En altre temps això semblava bastant clar:”valia més ser cap d’arengada que no cua de lluç”. És a dir: la majoria de les persones preferien estar davant d’una empresa, un negoci, d’una feina, per senzilles que fossin, que pas estar al darrera d’una altra de més gran.

I és que abans el qui anava davant semblava tenir gairebé tots els drets i quasi cap obligació. El qui manava comptava amb l’obediència gairebé cega dels seus subordinats.

Avui, en canvi, estar al davant de qualsevol feina o assumpte, suposa haver de sofrir i aguantar moltes coses, moltes crítiques, moltes impertinències.

D’aquí ve que actualment succeeix el contrari d’abans: que molts s’estimen més ser cua de lluç que no cap d’arengada. Avui la gent sol fugir de càrrecs de responsabilitat de direcció.

Aquesta situació té els seus avantatges i els seus desavantatges. Té l’avantatge que cada vegada hi ha menys persones oportunistes, que busquin tenir càrrecs per fer-se veure el pel gust de manar, i el desavantatge reu en què costa trobar gent per ocupar els càrrecs…