Em dic Àlex. Sóc alt i tinc la cara rodona i pigada com una pilota de basquet, ulls marrons com un amari, tinc les pestanyes espesses com la meva llet quan li poso colacao. Uns llavis prims com un llapis, les orelles petites com una formiga, nas recte i una mica afilat, cabells negres i curts. Braços ben formats com una roca, les mans las tinc normals, i les cames i les cames fortes i ben formades com una pedra i els peus els tinc una mica grans. Las meves espatlles las tinc amples i la cintura estreta com un llibre. Porto uns pantalons llargs i la camisa amb el número sis, el calçat amb les sabates d’esport. Sóc optimista i m’agrada l’esport i la tele.

ÀLEX HERNÁNDEZ

Hola sóc la Nerea.

Sóc una nena una mica baixeta. Tinc la cara una mica rodona com una pilota de bàsquet.

Sobre el cap tinc uns cabells curts i rossos com l’or i al final dels cabells tinc unes orelles petites com una goma. Tinc uns ulls marrons com la xocolata que és separen per un nas de punta com el d’una bruixa, i uns llavis prims com els fideus. Les meves pestanyes són llargues i fines com la punta d’un llapis. La meva espatlla és recte com una llibreta i la meva cintura és petita com un rellotge d’agulla. També les meves cames són ben formades i els braços també perquè faig esport. Les meves mans són normals i tinc els peus normals del tamany d’un estoig. Avui porto una samarreta a ratlles i uns pantalons texans, i unes sabates roses i blanques com les flors però ami m’agrada vestir amb pantalons texans i samarreta blanca i amb botes. Sóc una mica bromista i amable sobretot amb la família i amb la meva millor amiga la Andrea .El que mes m’agrada fer és estar amb la família, amics… i també m’agrada la gimnàstica rítmica.

Nerea García

Un dia d’hivern a casa meva va passar un cosa molt estranya.  jo vivia a un poble però damunt d’una muntanya , per desgràcia no tenia molts amics.

De sobte va aparèixer una llum cegadora, em vaig apropar, d’aquella llum van sortir dos animalets, en aquell moment jo no m’ho podia creure, aquells animalets eren un ratolí coix i un gat pigat, aquells dos animals podien parlar i em van dir si podien ser els meus amics i els vaig dir que si. Em van explicar tot el seu viatge i que hi havia manat el deu de la amistat.

Des de aquell moment vaig començar una nova amistat, aquells animalets tenien una classe de poders, podien concedir desitjos. Al dia següent un dilluns d’hivern tocava anar a classe i me’n vaig emportar al ratolí coix i al gat pigat i per tal de que passessin desapercebuts vaig posar un nom:el gat pigat li vaig posar Pigat i al ratolí coix Mikey, me’ls vaig ficar a la motxilla i vam pujar a l’autocar.

La meva popularitat al col·legi no era molt envejable i tot el món es burlava de mi, els hi vaig demanar a Pigat i Mikey que tothom em tingués enveja, en aquell moment els ulls se’m van il·luminar a l’escoltar  que cap nen es burlava de mi. Però desprès vaig rumiar-hi, m’envegen   pel desig  que havia demanat no per com sóc  jo, i al moment vaig desfer el desig. Jo sabia que tot tornaria a la normalitat però no, la gent ja no es burlava i els meus amics Pigat i Mikey no van fer res i encara em sentia feliç.

Vaig aprendre una lliçó i vaig convidar a tota la classe a berenar.

Aquesta es la meva història i penseu si us ha agradat.

Marta Silva Morales

Avui anem a esquiar! El primer dia anem a una casa en la muntanya. Arriba la nit, es hora d’anar a dormir.

Al dia següent em vaig llevar i vaig veure un tros de formatge. De repent va sortir un ratolí i em va dir que no toqués el seu formatge. En un moment em vaig dir que els ratolins no parlen. Després vaig veure que estava coix. Li vaig embenar la cama i li vaig fer una petita muleta de fusta. Després va sortir un gat i va dir que el ratolí havia caigut en una trampa i ell li va ajudar, però el ratolí va sortir mal ferit. El ratolí va dir que uns alienígenes ens volien envair.

