Des de finals del segle XIX fins al present, diverses generacions d’una mateixa família encaren ofenses i desafiaments en el petit poble de Montepuccio, enfilat al costat del mar, entre turons i oliveres calcinats per un sol immisericordiós. Una fatídica tarda d’estiu, de la unió il·lícita d’un malfactor d’estar per casa i una madura soltera neix Rocco Scorta Mascalzone i, amb una saga, condemnada a la deshonra. De generació en generació es transmetran amb orgull la miserable herència que els deixa la vida. Amb excepció de la modesta expenedoria de tabac familiar, la seva riquesa és intangible, la componen els records comuns, una insaciable set de viure i una rara capacitat per guardar secrets, que els fa infinitament forts i poderosos.
Laurent Gaudé (1972) és un escriptor francès que té una llarga llista de títols publicats.
Aquell home vell, dret a la popa del vaixell, és el senyor Linh. Marxa del seu poble, del país dels seus avantpassats, que ha quedat devastat per la guerra. Amb una mà agafa una maleta, amb l’altre braç sosté una nena de poques setmanes que s’ha quedat sense pares i que es diu Sang Diû. El vaixell arriba al port d’una ciutat freda i grisa. Hi ha centenars de refugiats. La gent i l’entorn són desoladors. Malgrat tot, el senyor Linh troba un amic, el senyor Bark, un home gros i solitari. No parlen la mateixa llengua, però tots dos entenen la música de les paraules i la timidesa dels gestos. El senyor Linh té un cor senzill. Un cor trencat per la guerra i el dol que si encara batega és per la petita Sang Diû.
Si un escriptor d’èxit decideix treure’s del damunt tota la impostura del món literari, la llista de coses que no ha de fer pot ser força llarga. Jasper Gwyn no vol fingir més i, per tallar la farsa de la personalitat literària, publica a la seva última columna a The Guardian que no escriurà més llibres. Però Mr. Gwyn és escriptor fins al moll de l’os, ho és per instint i per natura, i en conseqüència haurà de trobar la manera de poder escriure sense trencar la seva promesa. Per guanyar-se la vida, s’haurà de reinventar l’ofici, buscarà el seu propi origen de la literatura i s’endinsarà en una obsessió singular, gairebé màgica, només possible gràcies a la lucidesa i la imaginació d’Alessandro Baricco.