses generacions d’una mateixa família encaren ofenses i desafiaments en el petit poble de Montepuccio, enfilat al costat del mar, entre turons i oliveres calcinats per un sol immisericordiós. Una fatídica tarda d’estiu, de la unió il·lícita d’un malfactor d’estar per casa i una madura soltera neix Rocco Scorta Mascalzone i, amb una saga, condemnada a la deshonra. De generació en generació es transmetran amb orgull la miserable herència que els deixa la vida. Amb excepció de la modesta expenedoria de tabac familiar, la seva riquesa és intangible, la componen els records comuns, una insaciable set de viure i una rara capacitat per guardar secrets, que els fa infinitament forts i poderosos.
Aquell home vell, dret a la popa del vaixell, és el senyor Linh. Marxa del seu poble, del país dels seus avantpassats, que ha quedat devastat per la guerra. Amb una mà agafa una maleta, amb l’altre braç sosté una nena de poques setmanes que s’ha quedat sense pares i que es diu Sang Diû. El vaixell arriba al port d’una ciutat freda i grisa. Hi ha centenars de refugiats. La gent i l’entorn són desoladors. Malgrat tot, el senyor Linh troba un amic, el senyor Bark, un home gros i solitari. No parlen la mateixa llengua, però tots dos entenen la música de les paraules i la timidesa dels gestos. El senyor Linh té un cor senzill. Un cor trencat per la guerra i el dol que si encara batega és per la petita Sang Diû.
Si un escriptor d’èxit decideix treure’s del damunt tota la impostura del món literari, la llista de coses que no ha de fer pot ser força llarga. Jasper Gwyn no vol fingir més i, per tallar la farsa de la personalitat literària, publica a la seva última columna a The Guardian que no escriurà més llibres. Però Mr. Gwyn és escriptor fins al moll de l’os, ho és per instint i per natura, i en conseqüència haurà de trobar la manera de poder escriure sense trencar la seva promesa. Per guanyar-se la vida, s’haurà de reinventar l’ofici, buscarà el seu propi origen de la literatura i s’endinsarà en una obsessió singular, gairebé màgica, només possible gràcies a la lucidesa i la imaginació d’Alessandro Baricco.