Primer un ratolí coix i un gat pigós que parlaven i després una invasió alienígena. El gat pigós va dir que teníem que detenir la invasió. Em vaig posar els esquís i el casc. El gat es va posar a la meva esquena i es va posar un petit casc. El ratolí es va posar a la motxilla i es va posar un casc petitonet. El ratolí va dir que necessitaven una bomba nuclear. El gat pigós va dir que era fàcil i de cop vaig veure una bomba nuclear. Però vaig dir que com anar a l’espai. Molt fàcil va dir el ratolí coix. De repent va aparèixer una nau espacial. Tots tres vam entrar en la nau i ens vam enlairar. En tan sols cinc minuts vam veure la nau alienígena. Vam posar la bomba nuclear i ens vam esfumar. Després vam tornar a la casa a la muntanya. Al cel es va veure una gran explosió.

De sobte em vaig despertar i vaig pensar que tot havia estat un somni.

Mario Raya

Hola sóc la Núria, les vacanses d’hivern acaben de començar i els meus pares han decidit que ens anem a la muntanya.

A casa ha hagut un embolic perquè la meva germana, l’Ana, es volia emportar la gateta que es deia Mixeta però la diem Mixa, els meus pares se la van deixar portar.

En tot el viatge la meva germana va estar cantant la cançoneta “sol,solet”…, ja em tenia fins el cap.Quan el pare va dir ja “hem arribat” per a mi, va ser com veure la llum després d’un túnel ple de foscor.

Quan vam arribar a la casa era força gran, va arribar l’hora de dinar vam dinar “sopa de galets”.Quan ens vam aixecar del llit ens vam adonar que durant la nit hi va veure una allau.

A la tarda vam anar a veure el voltant de la casa , jo vaig trobar un ratolí ferit, em va donar tanta pena que me’l vaig emportar a la casa ,li vam posar una escaiola , els primers dies la Mixa i el ratolí no eren gens amics però després tot va canviar, eren els millors amics, després no se’ls podia separar.

Se’n van acabar les vacances d’hivern. Però lo millor és que els meus pares en van deixar portar-me el ratolí. Aixó es tot.

Fi.

Lara Pereira Gonzalez

Jo en dic Adri i de vacances vaig a una casa en la muntanya  . Un any vaig anar i em vaig trobar unes petjades enormes , i les vaig seguir .

Després d’una estona seguint-les vaig comprovar  una d’lles en el meu ordinador per saber de que espècie d’animal  eren . Però posava en lletres vermelles … Desconegut !!! No entenia que passava , però jo volent saber que era , vaig seguir-les

Una estona desprès les petjades passaven per una cova , vaig entrar i me’n maig enrabiat molt …

Sabeu lo que vaig veure ?  Un lladre vestit de yeti , que havia robat en moltes  cases . Li vaig agafar amb molta força i li vaig portar a la policia.

Adrian Ruiz

Un dia el meu amo va anar a agafar menjar per a mi i per a ell, però en un arbust el meu amo va trobar un ratolí coix. Quan em vaig assabentar, vaig pensar que era un bon àpat i que me’l tenia que menjar ,vaig provar amb un caça – ratolí però no va funcionar , també vaig provar a caçar-lo jo mateix, però el meu amo em va atrapar i em va dir que no el tornés a fer o em tiraria a la neu.

Jo, el gat, ja estava cansat del ratolí, i li vaig fer una trampa, el vaig acorralar i vaig agafar-li de la cua i me’l vaig menjar. Un dia després el meu amo em va preguntar on estava el ratolí, jo li vaig dir una mentida, per que no em tirés a la neu, li vaig dir que el ratolí s’havia curar i se’n va anar a la seva casa, el meu amo s’ho va creure i tot va acabar bé menys per a el ratolí.

