Que es una reacció d’hipersensibilitat i quants tipus hi ha? Exemple de cada tipus. Es important la resposta immunitària en una persona trasplantada? . En una resposta a una reacció al•lèrgica quines cèl•lules i substancies actuen? Ànims!!
52 thoughts on “Que es una reacció d’hipersensibilitat i quants tipus hi ha? Exemple de cada tipus. Es important la resposta immunitària en una persona trasplantada? . En una resposta a una reacció al•lèrgica quines cèl•lules i substancies actuen? Ànims!!”
Sandra Jumilla
Que es una reacció d’hipersensibilitat i quants tipus hi ha? Exemple de cada tipus.:
Las reacciones de hipersensibilidad son procesos patológicos que resultan de las interacciones específicas entre antígenos (Ag) y anticuerpos (Ac) o linfocitos sensibilizados.
TIPOS DE HIPERSENSIBILIDAD:
– Hipersensibilidad Tipo I: son reacciones en las que los Ag se combinan con Inmunoglobulinas (Ig) E específicos que se hallan fijados por su extremo Fc (Fracción cristalizable) a receptores de la membrana de mastocitos y basófilos de sangre periférica.
EJEMPLO:
Alergia a alimentos
– Hipersensibilidad Tipo II: son reacciones mediadas por la interacción de Ac Ig G e Ig M preformados con Ag presentes en la superficie celular y otros componentes tisulares.
EJEMPLO:
DIABETES
– Hipersensibilidad Tipo III: son reacciones producidas por la existencia de inmunocomplejos (IC) circulantes de Ag- Ac que al depositarse en los tejidos provocan activación de fagocitos y daño tisular.
EJEMPLO:
ENFERMEDAD RENAL ASOCIADA
– Hipersensibilidad Tipo IV: son reacciones de hipersensibilidad celular o mediada por células, causadas por linfocitos T sensibilizados al entrar en contacto con el Ag específico, pudiendo producir una lesión inmunológica por efecto tóxico directo o a través de la liberación de sustancias solubles (linfocinas).
EJEMPLO:
ALGUNAS ENFERMEDADES AUTOINMUNES COMO POR EJEMPLO( TIROIDITIS, ESCLEROSIS MÚLTIPLE, ENFERMEDAD INFLAMATORIA INTESTINAL)
Es important la resposta immunitària en una persona trasplantada?
Es muy importante la respuesta inmunitária en una persona transplantada porque depende de ello que el transplante salga adelante si la respuesta es negativa el cuerpo puede rechazar el órgano transplantado.
En una resposta a una reacció al•lèrgica quines cèl•lules i substancies actuen?
El sistema inmunológico sirve como mecanismo de defensa del cuerpo contra las incontables sustancias diversas presentes en el aire que respiramos, los alimentos que comemos y las cosas que tocamos. Dentro de este inmenso grupo de materiales, el término “alergeno” se refiere a cualquier sustancia que pueda detonar una respuesta alérgica. Los alergenos comunes incluyen el polen, el moho, la caspa de animales y las secreciones de cucarachas y ácaros del polvo en el hogar
Molt be, Sandra, molt rapida! Però la tercera pregunta no esta el que es demana, vull el nom de les cel.lules i sustancies que actuen en una reacció alérgica, Vinga, anims! Tambe agrairia que digueses si has trobat interessant aquesta activitat. Moltes gracies.
Esther Gines
Hola Ester si al contestar la pregunta ya no estaba muy segura porque no entendí bien la pregunta haber si esto sii que es:
Las células que actuan són:
Los limfocitos (LB)
Los limfocitos (LT): Dentro de este grupo hay unos limfocitos supresores (CD8+) y otros coperantes (CD4+) esenciales para la resupesta inmune.
Los limfocitos (TH)
Las substancias que actuan son: Alimentos, picaduras de insectos, particulas transladadas por el aire, medicamentos i substancias químicas….
Y esta actividad la encontrado interesante porque creoo que es uun mundo que no había tocado nunca ya que soy de letras puras jeje y me ha hecho interesarme y investigar sobre ello!!
Ok, Sandra, has fet un bon treball! En quant a les substancie que em referia era a les propies de la reacció com la histamina, no les externes, polen, pols…pero bé! Feina feta i enhorabona!
QUÈ ÉS?
La hipersensibilitat clàssicament es refereix a una reacció inmunitària que produeix un quadre patològic causant trastorns, incomoditats i a vegades la mort súbita. Tenen molts punts en comú amb la autoinmunitat, on els antígens són propis. Les reaccions d’hipersensibilitat requereixen que l’individu hagi sigut prèviament exposat almenys una vegada als antígens en qüestió.
TIPUS:
•Tipus 1: Els mastocitos comprometen IgE mitjançant els seus receptors. Si un al•lergen, per unió amb dos molècules de IgE, es vincula amb els receptors Fce, els mastòcits desgranulen i alliberen els mediadors que produeixen reaccions al•lèrgiques. La hipersensibilitat sol aparèixer en cas d’un contacte repetit amb l’al•lergen. Exemples: Anafilaxis, asma atòpica, èczema atòpic, al•lèrgia als medicaments, febre del heno.
•Tipus II: L’anticòs (IgG o IgM) es dirigeix contra l’antigen sobre les seves pròpies cèl•lules o contra anticossos estranys, tal i com s’adquireixen després d’una transfusió de sang. Això pot provocar una acció citotòxica per cèl•lules lítiques, o lisis mediat pel sissujeto complementari. Exemple: anèmia hemolítica autoinmune, síndrome de Goodpasture, malaltia hemolítica del nounat, miastènia gravis, penfigo.
•Tipus III: Complexos immunitaris (antigen i comunament IgG o IgM) es dipositen en el teixit. El complement s’activa i les cèl•lules polimorfonuclears (en menor grau monòcits) son atrets, ocasionant inflamació local i dany tissular. Els tipus de malaltia es classifiquen en malalties agudes i cròniques del sèrum, i la reacció Arthul. Exemples: poliarteritis nodosa, glomerulonefritis post-estreptococica, lupus erisujetotoso sistemico.
•Tipus IV: Cèl•lules T, sensibilitzades al antigen, alliberen linfoquinas al contacte secundari com l’antigen. Les citoquines indueixen una resposta inflamatòria, i activen i atrauen els macròfags, que alliberen mediadors inflamatoris. Els anticossos produïts contra antígens cel•lulars fixos o antígens de teixit són comunament autoanticossos; amb menor freqüència d’hipersensibilitat tipus IV (també anomenada hipersensibilitat retardada): hipersensibilitat al contacte, hipersensibilitat del tipus tuberculina, e hipersensibilitat granulomatosa. Exemple: malaltia de Crohn, lepra, tuberculosis, sarcoïdosis, esquistosomiasis.
Exemple malalties humanes causades per anticossos: anèmia hemolítica autoinmune, púrpura trombocitopènia autoimmune, penfigoide bulloso, glomerulonefritis (síndrome Goodpasture), malaltia de Grave (hipertiroidisme), diabetis mellitus insulina-resistent, miastènia gravis, penfigo vulgar, anèmia perniciosa.
ES IMPORTANT LA RESPOSTA IMMUNITÀRIA EN UNA PERSONA TRASPLANTADA?
Si que es important, ja que d’aquesta manera sabem si el trasplant ha tingut èxit o no, és a dir, que no hi hagi rebuig immunitari.
EN UNA RESPOSTA A UNA REACCIÓ AL•LERGICA QUINES CEL•LULES I SUBSTANCIES ACTUEN?
Són respostes en les que participen IgE i en el primer contacte tenen un paper important les cèl•lules TH2 que produeixen IL-4, necessària per al pas de cèl•lula B a cèl•lules plasmàtiques amb Ac.
Característiques dels al•lèrgens que faciliten les al•lèrgies en certes persones:
•Son proteïnes: essencial per poder activar cèl•lules T.
•Són enzimaticament actives, freqüentment proteases. Experimentalment aquestes proteïnes van a induir preferentment la resposta en la que participa TH2 i se forma EgE. En viu també coincideix aquest efecte (Helminto).
•Dosis baixa a través de mucosa, també afavoreix el desenvolupament de resposta amb TH2 i formació de IgE-
•Són estables i de petita mesura, de fàcil transport.
•Els pèptids derivats d’aquestes proteïnes tenen una característica que fa que siguin fàcilment presentats per MHC-II.
Aquesta activitat m’ha semblat molt interessant, perque fins al moment no sabia que era la hipersensibilitat ni que existia, i ara ja ho se i e pogut veure que hi han cuatre tipus, els exemples dls quals son bastant coneguts (alguns d’ells).
He pogut ampliar informació que desconeixia
El termino Hipersensibilidad se refiere a la excesiva o inadecuada respuesta inmunitaria delante los antígenas ambientales, habitualmente no patógenos, que causan una inflamación tisular i mal funcionamiento orgánico.
Hay 4 tipos de reacciones de hipersensibilidad, que fueron clasificadas por Gell i Coombs:
– Hipersensibilidad Tipo I. (Alergia).
– Hipersensibilidad Tipo II. (Anticuerpo dependiente).
– Hipersensibilidad Tipo III. (Enfermedad de complejo inmune).
– Hipersensibilidad Tipo IV. (Citotóxica Hipersensibilidad retardada).
Ejemplo 1: Asma.
Ejemplo 2: Anemia.
Ejemplo 3: Reacción de Arthus o pulmón del granjero, que es una neumonitis. *
Ejemplo 4: Esclerosis múltiple.
A la respuesta de si es importante la respuesta inmunitaria en una persona trasplantada, claro que es importante ya que si hay una respuesta positiva, la persona no tendrá ningún problema, pero si hay una respuesta negativa puede ser que el cuerpo rechace el órgano que ha sido trasplantado.
Por último, y respondiendo a la última pregunta de: ¿en una respuesta a una reacción alérgica, que células i substancias actúan?,
-Las células que actúan son: La célula TH2 que producen IL4, que todo es necesario para el paso de la célula B a las células plasmáticas.
-Las substancias que actúan son: químicas, del ambiente,…
Aquesta activitat m’ha semblat molt interessant, perque fins al moment no sabia que era la hipersensibilitat ni que existia, i ara ja ho se i e pogut veure que hi han cuatre tipus, els exemples dls quals son bastant coneguts (alguns d’ells).
He pogut ampliar informació que desconeixia.
Que es una reacció d’hipersensibilitat i quants tipus n’hi ha? Exemples de cada tipus.
Una reacció d’hipersensibilitat es una resposta inusual, desproporcionada davant substàncies que no són infeccioses o invasives, i que per la majoria d’individus són inoqües.
Tipus I. Hipersensibilitat inmediata o alèrgia atòpica
Són les reaccions alèrgiques de tipus I. Constitueixen reaccions inflamatories d’acció inmediata, tot i que a vegades pot ser semiretardada. Es provocada per l’alliberació masiva de mediadors inflamatoris (histamina, triptasa, prostaglandinas y leucotriens) per leucocits basòfils i mastocists. Aquests mediadors són els causants de les manifestacions clíniques, les quals, segons la via d’accés i el grau de difusió intracorporal del alergen, poden adoptar una forma localitzada com ara la rinitis o l’asma, o generalitzada, com les reaccions anafilàctiques desencadenades per medicaments, picades d’insectes o alguns aliments. Són procesos amb una alta incidència, arribant a afectar fins al 20% de la població caucásica en algún moment de la seva vida. En l’actualitat, la majoria d’autors fan servir el nom alergia (reactivitat alterada) per designar els processos patològics causats per una resposta inmune davant antígens inocus per la majoria de la població.
El fet de que actuin com alergens no depèn de propietats intrínseques que els distingeixi dels restants antígens convencionals (substància extranya a l’organisme), sino de la capacitat de certs individus de desenvolupar una resposta d’anticossos contra ells.
Tipus II. Hipersensibilitat per anticossos citotòxics
Són procesos desencadenats per anticossos circulants preformats que s’uneixen a una cèl•lula diana, fixen complement i l’allisen (anticossos citotòxics o citoestimulants). Com a conseqüència de l’activació del complement, s’alliberen fragments quimiotàctics que provoquen l’infiltració de polimorfonuclears. Són exemples d’aquest mecanisme la malaltia hemolítica del recent nascut i el rebuig hiperagut de trasplantaments. El rebuig hiperagut es produeix en les primeres 24-48 hores després del trasplantament o, inclús, en la mateixa taula d’operacions.
Tipus III. Hipersensibilitat mediada per immunocomplexos
Es produeix per dipòsit d’immunocomplexos. Els immunocomplexos són agregats d’antigen, anticossos i complement que normalment són retirats de la circulació per fagocitosis directa o per transport dels mateixos cap als òrgans, com el fetge, on són fagocitats pels monocits/macròfags. Les reaccions d’hipersensibilitat tipus II i III són bastant semblants, però la diferència fonamental es que l’antigen de les del tipus III es soluble i en les del tipus II es troba a la superficie cel•lular. La funció que desenvolupen els anticossos és molt important en la defensa i protecció front a agents infecciosos o d’una altra naturalesa, també poden ser responsables de lesions orgàniques o alteracions funcionals al reaccionar amb antígens presents a l’organisme. Els mecanismes pels quals això passa són molt variats, amb freqüència complexes, i no es diferencien essencialment dels que entren en joc en la defensa immunològica.
El lupus eritematos sistèmic (LES) es una malaltia autoinmune, produida per complexos antígen-anticos, generalment multisitèmica. Una de les causes més frequent de mortalitat per LES es la lesió renal.
Tipus IV. Reaccions d’hipersensibilitat retardada
Són les reaccions que tarden en sortir mediades per cèl•lules. Després de l’administració de tuberculina a un pacient previament sensibilitzat, apareix la reacció a les 48-72 hores com una induració en l’àrea d’injecció; es considera positiva si el diàmetre és major de 9 mil•límetres.
El rebuig agut dels trasplantaments (no confondre amb l’hiperagut), els granulomes i la hipersensibilitat per contacte, són exemples de patología per hipersensibilitat tipus IV. Les anomenades reaccions d’hipersensiblitat retardada, constitueixen reaccions inflamatories degudes al reclutament i activació de macròfags per l’efecte de les citocines alliberades per linfòcits al reconèixer l’antígen amb associació amb les molècules del complex principal d’histocomptabilitat de clase II a la membrana de les cèl•lules presentadores de l’antigen. En aquesta reacció, també anomenada hipersensibilitat del tipus IV, no intervenen els anitcossos, a diferencia del que passa amb altres formes de mecanismes immunes de lesions inflamatories (o reaccions de hipersensibilitat I, II i III segons Gell i Coombs).
És important la resposta inmunitària en una persona trasplantada?
Si, es molt important, ja que d’això dependrà l’èxit del transplantament, en cas que la resposta inmunitaria sigui negativa el cos pot rebutjar l’òrgan transplantat.
El sistema inmunitari generalment ens protegeix de substàncies que poden ser nocives tals com microorganismes, toxines i cèl•lules cancerigenes.
Aquestes substàncies nocives tenen proteïnes anomenades antígens en la seva superficie. Tan aviat aquests antígens ingressen als cos, els sistema immunitari els reconeix com extranys i els ataca. Per ajudar a prevenir aquesta reacció, quan més similars siguin els antígens entre el donant i el receptor, menor será la probabilitat de que l’òrgan sigui rebutjat.
En una resposta a una reacció al•lèrgica quines cèl•lules i substàncies actuen?
Actuen les cèl•lules eosinòfils, mastocits, basòfils, linfocits T i B (glòbuls blancs).
La reacció d’hipersensibilitat es produeix mitjançant el contacte repetit amb una determinada substància del medi ambient o substància química per part de l’individu.
Un bebe con sindrome de intestino corto i nutricion parenteral pautada, despues de 8 meses, corre riesgo de ser transplantado? De que? Y porque? Utiliza tus palabras. Animo!
Si, si el tractament fracassa corre risc de ser transplantat.
Primerament se li podria fer un transplant d’intesti, ja que en aquests casos l’intesti prim té menys de 15 cm, quan en un nadó sa ja té varis metres. A vegades pot ser un problema de naixement i d’altres per intervencions quirurgiques a causa d’altres problemes.
L’alternativa final, quan falla l’adaptació intestinal, consisteix en el transplant intestinal o fetge i intesti simultanis quan hi ha una (colestasis hepática)* associada a la nutrició parenteral.
*La colestasis associada a l’alimentació parenteral es produeix sobretot en nadons prematurs amb la malaltia d’intesti prim o en els que aquest ha sigut ressecat i son sotmesos a nutrició parenteral total.
Quatre factors semblen fonamentals en el desenvolupament de la colestasis en aquesta situació: inmaduresa, infecció, funció intestinal inadequada i un component tòxic o que falta en la nutrició parenteral.
Molt REbe! Molt be! Transplant de fetge com ultim recurs, potser si se li haguesi administrat una nutrició parenteral enriqueida amb omega 3 que es antiinflamatori, haurien tingut mes temps de reacció i no arribar al transplant. Mai ho sabrem.
1. Què és una reacció d’hipersensibilitat i quants tipus hi ha? Exemple de cada tipus.
DEFINICIÓ HIPERSENSIBILITAT: La hipersensibilitat es refereix als processos patològics que es deuen a interaccions immunitàries específiques, entre antígens (exògens o endògens) i els anticossos humorals o limfòcits sensibilitzats.
DEFINICIÓ REACCIÓ D’HIPERSENSIBILITAT: La reacció d’hipersensibilitat és la resposta exagerada o inadequada del sistema immune específic que es produeix contra substàncies inofensives que té com a conseqüència l’afectació dels teixits del propi organisme (lesió tissular).
TIPUS:
Resposta immune humoral (anticossos):
• Hipersensibilitat tipus I: Anafilàxia (hipersensibilitat Immediata): reacció immunitària de desenvolupament ràpid, que es desencadena alguns minuts després de la combinació d’un antigen amb un anticòs lligat a mastòcits i basòfils en l’individu prèviament sensibilitzat, és a dir, és induïda per certs tipus d’antígens referits com a al•lergògens, desencadenant una resposta humoral que resulta en la generació de cèl•lules plasmàtiques secretores de Inmunoglobulina E.
Exemples: anafilaxis sistemàtica (verí d’un insecte), inflamació local (picadura d’un insecte), al•lèrgia alimentaria (al•lèrgia a la llet), rinitis al•lèrgica: asma bronquial (pol•len), etc.
• Hipersensibilitat tipus II: Reaccions citotòxiques (dependent dels anticossos): reacció dels anticossos preformats (especialment IgG o IgM) s’uneixen a antígens de la superfície cel•lular, causant-li la destrucció. Aquests anticossos preformats es poden haver produït com a conseqüència d’una resposta immune normal i reconèixer elements no propis, o pot ser que reconeguin components propis de l‘organisme, formant part en aquest cas d’un procés autoimmune.
En aquest tipus de reacció es produeix un dany tissular que és provocat per l’activació del sistema complement o de la interacció de la IgG amb certes cèl•lules efectores.
Exemples: anèmia hemolítica (penicil•lina), púrpura trombopènia (tranquil•litzants), reacció postransfusional ABO (sistema ABO), malaltia hemolítica del neonat (factor Rh), etc.
• Hipersensibilitat tipus III: Per immnunocomplexos circulants (complex immune): són reaccions agregats d’anticossos IgG i IgM, és a dir, es formen en la sang complexos immunes solubles. Són dipositats en diversos teixits (pell, ronyó i articulacions) on disparen una resposta immune fonamentat en la via clàssica de l’activació complement. Hi ha dues etapes en el desenvolupament del complex immune: el primer complex es forma quan els anticossos IgG i IgM s’uneixen a l’antigen, en la segona etapa els complexos es van tornant de major grandària i poden ser eliminats del cos.
És en la primera etapa on no és possible eliminar aquests complexos d’antigen (anticòs de l’organisme) i estan escampats i dipositats en els teixits esmentats.
La reacció tarda diverses hores fins a dies per desenvolupar-se.
Exemples: reacció d’Arthus (medicaments), vasculitis (medicaments), nefritis (medicaments), artritis (medicaments), pulmó de grangé (fongs, plantes, animals), etc.
Resposta immune cel•lular:
• Hipersensibilitat tipus IV: Hipersensibilitat retardada (intervinguda per cèl•lules): reaccions mediades pels limfòcits T CD8 i CD4, els monòcits i els macròfags. Sol trigar entre dos i tres dies a desenvolupar-se. No és intervinguda per anticossos, sinó per cèl•lules immunes.
Exemples: hipersensibilitat de tipus retardat (proteïnes), hipersensibilitat de contacte (pentadecacatecol (heura venenosa)), enteropatia sensible al gluten (gliadina), etc.
2. Es important la resposta immunitària en una persona trasplantada?
Si que és important ja que amb la resposta immunitària sabrem si els òrgans trasplantats són reconeguts com aliens pel sistema immunitari o són refusats i es perdrà de la funció de l’òrgan concernit. O també es pot saber si les cèl•lules immunitàries contingudes dins de l’òrgan transplantat poden llançar una resposta immunitària contra l’organisme receptor.
3. En una resposta a una reacció al•lèrgica quines cèl•lules i substàncies actuen?
Les cèl•lules que actuen són:
1º.- Limfòcits B (LB): Implicats en la reacció anomenada humoral en produir immunoglobulines o anticossos front d’un agent agressor.
2º.- Limfòcits T (LT): Intervenen en l’anomenada resposta cel•lular. Dins d’aquest grup, hi ha uns limfòcits supressors (CD8 +) i altres cooperants (CD4 +), essencials en la resposta immune.
3º.- Limfòcits Th: substàncies que produeixen en activar-se:
a) Els limfòcits Th1 interferó gamma (IFN-g) i interleuquina 2 (IL2).
b) Els limfòcits Th2 interleucines 4, 5 i 13 (IL4, IL5, IL13). La IL4 i la IL13 influirien en la producció final d’immunoglobulina E (IgE) i la IL5 estimularia la proliferació i persistència en els teixits dels eosinòfils.
Les substàncies que actuen són: aliments, picadures i mossegades d’insectes, partícules transportades per l’aire, medicaments, substàncies químiques, etc.
He trobat interessant aquesta activitat ja que no tenia ni idea dels tipus que hi havia de hipersensibilitat, per exemple i ara sé que hi ha 4 tipus i sé més o menys de que tracten cadascun. Trobo que és bo que aprenguem això perquè així tenim més coneixements i ens pot servir per un futur.
Les interleucines, també anomenades IL són un conjunt de proteïnes relacionades que produeixen els glóbuls blancs (també anomenats leucocits) i altres cèl·lules del nostre organisme. La seva funció principal és regular les respostes immunitaries, com per exemple l’activació, creació d’anticossos, regulació de les proteïnes, etc. Les proteïnes serveixen per iniciar la resposta inflamatoria, per definir la magnitud i la naturalesa de la resposta immune específica i inespecífica. Hi ha diferents classes de interleucines, on cadascuna té un paper important i diferenenciador, per exemple, hi ha una que estimula al creixement i la diferenciació de la resposta dels linfocits T (IL2), una altre on té un paper important amb les reaccions alèrgiques (IL4), etc.
Les reaccions d’hipersensibilitat són processos patològics que resulten de les interaccions específiques entre antígens (Ag) i anticossos (Ac) o limfòcits sensibilitzats.
El terme Hipersensibilitat es refereix a l’excessiva o inadequada resposta immunitària enfront d’antígens ambientals, habitualment no patògens, que causen inflamació tissular i malfuncionamiento orgànic.
Gell i Coombs van classificar els mecanismes inmunopatogénicos o reaccions d’hipersensibilitat en 4 tipus, en cadascun d’ells participen de forma seqüencial diferents tipus de cèl·lules i mediadors solubles.
– Hipersensibilitat Tipus I: són reaccions en les quals els Ag es combinen amb Immunoglobulines (Ig) I específics que es troben fixats pel seu extrem Fc (Fracció cristalizable) a receptors de la membrana de mastòcits i basófilos de sang perifèrica.
Exemple: Conjuntivitis alèrgica
– Hipersensibilitat Tipus II: són reaccions intervingudes per la interacció de Ac Ig G i Ig M preformados amb Ag presents en la superfície cel·lular i altres components tissulars.
Exemple: Anemias Hemolíticas
– Hipersensibilitat Tipus III: són reaccions produïdes per l’existència de inmunocomplejos (IC) circulants de Ag- Ac que en dipositar-se en els teixits provoquen activació de fagòcits i dany tissular.
