Salé, poble prop de Rabat, mitjan anys vuitanta. Un adolescent pobre corre fins a perdre l’alè. Corre cap al seu somni: esdevenir director de cinema; corre cap a la seva actriu egípcia: Souad Hosni; i ho fa lluny del seu barri, que estima i alhora detesta, que pretén instal·lar-lo en una identitat clixé, en una vergonya per a tota la vida, la d’un noi efeminat. Un futur embogit. O sigui que corre… És la seva única força, l’única manera que té d’afrontar la violència del seu Marroc. Desviar la mirada. En la seva cursa ensopega amb una colla de joves que intenten violar-lo. El salva la veu del muetzí que crida a la pregària. Uns instants després, s’aferra a un pal d’electricitat i troba la mort.
La novel·la Una malenconia àrab ens deixa veure i sentir el cos posseït i poètic d’un jove marroquí que cau quatre vegades. A Salé. A Marràqueix. A París. Al Caire. Mort. Ressuscita. Amb les seves pròpies imatges construeix el seu destí pas a pas: la seva vocació de creador, el seu amor pels homes, el misteri dels seus orígens.
Alhora que descriu el desenvolupament d’un “jo” en ple combat,
Abdellah Taïa ens convida també a mirar d’una altra manera la cultura d’un món àrab, que, com ell, cau i reneix.
jällbacka és un poblet de pescadors aparentment tranquil de la costa oest de Suècia. Tot sembla indicar que l’aparició d’una nena ofegada a les aigues del mar és fruit d’un tràgic accident, fins que l’autòpsia revela restes d’aigua dolça i sabó a la seva boca. Algú, doncs, li ha causat la mort a terra ferma, per després llençar-la despiadadament al mar. Però, per què? Qui pot haver fet un acte semblant? Patrick Hedström i la seva companya Erica – que acaba de ser mare – es tornen a trobar involucrats en una investigació tèrbola i complicada, en un cas de conflictes entre veïns i cercles de pornografia infantil.
El món groc és una injecció d’optimisme ideal per a tothom. En poc més de 100 pàgines, l’Albert Espinosa és capaç de fer canviar la concepció de la vida al més negatiu tot destapant vessants emocionals que coneixem però que en molts casos no som capaços d’apreciar.
En el segle XVIII Lady Marchamont encarrega a un llibreter la busca d’un text perdut, el llibreter es veurà submergit en un món d’espies, codis xifrats, falsificacions…).
El comissari Salvo Montalbano viu i treballa a Vigatà, la població siciliana on tenen lloc la major part de les seves investigacions. Acompanyem el comissari duran trenta dies de feina i al llarg d’una trentena de casos. El mostrari de delictes és ben divers(suïcides, estafes, vendettas…) i a vegades Montalbano arriba massa tard. La casuística és àmplia: són delictes d’amor, d’interessos, mafiosos, d’ambició i d’exaltació; delictes comesos perjoves i grans, homes i dones, gentils i maleducats, lascius i moralistes, cultes i ignorants. A totes aquestes aberracions s’hi contraposa la humanitat de Montalbano i el seu personalíssim estil, la seva moral fatalista i les virtuts que sempre l’acompanyen: la intel.ligència, la ironia, la pietat. En poc temps, el comissari Salvo Montalbano s’ha convertit a Itàlia en un fenòmen popular, entranyable com els detectius Carvalho o Maigret, un personatge tan viu com una persona del carrer.
La protagonista d’El so inaudible de les estrelles comprova que el món que ha creat amb la seva parella no encaixa amb l’ideal que tenien de joves.
Un matí el cos de Katrine Bartteud apareix sense vida; la jove ha estat brutalment assassinada. La nit anterior, la Katrine havia assistit a una festa organitzada pels encarregats del Jardí d’Hivern, un centre de desintoxicació per a drogoaddictes, i se n’havia anat amb un cotxe conduït Henning Kramer, un assistent social. Temps enrere la Katrine havia estat interna en aquesta institució, però ara estava rehabilitada i tenia una feina. Per què havia de morir? El comissari de policia Gunnarstanda i el seu ajudant Frank FrØlich emprenen la investigació de les circumstàncies que envolten l’assassinat de la noia. ¿La clau es troba en el passat com a drogoaddicta de la Katrine? ¿Té el crim alguna relació amb el personal del centre de desintoxicació?
El curiós incident del gos a mitjanit és una novel·la que no sassembla a cap altra. El narrador, Cristopher Boone, té quinze anys i pateix una forma lleu dautisme. Sap molt de matemàtiques i poc sobre els éssers humans. Li agraden les llistes, els sistemes, la veritat… Odia el groc, el marró o que toquin. Mai ha anat sol més enllà de la botiga de la cantonada, però quan descobreix que algú ha matat el gos duna veïna, decideix iniciar una investigació. Lluny de fracassar, la recerca de Christopher, que emula el seu admirat Sherlock Holmes -el model de detectiu obsessionat amb el distanciament i lanàlisi dels fets-, qüestionarà ben aviat el sentit comú i el comportament dels adults que l’envolten.