Adrian Nortes

Hola em dic Gerard  i visc a la muntanya am el meu  gat pigat i el meu ratolí  coix , ara anirem al bosc a jugar amb la neu.

A les vuit de la tarda sortim a jugar a boles de neu , jo li vaig  tirar una bola al gat perquè sé que és molt resistent però amb tanta mala sort que li dona al ratolí i es va posar a plorar.

El vam portar al metge de  animals  que es diu Júlia. en Júlia va dir que li teníem que deixar allí per operar-li . Uns dies desprès vam anar a buscar-lo i tenia les dues potes bé.

Pablo garcia

L’any passat a les vacances de Nadal vaig anar a la muntanya amb la família, quan vam arribar, el meu germà i jo vam fer una aposta, si aconseguia trobar la casa del caçador fantasma em podria quedar amb tots els seus còmics, però si no la trobava abans de sopar el tindria de donar tots els meus vídeo jocs.

Us explicaré qui és el caçador fantasma, el caçador fantasma era un caçador que va anar a aquesta muntanya per caçar el lleti, però el caçat va ser ell, al costat d’una casa vella.

No sé perquè vaig fer una aposta així. Jo pensava que era una bajanada però sentia curiositat pel que s’amagava en el bosc, per tots els secrets que podien haver, només per això valia la pena endinsar-se al bosc. Quan el meu germà se’n va anar jo vaig anar al bosc què per cert donava una mica de por. Quan més m’endinsava en el bosc, més animals morts trobava, però tenien sang era com si els haguessin matat només per treure’ls la sang.

¡Llavors¡ darrera d’un arbre vaig veure un monstre gegant que l’estava traient la sang a un pobre ren que ja estava mort, quan es va girar em va veure, va somriure i va deixar a el ren per començar a perseguir-me, jo vaig sortir corrents perquè aquell monstre no feia cara de voler ser amic meu, a més sabia que si m’atrapava em faria el mateix que tots els altres animals. De sobte vaig veure una caseta, havia acabat on el caçador, és com si el monstre m’hagués atret cap a aquell lloc.

Anava a acabar d’un moment a l’altre, però vaig trepitjar una branca, vaig caure per un forat que portava a una sala molt estranya. Un gat picat em va ajudar a llevar-me, jo el vaig preguntar on estàvem però em va respondre un ratolí coix, em va dir que aquell monstre era un alien anomenat Yeti i que la seva nau es va estavellar per falta de combustible i necessitava més. Però el seu combustible era sang humana per això havia caçat al caçador, encara així faltava més sang, i per això va provar amb els animals inclòs a ell i va perdre la pota, jo vaig preguntar com parar-lo, i em van dir que tenien una bomba, però necessitaven una distracció. Algú tenia que distreure al Yeti, mentre que l’altre llençava la bomba a una distància concreta, només tenien un problema, i es que qui voldria sortir a distreure’l perquè, el ratolí estava coix i no podia caminar, només quedàvem el gat picat i jo.

Ho vam decidir a pedra, paper, o tisores, i vaig guanyar jo, el gat pigat va sortir primer i desprès jo amb molt de compte perquè no em veiés. Ell l’estava fent burla quan vaig llençar la bomba, llavors el gat va sortir corrents es va donar compte i va intentar atrapar-me i la bomba va explotar, el Yeti va morir en l’acte,.

Quedaven dos minuts per sopar quan vaig arribar, em van preguntar on havia estat però no vaig respondre.

I així va ser com vaig guanyar al Yeti, la aposta amb el meu germà, i vaig aconseguir dues mascotes

FI.

Antonio Navazo

Hola sóc el David!,  i us explicaré una historia. Un dia mentre estava  passejant per els

camps de neu em vaig trobar un ratolí coix.  El vaig portar a casa,  la meva mare va

cridar David!  Els gats i els ratolins són enemics! ; i es que jo tinc un gat. Però no

importava , jo volia  cuidar de tots dos i el ratolí li vaig posar el nom de Peques

i el gat es diu Xiuxiu . Volia viure i gaudir amb ells fent moltes aventures.