Exemple: Lupus eritematoso sistémico
– Hipersensibilitat Tipus IV: són reaccions d’hipersensibilitat cel·lular o intervinguda per cèl·lules, causades per limfòcits T sensibilitzats en entrar en contacte amb el Ag específic, podent produir una lesió immunològica per efecte tòxic directe o a través de l’alliberament de substàncies solubles (linfocinas).
Exemple: Tiroiditis
Resposta Immunitària:
El sistema immunitari, és aquell conjunt d’estructures i processos biològics a l’interior d’un organisme que li protegeix contra malalties identificant i matant cèl·lules patògenes i canceroses. Detecta una àmplia varietat d’agents, des de virus fins a paràsits intestinals, i necessita distingir-los de les pròpies cèl·lules i teixits sans de l’organisme per funcionar correctament.
Per això és molt important que la persona transplantada tingui una resposta positiva, ja que d’aquesta dependra que el transplant surti bé, i en el cas de que la resposta sigui negativa el cos pot rebutjar l’òrgan transplantat.
Reacció al·lergica:
-Las células que actúan son: La célula TH2 que producen IL4, que todo es necesario para el paso de la célula B a las células plasmáticas.
-Las substancias que actúan son: químicas, del ambiente,…
1. QUE ES?La hipersensibilitat és una resposta inadequada del sistema immunitari que produeix el cos en un quadre patològic. Una substància que altera el nostre cos que està provocada per antígens ambientals. És una sèrie de processos patològics que interaccionen entre antígens(Ag) i anticossos (Ac) o Limfòcits sensibilitzats.
La Hipersensibilitat Gell i Coombs la diferencien en quatre tipus:
1. Al•lèrgia (immediata): Està produïda per antigen anomenat al•lergen i la seva exposició ha es estat per contacte directe, injecció o ingestió.
El mediador és la cèl•lula plàsmatica de IgE.
Alteracions més freqüents: ( Atòpia “hereditària, genètica surt a la pell”, Anafilxia “ afecta al organisme, pot ser mortal” i Asma “ afecta als bronquíols, ofec”).
El tractament: involucra l’ús de epinefrina, antihistamínics, vacunes i corticosteroides.
2. Anticossos dependents: Aquí els anticossos s’ajunten amb els antígens infecten les cèl•lules, com a exemple podem trobar la penicil•lina. Els mediadors son IgM o IgG
Alteracions com: ( Anèmia hemolítica autoimmune “disminució globus rojos i baixen les defenses”, Trombocitopènia “disminució de plaquetes”, Eritroblastosis fetal “la mare embarassada fabrica accés d’anticossos i els passa al feto”, el Síndrome de Goodpasture “ el sistema immunitari per error destrueix teixits” i Miastènia Gravis “ és una malaltia neuromuscular autoimmunitària i crònica produeix debilitat als músculs.”). Altres també com reaccions de transfusió, tiroïditis de hashimoto, malalties de Graves, Febres reumàtiques.
3. Complexe immine: Aquest es forma en la sang i son solubles, s’agregen d’anticossos IgG e IgM i són dipositats en la pell, el ronyó i les articulacions.
Alteracions com: (Enfermetat del suero, reaccions de Arthus ” Pulmó del granger”, i lupus eritematoso sistémico. Glomerulonefritis per complexos inmunes, Artritis reumatoide, Endocarditis bacteriana subaguda. També Dermatitis de contacte, Test de Mantoux, Rechazo crónico de órgano trasplantado i Esclerosis múltiple.
4. Hipersensibilitat retardada o tardia: No reacciona immediatament com les altres, sol tardar entre dos o tres dies a sortir o a reaccionar. Es produeix a les cèl•lules immunitàries que reaccionen als limfòcits.
Alteracions com: Arteritis temporal, síntomas de lepra, tuberculosis, rebuig als transplantaments d’òrgans, i malaltia celíaca.
2. IMMUNTAT EN EL TRANSPLANT: Una persona trasplantada pot reaccionar molt bé al cos estrany que li han trasplantat o pot ser que reaccioni de manera immune. El nou òrgan trasplantat és reconegut com a aliens pel sistema immunitari, sense tractament comport el refús i la pèrdua de funció de l’òrgan. També pot passar el cas contrari les cèl•lules immunitàries poden llençar una resposta contraria al organismes reproductor i reaccionar contra l’hoste. Llavors es pot dir que un òrgan trasplantat ha de rebre medicació immunosupressores al llarg de tota la vida que atribuirà a que no aparegui el rebuig. El pacient ha de començar abans del trasplant el tractament immunosupressors per preparar el cos. El sistema immunitari ha de reconèixer les molècules estranyes a l’organisme, normalment els donants i els receptors han de tenir el màxim grau d’histocompatibitat per evitar que els grups sanguinis i proteïnes HLA siguin iguals.
Fàrmacs immunosupressors utilitzats pel tractament del rebuig de trasplantaments
Inhibidors de la calcineria: Ciclosporina,Tacrolimus
Inhibidors del mTOR: Sirolimus, Everolimus
Antiproliferatius: Azatioprina, Àcid micofenòlic
Corticosteroides: Prednisolona, Hidrocortisona
Anticossos monoclonals contra receptors IL-2Rα: Basiliximab, Daclizumab
Anticossos policlonals contra limfòcits T: Globulina anti-timòcits (ATG), Globulina anti-limfòcits (ALG)
Anticossos monoclonals anti-CD20: Rituximab
3. SUBSTÂNCIES I CEL.LULES: Les substàncies que fan reacció al•lèrgica generalment són les proteïnes dels aliments, picadures i mossegades d’insectes, partícules transportades per l’aire, medicaments, substàncies químiques, etc. Es classifiquen en tres categories:
A. Al.legens de l’aire ( neumoal.lergents): Organ exposats a l’aire com, ulls ( conjuntivitis),fossa i mucosa nasal (rinitis, pòlips i sinusitis), llengua, cavitat oral i mucosa oral, faringe, laringe, Tràquea, pulmó i bronquis(Asma). Cor i diafragma.
Poden ser:
* D’exterior: pòl•lens (els més freqüents: olivera, parietària i gramínies), fongs aerògens (els més freqüents són: Alternaria, Aspergillus, Penicillium, Cladosporium), ocasionen símptomes només quan les seues concentracions són elevades.
* D’interior: àcars domèstics, pèls, escates, saliva, orina o excrements d’animals de companyia, fongs, ocupacionals (farines, fusta, làtex), ocasionen símptomes més continus en el temps.
B. Al•lergens de contacte (contactants):Causen tres classes de trastorns o malalties:
* Dermatitis atòpica o èczema atòpic, Èczema de contacte i Urticària i angioedema.
C. Al•lergens per ingestió:
Qualsevol aliment pot originar reaccions al•lèrgiques, també és rellevant l’al•lèrgia a antígens ocults (paràsits i additius).
Els medicaments poden originar reaccions després de la seua administració oral, injectable o tòpica. Tots poden causar al•lèrgia, encara que els més freqüents són els antibiòtics (sobretot betalactàmics) i els analgèsics (sobretot pirazolonas i aspirina).
Donen lloc a reaccions al•lèrgiques agudes amb distintes manifestacions clíniques (urticària i/o angioedema, asma bronquial, rinoconjuntivitis i/o anafilaxi).
D. Al•lergens per inoculació:
Els medicaments i els insectes també poden causar al•lèrgia, sobretot després d’una picadura (en el cas d’himenòpters com la vespa i l’abella) i rarament per via inhalada (panerola).Donen lloc a reaccions al•lèrgiques agudes amb distintes manifestacions clíniques (urticària i/o angioedema, asma bronquial, rinoconjuntivitis i/o anafilaxi).
2. La missió de les cèl•lules és reconèixer elements estranys i organitzar la defesa davant d’ells responen immunitària ment. Estan precursades de macròfags( circulen en la sang) i granulòcits ( cel.lula fagocita dels teixits del cos). Tipus de cel.lules que actuen:
Limfòcits B (LB), Limfòcits T (LT), Limfòcits Th “interferó gamma (IFN-g) i interleuquina 2 (IL2)”, “Els limfòcits Th2 interleucines (IL4, IL5, IL13). La IL4 i la IL13 influirien en la producció final d’immunoglobulina E (IgE) i la IL5 estimularia la proliferació i persistència en els teixits dels eosinòfils”.
la veritat jo aquest tema d’alergies el tinc molt present però m’ha servit de molt per reforçar alguns aspectes que ja sabia, per desgracia la parietaria és la meva aliada, però no solament l’acar que està allí, el de la pols, el polen, l’humitat, el llexiu, els animals tots a la llarga em fan reacció. Com ara estornuts, porar els ulls, rinitis, però el que realment em provoca l’asma es la parietaria.
La hipersensibilidad clásicamente se refiere a una reacción inmunitaria exacerbada que produce un cuadro patológico causando trastornos, incomodidad y a veces, la muerte súbita. Tiene muchos puntos en común con la autoinmunidad, donde los antígenos son propios. Las reacciones de hipersensibilidad requieren que el individuo haya sido previamente sensibilizado, es decir, que haya sido expuesto al menos una vez a los antígenos en cuestión. La clasificación en cuatro grupos distintos fue propuesta por P. H. G. Gell y Robin Coombs en 1963.1 En la década de 1930 Coombs sistematizó estas reacciones de acuerdo al tiempo que demoraba la aparición de los síntomas y la dosis de desafío. Esta clasificación no solamente apuntaba a la cinética de las reacciones, sino que a los mecanismos involucrados y ha sido fundamental para orientar la terapia y conocer los mecanismos.
TIPOS DE HIPERSENSIBILIDAD
– Tipo I. Inmediata
La hipersensibilidad tipo 1 es una reacción alérgica provocada por re-exposición a un tipo específico de antígeno referido como un alérgeno5 La exposición puede haber sido por ingestión, inyección o por contacto directo. La diferencia entre una respuesta inmunitaria normal y una hipersensibilidad de tipo 1 es que las células plasmáticas secretan IgE de una forma descontralada, superando ampliamente las 100 U/I establecidas como el conteo estándar de este tipo de Ig. Esta clase de anticuerpos se unen a los receptores para la porción constante (Fc) del anticuerpo sobre la superficie de los mastocitos tisulares y basófilos circulantes. Al cubrirse estas células con IgE son sensibilizadas al momento de la aparición inicial del alergeno. Con subsecuentes exposiciones al mismo alergeno, hace que las IgE se entrecrucen en la superficie celular de células sensitizadas, resultando en una desgranulación y secreción de mediadores farmacológicamente activos, tales como la histamina, leucotrieno y prostaglandina. Los principales efectos de estos productos son la vasodilatación y la contracción del músculo liso.
Este tipo de reacción puede ser localizada o sistémica. Los síntomas varían de una irritación leve a la muerte súbita por anafilaxia. El tratamiento generalmente involucra el uso de epinefrina, antihistamínicos y corticosteroides.
– Tipo II. Dependientes de anticuerpos.
En la hipersensibilidad tipo 2, los anticuerpos producidos por el sistema inmunitario se unen a antígenos en la superficie misma de las células del paciente. Los antígenos así reconocidos pueden ser de naturaleza intrínseca (son parte innata de la célula del paciente) o extrínseca (absorbidas a la célula durante la exposición a un antígeno extraño, posiblemente una infección por algún patógeno). Estas células son reconocidas por macrófagos o células dendríticas que actúan como células presentadoras de antígeno, lo que causa que las células B respondan produciendo anticuerpos en contra del susodicho antígeno. Un ejemplo es la reacción a la penicilina, en el que la droga se une a los eritrocitos causando que éstas sean reconocidas como extrañas para el cuerpo. Ello hará proliferar las células B junto con la secreción de anticuerpos en contra del medicamento. Los anticuerpos de tipo IgG e IgM se unen a éstos antígenos formando complejos que activan la vía clásica del complemento iniciando una secuencia que terminará con la eliminación de las células que presentan los antígenos extraños, causando lisis y muerte celular. Ese es el proceso regular de eliminación de patógenos, volviéndose peligroso para el hospedador si el proceso se activa en contra de sus propias células. La reacción puede durar horas o días en completarse.
Otro tipo de hipersensibilidad de tipo 2 es la llamada citotoxicidad celular dependiente de anticuerpos (CMCDA o CCDA). En este caso, las células que exhiben los antígenos extraños son marcados con anticuerpos (IgG o IgM), los cuales son luego reconocidos por Células asesinas naturales y macrófagos (reconocidos vía IgG unido a la superficie del receptor, CD16 y FcγRIII), los cuales terminan liquidando a la célula así marcada.
Algunos ejemplos: Anemia autoinmune hemolítica, Síndrome de Goodpasture, Eritroblastosis fetal, Pénfigo, Anemia perniciosa autoinmune, Trombocitopenia inmune, Reacciones de transfusión, Tiroiditis de Hashimoto, Enfermedad de Graves, Miastenia gravis y Fiebre reumática.
-Tipo III. Complejo inmune
En la hipersensibilidad tipo 3, se forman en la sangre complejos inmunes solubles, es decir, agregados de anticuerpos IgG e IgM, que son depositados en varios tejidos (típicamente la piel, riñón y las articulaciones) donde disparan una respuesta inmunitaria fundamentado en la vía clásica de la activación del complemento. Hay dos etapas relacionadas al desarrollo de complejos inmunes, primero el complejo se forma cuando los anticuerpos IgG e IgM se unen al antígeno, luego de lo cual, los complejos se tornan de mayor tamaño los que pueden ser eliminados del cuerpo. Es en la primera etapa de esta formación que no es posible eliminar estos complejos antígeno:anticuerpo del organismo, por lo que son esparcidos y depositados en los tejidos mencionados. La reacción puede tardar desde varias horas hasta días para desarrollarse.
Algunos ejemplos: Glomerulonefritis por complejos inmunes, Artritis reumatoide, Enfermedad del suero, Endocarditis bacteriana subaguda, Algunos de los síntomas del paludismo, Lupus eritematoso sistémico y Reacción de Arthus (Pulmón del granjero)
– Tipo IV: Mediada por células
La hipersensibilidad tipo 4 es frecuentemente llamada tardía, pues a la reacción le toma 2 o 3 días para instalarse. A diferencia de los otros tipos, no es mediada por anticuerpos, sino por células inmunitarias.
Los linfocitos T CD8 y CD4 cooperadores reconocen los antígenos en un complejo con el complejo mayor de histocompatibilidad tipo I y II. Las células presentadoras de antígeno en este caso son los macrófagos que secretan IL-12, el cual estimula la proliferación de más linfocitos T. Los CD4+ secretan también IL-2 e interferón gamma, estimulando aún más la liberación de citocinas, de ese modo mediando la respuesta inmunitaria. Las células CD8 destruyen las células diana al entrar en contacto con ellas mientras que los macrófagos activados producen enzimas hidrolíticas y, ante ciertos patógenos intracelulares, se transforman en células gigantes multinucleadas.
Algunos ejemplos: Arteritis temporal, Algunos síntomas de la lepra, Algunos síntomas de tuberculosis, Rechazo de trasplantes y Enfermedad celíaca.
ES IMPORTANTE LA RESPUESTA INMUNITARIA EN UNA PERSONA TRASPLANTADA?
Si, es muy importante, ya que de esto va a depender el exito del transplantamiento en caso que la respuesta inmunitaria sea negativa el cuerpo puede rechazar el organo transplantado. El sistema inmunitario generalmente nos protege de sustancias que pueden ser nocivas tales como los microorganismos, toxinas i cel·lulas cancerigenas.
LAS CELULAS y LAS SUSTANCIAS QUE ACTUAN SON LAS SIGUIENTES:
Las celulas que actuan son:
-Los limfocitos (LB)
-Los limfocitos (LT): Dentro de este grupo hay unos limfocitos supresores (CD8+) y otros coperantes (CD4+) esenciales para la resupesta inmune.
-Los limfocitos (TH)
Las susstancias que actuan son: Alimentos, picaduras de insectos, particulas transladadas por el aire, medicamentos i substancias química, etc…
TE HA GUSTADO LA ACTIVIDAD?
Pues esta actividad me ha parecido interesante porque he aprendido cosas que no sabia y algunas que quizas sabia las he profundizado y aora sé mucho más de lo que sabia. La verdad es que ha sido muy interesante.
¿QUE ES LA HIPERSENSIBILIDAD?
La hipersensibilidad clásicamente se refiere a una reacción inmunitaria exacerbada que produce un cuadro patológico causando trastornos, incomodidad y a veces, la muerte súbita. Tiene muchos puntos en común con la autoinmunidad, donde los antígenos son propios. Las reacciones de hipersensibilidad requieren que el individuo haya sido previamente sensibilizado, es decir, que haya sido expuesto al menos una vez a los antígenos en cuestión. La clasificación en cuatro grupos distintos. En la década de 1930 Coombs sistematizó estas reacciones de acuerdo al tiempo que demoraba la aparición de los síntomas y la dosis de desafío. Esta clasificación no solamente apuntaba a la cinética de las reacciones, sino que a los mecanismos involucrados y ha sido fundamental para orientar la terapia y conocer los mecanismos.
TIPOS DE HIPERSENSIBILIDAD
Gell y Coombs describieron cuatro tipos de reacciones hipersensibles:
Tipo I Los mastocitos comprometen IgE por medio de sus receptores Fc. Si subsecuentemente un alérgeno, por unión con dos moléculas de IgE se vincula a los receptores Fcε,los mastocitos desgranulan y liberan los mediadores que producen reacciones alérgicas. La hipersensibilidad suele aparecer en caso de un contacto repetido con el alérgeno.
Ejemplos de reacciones alérgicas del tipo I
o Anafilaxis
o Asma atópica
o Eczema atópico
o Alergia a los mediamentos
o Fiebre del heno
Tipo II El anticuerpo (IgG o IgM) se dirige contra el antígeno sobre sus propias células, o contra anticuerpos extraños, tal como los que se adquieren después de una transfusión de sangre. Esto puede provocar una acción citotóxica por células líticas, o lisis mediado por el sissujeto complementario.
Enfermedades que manifiestan hipersensibilidad tipo II
o Anemia hemolítica autoinmune
o Síndrome de Goodpasture
o Enfermedad hemolítica del recién nacido
o Miastenia gravis
o Pénfigo
Tipo III Complejos inmunitarios (antígeno y comúnmente IgG o IgM) se depositan en el tejido. El complemento se activa y las células polimorfonucleares (en menor grado monocitos) son atraídos, ocasionando inflamación local y daño tisular. Los tipos de enfermedad se clasifican en enfermedad aguda y crónica del suero, y la reacción Arthus.
Ejemplos de enfermedades inmunes humanas complejas
o Poliarteritis nudosa
o Glomerulonefritis post-estreptococica
o Lupus erisujetotoso sistémico
Tipo IV Células T, sensibilizadas al antígeno, liberan linfoquinas al contacto secundario con el antígeno. Las citoquinas inducen una respuesta inflamatoria, y activan y atraen los macrofagos, que liberan mediadores inflamatorios. Los anticuerpos producidos contra antígenos celulares fijos o antígenos de tejido son comúnmente autoanticuerpos; con menor frecuencia son producidos contra antígenos extrínsecos. Se reconocen diversas formas de hipersensibilidad tipo IV (también llamada hipersensibilidad retardada): hipersensibilidad al contacto, hipersensibilidad del tipo tuberculina, e hipersensibilidad granulomatosa.
Enfermedades que manifiestan hipersensibilidad granulomatosa tipo IV
o Enfermedad de Crohn
o Lepra
o Tuberculosis
o Sarcoidosis
o Esquistosomiasis
Ejemplo de enfermedades humanas causadas por auto-anticuerpos
o Anemia hemolítica autoinmune
o Purpura trombocitopénica autoinmune
o Penfigoide bulloso
o Glomerulonefritis (síndrome de Goodpasture)
o Enfermedad de Grave (hipertiroidismo)
o Diabetes mellitus insulina-resistente
o Miastenia gravis
o Pénfigo vulgar
o Anemia perniciosa
RESPUESTA INMUNITÁRIA:
És muy importante que la persona la qual se le ha hecho un transplante tenga una respuesta positiva, ya que esta depende de que le salga bien el transplante i poder seguir viviendo , y en el caso que sea negativo, el cuerpo rechaza el órgano transplantado y tiene que esperar hasta que salga otro órgano adequado para su cuerpo y que no vuelva a ser rechazado.
LAS CÉLULAS QUE ACTUAN SÓN:
o Los limfocitos (LB)
o Los limfocitos (LT): Dentro de este grupo hay unos limfocitos supresores (CD8+) y otros coperantes (CD4+) esenciales para la resupesta inmune.
o Los limfocitos (TH)
o Las substancias que actuan son: Alimentos, picaduras de insectos, particulas transladadas por el aire, medicamentos i substancias químicas…
OPINION PERSONAL:
A sido una actividad muy interesante, siempre va bien saber cosas nuevas sobre la persona.
Este año en la Marató de tv3 trató de los transplantes y me pareció muy interesante y me ayudó a reflexionar mucho, ahora se si cuando me muera pueden aprovechar algún órgano mio estoy dispuesta a darlo todo por poder salvar la vida de las otras personas.
Eso te honra, Rocio, muy bien, yo tambien participe en la marathó de tv3 y me emocione mucho. Supongamos, un bebe de 9 meses con nutricion parenteral durante varios meses, finalmente se le practica un transplante de higado. Pregunta: Si a esa nutricion parenteral le administramos aceite omega 3, podriamos haber alargado el tiempo a fin de evitar un transplante?? Porque??
Que es?
Existe una reacción de hipersensibilidad cuando se desarrolla una respuesta inmune dirigida contra elementos que no debieran ser considerados como extraños, o hacia elementos patógenos, pero de una forma inadecuada. La anafilaxia es una de las formas más inquietantes de las alteraciones de la inmunidad, consistiendo en una respuesta inmune sistémica rápida y muchas veces devastadora. Se han descrito cuatro tipos de reacciones de hipersensibilidad Los cuatro tipos básicos se basan en la clasificación de Coombs y Gell de 1963
Tipos:
Tipo I. Hipersensibilidad inmediata o alergia atópica
También denominada hipersensibilidad mediada por IgE (anafiláctica, inmediata o dependiente de reaginas). Constituyen reacciones inflamatorias de instauración inmediata, aunque a veces semirretardada, causada por la liberación masiva de mediadores inflamatorios (histamina, triptasa, prostaglandinas y leucotrienos) por leucocitos basófilos y mastocitos, como consecuencia de la unión, por su extremo Fc, de anticuerpos IgE frente a determinados antígenos, en la membrana de dichas células.
Ejemplos de enfermedad atópica: la rinitis alérgica, el asma bronquial, la dermatitis atópica y la urticaria.
Tipo II. Hipersensibilidad por anticuerpos citotóxicos
Son procesos desencadenados por anticuerpos circulantes preformados que se unen a una célula diana, fijan complemento y la lisan Como consecuencia de la activación del complemento, se liberan fragmentos quimiotácticos (como el C5a) que provocan la infiltración de polimorfonucleares.
Son ejemplos de este mecanismo la enfermedad hemolítica del recién nacido (por incompatibilidad Rh), y el rechazo hiperagudo de trasplantes.
Tipo III. Hipersensibilidad mediada por inmunocomplejos
Se produce por depósito de inmunocomplejos. Los inmunocomplejos son agregados de antígeno, anticuerpos y complemento que normalmente son retirados de la circulación por fagocitosis directa o por transporte de los mismos hacia órganos, como el hígado, donde son fagocitados por los monocitos/macrófagos.
Ejemplos como poliarteritis nodosa, glomerulonefritis post-estreptococica, lupus erisujetotoso sistemico.
Tipo IV. Reacciones de hipersensibilidad retardada
Son las reacciones tardías mediadas por células. El prototipo es la reacción de Mantoux. Tras la administración de tuberculina a un paciente previamente sensibilizado, aparece la reacción a las 48-72 horas como una induración en el área de inyección; Todas estas reacciones inflamatorias o de “hipersensibilidad” tienen en común el hecho de estar iniciadas por una reacción inmunológica contra un antígeno y ocurrir en un individuo sensibilizado (es decir, son el resultado de una reestimulación antigénica en una persona que ya ha desarrollado una respuesta inmune celular frente a dicho antígeno) la hipersensibilidad retardada se manifiesta habitualmente de cinco maneras distintas.
Ejemplos de patología por hipersensibilidad tipo IV es el rechazo agudo de los trasplantes los granulomas y la hipersensibilidad por contacto.
Es importante la reacción inmune en una persona trasplantada?
