• LA GOTA

La gota evaporada
puja fins al cel
i amb d’altres esdevé
núvols ploraners.

La gota gelada
en neu es converteix.
El vent cerç l’empeny
muntanya amunt i avall.

El núvol no pot més:
obre la boca i, flocs avall !

Aterra en un riu,
aquí es descongela.
Baixa riu avall
i a l’Ebre ha eixit.

De l’Ebre cap al mar;
ja no la salva ningú
i, torna a començar !

Andreu

  • LA FESTA SQUELETON

Quan el jorn s’ha acabat,
la nit ens ha arribat
amb una lluna radiant
que carrers va il·luminant.

Els éssers de la nit ja han sortit
doncs els humans ja són al llit.
Vampirs, dràcula i homes llop
veniu a la festa “Squeleton”!

Les bruixes ja són aquí
i un encanteri han preparat.
Els fantasmes també hi són
i els esquelets “karaoke” fan.

La festa pot començar:
Una bruixa ja ens canta,
un fantasma va torrat
i tot a punt d’esclatar.

Llàstima tot s’ha acabat!
El jorn ens ha començat.
Els vampirs se n’han anat
i al taüt s’han instal·lat.

Oreo

  • EL POEMA

El poema pot ser romàntic,
terrorífic, divertit.

Estrofes pot tenir
o anastròfic esdevenir.

Costa escriure poesia,
però és divertit!

Contar el que vulguis pots
amb mètrica o no.

Però si ha de rimar,
assonant o consonant.

I si allò que conta
bon embolcall porta,

El poema es transforma
poesia per a tu.

Haze

  • EL MAR

Quan el sol surt al matí
il·lumina tota la costa,
deixant veure reflectint
el mar fins a la seva posta.

Quan el vent bufa molt fort
el mar fa grans onades
que arriben fins al port
a grans arrossegades.

El mar és una tela blava
estesa cap a l’horitzó,
arriba fins a la costa Brava
com una gran invasió.

Els vaixells naveguen serens
amb peixos del fons del mar;
avui, portant amablement
un gros i blanc calamar.

El mar ara està calmat
perquè al seu interior
les onades han parat
de moure’s amb horror.

Marea

  • EL POBLE DE JUNEDA

És un poble petit i elegant
que encara ho és més per Nadal.
Quan una família decideix entrar,
segurament que s’hi vol quedar.

Però també hi ha brètols
que amb cops de puny
trenquen tots els rètols
i fan caure els llums.

Tenim els millors serveis
i una botiga de peix.
El tossal de la Sal
n’és el turó més alt.

A l’escola, tenim un pati molt gran,
on fins i tot hi cap un alt gegant.
Ens han portat material nou
que no ens pot cabre ni en un pou!

Jo que l’estimo tant
al meu cor el duré,
tot i que hi hagi entrebancs,
fins el dia que marxaré.

Aiberd

  • LA MEVA PONI

A l’estable hi ha una poni,
que de tots n’és el somni.
És petita, juganera,
i també molt llaminera.

És de color marró i blanc,
Ah, que n’és d’elegant!
Té una llarga crinera
que quan corre se li esvera.

Quan està sola al tancat,
només juga amb algun gat.
Espera que la vagi a buscar,
per treure-la a passejar.

I quan per fi anem corrent,
no ens atura ni el vent.
Cavalquem per tots els prats,
i acabem ben amarats.

Quan molt cansada està,
la vaig a refrescar.
Bona dutxa i respatllada,
i al tancat altra vegada!

La genet

  • L’UNICORN

Hi ha un ésser fantàstic, preciós
que segons l’edat canvia de colors.
El seu nom és unicorn
i sempre corre molt.

L’unicorn porta una banya al mig del front
i una llarga crinera que sembla dol.
Quan són poltres, són daurats
i a la vellesa platejats.

Quan és adult és un cavall blanc
i així és molt elegant.
És molt difícil de capturar
de veloç que va.

L’unicorn vol evitar
contacte amb cap humà.
Però si el vols trobar
als boscos l’has de cercar.

Aleakim

  • REBOMBORI A LA CASA

Un dia els mobles es van enfadar
i una rebel·lió van convocar
perquè sempre els embrutaven
i mai no els netejaven.

El gran armari va parlar
I amb saviesa va concretar:
Als amos hem d’escarmentar
i per fi nets estar!

El gerro blanc com la neu
digué amb fina veu:
I si deixem de fer servei?
Sabran, que bruts no funcionem!

La rebel·lió va rutllar.
I, des d’aleshores
com l’argent van brillar
tots els nostres mobles.

Si no voleu una rebel·lió,
Compte amb la pol·lució!
Gaudim de la gran bellesa
De la nostra amada Terra.

Bruixeta

  • LA MUNTANYA

A la muntanya hi neva,
sobretot a l’hivern.
Els esquirols s’amaguen,
i amb les pinyes es tanquen.

Les muntanyes són molt altes
sobretot als Pirineus.
Sempre s’hi amaguen turistes
tant amb pluja com amb neu.

A la muntanya salten
sobretot cavalls, cérvols
i alguna moto rabent
que corre com el vent.

La muntanya és soferta
sobretot amb els humans.
Sort de la seva bellesa
naturals amb els infants.

Alpinista

  • EL MEU POBLE

Sant Celoni un poble és,
i de petit no en té res.
Envoltat de muntanyes és.

Hi viu molta mainada,
feliços uns, desesperats d’altres,
per la nova arribada
d’un gran centre comercial.
Un cinema hi faran
i molta roba vendran.

Jo, a Sant Celoni ja no hi visc:
Ni muntanyes,ni mar
ni centre comercial!
Molts amics he deixat
però un record m’he emportat.

Ara, a Juneda visc.
Un mant d’amics nous tinc
i, ben contenta estic
d’un poble nou tenir!

Estnom

  • EL VENT

el vent és radiant i valent.
Quan es posa a bufar
les portes vol picar.

I si està en plena acció
mal farà sense noció.
Però si no tinguéssim aire,
ho passaríem ben magre.

A la mainada li agrada
fer volar estels:
Blancs, blaus i verds.
I si hi ha tempesta
sembla que estigui de festa.

I, nosaltres, els éssers vius,
tinguem cura del medi ambient.
No contaminem l’aire
que tots necessitem!

Llop

  • UN CONTE MAI CONTAT

Hi havia una vegada un fuster
Que un nas llarg va fer.
De nom Pinotxo li va posar.
Quan a l’escola el va portar,
a la Caputxeta es va trobar.

Al matí d’excursió van eixir
I, a la Bella Dorment trobaren per fi.
Pinotxo li féu un petó,
i la Caputxa li estirà el mitjó.

Rient com una hiena,
a la Bella una dent li caigué.
El Ratolinet” Pérez”se l’emportà
i un regal li deixà.

Arribaren a la Caseta de Xocolata
i en Hansel els convidà.
Junts a l’Aladí van trobar.
Una llàntia fregà,
i un desig demanà:

Que aquest conte mai contat,
força us hagi agradat.

La llopeta