Em vaig emportar el Xiuxiu i en Peques, el ratolí, al telefèric. Però… La corda

es va  trencar i amb tanta mala sort que tots tres ens vam fer molt mal.

Ens vam emportar a l’ hospital i ens van operar. El metge  va dir que havíem de fer tres mesos

de repòs. I es clar ! Tants dies el gat, i el ratolí i en David junts no va acabar gaire bé!

El Xiuxiu li va dir al Peques potser serem… amics però no puc negar la meva natura ! I

nyam ! Se’l va cruspir d’una mossegada. La mare tenia raó els gats i els ratolins són

enemics. Aneu am molt compte!.

David Martínez  Barrero

Hola,em dic Núria,i visc a una casa de muntanya .

ara us explicaré el que em va passar quan vaig arribar a aquesta casa.

A l’arribar-hi em va agradar molt aquell lloc, però al llarg del temps es van començar a sentir sorolls.

Al principi no feia cas. Sempre pensava que serien els animals del bosc, però quan van anar passant els dies els sorolls eren més forts.

Al final la meva decisió va ser baixar al soterrani, tenia una mica de por, no van haver-hi gaires problemes .

Quan estava abaix, pel meu cos ,va recórrer una sensació molt estranya, en veure un ratolí coix .Tenia una pota trencada .

Quin fàstic! un ratolí, però em va donar molta llàstima .Que podia fer? Ja ho tenia! El portaria a una protectora d’animals.

Però a l’arribar, no sabia que em passava, em sentia malament .Vam anar a casa tots dos junts .

Al matí va saltar un gat per la finestra! No sabia que fer, clar em vaig donar un ensurt molt gros, al cap i a la fi era un gat indefens que només volia menjar.

Ja tenia dos animals a casa, un gat i un ratolí. Que bé oi? Els inconvenients van ser que havia de gastar molts diners, però em donava igual .

Ara era feliç ,amb el meu gat pigat i el meu ratolí coix. I aquesta és la meva historia.

ANDREA MARTÍN

Hola,sóc la Núria i visc a Sant  Pere en una casa a la muntanya amb el meu gat

i el meu ratolí. El meu gat es diu Goma i és molt trasto però amorós i li agrada jugar amb el seu cadell.

El meu ratolí es diu Pigat i és molt bo però no tant amorós  com la Goma i li agrada

fer burles al seu germà.”com jo”.

Un dia que no hi havia molt d’aire ens va trocar l’organitzador de festes i ens va dir

que si podíem anar a visitar-lo que ens volia dir unes quantes cosetes.

Vam agafar el trineu i vam posar-no en camí.

El que volia era que si volíem actuar a les festes del barri i nosaltres li vam dir que sí.

Llavors quan vam arribar a casa ens ho vam preparar i al dia següent ens vam llevar

de bon matí i vam anar cap a la festa.

Però quan vam arribar hi havia una noia en el nostre lloc,i li vam preguntar que què

feia al nostre lloc i ens va contestar: perquè era millor que nosaltres.

Però vam anar-nos plorant a casa i ens van veure i ens van deixar actuar,no vam

guanyar però lo important es participar.

Nerea Garcia

Sóc el de la història del clarinet sagrat. Després de visitar les altres illes vaig pensar que em mereixia unes vacances,i,que millor que la muntanya nevada!!. Vaig llogar una casa. Tot anava rutllant bé,fins que vaig notar alguna cosa…Estava sol. Així que vaig comprar-me un gat pigat.

Després d’un temps vaig veure que el gat tenia alguna cosa en les mans,ho vaig veure després,era un ratolí. El gat li havia trencat una pota. Sort que en els meus viatges vaig comprar una farmaciola. Vaig curar al ratolí i em va donar les gracies (un ratolí?!). Vaig sortir a esquiar,vaig caure i em vaig transformar en una bola de neu gegant. Estava per estavellar-me contra un arbre, quan de sobte,es va caure. Aleshores vaig apropar-me a l’arbre per veure que havia passat i… Havia estat el ratolí!!!. Jo l’ havia salvat i ell m’ha salvat a mi.