El sistema inmunitario generalmente lo protege a uno de sustancias que pueden ser nocivas tales como microorganismos, toxinas y células cancerígenas.Estas sustancias dañinas tienen proteínas llamadas antígenos en su superficie. Tan pronto como estos antígenos ingresan al cuerpo, el sistema inmunitario los reconoce como extraños y los ataca. De la misma manera, un órgano que no es compatible puede desencadenar una reacción a una transfusión de sangre o un rechazo al trasplante. Para ayudar a prevenir esta reacción, los médicos “tipifican” tanto al donante del órgano como a la persona que lo está recibiendo. Cuanto más similares sean los antígenos entre el donante y el receptor, menor será la probabilidad de que el órgano sea rechazado. Por lo tanto podemos decir que la reaccion inmune del trasplantado es decisivo para el rechazo o la aceptacion del órgano. Hay tres tipos de rechazo:
• El rechazo hiperagudo ocurre unos pocos minutos después del trasplante, si los antígenos son completamente incompatibles. El tejido se debe retirar enseguida para que el receptor no muera. Este tipo de rechazo se observa cuando a un receptor se le da el tipo de sangre equivocado.
• El rechazo agudo puede ocurrir en cualquier momento desde la primera semana después del trasplante hasta 3 meses después. Toda persona tiene algún grado de rechazo agudo.
• El rechazo crónico tiene lugar durante muchos años. La respuesta inmunitaria constante del cuerpo contra el nuevo órgano lentamente daña los tejidos u órganos trasplantados.
En una respuesta a una reacción alérgica que células y substanciea actuan?
• Linfocitos B (LB): Implicados en la reacción llamada humoral al producir inmunoglobulinas o anticuerpos frente a un agente agresor.
• Linfocitos T (LT): Intervienen en la llamada respuesta celular. Dentro de este grupo, existen unos linfocitos supresores (CD8+) y otros cooperadores (helper o CD4+), esenciales en la respuesta inmune. Se ha comprobado que existen dos subpoblaciones de linfocitos T helper (Th), según el perfil de las sustancias o citoquinas que producen al activarse: los linfocitos Th1 interferón gamma (IFN-g ) e interleuquina 2 (IL2), y los linfocitos Th2 interleuquinas 4, 5 y 13 (IL4, IL5, IL13). La IL4 y la IL13 influirían en la producción final de inmunoglobulina E (IgE) y la IL5 estimularía la proliferación y persistencia en los tejidos de los eosinófilos.
Muy bien Helena, como siempre. Cuando alguien decide tomarse un año sabatico, “a que le puede estar teniendo alergia”? Te ha gustado hacer la actividad? Tambien me interesa tu opinión en el post REFLEXIONES, tu actitud critica me gusta y aunque me lleve una galleta, siempre sera enriquecedor. Gracias Helena.
La hipersensibilitat és una resposta immunitària que danya els teixits propis del cos. Es divideixen en quatre classes (tipus I-IV) segons els mecanismes implicats i el curs temporal de la reacció hipersensible.
– Les reaccions d’hipersensibilitat tipus I es produeixen als pocs minuts del contacte de l’antigen o al·lergogen amb anticossos específics de tipus IgE. El subjecte sensible estableix un primer contacte amb l’al·lergen, aleshores s’estimula la producció d’anticossos tipus IgE, que s’uneixen a receptors presents en la membrana de mastòcits o cèl·lules encebades. En posteriors contactes del subjecte amb l’al·lergen aquest s’uneix directament a la IgE, unida als receptors dels mastòcits i cèl·lules encebades. Aquest fet provoca la desgranulació dels mastòcits i l’alliberació de substàncies vasoactives i inflamatòries, que donen lloc a la reacció d’inflamació i són les responsables del dany tissular.
– Les reaccions de hipersensibilitat de tipus II són reaccions produïdes per la interacció d’antígens, presents en la superfície de diferents cèl·lules dels teixits, amb anticossos tipus IgG o IgM. Aquests anticossos preformats es poden haver produït com a conseqüència d’una resposta immune normal i reconèixer elements no propis, o pot ser que reconeguin components propis de l‘organisme, formant part en aquest cas d’un procés autoimmune.
En aquest tipus de reacció es produeix un dany tissular que és provocat per l’activació del sistema complement o de la interacció de la IgG amb certes cèl·lules efectores.
– Els immunocomplexos (agrupacions d’antígens, proteïnes del complement i anticossos IgG i IgM) dipositats en diversos teixits desperten reaccions d’hipersensibilitat de tipus III.
– La hipersensibilitat de tipus IV (també coneguda com a hipersensibilitat cel·lular o hipersensibilitat retardada sol trigar entre dos i tres dies a desenvolupar-se. Les reaccions de tipus IV estan implicades en moltes malalties autoimmunitàries i infeccioses, però també poden implicar dermatitis de contacte (Toxicodendron radicans). Aquestes reaccions estan mediades pels limfòcits T, els monòcits i els macròfags.
un trasplantament és una operació quirúrgica que consisteix en reemplaçar un òrgan o teixit que ha perdut la seva funció per un de funcional, provinent d’un donant viu o mort. Una de les dificultats desprès del traspalant és el rebuig del mateix per part del sistema immunitari especialment si el donant és una persona diferent que el receptor. Per tant, si que és important la resposta immunitària en un traspalant perquè si no té una bona resposta el traspalant no haurà servit de res.
REACCIÓ AL·LERGICA
Una reacció al·lèrgica s’inicia quan les molècules d’al·lèrgens es posen en contacte i activen les cèl·lules encebades cobertes per l’al·lergen-específic IgE. Un cop activada, la cèl·lula ordi allibera una varietat de potents mediadors químics, tots ells amb potents propietats inflamatòries. Aquests inclouen químics com la histamina (d’aquí l’ús terapèutic d’antihistamínics), leucotriens i prostaglandines, així com citocines (molècules proteiques les quals serveixen com a reguladors de les interaccions cel·lulars).
Hipersensibilitat: una reacción inmunitaria exacerbada que produce un cuadro patológico causando trastornos, incomodidad y a veces, la muerte súbita. Tiene muchos puntos en común con la autoinmunidad, donde los antígenos son propios. Las reacciones de hipersensibilidad requieren que el individuo haya sido previamente sensibilizado, es decir, que haya sido expuesto al menos una vez a los antígenos en cuestión.
TIPOS DE HIPERSENSIBILIDAD
– Tipo I. Inmediata
La hipersensibilidad tipo 1 es una reacción alérgica provocada por re-exposición a un tipo específico de antígeno referido como un alérgeno5 La exposición puede haber sido por ingestión, inyección o por contacto directo. La diferencia entre una respuesta inmunitaria normal y una hipersensibilidad de tipo 1 es que las células plasmáticas secretan IgE de una forma descontralada, superando ampliamente las 100 U/I establecidas como el conteo estándar de este tipo de Ig. Esta clase de anticuerpos se unen a los receptores para la porción constante (Fc) del anticuerpo sobre la superficie de los mastocitos tisulares y basófilos circulantes. Al cubrirse estas células con IgE son sensibilizadas al momento de la aparición inicial del alergeno. Con subsecuentes exposiciones al mismo alergeno, hace que las IgE se entrecrucen en la superficie celular de células sensitizadas, resultando en una desgranulación y secreción de mediadores farmacológicamente activos, tales como la histamina, leucotrieno y prostaglandina. Los principales efectos de estos productos son la vasodilatación y la contracción del músculo liso.
Este tipo de reacción puede ser localizada o sistémica. Los síntomas varían de una irritación leve a la muerte súbita por anafilaxia. El tratamiento generalmente involucra el uso de epinefrina, antihistamínicos y corticosteroides.
– Tipo II. Dependientes de anticuerpos.
En la hipersensibilidad tipo 2, los anticuerpos producidos por el sistema inmunitario se unen a antígenos en la superficie misma de las células del paciente. Los antígenos así reconocidos pueden ser de naturaleza intrínseca (son parte innata de la célula del paciente) o extrínseca (absorbidas a la célula durante la exposición a un antígeno extraño, posiblemente una infección por algún patógeno). Estas células son reconocidas por macrófagos o células dendríticas que actúan como células presentadoras de antígeno, lo que causa que las células B respondan produciendo anticuerpos en contra del susodicho antígeno. Un ejemplo es la reacción a la penicilina, en el que la droga se une a los eritrocitos causando que éstas sean reconocidas como extrañas para el cuerpo. Ello hará proliferar las células B junto con la secreción de anticuerpos en contra del medicamento. Los anticuerpos de tipo IgG e IgM se unen a éstos antígenos formando complejos que activan la vía clásica del complemento iniciando una secuencia que terminará con la eliminación de las células que presentan los antígenos extraños, causando lisis y muerte celular. Ese es el proceso regular de eliminación de patógenos, volviéndose peligroso para el hospedador si el proceso se activa en contra de sus propias células. La reacción puede durar horas o días en completarse.
Otro tipo de hipersensibilidad de tipo 2 es la llamada citotoxicidad celular dependiente de anticuerpos (CMCDA o CCDA). En este caso, las células que exhiben los antígenos extraños son marcados con anticuerpos (IgG o IgM), los cuales son luego reconocidos por Células asesinas naturales y macrófagos (reconocidos vía IgG unido a la superficie del receptor, CD16 y FcγRIII), los cuales terminan liquidando a la célula así marcada.
Algunos ejemplos: Anemia autoinmune hemolítica, Síndrome de Goodpasture, Eritroblastosis fetal, Pénfigo, Anemia perniciosa autoinmune, Trombocitopenia inmune, Reacciones de transfusión, Tiroiditis de Hashimoto, Enfermedad de Graves, Miastenia gravis y Fiebre reumática.
-Tipo III. Complejo inmune
En la hipersensibilidad tipo 3, se forman en la sangre complejos inmunes solubles, es decir, agregados de anticuerpos IgG e IgM, que son depositados en varios tejidos (típicamente la piel, riñón y las articulaciones) donde disparan una respuesta inmunitaria fundamentado en la vía clásica de la activación del complemento. Hay dos etapas relacionadas al desarrollo de complejos inmunes, primero el complejo se forma cuando los anticuerpos IgG e IgM se unen al antígeno, luego de lo cual, los complejos se tornan de mayor tamaño los que pueden ser eliminados del cuerpo. Es en la primera etapa de esta formación que no es posible eliminar estos complejos antígeno:anticuerpo del organismo, por lo que son esparcidos y depositados en los tejidos mencionados. La reacción puede tardar desde varias horas hasta días para desarrollarse.
Algunos ejemplos: Glomerulonefritis por complejos inmunes, Artritis reumatoide, Enfermedad del suero, Endocarditis bacteriana subaguda, Algunos de los síntomas del paludismo, Lupus eritematoso sistémico y Reacción de Arthus (Pulmón del granjero)
– Tipo IV: Mediada por células
La hipersensibilidad tipo 4 es frecuentemente llamada tardía, pues a la reacción le toma 2 o 3 días para instalarse. A diferencia de los otros tipos, no es mediada por anticuerpos, sino por células inmunitarias.
Los linfocitos T CD8 y CD4 cooperadores reconocen los antígenos en un complejo con el complejo mayor de histocompatibilidad tipo I y II. Las células presentadoras de antígeno en este caso son los macrófagos que secretan IL-12, el cual estimula la proliferación de más linfocitos T. Los CD4+ secretan también IL-2 e interferón gamma, estimulando aún más la liberación de citocinas, de ese modo mediando la respuesta inmunitaria. Las células CD8 destruyen las células diana al entrar en contacto con ellas mientras que los macrófagos activados producen enzimas hidrolíticas y, ante ciertos patógenos intracelulares, se transforman en células gigantes multinucleadas.
Algunos ejemplos: Arteritis temporal, Algunos síntomas de la lepra, Algunos síntomas de tuberculosis, Rechazo de trasplantes y Enfermedad celíaca.
PERSONA TRANSPLANTADA
Las personas que se les practica cualquier tipo de transplante, pasan por unas fases.
La primera es al operación própia del transplante, en que se le transplanta la parte en qüestión.
La segunda es el seguimiento tras el postoperatorio y la aceptacion del individuo transplantado. En que se utilizan farmacos para que el cuerpo humano accepte ese endividuo nuevo y extraño para él.
Dicha operación o transplante, con su tratamiento posterior, debe tener un seguimiento por especialistas para tenerlo controlado.
En una reacción alergica que sustancias y celulas actuan?
El sistema inmunitario de una persona alérgica, en un intento de proteger al cuerpo contra algo que percibe como una amenaza, produce anticuerpos denominados inmunoglobulina E (IgE) contra el alergeno. A su vez, estos anticuerpos hacen que unas células denominadas mastocitos liberen ciertas sustancias químicas, incluyendo la histamina, en el torrente sanguíneo para defenderse del alergeno “invasor”.
Es la liberación de estas sustancias químicas lo que causa las reacciones alérgicas, que afectan a los ojos, la nariz, la garganta, los pulmones, la piel y/o el tubo digestivo. La posterior exposición al mismo alergeno (sustancias como el polen o los frutos secos) volverá a desencadenar la misma reacción alérgica. Esto significa que, cada vez que la persona se exponga o ese alergeno, sea comiendo determinado alimento o bien tocando o respirando determinada sustancia, presentará una reacción alérgica.
Molt be, Galdric! Situación : Un paciente le tiene “alergia” a todo, el deporte que antes hacia a un nivel determinado ahora no lo hace, la sonrisa que tenia antes ya no la tiene…que opciones de tratamiento tiene este paciente? Existe alguna manera de practicar algun deporte sin perjudicar al paciente y consiguiendo que sonria, al mismo tiempo??
Tambien me interesan tus REFLEXIONES, como supondras.
Un saludo
Esther
Yo no le llamaría alergia. Esa palabra no es alergia.
Para saber y encontrar la palabra adequada a este paciente, se tendria que saber y preguntar el porque de todo eso, las consequencias q han llevado a eso y que significaba para él todo eso.
En términos generales; Adaptarse a esos canvios y suplirlos. Eso sí, sin dejarse de, luchar, luchar y luchar…
Sí, es posible. Pero no suficiente! Nunca he sido amigo del conformismo!
Evidentemente no es alergia, la palabra, por eso estaba entre comillas y por supuesto para emitir un diagnostico hay que conocer todo el historial del paciente, desde que numero calza hasta si le gustan los macarrones con salsa. Pero en el caso que nos ocupa, auguro un diagnostico positivo simplemente porque aparecen las palabras : Adaptarse, luchar, inconformismo…Muy bien!
La hipersensibilitat és una resposta immunitària que danya els teixits propis del cos. Es divideixen en quatre classes (tipus I-IV) segons els mecanismes implicats i el curs temporal de la reacció hipersensible.
La hipersensibilitat de tipus I és una reacció immediata,què sovint associada amb les al•lèrgies. Els símptomes van de lleus molèsties fins la mort. La hipersensibilitat de tipus I és mitjançada per IgE alliberada per les cèl•lules plasmàtiques, que desgranula els mastòcits i basòfils. Rinitis al•lèrgica.
o Conjuntivitis al•lèrgica
o Asma al•lèrgica
o Alteracions cutànies: Urticària, Angioedema, Dermatitis atòpica.
o Al•lèrgia física (fred, llum solar, calor, traumatisme lleu)
La hipersensibilitat de tipus II és quan els anticossos s’uneixen a antígens de les cèl•lules pròpies del pacient, marcant-les per destrucció. També rep el nom d’hipersensibilitat anticòs-dependent (o citotòxica), i és mitjançada pels anticossos IgG i IgM.
o Reaccions derivades de transfusions
o Malaltia hemolítica del nounat
o Anèmies hemolítiques
o Porpra trombocitopènica induïda per Ac
o Leucopènia
o Pénfigo – Penfigoide
o Anèmia perniciosa
o Trombocitopènia neonatal
o Rebuig del empelt agut primerenc d’un ronyó trasplantat
La hipersensibilitat de Tipus III: Complexos immunitaris (antigen i comunament IgG o IgM) es dipositen en el teixit. El complement s’activa i les cèl•lules polimorfonuclears (en menor grau monòcits) son atrets, ocasionant inflamació local i dany tissular. Els tipus de malaltia es classifiquen en malalties agudes i cròniques del sèrum, i la reacció Arthul.
o Reacción de Arthus o pulmón del granjero.
La hipersensibilitat de tipus IV (també coneguda com a hipersensibilitat cel•lular o hipersensibilitat retardada sol trigar entre dos i tres dies a desenvolupar-se. Les reaccions de tipus IV estan implicades en moltes malalties autoimmunitàries i infeccioses, però també poden implicar dermatitis de contacte (Toxicodendron radicans). Aquestes reaccions estan mediades pels limfòcits T, els monòcits i els macròfags.
o hipersensibilitat de tipus retardat (proteïnes)
o hipersensibilitat de contacte (pentadecacatecol (heura venenosa)
o enteropatia sensible al gluten (malatia celiaca)
Es important la resposta immunitària en una persona trasplantada? .
És molt important la resposat imunitària en una personada transplantada, ja qué si la persona rebutja l’organ transplantat, llavors haura d’actuar immediatament els metges i a més a més, haura de tornar a esperar un temps fins que hi hagi un altre organ per poder-li transplantar. De totes maneres, penso que hi ha poques persones que tinguin una resposta immunitària negativa.
En una resposta a una reacció al•lèrgica quines cèl•lules i substancies actuen?
Una reacció al•lèrgica es pot produir per ingestió, contacte, inhalació o injecció de l’al•lergen.
Quan una substància com els àcars, pol•lens, aliments, làtex, verins d’insectes, etc., és detectada com a estranya per primera vegada, per un sistema immunitari equivocat, aquest la considera un element nociu i genera anticossos específics produint la sensibilització.
Quan es repeteix el contacte amb aquesta substància considerada nociva, el sistema immunitari reacciona espectacularment en un intent de protegir el cos del presumpte agressor (al•lergen), i produeix anticossos IgE contra aquest. A la vegada aquests anticossos fan que determinades cèl•lules del cos s’activin i alliberin histamina i altres substàncies químiques que produeixen la inflamació. A mesura que avança “la batalla” els símptomes apareixen a tot el cos, com per exemple als ulls, al nas, a la gola, als pulmons, a la pell i/o al tub digestiu provocant pruïja, esternuts, broncoespasme.
Les cel•lules són:
o Els leucòcits (glòbuls blancs)
o Els leucòcits innats
o Fagòcits
o Limfòcits.
La substància a la qual es té al•lèrgia s’anomena “al•lergogen”, i els símptomes provocats es defineixen com “reaccions al•lèrgiques”. Quan un al•lergogen penetra en l’organisme d’un subjecte al•lèrgic, el sistema immunitari d’aquest subjecte respon produint una gran quantitat d’anticossos, anomenats immunoglobulina E (IgE). Una exposició successiva al mateix al•lergogen produirà l’alliberació de mediadors químics, en particular histamina, que produirà els símptomes típics de la reacció al•lèrgica.
Hola joana, molt be, pero en contra de lo que penses, els trasplantats continuent sent, desgraciadament, un gran repte, a consecuencia del rebuig dels organs, com per exemple el de medul.la. Fica´m un exemple, de trasplant que no tingui molt rebuig i altre que sigui complicat i presente alta incompatibilitat.
Ara què he buscat molta més informació, m’he adonat que hi ha molts de riscos a no acceptar l’organ transplantat, però com indico a continuació, si els teixits del organ transplantat són molt compatibles llavors es més dificil que hi hagi un rebuig.
Exemple:
El trasplantament de pulmó és una de les últimes alternatives en cas d’una insuficiència pulmonar. El pulmó donant s’obté d’una persona declarada amb mort cerebral, però que romangui amb suport vital. Els teixits han de ser el més compatible possible perquè no hi hagi rebuig.
Crec que els organs tranplantats amb alta incompatibilitat són els següents: el ronyó, el cor, la pell i la medul·la ossea
Les reaccions d’hipersensibilitat són respostes excessives o inadequades del sistema immunitari d’un individu enfront antígens ambientals, habitualment no patògens, que causen diversos tipus de dany tissular. Es tracta de processos patològics que resulten de les interaccions específiques entre antígens (Ag) i anticossos (Ac) o limfòcits sensibilitzats. Gell i Coombs van classificar les reaccions d’hipersensibilitat en 4 tipus, en cada un d’ells participen de forma seqüencial diferents tipus de cèl•lules mediadors solubles:
Hipersensibilitat tipus I
Les reaccions d’hipersensibilitat tipus I es produeixen als pocs minuts del contacte de l’antigen o al•lergogen amb anticossos específics de tipus IgE. El subjecte sensible estableix un primer contacte amb l’al•lergen, aleshores s’estimula la producció d’anticossos tipus IgE, que s’uneixen a receptors presents en la membrana de mastòcits o cèl•lules encebades. En posteriors contactes del subjecte amb l’al•lergen aquest s’uneix directament a la IgE, unida als receptors dels mastòcits i cèl•lules encebades. Aquest fet provoca la desgranulació dels mastòcits i l’alliberació de substàncies vasoactives i inflamatòries, que donen lloc a la reacció d’inflamació i són les responsables del dany tissular.
Primer contacte amb l’antigen
Al produir-se l’entrada de l’al•lergen a través de la pell, mucoses del tracte respiratori o gastrointestinal aquest serà captat per cèl•lules presentadores d’antigen i presentat a limfòcits T helper (Th), en associació amb les molècules d’histocompatibilitat (HLA) de classe II. D’aquesta forma s’afavoreix la diferenciació de limfòcits Th a Th2, l’activació de la qual inicia la secreció d’un patró de citocines que permet la seva col•laboració amb limfòcits B mitjançant unions cèl•lula-cèl•lula. Aquesta unió provoca l’alliberació de citocines que afavoreixen l’activació de cèl•lules B i el canvi d’isotip a IgE i la posterior maduració a cèl•lules plasmàtiques secretores de grans quantitats de IgE. Aquesta IgE s’uneix a receptors de basòfils i cèl•lules encebades a l’espera d’una segona entrada de l’antigen.
Posteriors contactes amb l’antigen
Quan es produeix en el subjecte sensible una segona entrada de l’al•lergogen, aquest s’uneix a les IgE fixades a les membranes de basòfils i cèl•lules encebades. Aquesta unió produeix senyals intracel•lulars que condueixen a la desgranulació d’aquestes cèl•lules, que alliberen mediadors vasoactius i inflamatoris (histamines, factors quimiotàctics, leucotriens, factor activador de plaquetes) continguts en els seus grànuls i, a més indueixen la síntesi de novo d’altres mediadors de les reaccions inflamatòries.
Manifestacions clíniques
Les formes clíniques d’aquest tipus de reaccions depenen de les característiques de l’al•lergen i de la seva via d’entrada en l’organisme. La capacitat dels diferents individus de desenvolupar una resposta específica de tipus IgE depèn de la seva informació genètica, per tant un al•lergen només indueix una reacció de hipersensibilitat en alguns individus predisposats i no en tota la població exposada. La inflamació intervinguda per IgE és responsable de reaccions que en general són localitzades afectant a un òrgan en particular, per exemple: vies respiratòries, aparell digestiu, pell, o bé provocar reaccions sistèmiques com el xoc anafilàctic.
Exemples clínics
Rinitis al•lèrgica
Conjuntivitis al•lèrgica
Asma al•lèrgica
Alteracions cutànies: Urticària, Angioedema, Dermatitis atòpica.
Al•lèrgia física (fred, llum solar, calor, traumatisme lleu)
Al•lèrgia a aliments
Al•lèrgia a fàrmacs: la més comuna és la penicil•lina, també els AINES, aspirina i altres antibiòtics beta lactàmics
Al•lèrgia a les picades d’insectes
Al•lèrgia al làtex: produeix urticària de contacte ja sigui per contacte directe o per inhalació de partícules de làtex. També pot manifestar-se com a al•lèrgia alimentària per reacció creuada amb fruites.
Anafilàxia generalitzada o xoc anafilàctic.
Hipersensibilitat de tipus II
Les reaccions de hipersensibilitat de tipus II són reaccions produïdes per la interacció d’antígens, presents en la superfície de diferents cèl•lules dels teixits, amb anticossos tipus IgG o IgM. Aquests anticossos preformats es poden haver produït com a conseqüència d’una resposta immune normal i reconèixer elements no propis, o pot ser que reconeguin components propis de l‘organisme, formant part en aquest cas d’un procés autoimmune.
En aquest tipus de reacció es produeix un dany tissular que és provocat per l’activació del sistema complement o de la interacció de la IgG amb certes cèl•lules efectores.
