EL PETIT AVET
|
NARRADOR |
PERSONATGES |
| Vet aquí una vegada un avet petitó que estava molt trist perquè tenia les fulles curtes i punxegudes. | -No vull aquestes punxes! (amb veu trista) |
| L’avet va mirar al seu voltant i va dir… | -Tots els arbres tenen les fulles més boniques que jo!-Vull tenir les fulles d’or! |
| Va arribar la nit i el petit avet es va adormir. | (tots fem veure que dormim) |
| De bon matí es va despertar i va dir: | -Oh! Que bonic, ja no tinc les fulles d’agulles.-Tinc les fulles d’or! |
| Al cap d’uns dies van passar uns lladregots. El van veure i li van prendre totes les fulles.El petit avet es va posar a plorar. | -No en vull mai més de fulles d’or!-Vull fulles de vidre!
-El vidre brilla més que l’or! |
| I l’endemà en despertar-se, va cridar molt content: | – Ja no sóc d’or!-Tinc les fulles de vidre! |
| Però a la nit va arribar un vent molt fort i li trencà totes les fulles. | UUUUUUUF, UUUUUUUUF! |
| El petit avet molt trist, va tornar a plorar: | -Ja no vull ser de vidre. (ploriquejant)-Vull unes fulles grosses i verdes com les dels arbres dels jardins! |
| Es va fer de dia i l’avet petitó estava tot ple de fulles verds i grosses! | -Quina alegria! Ja sóc com els altres arbres.-Ningú em farà mal! |
| Al cap d’una estona, va arribar una cabra amb els seus cabridets. | -Oh! Quin arbre més baixet.-Aquí podrem menjar bé.
-Correu, veniu -Nyam, nyam, nayam!
|
| I se les van menjar totes. | Quines fulles més bones, mare! UMMMMM! |
| Era de nit i feia fred, el pobre avet, tot despullat, tremolava i plorava: | -Ni d’or, ni de vidre, ni verd.-Si pogués tornar a tenir les meves fulles d’agulla… (ploriquejant) |
| L’endemà al matí, quan va sortir el sol, l’avet petitó tornava a tenir les seves fulles fortes i punxegudes. | -Que bé!-Mai més me les prendrà ningú!
-M’agraden les meves fulles punxegudes! |
| I es va fer un arbre alt i gros.I vet aquí un gos, vet aquí un gat,
Aquest conte s’ha acabat! |