Títol: Les cròniques de la torre: La vall dels llops
Autor: Laura Gallego
Editorial: Cruïlla
Argument:
Tracta sobre una noia que no és normal, ja des de nàixer es veia que no seria una noia qualsevol. Es va fent cada cop més gran i no li agradava ajuntar-se amb les noies de la seva edat, sempre anava sola fins que un dia es va trobar amb un noi, en Kai. Van anar passant els anys i cada cop eren mes amics. Peró en realitat, l’única que el pot veure es ella, ningú més el veu, i això la porta a que bastants cops la tractin com a bruixa o com una boja.
Al final la seva família decideix deixar-la en mans de un foraster que demana si se la pot emportar, que li ensenyarà a escriure i a llegir, al final la Dana (protagonista) se’n va am ell. El foraster li explica que no és una noia qualsevol i que pot fer màgia i ell n’hi ensenya.
Com està estructurat:
Està estructurat en capítols i cada capítol té separacions, marcades amb símbols.
Narrador de la història:
El narrador és omniscient. Està escrita en 3a persona, menys en els diàlegs. I el narrador no és cap personatge de la història.
Fragment del llibre:
“Amb qui estaves?- va dir la mare.
La Dana va trigar segons a respondre. La mare va alçar la mà un altre cop, i ella es va afanyar a dir:
-Amb la Sara, la nena de la granja del nord.
-Mentidera!- li va engegar des de la taula una de les seves germanes-. La Sara ha estat amb nosaltres collint tomàquets! Li hem preguntat on eres i ens ha dit que no t’havia vist en tot el dia.
No diguis mentides Dana- va dir el seu pare-. És la teva mare. Es preocupa per tu. Ha patit molt pensant que t’havia passat alguna cosa dolenta.
Però la Dana no el va sentir.
La dona la va agafar per la roba i la va sacsejar.
-Contesta! Amb qui estaves?
La Dana no va poder més.
-Amb en Kai?- va cridar-. He estat amb en Kai tot el dia! Tots els dies!
Tot plegat es va sentir alleujada que no la va amoïnar gens la estranyesa dels seus pares, germans i germanes.
Però la mare la va sacsejar de nou.
-I qui és aquest Kai?- va voler saber.
-Ja…, ja t’ho vaig dir una vegada. És amic meu. El meu millor amic. Un nen de la meva edat.
La mare la va deixar anar frustrada.
-Per què em dius mentides?-va dir amb un to dolgut.
-No t’estic dient cap mentida! És la veritat! Fa molt de temps que en Kai em ve a veure a la granja. Algú l’ha d’haver vist! És un nen ros…
-És mentida- va dir un germà, però la seva mare el va fulminar amb una mirada.
-Tu calla. No t’hi fiquis.
-En Kai no existeix- va dir llavors una germana gran-. Se l’ha inventat. Que no ho veieu? Sempre camina parlant sola. Diu que parla amb aquest Kai.
La mare va adoptar una expressió de dubte i va mirar la Dana. Però ara ella se sentia víctima d’una conspiració familiar.
-No estic dient cap mentida!- va cridar-. En Kai existeix, el veig cada dia, i no parlo sola!
La ràbia havia ofegat qualsevol remordiment.
-En Kai no existeix, Dana – va repetir la seva germana-. És només una cosa que t’has inventat tu.
-No és veritat!- va udolar la Dana; sense poder romandre allà un minut més, fer mitja volta i va sortir corrent a corre-cuita donant un cop de porta.”
Comentari del fragment:
Crec que és un dels fragments més durs del llibre, ja que ningú creu que la Dana tingui un amic com en kai. A més a més, li diuen que s’ho inventa tot, que està malament del cap, té problemes, sempre parla sola, però el que enrealitat no saben és que si que existeix. El que passa és que només el pot veure ella.
Crec que la família exagera una mica, perquè tot això passa per arribar tard a un sopar, i d’aquí a dir-li tot el que li han dit és massa.
Opinió personal del llibre:
El llibre s’entén molt bé. El primer capítol és una mica fort, fa molta pena, ja que tothom li diu mentidera, boja, bruixa,… ningú la vol i l’exclouen.
El segon: és molt millor, un home la porta a una torre i li ensenya da fer màgia.