Citotoxicitat mediada pel sistema complement
Després que la IgG o IgM reconeguin l’antigen de una cèl•lula i s’uneixin, es produeix l’activació del sistema complement, amb la conseqüent formació final del complex d’atac a membrana, que provoca la formació de canals transmembrana i la lisis de la cèl•lula. L’activació del complement dóna lloc a una sèrie de pèptids que tenen activitat quimiotàctica i anafilàctica que afavoreixen els processos inflamatoris en el lloc en el que s’ha donat l’activació del complement, així doncs, atreuen a cèl•lules com macròfags, monòcits i polimorfonucleats facilitant la fagocitosis i en conseqüència la destrucció de la cèl•lula diana.
Citotoxicitat depenent d’anticossos mediada per cèl•lules
Els anticossos del tipus IgG s’uneixen als antígens presents en la superfície cel•lular. Cèl•lules com neutròfils, macròfags, NK i plaquetes contenen receptors de la regió Fc de la IgG el que permet que interaccionin amb l’anticòs. Aquesta interacció produeix l’alliberació de proteases i radicals lliures per part de les cèl•lules fagocítiques, l’alliberació de substàncies vasoactives per part de les plaquetes i permet que es porti a terme la citotoxicitat cel•lular depenent d’anticossos per part de limfòcits NK, el que comporta la destrucció de la cèl•lula o teixit.
Manifestacions clíniques
Cal destacar que aquest tipus de hipersensibilitat es troba implicada en la patogènia de nombroses malalties autoimmunitàries, on els Ac són dirigits contra Ag propis atacant o destruint diferents teixits.
Exemples clínics:
Reaccions derivades de transfusions
Malaltia hemolítica del nounat
Anèmies hemolítiques
Porpra trombocitopènica induïda per Ac
Leucopènia
Pénfigo – Penfigoide
Anèmia perniciosa
Trombocitopènia neonatal
Rebuig del empelt agut primerenc d’un ronyó trasplantat.
Síndrome de Goodpasture
Hipersensibilitat a fàrmacs (penicil•lina)
Miastenia gravis
Malaltia de Graves
Malaltia de Raynauld
Diabetis tipus I
En Quant als trasplantats:
Les persones que se’ls practica qualsevol tipus de traspalant, passen per unes fases.
La primera és a l’operació pròpia del traspalant, en què se li traspalant la part en qüestió.
La segona és el seguiment després del postoperatori i la acceptació de l’individu trasplantat. En què s’utilitzen fàrmacs perquè el cos humà accepti aquest individu nou i estrany per a ell i no en faci un rebuig.
Aquesta operació o traspalant, amb el seu tractament posterior, ha de tenir un seguiment per especialistes per tenir-ho controlat. Per tant arribem a la conclusió de que es fonamental la
En una resposta a una reacció al•al•lèrgica quines cèl•lules i substancies actuen?
resposta immunitària en una persona trasplantada, perquè el sistema immunològic es el que s’activa quan al cos entra algun element estrany(que no forma part del seu sistema) llavors aquest sistema immunològic atacarà al òrgan trasplantat i causarà un rebuig, per això es segueixen les pautes esmentades anteriorment.
El nostre sistema immunològic genera tota una resposta especialitzada, intervinguda especialment per un tipus de defensa o anticòs, cridat Immunoglobulina I (*IgE). En realitat, tot el sistema immune (de defensa) intervé. També cèl•lules com els Eosinòfils, Mastòcits,Basòfils, Limfòcits T i B (glòbuls blancs) es troben més directament relacionats amb el fenomen de la al•lèrgia.
En l’individu al•lèrgic, es produeix mitjançant el contacte repetit amb una determinada substància del medi ambient, un procés de sensibilització. En resposta a aquest contacte, es fabriquen per part dels limfòcits B (cèl•lules encarregades de produir Acs.) específics, quantitats de IgE exclusiva contra aquest al•lèrgens; això és el que es coneix com Atòpia, és a dir, la característica de l’individu al•lèrgic de produir quantitats de *IgE contra un element (Al•lergen).
Aquesta IgE es fixa als receptors que para ella existeixen en múltiples cèl•lules; dins de les més importants, tenim els Mastòcits, Eosinòfils, Basòfils i Limfòcits T. Particularment els Mastòcits, són dipòsits i factories de tot un arsenal de substàncies irritants i pro inflamatòries. Són molt abundants en les mucoses, (Tracte respiratori, Tracte gastrointestinal) i en la Pell.
En entrar en contacte amb el al•lergen que ingressa a les mucoses per les diferents vies, es produeix un senyal bioquímic en la membrana del Mastòcit, produint l’alliberament de tot aquest arsenal, emmagatzemat en els grànuls del seu interior o produïdes per el, tals com la Histamina, Prostaglandines, Serotonina, Leucotriens, Interleucines etc.
Aquests elements produeixen dilatació dels vasos sanguinis, exsudat, rasquiña (prurito), irritació, dolor, augment de secrecions, cúmul d’altres cèl•lules entre uns altres, generant els símptomes de l’al•lèrgia en els diferents òrgans, que van des de la *rasquiña, ronses, moquera ( *Rinorrea), esternuts, tos, ofec, fins a la mort, com en el cas de la reacció massiva generalitzada, denominada Anafilaxi o xoc anafilàctic.
L’al•lèrgia és un procés sistèmic, és a dir, afecta tot el nostre organisme, però es fa més notori en alguns òrgans blanc específics, on es produeixen els símptomes i d’on adquireix els diferents noms com:*Rinitis, Asma, Dermatitis Atròpica, *Conjuntivitis Al•lèrgica etc.
És un procés genèticament codificat, és a dir, està en els nostres gens, heretats dels nostres pares; el que ens fa susceptibles a presentar-la o patir-la.
Si els dos pares són al•lèrgics, la probabilitat que els seus fills surtin al•lèrgics, va del 50 al 90 %, no obstant això, la concordança en l’aparició de al•lèrgia en els bessons idèntics, és a dir, que comparteixen” idèntic” material genètic, és amb prou feines del 40 a 60 %. Teòricament hauria d’existir una correlació del 100 %.
L’Al•lèrgia és una malaltia multifactorial, en la qual intervenen factors genètics, mediambientals, infecciosos, socioeconòmics, psicològics i uns altres d’origen desconegut. No parlem d’una sola entitat anomenada al•lèrgia, sinó de tot un fenomen molt complex, per aquest motiu es parli millor de la Síndrome Inflamatori Al•lèrgic.
Hipersensibilitat: una reacció immunitària exacerbada que produeix un quadre patològic causant trastorns, incomoditat i de vegades, la mort sobtada. Té molts punts en comú amb la autoimmunitat, on els antígens són propis. Les reaccions d’hipersensibilitat requereixen que l’individu hagi estat prèviament sensibilitzat, és a dir, que hagi estat exposat al menys una vegada als antígens en qüestió.
TIPUS DE HIPERSENSIBILITAT
– Tipus I. Immediata
La hipersensibilitat tipus 1 és una reacció al · lèrgica provocada per re-exposició a un tipus específic d’antigen referit com un alérgeno5 L’exposició pot haver estat per ingestió, injecció o per contacte directe. La diferència entre una resposta immunitària normal i una hipersensibilitat de tipus 1 és que les cèl · lules plasmàtiques secretan IgE d’una forma descontralada, superant àmpliament les 100 U / em establertes com respecte l’estàndard d’aquest tipus de Ig. Aquesta classe d’anticossos s’uneixen als receptors per a la porció constant (Fc) de l’anticòs sobre la superfície dels mastòcits tissulars i basòfils circulants. En cobrir aquestes cèl · lules amb IgE són sensibilitzades al moment de l’aparició inicial del lergen. Amb subsecuentes exposicions al mateix al · lergen, fa que les IgE s’entrecreuin en la superfície cel · lular de cèl · lules sensitizadas, resultant en una desgranulación i secreció de mediadors farmacològicament actius, com ara la histamina, leucotriè i prostaglandina. Els principals efectes d’aquests productes són la vasodilatació i la contracció del múscul llis.
Aquest tipus de reacció pot ser localitzada o sistèmica. Els símptomes varien d’una irritació lleu a la mort sobtada per anafilaxi. El tractament generalment involucra l’ús d’epinefrina, antihistamínics i corticosteroides.
– Tipus II. Dependents d’anticossos.
A la hipersensibilitat tipus 2, els anticossos produïts pel sistema immunitari s’uneixen a antígens en la superfície mateixa de les cèl · lules del pacient. Els antígens així reconeguts poden ser de naturalesa intrínseca (són part innata de la cèl · lula del pacient) o extrínseca (absorbides a la cèl · lula durant l’exposició a un antigen estrany, possiblement una infecció per algun patogen). Aquestes cèl · lules són reconegudes per macròfags o cèl · lules dendrítiques que actuen com cèl · lules presentadores d’antigen, el que causa que les cèl · lules B responguin produint anticossos en contra del susdit antigen. Un exemple és la reacció a la penicil · lina, en el qual la droga s’uneix als eritròcits causant que aquestes siguin reconegudes com a estranyes per al cos. Això farà proliferar les cèl · lules B juntament amb la secreció d’anticossos en contra del medicament. Els anticossos de tipus IgG i IgM s’uneixen a aquests antígens formant complexos que activen la via clàssica del complement iniciant una seqüència que acabarà amb l’eliminació de les cèl · lules que presenten els antígens estranys, causant lisis i mort cel · lular. Aquest és el procés regular d’eliminació de patògens, tornant-se perillós per a l’hoste si el procés s’activa en contra de les seves pròpies cèl · lules. La reacció pot durar hores o dies a completar.
Un altre tipus d’hipersensibilitat de tipus 2 és l’anomenada citotoxicitat cel · lular dependent d’anticossos (CMCDA o CCDA). En aquest cas, les cèl · lules que exhibeixen els antígens estranys són marcats amb anticossos (IgG o IgM), els quals són després reconeguts per Cèl · lules assassines naturals i macròfags (reconeguts via IgG unit a la superfície del receptor, CD16 i FcγRIII), els quals acaben liquidant a la cèl · lula així marcada.
Alguns exemples: Anèmia autoimmune hemolítica, Síndrome de Goodpasture, Eritroblastosis fetal, pèmfig, Anèmia perniciosa autoimmune, Trombocitopènia immune, Reaccions de transfusió, Tiroiditis d’Hashimoto, Malaltia de Graves, Miastènia gravis i Febre reumàtica.
-Tipus III. Complex immune
A la hipersensibilitat tipus 3, es formen en la sang complexos immunes solubles, és a dir, agregats d’anticossos IgG i IgM, que són dipositats en diversos teixits (típicament la pell, ronyó i les articulacions) on disparen una resposta immunitària fonamentat en la via clàssica de l’activació del complement. Hi ha dues etapes relacionades al desenvolupament de complexos immunes, primer el complex es forma quan els anticossos IgG i IgM s’uneixen a l’antigen, després de tot això, els complexos es tornen més grans els que poden ser eliminats del cos. És en la primera etapa d’aquesta formació que no és possible eliminar aquests complexos antigen: anticòs de l’organisme, pel que són escampats i dipositats en els teixits esmentats. La reacció pot trigar des de diverses hores fins a dies per desenvolupar-se.
Alguns exemples: Glomerulonefritis per complexos immunes, Artritis reumatoide, malaltia del sèrum, Endocarditis bacteriana subaguda, Alguns dels símptomes del paludisme, Lupus eritematós sistèmic i Reacció d’Arthus (Pulmó del granger)
– Tipus IV: Intervinguda per cèl · lules
La hipersensibilitat tipus 4 és freqüentment cridada tardana, doncs a la reacció li pren 2 o 3 dies per instal · lar. A diferència dels altres tipus, no és intervinguda per anticossos, sinó per cèl · lules immunitàries.
Els limfòcits T CD8 i CD4 cooperadors reconeixen els antígens en un complex amb el complex major d’histocompatibilitat tipus I i II. Les cèl · lules presentadores d’antigen en aquest cas són els macròfags que secreten IL-12, el qual estimula la proliferació de més limfòcits T. Els CD4 + secretan també IL-2 i interferó gamma, estimulant encara més l’alliberament de citocines, d’aquesta manera mitjançant la resposta immunitària. Les cèl · lules CD8 destrueixen les cèl · lules diana a l’entrar en contacte mentre que els macròfags activats produeixen enzims hidrolítics i, davant de certs patògens intracel · lulars, es transformen en cèl · lules gegants multinucleadas.
Alguns exemples: Arteritis temporal, Alguns símptomes de la lepra, Alguns símptomes de tuberculosi, Rebuig de trasplantaments i Malaltia celíaca.
PERSONA trasplantada
Les persones que se’ls practica qualsevol tipus de trasplantament, passen per unes fases.
La primera és l’operació pròpia del trasplantament, en què se li trasplanta la part en qüestió.
La segona és el seguiment després del postoperatori i l’acceptació de l’individu trasplantat. En què s’utilitzen fàrmacs perquè el cos humà accepti aquest endividuo nou i estrany per a ell.
Aquesta operació o trasplantament, amb el seu tractament posterior, ha de tenir un seguiment per especialistes per tenir-lo controlat.
En una reacció al · lèrgica que substàncies i cèl · lules actuen?
El sistema immunitari d’una persona al · lèrgica, en un intent de protegir el cos contra alguna cosa que percep com una amenaça, produeix anticossos denominats immunoglobulina E (IgE) contra l’al. Al seu torn, aquests anticossos fan que unes cèl · lules anomenades mastòcits alliberin certes substàncies químiques, incloent la histamina, al torrent sanguini per defensar l’al · lergen “invasor”.
És l’alliberament d’aquestes substàncies químiques el que causa les reaccions al · lèrgiques, que afecten els ulls, el nas, la gola, els pulmons, la pell i / o el tub digestiu. La posterior exposició al mateix al · lergen (substàncies com el pol · len o la fruita seca) tornarà a desencadenar la mateixa reacció al · lèrgica. Això significa que, cada vegada que la persona s’exposi o aquest al · lergen, sigui menjant determinat aliment o bé tocant o respirant determinada substància, presentarà una reacció al · lèrgica.
Que es una reacció d’hipersensibilitat i quants tipus hi ha? Exemple de cada tipus.
La hipersensibilitat és una resposta immunitària que danya els teixits propis del cos. Es divideixen en quatre classes (tipus I-IV) segons els mecanismes implicats i el curs temporal de la reacció hipersensible.
Els tipus són els següents:
• La hipersensibilitat de tipus I és una reacció immediata o anafilàctica, sovint associada amb les al•lèrgies. Els símptomes van de lleus molèsties fins la mort. És mitjançada per IgE alliberada per les cèl•lules plasmàtiques, que desgranula els mastòcits i basòfils.
Exemple: al•lèrgia alimentària
• La hipersensibilitat de tipus II és quan els anticossos s’uneixen a antígens de les cèl•lules pròpies del pacient, marcant-les per destrucció. També rep el nom d’hipersensibilitat anticòs-dependent (o citotòxica), i és mitjançada pels anticossos IgG i IgM. Els immunocomplexos (agrupacions d’antígens, proteïnes del complement i anticossos IgG i IgM) dipositats en diversos teixits desperten reaccions d’hipersensibilitat de tipus III.
Exemple: anemia
• La hipersensibilitat de tipus IV (també coneguda com a hipersensibilitat cel•lular o hipersensibilitat retardada sol trigar entre dos i tres dies a desenvolupar-se. Estan implicades en moltes malalties autoimmunitàries i infeccioses, però també poden implicar dermatitis de contacte (Toxicodendron radicans). Aquestes reaccions estan mediades pels limfòcits T, els monòcits i els macròfags.
Exemple: nefritis
Es important la resposta immunitària en una persona trasplantada? .
És important la resposta immunitària en una persona trasplantada, ja que, així sabem si el pacient ho ha rebutjat o no.
Alguns òrgans i teixits son trasplantats amb major èxit que d’altres. Si es presenta el rebuig, els medicaments immunodepressors poden detenir-lo. Llavors sabem que el tratament immunodepressor no sempre té èxit.
En una resposta a una reacció al•lèrgica quines cèl•lules i substancies actuen?
Les cèl•lules del sistema immunitari adaptatiu són uns tipus especials de leucòcits, anomenats limfòcits. Els limfòcits B i els limfòcits T són els tipus principals de limfòcits i deriven de cèl•lules pluripotents hematopoètiques de la medul•la òssia. Els limfòcits B estan implicats en la resposta immunitària humoral, mentre que els limfòcits T estan implicats en la resposta immunitària cel•lular.
Tant els limfòcits B com els limfòcits T porten molècules receptores que reconeixen dianes específiques. Les cèl•lules T només reconeixen una diana aliena, com ara un patogen, després que els antígens (petits fragments del patogen) hagin estat processats i presentats en combinació amb un receptor propi anomenat molècula de complex d’histocompatibilitat principal (MHC). Hi ha dos subtipus principals de limfòcits T: els limfòcits T citotòxics i els limfòcits T col•laboradors. Els limfòcits T citotòxics només reconeixen antígens acoblats a molècules d’MHC de classe I, mentre que els limfòcits T col•laboradors només reconeixen antígens acoblats a molècules d’MHC de classe II. Aquests dos mecanismes de presentació d’antigen reflecteixen els rols diferents dels dos tipus de limfòcit T. Un tercer tipus, menys important, són els limfòcits T γδ, que reconeixen antígens intactes que no estan acoblats a cap receptor d’MHC.
En canvi el receptor específic a cada antigen dels limfòcits B és una molècula d’anticòs a la superfície del limfòcit B, i reconeix patògens sencers sense necessitat de processament antigènic. Cada llinatge de limfòcits B expressa un anticòs diferent, de manera que el conjunt complet de receptors antigènics dels limfòcits B representen tots els anticossos que el cos pot manufacturar.
Ara què he buscat molta més informació, m’he adonat que hi ha molts de riscos a no acceptar l’organ transplantat, però com indico a continuació, si els teixits del organ transplantat són molt compatibles llavors es més dificil que hi hagi un rebuig.
Exemple:
El trasplantament de pulmó és una de les últimes alternatives en cas d’una insuficiència pulmonar. El pulmó donant s’obté d’una persona declarada amb mort cerebral, però que romangui amb suport vital. Els teixits han de ser el més compatible possible perquè no hi hagi rebuig.
Crec que els organs tranplantats amb alta incompatibilitat són els següents: el ronyó, el cor, la pell i la medul·la ossea
La hipersensibilidad es una reacción inmunitaria intensa que porduce un cuadro patalogico, causando trastornos, incomodidad y a veces muerte súbita.
Tipos:
Tipo I Los mastocitos comprometen IgE por medio de sus receptores Fc. Si subsecuentemente un alérgeno, por unión con dos moléculas de IgE se vincula a los receptores Fcε,los mastocitos desgranulan y liberan los mediadores que producen reacciones alérgicas. La hipersensibilidad suele aparecer en caso de un contacto repetido con el alérgeno.
Ejemplos de reacciones alérgicas del tipo I
o Anafilaxis
o Asma atópica
o Eczema atópico
o Alergia a los mediamentos
o Fiebre del heno
Tipo II El anticuerpo (IgG o IgM) se dirige contra el antígeno sobre sus propias células, o contra anticuerpos extraños, tal como los que se adquieren después de una transfusión de sangre. Esto puede provocar una acción citotóxica por células líticas, o lisis mediado por el sissujeto complementario.
Enfermedades que manifiestan hipersensibilidad tipo II
o Anemia hemolítica autoinmune
o Síndrome de Goodpasture
o Enfermedad hemolítica del recién nacido
o Miastenia gravis
o Pénfigo
Tipo III Complejos inmunitarios (antígeno y comúnmente IgG o IgM) se depositan en el tejido. El complemento se activa y las células polimorfonucleares (en menor grado monocitos) son atraídos, ocasionando inflamación local y daño tisular. Los tipos de enfermedad se clasifican en enfermedad aguda y crónica del suero, y la reacción Arthus.
Ejemplos de enfermedades inmunes humanas complejas
o Poliarteritis nudosa
o Glomerulonefritis post-estreptococica
o Lupus erisujetotoso sistémico
Tipo IV Células T, sensibilizadas al antígeno, liberan linfoquinas al contacto secundario con el antígeno. Las citoquinas inducen una respuesta inflamatoria, y activan y atraen los macrofagos, que liberan mediadores inflamatorios. Los anticuerpos producidos contra antígenos celulares fijos o antígenos de tejido son comúnmente autoanticuerpos; con menor frecuencia son producidos contra antígenos extrínsecos. Se reconocen diversas formas de hipersensibilidad tipo IV (también llamada hipersensibilidad retardada): hipersensibilidad al contacto, hipersensibilidad del tipo tuberculina, e hipersensibilidad granulomatosa.
Enfermedades que manifiestan hipersensibilidad granulomatosa tipo IV
o Enfermedad de Crohn
o Lepra
o Tuberculosis
o Sarcoidosis
o Esquistosomiasis
Ejemplo de enfermedades humanas causadas por auto-anticuerpos
o Anemia hemolítica autoinmune
o Purpura trombocitopénica autoinmune
o Penfigoide bulloso
o Glomerulonefritis (síndrome de Goodpasture)
o Enfermedad de Grave (hipertiroidismo)
o Diabetes mellitus insulina-resistente
o Miastenia gravis
o Pénfigo vulgar
o Anemia perniciosa
Es muy importante la respuesta inmunitária en una persona transplantada porque depende de ello que el transplante salga adelante si la respuesta es negativa el cuerpo puede rechazar el órgano transplantado.
El sistema inmunitario de una persona alérgica, en un intento de proteger al cuerpo contra algo que percibe como una amenaza, produce anticuerpos denominados inmunoglobulina E (IgE) contra el alergeno. A su vez, estos anticuerpos hacen que unas células denominadas mastocitos liberen ciertas sustancias químicas, incluyendo la histamina, en el torrente sanguíneo para defenderse del alergeno “invasor”.
Es la liberación de estas sustancias químicas lo que causa las reacciones alérgicas, que afectan a los ojos, la nariz, la garganta, los pulmones, la piel y/o el tubo digestivo. La posterior exposición al mismo alergeno (sustancias como el polen o los frutos secos) volverá a desencadenar la misma reacción alérgica. Esto significa que, cada vez que la persona se exponga o ese alergeno, sea comiendo determinado alimento o bien tocando o respirando determinada sustancia, presentará una reacción alérgica.
Opinión personal:
me ha gustado hacer este trabajo ya que hay muchas cosas que desconocia hasta el momento y cada vez con estos trabajos se va investigando y sabiendo un poquito más cada día.
Que es una reacció d’hipersensibilitat i quants tipus hi ha? Exemple de cada tipus.
Les reaccions d’hipersensibilitat són processos patològics que es donen lloc a partir de les interaccions especifiques entre antígens(Ag) i anticossos (Ac) o limfòcits sensibilitzats.
Quan s’anomena la hipersensibilitat es fa referència a l’excés o inadequada resposta immunitària davant a antígens ambientals, habitualment no patògens, que causen una inflamació tissular i un mal funcionament orgànic
Gell i Coombs van classificar els mecanismes immunipatogènics o reaccions d’hipersensibilitat en 4 tipus:
– Hipersensibilidad Tipo I: són reaccions on els Ag es combinen amb immuniglobulines (Ig) E específics que es troben fixades pel seu extrem Fen las que los Ag
– Hipersensibilidad Tipo II: son reaccions donades per la de Ac Ig G e Ig M preformados amb Ag presents en la superfície cel•lular i altres components tissulars.
– Hipersensibilidad Tipo III: són reaccions produïdes per la existència de inmunocomplexes (IC) circulants de Ag- Ac que al dipositar-se en els teixits provoquen activació de fagòcits i mal tissular.
– Hipersensibilidad Tipo IV: son reaccions d’hipersensibilitat cel•lular o per cèl•lules, causades por limfòcits T sensibilitzats al entrar en contacte amb el Ag específic, produïnt una lesió immunològica per efecte tòxic directe o a través de la alliberació de substancies solubles (limfocines).
Es important la resposta immunitària en una persona trasplantada?
Sí que és important donat que el cos pot detectar l’òrgan com a cos estrany i pot produir una reacció donant com a resultat la no acceptació del traspalant que, per conseqüència pot perjudicar la vida d’una persona.
En una resposta a una reacció al•lèrgica quines cèl•lules i substancies actuen?
Són respostes en les que participen IgE i en el primer contacte tenen un paper important les cèl•lules TH2 que produeixen IL-4, necessària per al pas de cèl•lula B a cèl•lules plasmàtiques amb Ac.
Característiques dels al•lèrgens:
– proteïnes: essencial per poder activar cèl•lules T.
