Archive for novembre, 2008

Ítaca

Quan surts per fer
el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats
per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.

Ítaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t’hagi enganyat.
Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

—–

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts
que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui
que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà
que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes.

—–

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer del cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures,
plens de coneixences.

Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l’amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures,
plens de coneixences.

Apendre

Aprendre
que res no acaba si dintre meu abans no acaba,
que el sol no es pon sense tornada si en el teu cor esclata l´alba,
aprendre que l´esperança és mentida si no hi ha cada dia un esforç pel nou demà,
aprendre a estimar-se la vida quan la vida fa mal.

Aprendre
que, si un infant mata, la meva mà no és massa estranya,
que n´és de trist si un infant mata, enllà i aquí mor la tendresa,
aprendre que potser aquesta tristesa és nomès un refugi per no dir-se a un mateix
que és tant més trist, perquè és tan necessari, és tant més trist.

Aprendre
que en certesa res no tinc si no m´ho dones,
a fer que el cor sempre es commogui pel fràgil gest de la bellesa,
aprendre que sóc només si existeixes i és aquesta mesura la que vull i em defineix,
aprendre per saber-se desprendre, vet aquí el vell secret.

Aprendre…

Els segadors de cornet

Ja ha arribat el mes de Juny

tot Cornet la falç al puny.

De La Torre, el Prat i Puigventós

ja surten els segadors,

de La Torre, el Prat i Puigventós

surten els segadors,

surten els segadors,

 

i amb els cants de matinada

fan caure blat o cibada,

i segant de feixa en feixa:

fan garberes de mestai,o de xeixa.

 

Al Mas-al Puig i-al Solar

ja comencen a-esmolar

Manivertes, Vilaseca-Els Plans

ja fan cantar-els volants

Manivertes, Vilaseca-Els Plans

fan cantar-els volants,

fan cantar-els volants.

 

Amb bona olla d’escudella

i ben farcida la cistella,

el beure d’aixecar l’ase.

fan abans de tornar a casa

 

Cull espigues de forment

i en fan pa de Sagrament.

Santa Maria al mig dels camps,

Guardeu-nos de pedra i llaps,

I St. Marc i Santa Creu

Santa Bàrbara no ens deixeu.

El teixidor

Ai noia no et casis amb el teixidor

que és un vagabundo,

que és un vagabundo,

que és un vagabundo i et darà bastó.

 

El dissapte al vespre

ja s’ en va al café:

de la semanada,

de la semanada,

de la semanada no li queda re.

 

S’en va acasa seva:

noia dom sopar,

dom la semanada

dom la semanada

dom la semanada i el niré a comprar.

 

Ja s’ alça de taula

ja li tira un plat:

s’ en va a ca sa mare,

s’ en va a ca sa mare,

s’ en va a ca sa mare amb el cap trencat.

 

Ai filleta meva

com ha estat aixó:

m’ ha vingut borratxo,

m’ ha vingut borratxo

m’ ha vingut borratxo i m’ ha dat bastó.

 

Ai filleta meva

m’ haguessi cregut,

seríes casada,

seríes casada,

seríes casada amb el geperut.

El petit vailet

El petit vailet

dematí es llevà

agafa la  relleta

i a llaurar s’ en va.

lairum laireta

lairum lairum lairà

 

La mestressa jova

li duu l’ esforzar:

un tupí de sopes

i un crostó de pa.

lairum laireta

lairum lairum lairà

 

Jugarem a correr,

qui mes correrà:

tu per la costeta

i jo pel camí pla.

lairum laireta

lairum lairum lairà

El pastoret

Ai pastoret, bon pastoret

matinet a punta d’ alba

ja n’ ha agafat el sarronet

i s’ en ha anat a la montanya.

 

Quan més valdría soleta seguir

que d’ un pastor ser l’ enemorada.

quan més valdría soleta seguir

que un pastoret s’ enemori de mi.

 

Quan a la montanya va ser,

Ja veu venir l’ enemorada.

Quan a la cabanya va ser,

l’ha abrigadeta amb la samarra.

 

Quan més valdría soleta seguir

que d’ un pastor ser l’ enemorada.

quan més valdría soleta seguir

que un pastoret s’ enemori de mi.

 

Ai pastoret, bon pastoret:

El llop teniu a la ramada.

Ai valdament baixés un llamp

no deixaria l’ enemorada.

 

Quan més valdría soleta seguir

que d’ un pastor ser l’ enemorada.

quan més valdría soleta seguir

que un pastoret s’ enemori de mi.

El mestre

0

El pare i la mare

no em tenen si no a mi.

Em fan anar a l’escola

a aprendre de llegir:

mes ai ara tom, patantom…

xiribiriclena tumbena tumbí

mes ai ara tom, patantom, xiribiriclom…

 

el mestre que m’ensenya

s’ha enemorat de mi.

Em diu no et fasis monja

que et casaràs amb mi.

mes ai ara tom, patantom…

xiribiriclena tumbena tumbí

mes ai ara tom, patantom, xiribiriclom…

 

jo li faig la resposta,

que no el voldré servir:

“tu faràs com les altres,

quan me veuràs venir…

mes ai ara tom, patantom…

xiribiriclena tumbena tumbí

mes ai ara tom, patantom, xiribiriclom…

El fabricant

No t’ estiris

ni t’ arronsis

a davant d’ un fabricant.

Que t’ allargarà la peça

i et farà morir de fam.

El mago

Un mago con mucha magia

por una puerta salió

y su sombrero volando

por la puerta regresó:

regresó, cruzó las piernas

y en la mesa se sentó.

Del sombrero sale un gato,

del gato sale un avión,

del avión sale un pañuelo,

del pañuelo sale un sol,

del sol sale todo un río,

del río sale una flor,

de la flor sale una música

y de la música yo.

 

DAVID CHERICIÁN

Cançó de sega

Que hermosa nés la terra Verge de Montserrat

que hermosa vostre serra Verge de Montserrat

grandíssima senyora, no en sou Vos segadora

més com aquest senyora del sol que os ha colrat.

 

El blat és ros com Vos. Hermosa moreneta.

El blat és ros com Vos.Guardeu els segadors.

 

I al mig d’ una garvera segant vos posarem

I al cim d’una bandera a dalt os posarem.

Guardeu-nos bona anyada quan bé la pedregada

Lligada als vostres peus, deixeu-la com el riu.

 

El blat és ros com Vos. Hermosa moreneta.

El blat és ros com Vos.Guardeu els segadors.

Go to Top