Un altre bloc d'XTECBlocs
Archive for agost, 2008
“Molta diligència i poca consciència”
18 anys
Hi ha una dita que diu: per fer diners es necessita molta diligència i poca consciència… si es poguessin revisar a fons els sistemes que han emprat algunes persones riques per adquirir la seva fortuna, s’hi trobarien “jugades brutes”. Mentides, enganys, influències, abusos de càrrecs, etc., solen ser ingredients normals en l’ amuntegament dels bitllets de banc. I si la consciència és realment poca a l’hora de fer els diners, també ho és a l’hora de gastar-los, en vicis…
Es diu que “per guanyar cabals cal confiar en el treball i en l’estalvi”… Hi podem afegir que es pot confiar també en l’enginy, etc.
“Cara de pasqües, sempre”
18 anys
Estar alegre o de bon humor quan tot va bé, no costa gaire. Fer bona cara quan res fa mal, és fàcil, però continuar de bon humor quan es tenen problemes ja costa més i sol ser més meritori.
Val la pena d’esforçar-se per estar sempre alegre, perquè una persona somrient és una flor que fa agradable l’ambient on es troba.
Treballar al costat d’una persona que s’ agafa les coses bé, dóna gust. Viure en una casa on tots i cadascú intenta dissimular els seus maldecaps per omplir la casa de pau i alegria, és una gran sort.
És una llàstima que moltes vegades buidem el nostre mal humor precisament sobre aquelles persones que més hauríem de fer felices.
No hi ha dret que el pare arrossegui fins a la taula l’ enrabiada que ha tingut sobre el treball- no hi ha dret que la mare serveixi la sopa amb cara de funeral – no hi ha dret que els fills contestin de qualsevol manera…
Pasqua vol dir pas… si fem passos de millora diària, pasqua durarà tot l’any,
“Val més ser cap d’arengada, que no cua de lluç”
18 anys
En altre temps això semblava bastant clar:”valia més ser cap d’arengada que no cua de lluç”. És a dir: la majoria de les persones preferien estar davant d’una empresa, un negoci, d’una feina, per senzilles que fossin, que pas estar al darrera d’una altra de més gran.
I és que abans el qui anava davant semblava tenir gairebé tots els drets i quasi cap obligació. El qui manava comptava amb l’obediència gairebé cega dels seus subordinats.
Avui, en canvi, estar al davant de qualsevol feina o assumpte, suposa haver de sofrir i aguantar moltes coses, moltes crítiques, moltes impertinències.
D’aquí ve que actualment succeeix el contrari d’abans: que molts s’estimen més ser cua de lluç que no cap d’arengada. Avui la gent sol fugir de càrrecs de responsabilitat de direcció.
Aquesta situació té els seus avantatges i els seus desavantatges. Té l’avantatge que cada vegada hi ha menys persones oportunistes, que busquin tenir càrrecs per fer-se veure el pel gust de manar, i el desavantatge reu en què costa trobar gent per ocupar els càrrecs…
“Quina gent que corre!”
18 anys
Abans de tant en tant se sentia dir que algú, per imprudència, havia ferit o mort una altra persona. Això succeïa, per exemple, remenant armes en temps de cacera, treballant… Avui els ferits i els morts són molts cada setmana, la majoria per “imprudències”. Només cal repassar les estadístiques dels accidents per carretera.
En la majoria dels casos ens diuen que l’accident ha estat precisament per culpa del conductor i no per averia de la màquina. És a dir: es tracta d’imprudències autèntiques que han ocasionat danys irreparables.
A vegades fa la impressió que el fet de posseir “llicència de conduir” és ja una llicència per a fer el disbarat que calgui…; velocitats excessives, avançaments perillosos, mancaments de les lleis de circulació, etc.
També, però, es dóna algun cas que, per a causes imprevistes, reben i molt tant el conductor com els qui van amb ell.
Comentaris recents