– proteases: Experimentalment aquestes proteïnes van a induir preferentment la resposta en la que participa TH2 i se forma EgE. En viu també coincideix aquest efecte (Helminto).
– Dosis baixa a través de mucosa: també afavoreix el desenvolupament de resposta amb TH2 i formació de IgE-
– Són estables i de petita mesura, de fàcil transport.
– Els pèptids derivats d’aquestes proteïnes tenen una característica que fa que siguin fàcilment presentats per MHC-II.
Les substàncies que actuen són: Aliments, picadures de insectes, partícules transportades per l’aire, medicaments i substancies químiques, etc…
La hipersensibilitat és una resposta immunitària que danya els teixits propis del cos. Es divideixen en quatre classes (tipus I-IV) segons els mecanismes implicats i el curs temporal de la reacció hipersensible.
– La hipersensibilitat de tipus I és una reacció immediata o anafilàctica, sovint associada amb les al·lèrgies. Els símptomes van de lleus molèsties fins la mort. La hipersensibilitat de tipus I és mitjançada per IgE alliberada per les cèl·lules plasmàtiques, que desgranula els mastòcits i basòfils. (Ex: alergia als fruits secs)
– La hipersensibilitat de tipus II és quan els anticossos s’uneixen a antígens de les cèl·lules pròpies del pacient, marcant-les per destrucció. També rep el nom d’hipersensibilitat anticòs-dependent (o citotòxica), i és mitjançada pels anticossos IgG i IgM. (Ex: enfermetat renal)
– Els immunocomplexos (agrupacions d’antígens, proteïnes del complement i anticossos IgG i IgM) dipositats en diversos teixits desperten reaccions d’hipersensibilitat de tipus III. (Ex:esclerosis multiple)
– La hipersensibilitat de tipus IV (també coneguda com a hipersensibilitat cel·lular o hipersensibilitat retardada sol trigar entre dos i tres dies a desenvolupar-se. Les reaccions de tipus IV estan implicades en moltes malalties autoimmunitàries i infeccioses, però també poden implicar dermatitis de contacte. Aquestes reaccions estan mediades pels limfòcits T, els monòcits i els macròfags.
EL Sistema immunitari és una complexa xarxa de cèl · lules especialitzades i òrgans que ha evolucionat per defensar l’individu de l’atac d’invasors estranys. Quan funciona apropiadament, lluita contra infeccions produïdes per agents com bacteris, virus, fongs i paràsits. Quan funciona malament, però, pot provocar gran quantitat de malalties, des de al · lèrgies a artritis, càncer, SIDA.
EL sistema immune és extremadament complex, presenta diferents característiques importants:
– és capaç de distingir “el mateix” de “el no propi”,
– és capaç de “recordar” experiències prèvies.
– presenta enorme diversitat i extraordinària especificitat.
La hipersensibilitat es refereix a una reacció immunitària que produeixi un quadre patològic causant trastorns, incomoditat i a vegades, la mort súbita. Té molts punts en comú amb l’autoinmunitat, on els antígens són propis. Les reaccions d’hipersensibilitat requereixen que l’individu hagi estat prèviament sensibilitzat, és a dir, que hagi sigut exposat almenys una vegada a aquests antígens.
Els tipus d’hipersensibilitat i exemples:
Tipus 1, Hipersensibilitat immediata: és una reacció al•lèrgica provocada per la re-exposició a un tipus específic d’antígen anomenat com un alergènic. L’exposició pot haver sigut per una ingestió, injecció o per contacte directe. Aquest tipus de reacció pot ser localitzada o sistèmica. Els símptomes varien des d’una irritació lleu a la mort súbita per anafilaxia. Un exemple: al•lèrgia a un aliment.
Tipus 2, hipersensibilitat dependent d’anticossos: els anticossos produïts per el sistema immunitari s’uneixen a antígens a la superfície de les cèl•lules del pacient. Els antígens així reconeguts poden ser de naturalesa intrínsecs (són part innata de la cèl•lula del pacient) o extrínsecs (absorbits a la cèl•lula durant l’exposició a un antígen estrany, possiblement una infecció per algun patogen). Aquestes cèl•lules són reconegudes per macròfags o cèl•lules dendrítiques que actuen com a cèl•lules presentadores d’antígen, el que causa que les cèl•lules B responguin produint anticossos en contra del anomenat antigen. Un exemple és la reacció a la penicil•lina.
Tipus 3, complex immune: Es formen a la sang complexos immunes solubles, és a dir, agregats d’anticossos IgG i IgM, que són dipositats en varis teixits (típicament a la pell, ronyó i les articulacions) on disparen una resposta immunitària fonamentada en la via clàssica de l’activació del complement. Les reaccions d’hipersensibilitat tipus II i III són bastant semblants , però la diferència fonamental és que l’antigen de les del tipus III és soluble i en les dels altres tipus es troba a la superfície cel•lular. Un exemple és la malaltia Renal associada o la malaltia del suero.
Tipus 4, mediada per cèl•lules: és freqüent anomenada tardana, ja que la reacció la pren 2 o 3 dies per a instal•lar-se. A diferència dels altres tipus, no és mediada per anticossos, sinó que és per cèl•lules immunitàries. Les cèl•lules CD8 destrueixen les cèl•lules diana a l’entrar en contacte amb elles, mentre que els macròfags activats produeixen enzimes hidrolítiques, i davant de certs patogens intracel•lulars, es transformen en cèl•lules gegants multinucleades. Un exemple és el “rechazo” a transplants, o alguns símptomes de la tuberculosis.
És important la resposta immunològica en una persona trasplantada?
És molt important que una persona trasplantada tingui una resposta positiva, ja que d’aquesta resposta dependrà que el trasplant surti bé, i en el cas de que la resposta sigui negativa, el cos pot rebutjar l’òrgan trasplantat.
En una resposta a una reacció al•lèrgica quines cèl•lules i substàncies actuen?
Les cèl•lules que actuen són les següents: els limfòcits (LB), els limfòcits (LT): dins d’aquest grup hi ha uns limfòcits supresors (CD8+) i altres cooperants (CD4+) essencials per a la resposta immunològica. Els limfòcits (TH),
I les substàncies que actuen són: els aliments, les partícules transportades per l’aire, els medicaments, les substàncies químiques, les picades d’insectes.
L’activitat l’he trobat interessant ja que no sabia ni que existia tot això, sabia per exemple, que el sistema immunològic tenia alguna a cosa a veure en que sortissin bé els trasplants d’òrgans. També sé que el Actimel és dolent ja que fa que el teu cos s’acostumi i el teu sistema immunològic no actua com hauria d’actuar. A part de tot això, tota la resta no en tenia ni idea. Tot i així, per mi, ha sigut el treball que m’ha costat més, ja que moltes coses no entenia i les havia de llegir més d’una vegada per escriure-ho de manera entenedora.
Anafilaxis Tipo I Los mastocitos comprometen IgE por medio de sus receptores Fc. Si subsecuentemente un alérgeno, por unión con dos moléculas de IgE se vincula a los receptores Fcε,los mastocitos desgranulan y liberan los mediadores que producen reacciones alérgicas. La hipersensibilidad suele aparecer en caso de un contacto repetido con el alérgeno.
Ejemplos de reacciones alérgicas del tipo I
Asma atópica
Eczema atópico
Alergia a los mediamentos
Fiebre del heno
Tipo II El anticuerpo (IgG o IgM) se dirige contra el antígeno sobre sus propias células, o contra anticuerpos extraños, tal como los que se adquieren después de una transfusión de sangre. Esto puede provocar una acción citotóxica por células líticas, o lisis mediado por el sissujeto complementario.
Enfermedades que manifiestan hipersensibilidad tipo II
Anemia hemolítica autoinmune
Síndrome de Goodpasture
Enfermedad hemolítica del recién nacido
Miastenia gravis
Pénfigo
Tipo III Complejos inmunitarios (antígeno y comúnmente IgG o IgM) se depositan en el tejido. El complemento se activa y las células polimorfonucleares (en menor grado monocitos) son atraídos, ocasionando inflamación local y daño tisular. Los tipos de enfermedad se clasifican en enfermedad aguda y crónica del suero, y la reacción Arthus.
Ejemplos de enfermedades inmunes humanas complejas
Poliarteritis nudosa
Glomerulonefritis post-estreptococica
Lupus erisujetotoso sistémico
Tipo IV Células T, sensibilizadas al antígeno, liberan linfoquinas al contacto secundario con el antígeno. Las citoquinas inducen una respuesta inflamatoria, y activan y atraen los macrofagos, que liberan mediadores inflamatorios. Los anticuerpos producidos contra antígenos celulares fijos o antígenos de tejido son comúnmente autoanticuerpos; con menor frecuencia son producidos contra antígenos extrínsecos. Se reconocen diversas formas de hipersensibilidad tipo IV (también llamada hipersensibilidad retardada): hipersensibilidad al contacto, hipersensibilidad del tipo tuberculina, e hipersensibilidad granulomatosa.
Que es una reacció d’hipersensibilitat i quants tipus hi ha? Exemple de cada tipus.:
Las reacciones de hipersensibilidad son procesos patológicos que resultan de las interacciones específicas entre antígenos (Ag) y anticuerpos (Ac) o linfocitos sensibilizados.
TIPOS DE HIPERSENSIBILIDAD:
– Hipersensibilidad Tipo I: son reacciones en las que los Ag se combinan con Inmunoglobulinas (Ig) E específicos que se hallan fijados por su extremo Fc (Fracción cristalizable) a receptores de la membrana de mastocitos y basófilos de sangre periférica.
EJEMPLO:
Alergia a alimentos
– Hipersensibilidad Tipo II: son reacciones mediadas por la interacción de Ac Ig G e Ig M preformados con Ag presentes en la superficie celular y otros componentes tisulares.
EJEMPLO:
DIABETES
– Hipersensibilidad Tipo III: son reacciones producidas por la existencia de inmunocomplejos (IC) circulantes de Ag- Ac que al depositarse en los tejidos provocan activación de fagocitos y daño tisular.
EJEMPLO:
ENFERMEDAD RENAL ASOCIADA
– Hipersensibilidad Tipo IV: son reacciones de hipersensibilidad celular o mediada por células, causadas por linfocitos T sensibilizados al entrar en contacto con el Ag específico, pudiendo producir una lesión inmunológica por efecto tóxico directo o a través de la liberación de sustancias solubles (linfocinas).
EJEMPLO:
ALGUNAS ENFERMEDADES AUTOINMUNES COMO POR EJEMPLO( TIROIDITIS, ESCLEROSIS MÚLTIPLE, ENFERMEDAD INFLAMATORIA INTESTINAL)
Es important la resposta immunitària en una persona trasplantada?
Es muy importante la respuesta inmunitária en una persona transplantada porque depende de ello que el transplante salga adelante si la respuesta es negativa el cuerpo puede rechazar el órgano transplantado.
En una resposta a una reacció al•lèrgica quines cèl•lules i substancies actuen?
El sistema inmunológico sirve como mecanismo de defensa del cuerpo contra las incontables sustancias diversas presentes en el aire que respiramos, los alimentos que comemos y las cosas que tocamos. Dentro de este inmenso grupo de materiales, el término “alergeno” se refiere a cualquier sustancia que pueda detonar una respuesta alérgica. Los alergenos comunes incluyen el polen, el moho, la caspa de animales y las secreciones de cucarachas y ácaros del polvo en el hogar
Molt be, Sandra, molt rapida! Però la tercera pregunta no esta el que es demana, vull el nom de les cel.lules i sustancies que actuen en una reacció alérgica, Vinga, anims! Tambe agrairia que digueses si has trobat interessant aquesta activitat. Moltes gracies.
Esther Gines
Hola Ester si al contestar la pregunta ya no estaba muy segura porque no entendí bien la pregunta haber si esto sii que es:
Las células que actuan són:
Los limfocitos (LB)
Los limfocitos (LT): Dentro de este grupo hay unos limfocitos supresores (CD8+) y otros coperantes (CD4+) esenciales para la resupesta inmune.
Los limfocitos (TH)
Las substancias que actuan son: Alimentos, picaduras de insectos, particulas transladadas por el aire, medicamentos i substancias químicas….
Y esta actividad la encontrado interesante porque creoo que es uun mundo que no había tocado nunca ya que soy de letras puras jeje y me ha hecho interesarme y investigar sobre ello!!
Ok, Sandra, has fet un bon treball! En quant a les substancie que em referia era a les propies de la reacció com la histamina, no les externes, polen, pols…pero bé! Feina feta i enhorabona!
QUÈ ÉS?
La hipersensibilitat clàssicament es refereix a una reacció inmunitària que produeix un quadre patològic causant trastorns, incomoditats i a vegades la mort súbita. Tenen molts punts en comú amb la autoinmunitat, on els antígens són propis. Les reaccions d’hipersensibilitat requereixen que l’individu hagi sigut prèviament exposat almenys una vegada als antígens en qüestió.
TIPUS:
•Tipus 1: Els mastocitos comprometen IgE mitjançant els seus receptors. Si un al•lergen, per unió amb dos molècules de IgE, es vincula amb els receptors Fce, els mastòcits desgranulen i alliberen els mediadors que produeixen reaccions al•lèrgiques. La hipersensibilitat sol aparèixer en cas d’un contacte repetit amb l’al•lergen. Exemples: Anafilaxis, asma atòpica, èczema atòpic, al•lèrgia als medicaments, febre del heno.
•Tipus II: L’anticòs (IgG o IgM) es dirigeix contra l’antigen sobre les seves pròpies cèl•lules o contra anticossos estranys, tal i com s’adquireixen després d’una transfusió de sang. Això pot provocar una acció citotòxica per cèl•lules lítiques, o lisis mediat pel sissujeto complementari. Exemple: anèmia hemolítica autoinmune, síndrome de Goodpasture, malaltia hemolítica del nounat, miastènia gravis, penfigo.
•Tipus III: Complexos immunitaris (antigen i comunament IgG o IgM) es dipositen en el teixit. El complement s’activa i les cèl•lules polimorfonuclears (en menor grau monòcits) son atrets, ocasionant inflamació local i dany tissular. Els tipus de malaltia es classifiquen en malalties agudes i cròniques del sèrum, i la reacció Arthul. Exemples: poliarteritis nodosa, glomerulonefritis post-estreptococica, lupus erisujetotoso sistemico.
•Tipus IV: Cèl•lules T, sensibilitzades al antigen, alliberen linfoquinas al contacte secundari com l’antigen. Les citoquines indueixen una resposta inflamatòria, i activen i atrauen els macròfags, que alliberen mediadors inflamatoris. Els anticossos produïts contra antígens cel•lulars fixos o antígens de teixit són comunament autoanticossos; amb menor freqüència d’hipersensibilitat tipus IV (també anomenada hipersensibilitat retardada): hipersensibilitat al contacte, hipersensibilitat del tipus tuberculina, e hipersensibilitat granulomatosa. Exemple: malaltia de Crohn, lepra, tuberculosis, sarcoïdosis, esquistosomiasis.
Exemple malalties humanes causades per anticossos: anèmia hemolítica autoinmune, púrpura trombocitopènia autoimmune, penfigoide bulloso, glomerulonefritis (síndrome Goodpasture), malaltia de Grave (hipertiroidisme), diabetis mellitus insulina-resistent, miastènia gravis, penfigo vulgar, anèmia perniciosa.
ES IMPORTANT LA RESPOSTA IMMUNITÀRIA EN UNA PERSONA TRASPLANTADA?
Si que es important, ja que d’aquesta manera sabem si el trasplant ha tingut èxit o no, és a dir, que no hi hagi rebuig immunitari.
EN UNA RESPOSTA A UNA REACCIÓ AL•LERGICA QUINES CEL•LULES I SUBSTANCIES ACTUEN?
Són respostes en les que participen IgE i en el primer contacte tenen un paper important les cèl•lules TH2 que produeixen IL-4, necessària per al pas de cèl•lula B a cèl•lules plasmàtiques amb Ac.
Característiques dels al•lèrgens que faciliten les al•lèrgies en certes persones:
•Son proteïnes: essencial per poder activar cèl•lules T.
•Són enzimaticament actives, freqüentment proteases. Experimentalment aquestes proteïnes van a induir preferentment la resposta en la que participa TH2 i se forma EgE. En viu també coincideix aquest efecte (Helminto).
•Dosis baixa a través de mucosa, també afavoreix el desenvolupament de resposta amb TH2 i formació de IgE-
•Són estables i de petita mesura, de fàcil transport.
•Els pèptids derivats d’aquestes proteïnes tenen una característica que fa que siguin fàcilment presentats per MHC-II.
Aquesta activitat m’ha semblat molt interessant, perque fins al moment no sabia que era la hipersensibilitat ni que existia, i ara ja ho se i e pogut veure que hi han cuatre tipus, els exemples dls quals son bastant coneguts (alguns d’ells).
He pogut ampliar informació que desconeixia
Defineix el MHC II, amb les teves paraules. Anims!
Els MHC II determinen glucoproteines que porten les celules presentadores d’antigen.
El termino Hipersensibilidad se refiere a la excesiva o inadecuada respuesta inmunitaria delante los antígenas ambientales, habitualmente no patógenos, que causan una inflamación tisular i mal funcionamiento orgánico.
Hay 4 tipos de reacciones de hipersensibilidad, que fueron clasificadas por Gell i Coombs:
– Hipersensibilidad Tipo I. (Alergia).
– Hipersensibilidad Tipo II. (Anticuerpo dependiente).
– Hipersensibilidad Tipo III. (Enfermedad de complejo inmune).
– Hipersensibilidad Tipo IV. (Citotóxica Hipersensibilidad retardada).
Ejemplo 1: Asma.
Ejemplo 2: Anemia.
Ejemplo 3: Reacción de Arthus o pulmón del granjero, que es una neumonitis. *
Ejemplo 4: Esclerosis múltiple.
*Más información: http://www.cfnavarra.es/salud/anales/textos/vol28/sup1/suple12a.html
A la respuesta de si es importante la respuesta inmunitaria en una persona trasplantada, claro que es importante ya que si hay una respuesta positiva, la persona no tendrá ningún problema, pero si hay una respuesta negativa puede ser que el cuerpo rechace el órgano que ha sido trasplantado.
Por último, y respondiendo a la última pregunta de: ¿en una respuesta a una reacción alérgica, que células i substancias actúan?,
-Las células que actúan son: La célula TH2 que producen IL4, que todo es necesario para el paso de la célula B a las células plasmáticas.
-Las substancias que actúan son: químicas, del ambiente,…
Aquesta activitat m’ha semblat molt interessant, perque fins al moment no sabia que era la hipersensibilitat ni que existia, i ara ja ho se i e pogut veure que hi han cuatre tipus, els exemples dls quals son bastant coneguts (alguns d’ells).
He pogut ampliar informació que desconeixia.
sorryy que e contestat a la de la jeni! xDD
Per Jennifer : Explica amb les teves paraules, les diferents reaccions d´hipersensibilitat, tipus I, II, III, IV. T´ha agradat fer el treball??
Que es una reacció d’hipersensibilitat i quants tipus n’hi ha? Exemples de cada tipus.
Una reacció d’hipersensibilitat es una resposta inusual, desproporcionada davant substàncies que no són infeccioses o invasives, i que per la majoria d’individus són inoqües.
Tipus I. Hipersensibilitat inmediata o alèrgia atòpica
Són les reaccions alèrgiques de tipus I. Constitueixen reaccions inflamatories d’acció inmediata, tot i que a vegades pot ser semiretardada. Es provocada per l’alliberació masiva de mediadors inflamatoris (histamina, triptasa, prostaglandinas y leucotriens) per leucocits basòfils i mastocists. Aquests mediadors són els causants de les manifestacions clíniques, les quals, segons la via d’accés i el grau de difusió intracorporal del alergen, poden adoptar una forma localitzada com ara la rinitis o l’asma, o generalitzada, com les reaccions anafilàctiques desencadenades per medicaments, picades d’insectes o alguns aliments. Són procesos amb una alta incidència, arribant a afectar fins al 20% de la població caucásica en algún moment de la seva vida. En l’actualitat, la majoria d’autors fan servir el nom alergia (reactivitat alterada) per designar els processos patològics causats per una resposta inmune davant antígens inocus per la majoria de la població.
El fet de que actuin com alergens no depèn de propietats intrínseques que els distingeixi dels restants antígens convencionals (substància extranya a l’organisme), sino de la capacitat de certs individus de desenvolupar una resposta d’anticossos contra ells.
Tipus II. Hipersensibilitat per anticossos citotòxics
Són procesos desencadenats per anticossos circulants preformats que s’uneixen a una cèl•lula diana, fixen complement i l’allisen (anticossos citotòxics o citoestimulants). Com a conseqüència de l’activació del complement, s’alliberen fragments quimiotàctics que provoquen l’infiltració de polimorfonuclears. Són exemples d’aquest mecanisme la malaltia hemolítica del recent nascut i el rebuig hiperagut de trasplantaments. El rebuig hiperagut es produeix en les primeres 24-48 hores després del trasplantament o, inclús, en la mateixa taula d’operacions.
Tipus III. Hipersensibilitat mediada per immunocomplexos
Es produeix per dipòsit d’immunocomplexos. Els immunocomplexos són agregats d’antigen, anticossos i complement que normalment són retirats de la circulació per fagocitosis directa o per transport dels mateixos cap als òrgans, com el fetge, on són fagocitats pels monocits/macròfags. Les reaccions d’hipersensibilitat tipus II i III són bastant semblants, però la diferència fonamental es que l’antigen de les del tipus III es soluble i en les del tipus II es troba a la superficie cel•lular. La funció que desenvolupen els anticossos és molt important en la defensa i protecció front a agents infecciosos o d’una altra naturalesa, també poden ser responsables de lesions orgàniques o alteracions funcionals al reaccionar amb antígens presents a l’organisme. Els mecanismes pels quals això passa són molt variats, amb freqüència complexes, i no es diferencien essencialment dels que entren en joc en la defensa immunològica.
El lupus eritematos sistèmic (LES) es una malaltia autoinmune, produida per complexos antígen-anticos, generalment multisitèmica. Una de les causes més frequent de mortalitat per LES es la lesió renal.
Tipus IV. Reaccions d’hipersensibilitat retardada
Són les reaccions que tarden en sortir mediades per cèl•lules. Després de l’administració de tuberculina a un pacient previament sensibilitzat, apareix la reacció a les 48-72 hores com una induració en l’àrea d’injecció; es considera positiva si el diàmetre és major de 9 mil•límetres.
El rebuig agut dels trasplantaments (no confondre amb l’hiperagut), els granulomes i la hipersensibilitat per contacte, són exemples de patología per hipersensibilitat tipus IV. Les anomenades reaccions d’hipersensiblitat retardada, constitueixen reaccions inflamatories degudes al reclutament i activació de macròfags per l’efecte de les citocines alliberades per linfòcits al reconèixer l’antígen amb associació amb les molècules del complex principal d’histocomptabilitat de clase II a la membrana de les cèl•lules presentadores de l’antigen. En aquesta reacció, també anomenada hipersensibilitat del tipus IV, no intervenen els anitcossos, a diferencia del que passa amb altres formes de mecanismes immunes de lesions inflamatories (o reaccions de hipersensibilitat I, II i III segons Gell i Coombs).
És important la resposta inmunitària en una persona trasplantada?
Si, es molt important, ja que d’això dependrà l’èxit del transplantament, en cas que la resposta inmunitaria sigui negativa el cos pot rebutjar l’òrgan transplantat.
El sistema inmunitari generalment ens protegeix de substàncies que poden ser nocives tals com microorganismes, toxines i cèl•lules cancerigenes.
Aquestes substàncies nocives tenen proteïnes anomenades antígens en la seva superficie. Tan aviat aquests antígens ingressen als cos, els sistema immunitari els reconeix com extranys i els ataca. Per ajudar a prevenir aquesta reacció, quan més similars siguin els antígens entre el donant i el receptor, menor será la probabilitat de que l’òrgan sigui rebutjat.
En una resposta a una reacció al•lèrgica quines cèl•lules i substàncies actuen?
Actuen les cèl•lules eosinòfils, mastocits, basòfils, linfocits T i B (glòbuls blancs).
La reacció d’hipersensibilitat es produeix mitjançant el contacte repetit amb una determinada substància del medi ambient o substància química per part de l’individu.
Un bebe con sindrome de intestino corto i nutricion parenteral pautada, despues de 8 meses, corre riesgo de ser transplantado? De que? Y porque? Utiliza tus palabras. Animo!