Joel molero

Avui jo, la Júlia i les meves mascotes hem anat a fer una excursió per la muntanya. Vam veure un platet volant i no sabíem de que era.  Ens vam espantar molt, i va sortir un extraterrestre de color verd.  Nosaltres ens vam amagar a un arbre. Posava un traductor i ens anava dient que no teníem que tenir por.  Ens va costar,  però al final ens vam fer amics seus.
Ara anirem a casa meva per explicar-li el que m’havia passat a la meva mare. Vam estar hores buscant la casa fins que l’extraterrestre es va adonar que havia hagut un allau.
Jo vaig tenir que trucar la policia, però allà no hi havia cobertura.
Jo estava molt trista, i llavors l’extraterrestre es va adonar de que ell podia enviar un missatge de socors, i això mateix es el que va fer.  La policia va trigar un quart d’hora en arribar,  portaven molts tipus de màquines estranyes van trigar poca estona en trobar la casa, lo mes difícil va ser treure la neu sense fer grans forats.  La meva mare va sortir corrents, el meu pare estava estirat al terra.
El metge va dir que es posaria bé aviat. Vaig pensar que amb tot lo que havia passat no li tenia que explicar lo del extraterrestre.

Aquesta es la meva història i espero que us hagi agradat.

Amanda

Hola jo em dic Aleix i visc a la muntanya amb un ratolí coix i un gat picat, m’ho passo molt bé jugant amb la neu i amb els meus amics. El ratolí es va caure a un forat que hi havia a la neu i es va quedar coix però encara pot jugar, feien ninots de neu. Una vegada vam fer un ninot de 5 metres, es va quedar fet una setmana i tres dies , es va passar al llibre dels rècords, una vegada va fer tan fred que no vam poder sortir ens vam avorrir molt aquell , dia ens vam avorrir tant que ens vam anar a dormir a les 7 i mitja de la tarda.

Dons al dia següent ens vam desperta molt de matí i ens vam posar a jugar, vam fer una bola de neu gegant  de 50 metres i la bola sens va caure i vam tenir que sortir corrents a la casa i ens vam quedar atrapats a la casa i no vam poder sortir de la casa.

Ens vam quedar atrapats 1 setmana intentant trucar a la policia però no teníem línia, sorts que ens hi quedava molt de menjar perquè ens vam  quedar uns 6 mesos tancats més, estàvem esperant a que es caigués la neu de dalt de la caseta però apart dels 6 mesos ens vam quedar 1 mes més ja ens havíem quedat casi sense menjar però la bola de neu es va caure i vam poder anar al poble per dir-s’ho a la gent i que arreglessin el telèfon per si ens tornés a passar això i així podrem trocar i que ens rescatin i no ens quedem més mesos allà dins.

ALEIX  MORENO

Jo visc en una casa en la muntanya amb el ratolí coix i amb el gat pigat, hem sortit a fora a jugar amb la neu al mig de la muntanya,anem a casa però per on es el camí? Per anar a casa tot recte;anem!

On està la casa? Estem caminat 3 hores, entrem en aquella cova. Anem al final al final de la cova, mira la hi està al final de la

cova anem, a que no hi ha neu? Però anem una altra vegada a la cova per quin costa era? Per la dreta a la esquerra? Anem a la dreta. 30 minuts després anem a que està en el final de la cova, a qui si que hi ha neu anem gat pigat i ratolí coix anem a la esquerra perquè n` hi ha marques de sabates.

Mira allà esta la nostra casa anem. Toc, toc qui és? Soc jo el teu fill. A si hola fill on estaves? En una cova, o fill no et marxis mes vegades, tu el gat pigat i el ratolí coix. D’acord, sí.

ALEX HERNANDEZ