Molta gent es queixa de la manca de formalitat d’algunes persones. Fas un tracte i no el compleixen. Es comprometen per a una cosa qualsevol i després no la realitzen. Et donen una hora per a una reunió i no són puntuals a la cita.

Què passa? Què s’ha fet d’aquella  dita antiga: “paraula de català tant és avui com demà”? Temps enrere quan una persona del nostre país deia que allò era pa, hom podia pujar-hi de peus. Tenia més seguretat la paraula donada, que l’escriptura d’un notari. Per què ara moltes vegades ja no és així?

Resulta difícil trobar les causes d’aquest canvi. És cert i cal fer-ho notar, la gent més complidora és encara la gent més senzilla, la gent dels pobles, dels camps. Són gent que accepten totes les conseqüències del que afirmen o prometen: ho compleixen tant si els és favorable com desfavorable.

Al contrari, sembla que més aviat són la gent de les ciutats els qui han començat a oblidar-se del valor de la paraula donada. Són dades que ens haurien de fer reflexionar.