Si, si el tractament fracassa corre risc de ser transplantat.
Primerament se li podria fer un transplant d’intesti, ja que en aquests casos l’intesti prim té menys de 15 cm, quan en un nadó sa ja té varis metres. A vegades pot ser un problema de naixement i d’altres per intervencions quirurgiques a causa d’altres problemes.
L’alternativa final, quan falla l’adaptació intestinal, consisteix en el transplant intestinal o fetge i intesti simultanis quan hi ha una (colestasis hepática)* associada a la nutrició parenteral.
*La colestasis associada a l’alimentació parenteral es produeix sobretot en nadons prematurs amb la malaltia d’intesti prim o en els que aquest ha sigut ressecat i son sotmesos a nutrició parenteral total.
Quatre factors semblen fonamentals en el desenvolupament de la colestasis en aquesta situació: inmaduresa, infecció, funció intestinal inadequada i un component tòxic o que falta en la nutrició parenteral.
Molt REbe! Molt be! Transplant de fetge com ultim recurs, potser si se li haguesi administrat una nutrició parenteral enriqueida amb omega 3 que es antiinflamatori, haurien tingut mes temps de reacció i no arribar al transplant. Mai ho sabrem.
1. Què és una reacció d’hipersensibilitat i quants tipus hi ha? Exemple de cada tipus.
DEFINICIÓ HIPERSENSIBILITAT: La hipersensibilitat es refereix als processos patològics que es deuen a interaccions immunitàries específiques, entre antígens (exògens o endògens) i els anticossos humorals o limfòcits sensibilitzats.
DEFINICIÓ REACCIÓ D’HIPERSENSIBILITAT: La reacció d’hipersensibilitat és la resposta exagerada o inadequada del sistema immune específic que es produeix contra substàncies inofensives que té com a conseqüència l’afectació dels teixits del propi organisme (lesió tissular).
TIPUS:
Resposta immune humoral (anticossos):
• Hipersensibilitat tipus I: Anafilàxia (hipersensibilitat Immediata): reacció immunitària de desenvolupament ràpid, que es desencadena alguns minuts després de la combinació d’un antigen amb un anticòs lligat a mastòcits i basòfils en l’individu prèviament sensibilitzat, és a dir, és induïda per certs tipus d’antígens referits com a al•lergògens, desencadenant una resposta humoral que resulta en la generació de cèl•lules plasmàtiques secretores de Inmunoglobulina E.
Exemples: anafilaxis sistemàtica (verí d’un insecte), inflamació local (picadura d’un insecte), al•lèrgia alimentaria (al•lèrgia a la llet), rinitis al•lèrgica: asma bronquial (pol•len), etc.
• Hipersensibilitat tipus II: Reaccions citotòxiques (dependent dels anticossos): reacció dels anticossos preformats (especialment IgG o IgM) s’uneixen a antígens de la superfície cel•lular, causant-li la destrucció. Aquests anticossos preformats es poden haver produït com a conseqüència d’una resposta immune normal i reconèixer elements no propis, o pot ser que reconeguin components propis de l‘organisme, formant part en aquest cas d’un procés autoimmune.
En aquest tipus de reacció es produeix un dany tissular que és provocat per l’activació del sistema complement o de la interacció de la IgG amb certes cèl•lules efectores.
Exemples: anèmia hemolítica (penicil•lina), púrpura trombopènia (tranquil•litzants), reacció postransfusional ABO (sistema ABO), malaltia hemolítica del neonat (factor Rh), etc.
• Hipersensibilitat tipus III: Per immnunocomplexos circulants (complex immune): són reaccions agregats d’anticossos IgG i IgM, és a dir, es formen en la sang complexos immunes solubles. Són dipositats en diversos teixits (pell, ronyó i articulacions) on disparen una resposta immune fonamentat en la via clàssica de l’activació complement. Hi ha dues etapes en el desenvolupament del complex immune: el primer complex es forma quan els anticossos IgG i IgM s’uneixen a l’antigen, en la segona etapa els complexos es van tornant de major grandària i poden ser eliminats del cos.
És en la primera etapa on no és possible eliminar aquests complexos d’antigen (anticòs de l’organisme) i estan escampats i dipositats en els teixits esmentats.
La reacció tarda diverses hores fins a dies per desenvolupar-se.
Exemples: reacció d’Arthus (medicaments), vasculitis (medicaments), nefritis (medicaments), artritis (medicaments), pulmó de grangé (fongs, plantes, animals), etc.
Resposta immune cel•lular:
• Hipersensibilitat tipus IV: Hipersensibilitat retardada (intervinguda per cèl•lules): reaccions mediades pels limfòcits T CD8 i CD4, els monòcits i els macròfags. Sol trigar entre dos i tres dies a desenvolupar-se. No és intervinguda per anticossos, sinó per cèl•lules immunes.
Exemples: hipersensibilitat de tipus retardat (proteïnes), hipersensibilitat de contacte (pentadecacatecol (heura venenosa)), enteropatia sensible al gluten (gliadina), etc.
2. Es important la resposta immunitària en una persona trasplantada?
Si que és important ja que amb la resposta immunitària sabrem si els òrgans trasplantats són reconeguts com aliens pel sistema immunitari o són refusats i es perdrà de la funció de l’òrgan concernit. O també es pot saber si les cèl•lules immunitàries contingudes dins de l’òrgan transplantat poden llançar una resposta immunitària contra l’organisme receptor.
3. En una resposta a una reacció al•lèrgica quines cèl•lules i substàncies actuen?
Les cèl•lules que actuen són:
1º.- Limfòcits B (LB): Implicats en la reacció anomenada humoral en produir immunoglobulines o anticossos front d’un agent agressor.
2º.- Limfòcits T (LT): Intervenen en l’anomenada resposta cel•lular. Dins d’aquest grup, hi ha uns limfòcits supressors (CD8 +) i altres cooperants (CD4 +), essencials en la resposta immune.
3º.- Limfòcits Th: substàncies que produeixen en activar-se:
a) Els limfòcits Th1 interferó gamma (IFN-g) i interleuquina 2 (IL2).
b) Els limfòcits Th2 interleucines 4, 5 i 13 (IL4, IL5, IL13). La IL4 i la IL13 influirien en la producció final d’immunoglobulina E (IgE) i la IL5 estimularia la proliferació i persistència en els teixits dels eosinòfils.
Les substàncies que actuen són: aliments, picadures i mossegades d’insectes, partícules transportades per l’aire, medicaments, substàncies químiques, etc.
He trobat interessant aquesta activitat ja que no tenia ni idea dels tipus que hi havia de hipersensibilitat, per exemple i ara sé que hi ha 4 tipus i sé més o menys de que tracten cadascun. Trobo que és bo que aprenguem això perquè així tenim més coneixements i ens pot servir per un futur.
Defineix IL, que son les interleucines, amb les teves paraules.
Les interleucines, també anomenades IL són un conjunt de proteïnes relacionades que produeixen els glóbuls blancs (també anomenats leucocits) i altres cèl·lules del nostre organisme. La seva funció principal és regular les respostes immunitaries, com per exemple l’activació, creació d’anticossos, regulació de les proteïnes, etc. Les proteïnes serveixen per iniciar la resposta inflamatoria, per definir la magnitud i la naturalesa de la resposta immune específica i inespecífica. Hi ha diferents classes de interleucines, on cadascuna té un paper important i diferenenciador, per exemple, hi ha una que estimula al creixement i la diferenciació de la resposta dels linfocits T (IL2), una altre on té un paper important amb les reaccions alèrgiques (IL4), etc.
Les reaccions d’hipersensibilitat són processos patològics que resulten de les interaccions específiques entre antígens (Ag) i anticossos (Ac) o limfòcits sensibilitzats.
El terme Hipersensibilitat es refereix a l’excessiva o inadequada resposta immunitària enfront d’antígens ambientals, habitualment no patògens, que causen inflamació tissular i malfuncionamiento orgànic.
Gell i Coombs van classificar els mecanismes inmunopatogénicos o reaccions d’hipersensibilitat en 4 tipus, en cadascun d’ells participen de forma seqüencial diferents tipus de cèl·lules i mediadors solubles.
– Hipersensibilitat Tipus I: són reaccions en les quals els Ag es combinen amb Immunoglobulines (Ig) I específics que es troben fixats pel seu extrem Fc (Fracció cristalizable) a receptors de la membrana de mastòcits i basófilos de sang perifèrica.
Exemple: Conjuntivitis alèrgica
– Hipersensibilitat Tipus II: són reaccions intervingudes per la interacció de Ac Ig G i Ig M preformados amb Ag presents en la superfície cel·lular i altres components tissulars.
Exemple: Anemias Hemolíticas
– Hipersensibilitat Tipus III: són reaccions produïdes per l’existència de inmunocomplejos (IC) circulants de Ag- Ac que en dipositar-se en els teixits provoquen activació de fagòcits i dany tissular.
Exemple: Lupus eritematoso sistémico
– Hipersensibilitat Tipus IV: són reaccions d’hipersensibilitat cel·lular o intervinguda per cèl·lules, causades per limfòcits T sensibilitzats en entrar en contacte amb el Ag específic, podent produir una lesió immunològica per efecte tòxic directe o a través de l’alliberament de substàncies solubles (linfocinas).
Exemple: Tiroiditis
Resposta Immunitària:
El sistema immunitari, és aquell conjunt d’estructures i processos biològics a l’interior d’un organisme que li protegeix contra malalties identificant i matant cèl·lules patògenes i canceroses. Detecta una àmplia varietat d’agents, des de virus fins a paràsits intestinals, i necessita distingir-los de les pròpies cèl·lules i teixits sans de l’organisme per funcionar correctament.
Per això és molt important que la persona transplantada tingui una resposta positiva, ja que d’aquesta dependra que el transplant surti bé, i en el cas de que la resposta sigui negativa el cos pot rebutjar l’òrgan transplantat.
Reacció al·lergica:
-Las células que actúan son: La célula TH2 que producen IL4, que todo es necesario para el paso de la célula B a las células plasmáticas.
-Las substancias que actúan son: químicas, del ambiente,…
Relacion farmaco metamizol (Nolotil) y anemia hemolitica. Anims!
M’agradat fer aquest treball, perquè he apres coses que desconeixia fins ara.
1. QUE ES?La hipersensibilitat és una resposta inadequada del sistema immunitari que produeix el cos en un quadre patològic. Una substància que altera el nostre cos que està provocada per antígens ambientals. És una sèrie de processos patològics que interaccionen entre antígens(Ag) i anticossos (Ac) o Limfòcits sensibilitzats.
La Hipersensibilitat Gell i Coombs la diferencien en quatre tipus:
1. Al•lèrgia (immediata): Està produïda per antigen anomenat al•lergen i la seva exposició ha es estat per contacte directe, injecció o ingestió.
El mediador és la cèl•lula plàsmatica de IgE.
Alteracions més freqüents: ( Atòpia “hereditària, genètica surt a la pell”, Anafilxia “ afecta al organisme, pot ser mortal” i Asma “ afecta als bronquíols, ofec”).
El tractament: involucra l’ús de epinefrina, antihistamínics, vacunes i corticosteroides.
2. Anticossos dependents: Aquí els anticossos s’ajunten amb els antígens infecten les cèl•lules, com a exemple podem trobar la penicil•lina. Els mediadors son IgM o IgG
Alteracions com: ( Anèmia hemolítica autoimmune “disminució globus rojos i baixen les defenses”, Trombocitopènia “disminució de plaquetes”, Eritroblastosis fetal “la mare embarassada fabrica accés d’anticossos i els passa al feto”, el Síndrome de Goodpasture “ el sistema immunitari per error destrueix teixits” i Miastènia Gravis “ és una malaltia neuromuscular autoimmunitària i crònica produeix debilitat als músculs.”). Altres també com reaccions de transfusió, tiroïditis de hashimoto, malalties de Graves, Febres reumàtiques.
3. Complexe immine: Aquest es forma en la sang i son solubles, s’agregen d’anticossos IgG e IgM i són dipositats en la pell, el ronyó i les articulacions.
Alteracions com: (Enfermetat del suero, reaccions de Arthus ” Pulmó del granger”, i lupus eritematoso sistémico. Glomerulonefritis per complexos inmunes, Artritis reumatoide, Endocarditis bacteriana subaguda. També Dermatitis de contacte, Test de Mantoux, Rechazo crónico de órgano trasplantado i Esclerosis múltiple.
4. Hipersensibilitat retardada o tardia: No reacciona immediatament com les altres, sol tardar entre dos o tres dies a sortir o a reaccionar. Es produeix a les cèl•lules immunitàries que reaccionen als limfòcits.
Alteracions com: Arteritis temporal, síntomas de lepra, tuberculosis, rebuig als transplantaments d’òrgans, i malaltia celíaca.
2. IMMUNTAT EN EL TRANSPLANT: Una persona trasplantada pot reaccionar molt bé al cos estrany que li han trasplantat o pot ser que reaccioni de manera immune. El nou òrgan trasplantat és reconegut com a aliens pel sistema immunitari, sense tractament comport el refús i la pèrdua de funció de l’òrgan. També pot passar el cas contrari les cèl•lules immunitàries poden llençar una resposta contraria al organismes reproductor i reaccionar contra l’hoste. Llavors es pot dir que un òrgan trasplantat ha de rebre medicació immunosupressores al llarg de tota la vida que atribuirà a que no aparegui el rebuig. El pacient ha de començar abans del trasplant el tractament immunosupressors per preparar el cos. El sistema immunitari ha de reconèixer les molècules estranyes a l’organisme, normalment els donants i els receptors han de tenir el màxim grau d’histocompatibitat per evitar que els grups sanguinis i proteïnes HLA siguin iguals.
Fàrmacs immunosupressors utilitzats pel tractament del rebuig de trasplantaments
Inhibidors de la calcineria: Ciclosporina,Tacrolimus
Inhibidors del mTOR: Sirolimus, Everolimus
Antiproliferatius: Azatioprina, Àcid micofenòlic
Corticosteroides: Prednisolona, Hidrocortisona
Anticossos monoclonals contra receptors IL-2Rα: Basiliximab, Daclizumab
Anticossos policlonals contra limfòcits T: Globulina anti-timòcits (ATG), Globulina anti-limfòcits (ALG)
Anticossos monoclonals anti-CD20: Rituximab
3. SUBSTÂNCIES I CEL.LULES: Les substàncies que fan reacció al•lèrgica generalment són les proteïnes dels aliments, picadures i mossegades d’insectes, partícules transportades per l’aire, medicaments, substàncies químiques, etc. Es classifiquen en tres categories:
A. Al.legens de l’aire ( neumoal.lergents): Organ exposats a l’aire com, ulls ( conjuntivitis),fossa i mucosa nasal (rinitis, pòlips i sinusitis), llengua, cavitat oral i mucosa oral, faringe, laringe, Tràquea, pulmó i bronquis(Asma). Cor i diafragma.
Poden ser:
* D’exterior: pòl•lens (els més freqüents: olivera, parietària i gramínies), fongs aerògens (els més freqüents són: Alternaria, Aspergillus, Penicillium, Cladosporium), ocasionen símptomes només quan les seues concentracions són elevades.
* D’interior: àcars domèstics, pèls, escates, saliva, orina o excrements d’animals de companyia, fongs, ocupacionals (farines, fusta, làtex), ocasionen símptomes més continus en el temps.
B. Al•lergens de contacte (contactants):Causen tres classes de trastorns o malalties:
* Dermatitis atòpica o èczema atòpic, Èczema de contacte i Urticària i angioedema.
C. Al•lergens per ingestió:
Qualsevol aliment pot originar reaccions al•lèrgiques, també és rellevant l’al•lèrgia a antígens ocults (paràsits i additius).
Els medicaments poden originar reaccions després de la seua administració oral, injectable o tòpica. Tots poden causar al•lèrgia, encara que els més freqüents són els antibiòtics (sobretot betalactàmics) i els analgèsics (sobretot pirazolonas i aspirina).
Donen lloc a reaccions al•lèrgiques agudes amb distintes manifestacions clíniques (urticària i/o angioedema, asma bronquial, rinoconjuntivitis i/o anafilaxi).
D. Al•lergens per inoculació:
Els medicaments i els insectes també poden causar al•lèrgia, sobretot després d’una picadura (en el cas d’himenòpters com la vespa i l’abella) i rarament per via inhalada (panerola).Donen lloc a reaccions al•lèrgiques agudes amb distintes manifestacions clíniques (urticària i/o angioedema, asma bronquial, rinoconjuntivitis i/o anafilaxi).
2. La missió de les cèl•lules és reconèixer elements estranys i organitzar la defesa davant d’ells responen immunitària ment. Estan precursades de macròfags( circulen en la sang) i granulòcits ( cel.lula fagocita dels teixits del cos). Tipus de cel.lules que actuen:
Limfòcits B (LB), Limfòcits T (LT), Limfòcits Th “interferó gamma (IFN-g) i interleuquina 2 (IL2)”, “Els limfòcits Th2 interleucines (IL4, IL5, IL13). La IL4 i la IL13 influirien en la producció final d’immunoglobulina E (IgE) i la IL5 estimularia la proliferació i persistència en els teixits dels eosinòfils”.
la veritat jo aquest tema d’alergies el tinc molt present però m’ha servit de molt per reforçar alguns aspectes que ja sabia, per desgracia la parietaria és la meva aliada, però no solament l’acar que està allí, el de la pols, el polen, l’humitat, el llexiu, els animals tots a la llarga em fan reacció. Com ara estornuts, porar els ulls, rinitis, però el que realment em provoca l’asma es la parietaria.
Molt be, roser. Dona consells per persones al.lergiques al polen.
– QUE ES LA HIPERSENSIBILIDAD?
La hipersensibilidad clásicamente se refiere a una reacción inmunitaria exacerbada que produce un cuadro patológico causando trastornos, incomodidad y a veces, la muerte súbita. Tiene muchos puntos en común con la autoinmunidad, donde los antígenos son propios. Las reacciones de hipersensibilidad requieren que el individuo haya sido previamente sensibilizado, es decir, que haya sido expuesto al menos una vez a los antígenos en cuestión. La clasificación en cuatro grupos distintos fue propuesta por P. H. G. Gell y Robin Coombs en 1963.1 En la década de 1930 Coombs sistematizó estas reacciones de acuerdo al tiempo que demoraba la aparición de los síntomas y la dosis de desafío. Esta clasificación no solamente apuntaba a la cinética de las reacciones, sino que a los mecanismos involucrados y ha sido fundamental para orientar la terapia y conocer los mecanismos.
TIPOS DE HIPERSENSIBILIDAD
– Tipo I. Inmediata
La hipersensibilidad tipo 1 es una reacción alérgica provocada por re-exposición a un tipo específico de antígeno referido como un alérgeno5 La exposición puede haber sido por ingestión, inyección o por contacto directo. La diferencia entre una respuesta inmunitaria normal y una hipersensibilidad de tipo 1 es que las células plasmáticas secretan IgE de una forma descontralada, superando ampliamente las 100 U/I establecidas como el conteo estándar de este tipo de Ig. Esta clase de anticuerpos se unen a los receptores para la porción constante (Fc) del anticuerpo sobre la superficie de los mastocitos tisulares y basófilos circulantes. Al cubrirse estas células con IgE son sensibilizadas al momento de la aparición inicial del alergeno. Con subsecuentes exposiciones al mismo alergeno, hace que las IgE se entrecrucen en la superficie celular de células sensitizadas, resultando en una desgranulación y secreción de mediadores farmacológicamente activos, tales como la histamina, leucotrieno y prostaglandina. Los principales efectos de estos productos son la vasodilatación y la contracción del músculo liso.
Este tipo de reacción puede ser localizada o sistémica. Los síntomas varían de una irritación leve a la muerte súbita por anafilaxia. El tratamiento generalmente involucra el uso de epinefrina, antihistamínicos y corticosteroides.
– Tipo II. Dependientes de anticuerpos.
En la hipersensibilidad tipo 2, los anticuerpos producidos por el sistema inmunitario se unen a antígenos en la superficie misma de las células del paciente. Los antígenos así reconocidos pueden ser de naturaleza intrínseca (son parte innata de la célula del paciente) o extrínseca (absorbidas a la célula durante la exposición a un antígeno extraño, posiblemente una infección por algún patógeno). Estas células son reconocidas por macrófagos o células dendríticas que actúan como células presentadoras de antígeno, lo que causa que las células B respondan produciendo anticuerpos en contra del susodicho antígeno. Un ejemplo es la reacción a la penicilina, en el que la droga se une a los eritrocitos causando que éstas sean reconocidas como extrañas para el cuerpo. Ello hará proliferar las células B junto con la secreción de anticuerpos en contra del medicamento. Los anticuerpos de tipo IgG e IgM se unen a éstos antígenos formando complejos que activan la vía clásica del complemento iniciando una secuencia que terminará con la eliminación de las células que presentan los antígenos extraños, causando lisis y muerte celular. Ese es el proceso regular de eliminación de patógenos, volviéndose peligroso para el hospedador si el proceso se activa en contra de sus propias células. La reacción puede durar horas o días en completarse.
Otro tipo de hipersensibilidad de tipo 2 es la llamada citotoxicidad celular dependiente de anticuerpos (CMCDA o CCDA). En este caso, las células que exhiben los antígenos extraños son marcados con anticuerpos (IgG o IgM), los cuales son luego reconocidos por Células asesinas naturales y macrófagos (reconocidos vía IgG unido a la superficie del receptor, CD16 y FcγRIII), los cuales terminan liquidando a la célula así marcada.
Algunos ejemplos: Anemia autoinmune hemolítica, Síndrome de Goodpasture, Eritroblastosis fetal, Pénfigo, Anemia perniciosa autoinmune, Trombocitopenia inmune, Reacciones de transfusión, Tiroiditis de Hashimoto, Enfermedad de Graves, Miastenia gravis y Fiebre reumática.
-Tipo III. Complejo inmune
En la hipersensibilidad tipo 3, se forman en la sangre complejos inmunes solubles, es decir, agregados de anticuerpos IgG e IgM, que son depositados en varios tejidos (típicamente la piel, riñón y las articulaciones) donde disparan una respuesta inmunitaria fundamentado en la vía clásica de la activación del complemento. Hay dos etapas relacionadas al desarrollo de complejos inmunes, primero el complejo se forma cuando los anticuerpos IgG e IgM se unen al antígeno, luego de lo cual, los complejos se tornan de mayor tamaño los que pueden ser eliminados del cuerpo. Es en la primera etapa de esta formación que no es posible eliminar estos complejos antígeno:anticuerpo del organismo, por lo que son esparcidos y depositados en los tejidos mencionados. La reacción puede tardar desde varias horas hasta días para desarrollarse.
Algunos ejemplos: Glomerulonefritis por complejos inmunes, Artritis reumatoide, Enfermedad del suero, Endocarditis bacteriana subaguda, Algunos de los síntomas del paludismo, Lupus eritematoso sistémico y Reacción de Arthus (Pulmón del granjero)
– Tipo IV: Mediada por células
La hipersensibilidad tipo 4 es frecuentemente llamada tardía, pues a la reacción le toma 2 o 3 días para instalarse. A diferencia de los otros tipos, no es mediada por anticuerpos, sino por células inmunitarias.
Los linfocitos T CD8 y CD4 cooperadores reconocen los antígenos en un complejo con el complejo mayor de histocompatibilidad tipo I y II. Las células presentadoras de antígeno en este caso son los macrófagos que secretan IL-12, el cual estimula la proliferación de más linfocitos T. Los CD4+ secretan también IL-2 e interferón gamma, estimulando aún más la liberación de citocinas, de ese modo mediando la respuesta inmunitaria. Las células CD8 destruyen las células diana al entrar en contacto con ellas mientras que los macrófagos activados producen enzimas hidrolíticas y, ante ciertos patógenos intracelulares, se transforman en células gigantes multinucleadas.
Algunos ejemplos: Arteritis temporal, Algunos síntomas de la lepra, Algunos síntomas de tuberculosis, Rechazo de trasplantes y Enfermedad celíaca.
ES IMPORTANTE LA RESPUESTA INMUNITARIA EN UNA PERSONA TRASPLANTADA?
Si, es muy importante, ya que de esto va a depender el exito del transplantamiento en caso que la respuesta inmunitaria sea negativa el cuerpo puede rechazar el organo transplantado. El sistema inmunitario generalmente nos protege de sustancias que pueden ser nocivas tales como los microorganismos, toxinas i cel·lulas cancerigenas.
