Daily Archives: 12 de novembre de 2010

UN MES AMB MONTALBANO

34731-un-mes-amb-montalbanoEl comissari Salvo Montalbano viu i treballa a Vigatà, la població siciliana on tenen lloc la major part de les seves investigacions. Acompanyem el comissari duran trenta dies de feina i al llarg d’una trentena de casos. El mostrari de delictes és ben divers(suïcides, estafes, vendettas…) i a vegades Montalbano arriba massa tard. La casuística és àmplia: són delictes d’amor, d’interessos, mafiosos, d’ambició i d’exaltació; delictes comesos perjoves i grans, homes i dones, gentils i maleducats, lascius i moralistes, cultes i ignorants. A totes aquestes aberracions s’hi contraposa la humanitat de Montalbano i el seu personalíssim estil, la seva moral fatalista i les virtuts que sempre l’acompanyen: la intel.ligència, la ironia, la pietat. En poc temps, el comissari Salvo Montalbano s’ha convertit a Itàlia en un fenòmen popular, entranyable com els detectius Carvalho o Maigret, un personatge tan viu com una persona del carrer.

A LES MEVES ORDRES

9788497876148

Si un convidat mor de sobte a casa seva, sobretot no avisi la policia», pontifica algú en un sopar, i Baptiste Bordave segueix aquest peculiar consell quan un personatge misteriós –Olaf Sildur, un multimilionari suec– apareix a casa seva, li demana de fer una trucada i mor sobtadament a la sala d’estar. A partir del moment en què Baptiste decideix fer passar el cadàver del suec pel seu propi, se submergeix en una vida de somni, oci i plaers en un oasi en forma de mansió de luxe i amb gust de xampany. Un oasi habitat per una bellesa nòrdica a la qual Baptiste, que ara és Olaf, anomena Sigrid. Aquest serà l’escenari en què s’esdevindrà una sorprenent història d’amor, amb el rerefons sempre terrorífic i fascinant de la usurpació d’identitat, i el misteri de la mort de l’autèntic Olaf Sildur. Però A les meves ordres és, abans que res, una faula sobre la conquesta de la llibertat d’un no-ningú. D’un home sense atributs del segle xxi al qual un dia es concedeix el desig de començar una nova vida. Qui no es desentendria del cadàver d’aquest doble que ha mort davant nostre en canvi de la vida somiada?