Sembla mentida la quantitat de paraules que algunes persones gasten per a convèncer als altres sobre algun punt que creuen interessant! Comencen a xerrar i no hi ha qui els pari …

En sentir-los hom té ganes de repetir allò dels nostres vells : “obres són amors i no bones raons!”. El que manquen són fet i no paraules.

Quan ens trobem amb algun d’aquests “ propagandistes” hauríem d’aguantar-los pocs minuts i dir tot seguit: pareu, si us plau. De tot això que esteu parlant, ens en podríeu donar alguna demostració pràctica o alguna garantia?

És clar que això convé que cadascú comenci per aplicar-s’ho a ell mateix, que cadascú examini com està de “ xerrameca” inútil sobre el que faria o el que voldria.

Val més que es dediqui a fer coses amb els mitjans i possibilitats que tingui a mà.

Sempre en traurà més profit que si es queda amb simples raons i paraules, per boniques que siguin.