LAS CELULAS y LAS SUSTANCIAS QUE ACTUAN SON LAS SIGUIENTES:
Las celulas que actuan son:
-Los limfocitos (LB)
-Los limfocitos (LT): Dentro de este grupo hay unos limfocitos supresores (CD8+) y otros coperantes (CD4+) esenciales para la resupesta inmune.
-Los limfocitos (TH)
Las susstancias que actuan son: Alimentos, picaduras de insectos, particulas transladadas por el aire, medicamentos i substancias química, etc…
TE HA GUSTADO LA ACTIVIDAD?
Pues esta actividad me ha parecido interesante porque he aprendido cosas que no sabia y algunas que quizas sabia las he profundizado y aora sé mucho más de lo que sabia. La verdad es que ha sido muy interesante.
¿QUE ES LA HIPERSENSIBILIDAD?
La hipersensibilidad clásicamente se refiere a una reacción inmunitaria exacerbada que produce un cuadro patológico causando trastornos, incomodidad y a veces, la muerte súbita. Tiene muchos puntos en común con la autoinmunidad, donde los antígenos son propios. Las reacciones de hipersensibilidad requieren que el individuo haya sido previamente sensibilizado, es decir, que haya sido expuesto al menos una vez a los antígenos en cuestión. La clasificación en cuatro grupos distintos. En la década de 1930 Coombs sistematizó estas reacciones de acuerdo al tiempo que demoraba la aparición de los síntomas y la dosis de desafío. Esta clasificación no solamente apuntaba a la cinética de las reacciones, sino que a los mecanismos involucrados y ha sido fundamental para orientar la terapia y conocer los mecanismos.
TIPOS DE HIPERSENSIBILIDAD
Gell y Coombs describieron cuatro tipos de reacciones hipersensibles:
Tipo I Los mastocitos comprometen IgE por medio de sus receptores Fc. Si subsecuentemente un alérgeno, por unión con dos moléculas de IgE se vincula a los receptores Fcε,los mastocitos desgranulan y liberan los mediadores que producen reacciones alérgicas. La hipersensibilidad suele aparecer en caso de un contacto repetido con el alérgeno.
Ejemplos de reacciones alérgicas del tipo I
o Anafilaxis
o Asma atópica
o Eczema atópico
o Alergia a los mediamentos
o Fiebre del heno
Tipo II El anticuerpo (IgG o IgM) se dirige contra el antígeno sobre sus propias células, o contra anticuerpos extraños, tal como los que se adquieren después de una transfusión de sangre. Esto puede provocar una acción citotóxica por células líticas, o lisis mediado por el sissujeto complementario.
Enfermedades que manifiestan hipersensibilidad tipo II
o Anemia hemolítica autoinmune
o Síndrome de Goodpasture
o Enfermedad hemolítica del recién nacido
o Miastenia gravis
o Pénfigo
Tipo III Complejos inmunitarios (antígeno y comúnmente IgG o IgM) se depositan en el tejido. El complemento se activa y las células polimorfonucleares (en menor grado monocitos) son atraídos, ocasionando inflamación local y daño tisular. Los tipos de enfermedad se clasifican en enfermedad aguda y crónica del suero, y la reacción Arthus.
Ejemplos de enfermedades inmunes humanas complejas
o Poliarteritis nudosa
o Glomerulonefritis post-estreptococica
o Lupus erisujetotoso sistémico
Tipo IV Células T, sensibilizadas al antígeno, liberan linfoquinas al contacto secundario con el antígeno. Las citoquinas inducen una respuesta inflamatoria, y activan y atraen los macrofagos, que liberan mediadores inflamatorios. Los anticuerpos producidos contra antígenos celulares fijos o antígenos de tejido son comúnmente autoanticuerpos; con menor frecuencia son producidos contra antígenos extrínsecos. Se reconocen diversas formas de hipersensibilidad tipo IV (también llamada hipersensibilidad retardada): hipersensibilidad al contacto, hipersensibilidad del tipo tuberculina, e hipersensibilidad granulomatosa.
Enfermedades que manifiestan hipersensibilidad granulomatosa tipo IV
o Enfermedad de Crohn
o Lepra
o Tuberculosis
o Sarcoidosis
o Esquistosomiasis
Ejemplo de enfermedades humanas causadas por auto-anticuerpos
o Anemia hemolítica autoinmune
o Purpura trombocitopénica autoinmune
o Penfigoide bulloso
o Glomerulonefritis (síndrome de Goodpasture)
o Enfermedad de Grave (hipertiroidismo)
o Diabetes mellitus insulina-resistente
o Miastenia gravis
o Pénfigo vulgar
o Anemia perniciosa
RESPUESTA INMUNITÁRIA:
És muy importante que la persona la qual se le ha hecho un transplante tenga una respuesta positiva, ya que esta depende de que le salga bien el transplante i poder seguir viviendo , y en el caso que sea negativo, el cuerpo rechaza el órgano transplantado y tiene que esperar hasta que salga otro órgano adequado para su cuerpo y que no vuelva a ser rechazado.
LAS CÉLULAS QUE ACTUAN SÓN:
o Los limfocitos (LB)
o Los limfocitos (LT): Dentro de este grupo hay unos limfocitos supresores (CD8+) y otros coperantes (CD4+) esenciales para la resupesta inmune.
o Los limfocitos (TH)
o Las substancias que actuan son: Alimentos, picaduras de insectos, particulas transladadas por el aire, medicamentos i substancias químicas…
OPINION PERSONAL:
A sido una actividad muy interesante, siempre va bien saber cosas nuevas sobre la persona.
Este año en la Marató de tv3 trató de los transplantes y me pareció muy interesante y me ayudó a reflexionar mucho, ahora se si cuando me muera pueden aprovechar algún órgano mio estoy dispuesta a darlo todo por poder salvar la vida de las otras personas.
Eso te honra, Rocio, muy bien, yo tambien participe en la marathó de tv3 y me emocione mucho. Supongamos, un bebe de 9 meses con nutricion parenteral durante varios meses, finalmente se le practica un transplante de higado. Pregunta: Si a esa nutricion parenteral le administramos aceite omega 3, podriamos haber alargado el tiempo a fin de evitar un transplante?? Porque??
Que es?
Existe una reacción de hipersensibilidad cuando se desarrolla una respuesta inmune dirigida contra elementos que no debieran ser considerados como extraños, o hacia elementos patógenos, pero de una forma inadecuada. La anafilaxia es una de las formas más inquietantes de las alteraciones de la inmunidad, consistiendo en una respuesta inmune sistémica rápida y muchas veces devastadora. Se han descrito cuatro tipos de reacciones de hipersensibilidad Los cuatro tipos básicos se basan en la clasificación de Coombs y Gell de 1963
Tipos:
Tipo I. Hipersensibilidad inmediata o alergia atópica
También denominada hipersensibilidad mediada por IgE (anafiláctica, inmediata o dependiente de reaginas). Constituyen reacciones inflamatorias de instauración inmediata, aunque a veces semirretardada, causada por la liberación masiva de mediadores inflamatorios (histamina, triptasa, prostaglandinas y leucotrienos) por leucocitos basófilos y mastocitos, como consecuencia de la unión, por su extremo Fc, de anticuerpos IgE frente a determinados antígenos, en la membrana de dichas células.
Ejemplos de enfermedad atópica: la rinitis alérgica, el asma bronquial, la dermatitis atópica y la urticaria.
Tipo II. Hipersensibilidad por anticuerpos citotóxicos
Son procesos desencadenados por anticuerpos circulantes preformados que se unen a una célula diana, fijan complemento y la lisan Como consecuencia de la activación del complemento, se liberan fragmentos quimiotácticos (como el C5a) que provocan la infiltración de polimorfonucleares.
Son ejemplos de este mecanismo la enfermedad hemolítica del recién nacido (por incompatibilidad Rh), y el rechazo hiperagudo de trasplantes.
Tipo III. Hipersensibilidad mediada por inmunocomplejos
Se produce por depósito de inmunocomplejos. Los inmunocomplejos son agregados de antígeno, anticuerpos y complemento que normalmente son retirados de la circulación por fagocitosis directa o por transporte de los mismos hacia órganos, como el hígado, donde son fagocitados por los monocitos/macrófagos.
Ejemplos como poliarteritis nodosa, glomerulonefritis post-estreptococica, lupus erisujetotoso sistemico.
Tipo IV. Reacciones de hipersensibilidad retardada
Son las reacciones tardías mediadas por células. El prototipo es la reacción de Mantoux. Tras la administración de tuberculina a un paciente previamente sensibilizado, aparece la reacción a las 48-72 horas como una induración en el área de inyección; Todas estas reacciones inflamatorias o de “hipersensibilidad” tienen en común el hecho de estar iniciadas por una reacción inmunológica contra un antígeno y ocurrir en un individuo sensibilizado (es decir, son el resultado de una reestimulación antigénica en una persona que ya ha desarrollado una respuesta inmune celular frente a dicho antígeno) la hipersensibilidad retardada se manifiesta habitualmente de cinco maneras distintas.
Ejemplos de patología por hipersensibilidad tipo IV es el rechazo agudo de los trasplantes los granulomas y la hipersensibilidad por contacto.
Es importante la reacción inmune en una persona trasplantada?
El sistema inmunitario generalmente lo protege a uno de sustancias que pueden ser nocivas tales como microorganismos, toxinas y células cancerígenas.Estas sustancias dañinas tienen proteínas llamadas antígenos en su superficie. Tan pronto como estos antígenos ingresan al cuerpo, el sistema inmunitario los reconoce como extraños y los ataca. De la misma manera, un órgano que no es compatible puede desencadenar una reacción a una transfusión de sangre o un rechazo al trasplante. Para ayudar a prevenir esta reacción, los médicos “tipifican” tanto al donante del órgano como a la persona que lo está recibiendo. Cuanto más similares sean los antígenos entre el donante y el receptor, menor será la probabilidad de que el órgano sea rechazado. Por lo tanto podemos decir que la reaccion inmune del trasplantado es decisivo para el rechazo o la aceptacion del órgano. Hay tres tipos de rechazo:
• El rechazo hiperagudo ocurre unos pocos minutos después del trasplante, si los antígenos son completamente incompatibles. El tejido se debe retirar enseguida para que el receptor no muera. Este tipo de rechazo se observa cuando a un receptor se le da el tipo de sangre equivocado.
• El rechazo agudo puede ocurrir en cualquier momento desde la primera semana después del trasplante hasta 3 meses después. Toda persona tiene algún grado de rechazo agudo.
• El rechazo crónico tiene lugar durante muchos años. La respuesta inmunitaria constante del cuerpo contra el nuevo órgano lentamente daña los tejidos u órganos trasplantados.
En una respuesta a una reacción alérgica que células y substanciea actuan?
• Linfocitos B (LB): Implicados en la reacción llamada humoral al producir inmunoglobulinas o anticuerpos frente a un agente agresor.
• Linfocitos T (LT): Intervienen en la llamada respuesta celular. Dentro de este grupo, existen unos linfocitos supresores (CD8+) y otros cooperadores (helper o CD4+), esenciales en la respuesta inmune. Se ha comprobado que existen dos subpoblaciones de linfocitos T helper (Th), según el perfil de las sustancias o citoquinas que producen al activarse: los linfocitos Th1 interferón gamma (IFN-g ) e interleuquina 2 (IL2), y los linfocitos Th2 interleuquinas 4, 5 y 13 (IL4, IL5, IL13). La IL4 y la IL13 influirían en la producción final de inmunoglobulina E (IgE) y la IL5 estimularía la proliferación y persistencia en los tejidos de los eosinófilos.
Muy bien Helena, como siempre. Cuando alguien decide tomarse un año sabatico, “a que le puede estar teniendo alergia”? Te ha gustado hacer la actividad? Tambien me interesa tu opinión en el post REFLEXIONES, tu actitud critica me gusta y aunque me lleve una galleta, siempre sera enriquecedor. Gracias Helena.
La hipersensibilitat és una resposta immunitària que danya els teixits propis del cos. Es divideixen en quatre classes (tipus I-IV) segons els mecanismes implicats i el curs temporal de la reacció hipersensible.
– Les reaccions d’hipersensibilitat tipus I es produeixen als pocs minuts del contacte de l’antigen o al·lergogen amb anticossos específics de tipus IgE. El subjecte sensible estableix un primer contacte amb l’al·lergen, aleshores s’estimula la producció d’anticossos tipus IgE, que s’uneixen a receptors presents en la membrana de mastòcits o cèl·lules encebades. En posteriors contactes del subjecte amb l’al·lergen aquest s’uneix directament a la IgE, unida als receptors dels mastòcits i cèl·lules encebades. Aquest fet provoca la desgranulació dels mastòcits i l’alliberació de substàncies vasoactives i inflamatòries, que donen lloc a la reacció d’inflamació i són les responsables del dany tissular.
– Les reaccions de hipersensibilitat de tipus II són reaccions produïdes per la interacció d’antígens, presents en la superfície de diferents cèl·lules dels teixits, amb anticossos tipus IgG o IgM. Aquests anticossos preformats es poden haver produït com a conseqüència d’una resposta immune normal i reconèixer elements no propis, o pot ser que reconeguin components propis de l‘organisme, formant part en aquest cas d’un procés autoimmune.
En aquest tipus de reacció es produeix un dany tissular que és provocat per l’activació del sistema complement o de la interacció de la IgG amb certes cèl·lules efectores.
– Els immunocomplexos (agrupacions d’antígens, proteïnes del complement i anticossos IgG i IgM) dipositats en diversos teixits desperten reaccions d’hipersensibilitat de tipus III.
– La hipersensibilitat de tipus IV (també coneguda com a hipersensibilitat cel·lular o hipersensibilitat retardada sol trigar entre dos i tres dies a desenvolupar-se. Les reaccions de tipus IV estan implicades en moltes malalties autoimmunitàries i infeccioses, però també poden implicar dermatitis de contacte (Toxicodendron radicans). Aquestes reaccions estan mediades pels limfòcits T, els monòcits i els macròfags.
Irene, i la pregunta dels transplants?? I la de les substancies?? Estas enamorada, que t´has despistat?? Un saludo. Esther
Upps! Se m’ha passat!
TRASPLANT
un trasplantament és una operació quirúrgica que consisteix en reemplaçar un òrgan o teixit que ha perdut la seva funció per un de funcional, provinent d’un donant viu o mort. Una de les dificultats desprès del traspalant és el rebuig del mateix per part del sistema immunitari especialment si el donant és una persona diferent que el receptor. Per tant, si que és important la resposta immunitària en un traspalant perquè si no té una bona resposta el traspalant no haurà servit de res.
REACCIÓ AL·LERGICA
Una reacció al·lèrgica s’inicia quan les molècules d’al·lèrgens es posen en contacte i activen les cèl·lules encebades cobertes per l’al·lergen-específic IgE. Un cop activada, la cèl·lula ordi allibera una varietat de potents mediadors químics, tots ells amb potents propietats inflamatòries. Aquests inclouen químics com la histamina (d’aquí l’ús terapèutic d’antihistamínics), leucotriens i prostaglandines, així com citocines (molècules proteiques les quals serveixen com a reguladors de les interaccions cel·lulars).
Hipersensibilitat: una reacción inmunitaria exacerbada que produce un cuadro patológico causando trastornos, incomodidad y a veces, la muerte súbita. Tiene muchos puntos en común con la autoinmunidad, donde los antígenos son propios. Las reacciones de hipersensibilidad requieren que el individuo haya sido previamente sensibilizado, es decir, que haya sido expuesto al menos una vez a los antígenos en cuestión.
TIPOS DE HIPERSENSIBILIDAD
– Tipo I. Inmediata
La hipersensibilidad tipo 1 es una reacción alérgica provocada por re-exposición a un tipo específico de antígeno referido como un alérgeno5 La exposición puede haber sido por ingestión, inyección o por contacto directo. La diferencia entre una respuesta inmunitaria normal y una hipersensibilidad de tipo 1 es que las células plasmáticas secretan IgE de una forma descontralada, superando ampliamente las 100 U/I establecidas como el conteo estándar de este tipo de Ig. Esta clase de anticuerpos se unen a los receptores para la porción constante (Fc) del anticuerpo sobre la superficie de los mastocitos tisulares y basófilos circulantes. Al cubrirse estas células con IgE son sensibilizadas al momento de la aparición inicial del alergeno. Con subsecuentes exposiciones al mismo alergeno, hace que las IgE se entrecrucen en la superficie celular de células sensitizadas, resultando en una desgranulación y secreción de mediadores farmacológicamente activos, tales como la histamina, leucotrieno y prostaglandina. Los principales efectos de estos productos son la vasodilatación y la contracción del músculo liso.
Este tipo de reacción puede ser localizada o sistémica. Los síntomas varían de una irritación leve a la muerte súbita por anafilaxia. El tratamiento generalmente involucra el uso de epinefrina, antihistamínicos y corticosteroides.
– Tipo II. Dependientes de anticuerpos.
En la hipersensibilidad tipo 2, los anticuerpos producidos por el sistema inmunitario se unen a antígenos en la superficie misma de las células del paciente. Los antígenos así reconocidos pueden ser de naturaleza intrínseca (son parte innata de la célula del paciente) o extrínseca (absorbidas a la célula durante la exposición a un antígeno extraño, posiblemente una infección por algún patógeno). Estas células son reconocidas por macrófagos o células dendríticas que actúan como células presentadoras de antígeno, lo que causa que las células B respondan produciendo anticuerpos en contra del susodicho antígeno. Un ejemplo es la reacción a la penicilina, en el que la droga se une a los eritrocitos causando que éstas sean reconocidas como extrañas para el cuerpo. Ello hará proliferar las células B junto con la secreción de anticuerpos en contra del medicamento. Los anticuerpos de tipo IgG e IgM se unen a éstos antígenos formando complejos que activan la vía clásica del complemento iniciando una secuencia que terminará con la eliminación de las células que presentan los antígenos extraños, causando lisis y muerte celular. Ese es el proceso regular de eliminación de patógenos, volviéndose peligroso para el hospedador si el proceso se activa en contra de sus propias células. La reacción puede durar horas o días en completarse.
Otro tipo de hipersensibilidad de tipo 2 es la llamada citotoxicidad celular dependiente de anticuerpos (CMCDA o CCDA). En este caso, las células que exhiben los antígenos extraños son marcados con anticuerpos (IgG o IgM), los cuales son luego reconocidos por Células asesinas naturales y macrófagos (reconocidos vía IgG unido a la superficie del receptor, CD16 y FcγRIII), los cuales terminan liquidando a la célula así marcada.
Algunos ejemplos: Anemia autoinmune hemolítica, Síndrome de Goodpasture, Eritroblastosis fetal, Pénfigo, Anemia perniciosa autoinmune, Trombocitopenia inmune, Reacciones de transfusión, Tiroiditis de Hashimoto, Enfermedad de Graves, Miastenia gravis y Fiebre reumática.
-Tipo III. Complejo inmune
En la hipersensibilidad tipo 3, se forman en la sangre complejos inmunes solubles, es decir, agregados de anticuerpos IgG e IgM, que son depositados en varios tejidos (típicamente la piel, riñón y las articulaciones) donde disparan una respuesta inmunitaria fundamentado en la vía clásica de la activación del complemento. Hay dos etapas relacionadas al desarrollo de complejos inmunes, primero el complejo se forma cuando los anticuerpos IgG e IgM se unen al antígeno, luego de lo cual, los complejos se tornan de mayor tamaño los que pueden ser eliminados del cuerpo. Es en la primera etapa de esta formación que no es posible eliminar estos complejos antígeno:anticuerpo del organismo, por lo que son esparcidos y depositados en los tejidos mencionados. La reacción puede tardar desde varias horas hasta días para desarrollarse.
Algunos ejemplos: Glomerulonefritis por complejos inmunes, Artritis reumatoide, Enfermedad del suero, Endocarditis bacteriana subaguda, Algunos de los síntomas del paludismo, Lupus eritematoso sistémico y Reacción de Arthus (Pulmón del granjero)
– Tipo IV: Mediada por células
La hipersensibilidad tipo 4 es frecuentemente llamada tardía, pues a la reacción le toma 2 o 3 días para instalarse. A diferencia de los otros tipos, no es mediada por anticuerpos, sino por células inmunitarias.
Los linfocitos T CD8 y CD4 cooperadores reconocen los antígenos en un complejo con el complejo mayor de histocompatibilidad tipo I y II. Las células presentadoras de antígeno en este caso son los macrófagos que secretan IL-12, el cual estimula la proliferación de más linfocitos T. Los CD4+ secretan también IL-2 e interferón gamma, estimulando aún más la liberación de citocinas, de ese modo mediando la respuesta inmunitaria. Las células CD8 destruyen las células diana al entrar en contacto con ellas mientras que los macrófagos activados producen enzimas hidrolíticas y, ante ciertos patógenos intracelulares, se transforman en células gigantes multinucleadas.
Algunos ejemplos: Arteritis temporal, Algunos síntomas de la lepra, Algunos síntomas de tuberculosis, Rechazo de trasplantes y Enfermedad celíaca.
PERSONA TRANSPLANTADA
Las personas que se les practica cualquier tipo de transplante, pasan por unas fases.
La primera es al operación própia del transplante, en que se le transplanta la parte en qüestión.
La segunda es el seguimiento tras el postoperatorio y la aceptacion del individuo transplantado. En que se utilizan farmacos para que el cuerpo humano accepte ese endividuo nuevo y extraño para él.
Dicha operación o transplante, con su tratamiento posterior, debe tener un seguimiento por especialistas para tenerlo controlado.
En una reacción alergica que sustancias y celulas actuan?
El sistema inmunitario de una persona alérgica, en un intento de proteger al cuerpo contra algo que percibe como una amenaza, produce anticuerpos denominados inmunoglobulina E (IgE) contra el alergeno. A su vez, estos anticuerpos hacen que unas células denominadas mastocitos liberen ciertas sustancias químicas, incluyendo la histamina, en el torrente sanguíneo para defenderse del alergeno “invasor”.
Es la liberación de estas sustancias químicas lo que causa las reacciones alérgicas, que afectan a los ojos, la nariz, la garganta, los pulmones, la piel y/o el tubo digestivo. La posterior exposición al mismo alergeno (sustancias como el polen o los frutos secos) volverá a desencadenar la misma reacción alérgica. Esto significa que, cada vez que la persona se exponga o ese alergeno, sea comiendo determinado alimento o bien tocando o respirando determinada sustancia, presentará una reacción alérgica.
Molt be, Galdric! Situación : Un paciente le tiene “alergia” a todo, el deporte que antes hacia a un nivel determinado ahora no lo hace, la sonrisa que tenia antes ya no la tiene…que opciones de tratamiento tiene este paciente? Existe alguna manera de practicar algun deporte sin perjudicar al paciente y consiguiendo que sonria, al mismo tiempo??
Tambien me interesan tus REFLEXIONES, como supondras.
Un saludo
Esther
Yo no le llamaría alergia. Esa palabra no es alergia.
Para saber y encontrar la palabra adequada a este paciente, se tendria que saber y preguntar el porque de todo eso, las consequencias q han llevado a eso y que significaba para él todo eso.
En términos generales; Adaptarse a esos canvios y suplirlos. Eso sí, sin dejarse de, luchar, luchar y luchar…
Sí, es posible. Pero no suficiente! Nunca he sido amigo del conformismo!
Galdric.
Evidentemente no es alergia, la palabra, por eso estaba entre comillas y por supuesto para emitir un diagnostico hay que conocer todo el historial del paciente, desde que numero calza hasta si le gustan los macarrones con salsa. Pero en el caso que nos ocupa, auguro un diagnostico positivo simplemente porque aparecen las palabras : Adaptarse, luchar, inconformismo…Muy bien!
La hipersensibilitat és una resposta immunitària que danya els teixits propis del cos. Es divideixen en quatre classes (tipus I-IV) segons els mecanismes implicats i el curs temporal de la reacció hipersensible.
La hipersensibilitat de tipus I és una reacció immediata,què sovint associada amb les al•lèrgies. Els símptomes van de lleus molèsties fins la mort. La hipersensibilitat de tipus I és mitjançada per IgE alliberada per les cèl•lules plasmàtiques, que desgranula els mastòcits i basòfils. Rinitis al•lèrgica.
o Conjuntivitis al•lèrgica
o Asma al•lèrgica
o Alteracions cutànies: Urticària, Angioedema, Dermatitis atòpica.
o Al•lèrgia física (fred, llum solar, calor, traumatisme lleu)
La hipersensibilitat de tipus II és quan els anticossos s’uneixen a antígens de les cèl•lules pròpies del pacient, marcant-les per destrucció. També rep el nom d’hipersensibilitat anticòs-dependent (o citotòxica), i és mitjançada pels anticossos IgG i IgM.
o Reaccions derivades de transfusions
o Malaltia hemolítica del nounat
o Anèmies hemolítiques
o Porpra trombocitopènica induïda per Ac
o Leucopènia
o Pénfigo – Penfigoide
o Anèmia perniciosa
o Trombocitopènia neonatal
o Rebuig del empelt agut primerenc d’un ronyó trasplantat
La hipersensibilitat de Tipus III: Complexos immunitaris (antigen i comunament IgG o IgM) es dipositen en el teixit. El complement s’activa i les cèl•lules polimorfonuclears (en menor grau monòcits) son atrets, ocasionant inflamació local i dany tissular. Els tipus de malaltia es classifiquen en malalties agudes i cròniques del sèrum, i la reacció Arthul.
o Reacción de Arthus o pulmón del granjero.
La hipersensibilitat de tipus IV (també coneguda com a hipersensibilitat cel•lular o hipersensibilitat retardada sol trigar entre dos i tres dies a desenvolupar-se. Les reaccions de tipus IV estan implicades en moltes malalties autoimmunitàries i infeccioses, però també poden implicar dermatitis de contacte (Toxicodendron radicans). Aquestes reaccions estan mediades pels limfòcits T, els monòcits i els macròfags.
o hipersensibilitat de tipus retardat (proteïnes)
o hipersensibilitat de contacte (pentadecacatecol (heura venenosa)
o enteropatia sensible al gluten (malatia celiaca)
Es important la resposta immunitària en una persona trasplantada? .
És molt important la resposat imunitària en una personada transplantada, ja qué si la persona rebutja l’organ transplantat, llavors haura d’actuar immediatament els metges i a més a més, haura de tornar a esperar un temps fins que hi hagi un altre organ per poder-li transplantar. De totes maneres, penso que hi ha poques persones que tinguin una resposta immunitària negativa.
En una resposta a una reacció al•lèrgica quines cèl•lules i substancies actuen?
Una reacció al•lèrgica es pot produir per ingestió, contacte, inhalació o injecció de l’al•lergen.
Quan una substància com els àcars, pol•lens, aliments, làtex, verins d’insectes, etc., és detectada com a estranya per primera vegada, per un sistema immunitari equivocat, aquest la considera un element nociu i genera anticossos específics produint la sensibilització.
Quan es repeteix el contacte amb aquesta substància considerada nociva, el sistema immunitari reacciona espectacularment en un intent de protegir el cos del presumpte agressor (al•lergen), i produeix anticossos IgE contra aquest. A la vegada aquests anticossos fan que determinades cèl•lules del cos s’activin i alliberin histamina i altres substàncies químiques que produeixen la inflamació. A mesura que avança “la batalla” els símptomes apareixen a tot el cos, com per exemple als ulls, al nas, a la gola, als pulmons, a la pell i/o al tub digestiu provocant pruïja, esternuts, broncoespasme.
Les cel•lules són:
o Els leucòcits (glòbuls blancs)
o Els leucòcits innats
o Fagòcits
o Limfòcits.
La substància a la qual es té al•lèrgia s’anomena “al•lergogen”, i els símptomes provocats es defineixen com “reaccions al•lèrgiques”. Quan un al•lergogen penetra en l’organisme d’un subjecte al•lèrgic, el sistema immunitari d’aquest subjecte respon produint una gran quantitat d’anticossos, anomenats immunoglobulina E (IgE). Una exposició successiva al mateix al•lergogen produirà l’alliberació de mediadors químics, en particular histamina, que produirà els símptomes típics de la reacció al•lèrgica.
Hola joana, molt be, pero en contra de lo que penses, els trasplantats continuent sent, desgraciadament, un gran repte, a consecuencia del rebuig dels organs, com per exemple el de medul.la. Fica´m un exemple, de trasplant que no tingui molt rebuig i altre que sigui complicat i presente alta incompatibilitat.
Ara què he buscat molta més informació, m’he adonat que hi ha molts de riscos a no acceptar l’organ transplantat, però com indico a continuació, si els teixits del organ transplantat són molt compatibles llavors es més dificil que hi hagi un rebuig.
Exemple:
El trasplantament de pulmó és una de les últimes alternatives en cas d’una insuficiència pulmonar. El pulmó donant s’obté d’una persona declarada amb mort cerebral, però que romangui amb suport vital. Els teixits han de ser el més compatible possible perquè no hi hagi rebuig.
Crec que els organs tranplantats amb alta incompatibilitat són els següents: el ronyó, el cor, la pell i la medul·la ossea
És així Esther?
Exacte! molt be! El transplant de cornea es el mes tolerat i el de medul.la el mes complicat. Molt be!
Les reaccions d’hipersensibilitat són respostes excessives o inadequades del sistema immunitari d’un individu enfront antígens ambientals, habitualment no patògens, que causen diversos tipus de dany tissular. Es tracta de processos patològics que resulten de les interaccions específiques entre antígens (Ag) i anticossos (Ac) o limfòcits sensibilitzats. Gell i Coombs van classificar les reaccions d’hipersensibilitat en 4 tipus, en cada un d’ells participen de forma seqüencial diferents tipus de cèl•lules mediadors solubles:
Hipersensibilitat tipus I
Les reaccions d’hipersensibilitat tipus I es produeixen als pocs minuts del contacte de l’antigen o al•lergogen amb anticossos específics de tipus IgE. El subjecte sensible estableix un primer contacte amb l’al•lergen, aleshores s’estimula la producció d’anticossos tipus IgE, que s’uneixen a receptors presents en la membrana de mastòcits o cèl•lules encebades. En posteriors contactes del subjecte amb l’al•lergen aquest s’uneix directament a la IgE, unida als receptors dels mastòcits i cèl•lules encebades. Aquest fet provoca la desgranulació dels mastòcits i l’alliberació de substàncies vasoactives i inflamatòries, que donen lloc a la reacció d’inflamació i són les responsables del dany tissular.
Primer contacte amb l’antigen
Al produir-se l’entrada de l’al•lergen a través de la pell, mucoses del tracte respiratori o gastrointestinal aquest serà captat per cèl•lules presentadores d’antigen i presentat a limfòcits T helper (Th), en associació amb les molècules d’histocompatibilitat (HLA) de classe II. D’aquesta forma s’afavoreix la diferenciació de limfòcits Th a Th2, l’activació de la qual inicia la secreció d’un patró de citocines que permet la seva col•laboració amb limfòcits B mitjançant unions cèl•lula-cèl•lula. Aquesta unió provoca l’alliberació de citocines que afavoreixen l’activació de cèl•lules B i el canvi d’isotip a IgE i la posterior maduració a cèl•lules plasmàtiques secretores de grans quantitats de IgE. Aquesta IgE s’uneix a receptors de basòfils i cèl•lules encebades a l’espera d’una segona entrada de l’antigen.
Posteriors contactes amb l’antigen
Quan es produeix en el subjecte sensible una segona entrada de l’al•lergogen, aquest s’uneix a les IgE fixades a les membranes de basòfils i cèl•lules encebades. Aquesta unió produeix senyals intracel•lulars que condueixen a la desgranulació d’aquestes cèl•lules, que alliberen mediadors vasoactius i inflamatoris (histamines, factors quimiotàctics, leucotriens, factor activador de plaquetes) continguts en els seus grànuls i, a més indueixen la síntesi de novo d’altres mediadors de les reaccions inflamatòries.
Manifestacions clíniques
Les formes clíniques d’aquest tipus de reaccions depenen de les característiques de l’al•lergen i de la seva via d’entrada en l’organisme. La capacitat dels diferents individus de desenvolupar una resposta específica de tipus IgE depèn de la seva informació genètica, per tant un al•lergen només indueix una reacció de hipersensibilitat en alguns individus predisposats i no en tota la població exposada. La inflamació intervinguda per IgE és responsable de reaccions que en general són localitzades afectant a un òrgan en particular, per exemple: vies respiratòries, aparell digestiu, pell, o bé provocar reaccions sistèmiques com el xoc anafilàctic.
Exemples clínics
Rinitis al•lèrgica
Conjuntivitis al•lèrgica
Asma al•lèrgica
Alteracions cutànies: Urticària, Angioedema, Dermatitis atòpica.
Al•lèrgia física (fred, llum solar, calor, traumatisme lleu)
Al•lèrgia a aliments
Al•lèrgia a fàrmacs: la més comuna és la penicil•lina, també els AINES, aspirina i altres antibiòtics beta lactàmics
Al•lèrgia a les picades d’insectes
Al•lèrgia al làtex: produeix urticària de contacte ja sigui per contacte directe o per inhalació de partícules de làtex. També pot manifestar-se com a al•lèrgia alimentària per reacció creuada amb fruites.
Anafilàxia generalitzada o xoc anafilàctic.
Hipersensibilitat de tipus II
Les reaccions de hipersensibilitat de tipus II són reaccions produïdes per la interacció d’antígens, presents en la superfície de diferents cèl•lules dels teixits, amb anticossos tipus IgG o IgM. Aquests anticossos preformats es poden haver produït com a conseqüència d’una resposta immune normal i reconèixer elements no propis, o pot ser que reconeguin components propis de l‘organisme, formant part en aquest cas d’un procés autoimmune.
En aquest tipus de reacció es produeix un dany tissular que és provocat per l’activació del sistema complement o de la interacció de la IgG amb certes cèl•lules efectores.
Citotoxicitat mediada pel sistema complement
Després que la IgG o IgM reconeguin l’antigen de una cèl•lula i s’uneixin, es produeix l’activació del sistema complement, amb la conseqüent formació final del complex d’atac a membrana, que provoca la formació de canals transmembrana i la lisis de la cèl•lula. L’activació del complement dóna lloc a una sèrie de pèptids que tenen activitat quimiotàctica i anafilàctica que afavoreixen els processos inflamatoris en el lloc en el que s’ha donat l’activació del complement, així doncs, atreuen a cèl•lules com macròfags, monòcits i polimorfonucleats facilitant la fagocitosis i en conseqüència la destrucció de la cèl•lula diana.
Citotoxicitat depenent d’anticossos mediada per cèl•lules
Els anticossos del tipus IgG s’uneixen als antígens presents en la superfície cel•lular. Cèl•lules com neutròfils, macròfags, NK i plaquetes contenen receptors de la regió Fc de la IgG el que permet que interaccionin amb l’anticòs. Aquesta interacció produeix l’alliberació de proteases i radicals lliures per part de les cèl•lules fagocítiques, l’alliberació de substàncies vasoactives per part de les plaquetes i permet que es porti a terme la citotoxicitat cel•lular depenent d’anticossos per part de limfòcits NK, el que comporta la destrucció de la cèl•lula o teixit.
Manifestacions clíniques
Cal destacar que aquest tipus de hipersensibilitat es troba implicada en la patogènia de nombroses malalties autoimmunitàries, on els Ac són dirigits contra Ag propis atacant o destruint diferents teixits.
Exemples clínics:
Reaccions derivades de transfusions
Malaltia hemolítica del nounat
Anèmies hemolítiques
Porpra trombocitopènica induïda per Ac
Leucopènia
Pénfigo – Penfigoide
Anèmia perniciosa
Trombocitopènia neonatal
Rebuig del empelt agut primerenc d’un ronyó trasplantat.
Síndrome de Goodpasture
Hipersensibilitat a fàrmacs (penicil•lina)
Miastenia gravis
Malaltia de Graves
Malaltia de Raynauld
Diabetis tipus I
En Quant als trasplantats:
Les persones que se’ls practica qualsevol tipus de traspalant, passen per unes fases.
La primera és a l’operació pròpia del traspalant, en què se li traspalant la part en qüestió.
La segona és el seguiment després del postoperatori i la acceptació de l’individu trasplantat. En què s’utilitzen fàrmacs perquè el cos humà accepti aquest individu nou i estrany per a ell i no en faci un rebuig.
Aquesta operació o traspalant, amb el seu tractament posterior, ha de tenir un seguiment per especialistes per tenir-ho controlat. Per tant arribem a la conclusió de que es fonamental la
En una resposta a una reacció al•al•lèrgica quines cèl•lules i substancies actuen?
resposta immunitària en una persona trasplantada, perquè el sistema immunològic es el que s’activa quan al cos entra algun element estrany(que no forma part del seu sistema) llavors aquest sistema immunològic atacarà al òrgan trasplantat i causarà un rebuig, per això es segueixen les pautes esmentades anteriorment.
El nostre sistema immunològic genera tota una resposta especialitzada, intervinguda especialment per un tipus de defensa o anticòs, cridat Immunoglobulina I (*IgE). En realitat, tot el sistema immune (de defensa) intervé. També cèl•lules com els Eosinòfils, Mastòcits,Basòfils, Limfòcits T i B (glòbuls blancs) es troben més directament relacionats amb el fenomen de la al•lèrgia.
En l’individu al•lèrgic, es produeix mitjançant el contacte repetit amb una determinada substància del medi ambient, un procés de sensibilització. En resposta a aquest contacte, es fabriquen per part dels limfòcits B (cèl•lules encarregades de produir Acs.) específics, quantitats de IgE exclusiva contra aquest al•lèrgens; això és el que es coneix com Atòpia, és a dir, la característica de l’individu al•lèrgic de produir quantitats de *IgE contra un element (Al•lergen).
Aquesta IgE es fixa als receptors que para ella existeixen en múltiples cèl•lules; dins de les més importants, tenim els Mastòcits, Eosinòfils, Basòfils i Limfòcits T. Particularment els Mastòcits, són dipòsits i factories de tot un arsenal de substàncies irritants i pro inflamatòries. Són molt abundants en les mucoses, (Tracte respiratori, Tracte gastrointestinal) i en la Pell.
En entrar en contacte amb el al•lergen que ingressa a les mucoses per les diferents vies, es produeix un senyal bioquímic en la membrana del Mastòcit, produint l’alliberament de tot aquest arsenal, emmagatzemat en els grànuls del seu interior o produïdes per el, tals com la Histamina, Prostaglandines, Serotonina, Leucotriens, Interleucines etc.
Aquests elements produeixen dilatació dels vasos sanguinis, exsudat, rasquiña (prurito), irritació, dolor, augment de secrecions, cúmul d’altres cèl•lules entre uns altres, generant els símptomes de l’al•lèrgia en els diferents òrgans, que van des de la *rasquiña, ronses, moquera ( *Rinorrea), esternuts, tos, ofec, fins a la mort, com en el cas de la reacció massiva generalitzada, denominada Anafilaxi o xoc anafilàctic.
L’al•lèrgia és un procés sistèmic, és a dir, afecta tot el nostre organisme, però es fa més notori en alguns òrgans blanc específics, on es produeixen els símptomes i d’on adquireix els diferents noms com:*Rinitis, Asma, Dermatitis Atròpica, *Conjuntivitis Al•lèrgica etc.
És un procés genèticament codificat, és a dir, està en els nostres gens, heretats dels nostres pares; el que ens fa susceptibles a presentar-la o patir-la.
Si els dos pares són al•lèrgics, la probabilitat que els seus fills surtin al•lèrgics, va del 50 al 90 %, no obstant això, la concordança en l’aparició de al•lèrgia en els bessons idèntics, és a dir, que comparteixen” idèntic” material genètic, és amb prou feines del 40 a 60 %. Teòricament hauria d’existir una correlació del 100 %.
L’Al•lèrgia és una malaltia multifactorial, en la qual intervenen factors genètics, mediambientals, infecciosos, socioeconòmics, psicològics i uns altres d’origen desconegut. No parlem d’una sola entitat anomenada al•lèrgia, sinó de tot un fenomen molt complex, per aquest motiu es parli millor de la Síndrome Inflamatori Al•lèrgic.
Be, Nuria.
Hipersensibilitat: una reacció immunitària exacerbada que produeix un quadre patològic causant trastorns, incomoditat i de vegades, la mort sobtada. Té molts punts en comú amb la autoimmunitat, on els antígens són propis. Les reaccions d’hipersensibilitat requereixen que l’individu hagi estat prèviament sensibilitzat, és a dir, que hagi estat exposat al menys una vegada als antígens en qüestió.
TIPUS DE HIPERSENSIBILITAT
– Tipus I. Immediata
La hipersensibilitat tipus 1 és una reacció al · lèrgica provocada per re-exposició a un tipus específic d’antigen referit com un alérgeno5 L’exposició pot haver estat per ingestió, injecció o per contacte directe. La diferència entre una resposta immunitària normal i una hipersensibilitat de tipus 1 és que les cèl · lules plasmàtiques secretan IgE d’una forma descontralada, superant àmpliament les 100 U / em establertes com respecte l’estàndard d’aquest tipus de Ig. Aquesta classe d’anticossos s’uneixen als receptors per a la porció constant (Fc) de l’anticòs sobre la superfície dels mastòcits tissulars i basòfils circulants. En cobrir aquestes cèl · lules amb IgE són sensibilitzades al moment de l’aparició inicial del lergen. Amb subsecuentes exposicions al mateix al · lergen, fa que les IgE s’entrecreuin en la superfície cel · lular de cèl · lules sensitizadas, resultant en una desgranulación i secreció de mediadors farmacològicament actius, com ara la histamina, leucotriè i prostaglandina. Els principals efectes d’aquests productes són la vasodilatació i la contracció del múscul llis.
Aquest tipus de reacció pot ser localitzada o sistèmica. Els símptomes varien d’una irritació lleu a la mort sobtada per anafilaxi. El tractament generalment involucra l’ús d’epinefrina, antihistamínics i corticosteroides.
– Tipus II. Dependents d’anticossos.
A la hipersensibilitat tipus 2, els anticossos produïts pel sistema immunitari s’uneixen a antígens en la superfície mateixa de les cèl · lules del pacient. Els antígens així reconeguts poden ser de naturalesa intrínseca (són part innata de la cèl · lula del pacient) o extrínseca (absorbides a la cèl · lula durant l’exposició a un antigen estrany, possiblement una infecció per algun patogen). Aquestes cèl · lules són reconegudes per macròfags o cèl · lules dendrítiques que actuen com cèl · lules presentadores d’antigen, el que causa que les cèl · lules B responguin produint anticossos en contra del susdit antigen. Un exemple és la reacció a la penicil · lina, en el qual la droga s’uneix als eritròcits causant que aquestes siguin reconegudes com a estranyes per al cos. Això farà proliferar les cèl · lules B juntament amb la secreció d’anticossos en contra del medicament. Els anticossos de tipus IgG i IgM s’uneixen a aquests antígens formant complexos que activen la via clàssica del complement iniciant una seqüència que acabarà amb l’eliminació de les cèl · lules que presenten els antígens estranys, causant lisis i mort cel · lular. Aquest és el procés regular d’eliminació de patògens, tornant-se perillós per a l’hoste si el procés s’activa en contra de les seves pròpies cèl · lules. La reacció pot durar hores o dies a completar.
Un altre tipus d’hipersensibilitat de tipus 2 és l’anomenada citotoxicitat cel · lular dependent d’anticossos (CMCDA o CCDA). En aquest cas, les cèl · lules que exhibeixen els antígens estranys són marcats amb anticossos (IgG o IgM), els quals són després reconeguts per Cèl · lules assassines naturals i macròfags (reconeguts via IgG unit a la superfície del receptor, CD16 i FcγRIII), els quals acaben liquidant a la cèl · lula així marcada.
Alguns exemples: Anèmia autoimmune hemolítica, Síndrome de Goodpasture, Eritroblastosis fetal, pèmfig, Anèmia perniciosa autoimmune, Trombocitopènia immune, Reaccions de transfusió, Tiroiditis d’Hashimoto, Malaltia de Graves, Miastènia gravis i Febre reumàtica.
-Tipus III. Complex immune
A la hipersensibilitat tipus 3, es formen en la sang complexos immunes solubles, és a dir, agregats d’anticossos IgG i IgM, que són dipositats en diversos teixits (típicament la pell, ronyó i les articulacions) on disparen una resposta immunitària fonamentat en la via clàssica de l’activació del complement. Hi ha dues etapes relacionades al desenvolupament de complexos immunes, primer el complex es forma quan els anticossos IgG i IgM s’uneixen a l’antigen, després de tot això, els complexos es tornen més grans els que poden ser eliminats del cos. És en la primera etapa d’aquesta formació que no és possible eliminar aquests complexos antigen: anticòs de l’organisme, pel que són escampats i dipositats en els teixits esmentats. La reacció pot trigar des de diverses hores fins a dies per desenvolupar-se.
Alguns exemples: Glomerulonefritis per complexos immunes, Artritis reumatoide, malaltia del sèrum, Endocarditis bacteriana subaguda, Alguns dels símptomes del paludisme, Lupus eritematós sistèmic i Reacció d’Arthus (Pulmó del granger)
– Tipus IV: Intervinguda per cèl · lules
La hipersensibilitat tipus 4 és freqüentment cridada tardana, doncs a la reacció li pren 2 o 3 dies per instal · lar. A diferència dels altres tipus, no és intervinguda per anticossos, sinó per cèl · lules immunitàries.
Els limfòcits T CD8 i CD4 cooperadors reconeixen els antígens en un complex amb el complex major d’histocompatibilitat tipus I i II. Les cèl · lules presentadores d’antigen en aquest cas són els macròfags que secreten IL-12, el qual estimula la proliferació de més limfòcits T. Els CD4 + secretan també IL-2 i interferó gamma, estimulant encara més l’alliberament de citocines, d’aquesta manera mitjançant la resposta immunitària. Les cèl · lules CD8 destrueixen les cèl · lules diana a l’entrar en contacte mentre que els macròfags activats produeixen enzims hidrolítics i, davant de certs patògens intracel · lulars, es transformen en cèl · lules gegants multinucleadas.
Alguns exemples: Arteritis temporal, Alguns símptomes de la lepra, Alguns símptomes de tuberculosi, Rebuig de trasplantaments i Malaltia celíaca.
PERSONA trasplantada
Les persones que se’ls practica qualsevol tipus de trasplantament, passen per unes fases.
La primera és l’operació pròpia del trasplantament, en què se li trasplanta la part en qüestió.
La segona és el seguiment després del postoperatori i l’acceptació de l’individu trasplantat. En què s’utilitzen fàrmacs perquè el cos humà accepti aquest endividuo nou i estrany per a ell.
Aquesta operació o trasplantament, amb el seu tractament posterior, ha de tenir un seguiment per especialistes per tenir-lo controlat.
En una reacció al · lèrgica que substàncies i cèl · lules actuen?
El sistema immunitari d’una persona al · lèrgica, en un intent de protegir el cos contra alguna cosa que percep com una amenaça, produeix anticossos denominats immunoglobulina E (IgE) contra l’al. Al seu torn, aquests anticossos fan que unes cèl · lules anomenades mastòcits alliberin certes substàncies químiques, incloent la histamina, al torrent sanguini per defensar l’al · lergen “invasor”.
És l’alliberament d’aquestes substàncies químiques el que causa les reaccions al · lèrgiques, que afecten els ulls, el nas, la gola, els pulmons, la pell i / o el tub digestiu. La posterior exposició al mateix al · lergen (substàncies com el pol · len o la fruita seca) tornarà a desencadenar la mateixa reacció al · lèrgica. Això significa que, cada vegada que la persona s’exposi o aquest al · lergen, sigui menjant determinat aliment o bé tocant o respirant determinada substància, presentarà una reacció al · lèrgica.
Que es una reacció d’hipersensibilitat i quants tipus hi ha? Exemple de cada tipus.
La hipersensibilitat és una resposta immunitària que danya els teixits propis del cos. Es divideixen en quatre classes (tipus I-IV) segons els mecanismes implicats i el curs temporal de la reacció hipersensible.
Els tipus són els següents:
• La hipersensibilitat de tipus I és una reacció immediata o anafilàctica, sovint associada amb les al•lèrgies. Els símptomes van de lleus molèsties fins la mort. És mitjançada per IgE alliberada per les cèl•lules plasmàtiques, que desgranula els mastòcits i basòfils.
Exemple: al•lèrgia alimentària
• La hipersensibilitat de tipus II és quan els anticossos s’uneixen a antígens de les cèl•lules pròpies del pacient, marcant-les per destrucció. També rep el nom d’hipersensibilitat anticòs-dependent (o citotòxica), i és mitjançada pels anticossos IgG i IgM. Els immunocomplexos (agrupacions d’antígens, proteïnes del complement i anticossos IgG i IgM) dipositats en diversos teixits desperten reaccions d’hipersensibilitat de tipus III.
Exemple: anemia
• La hipersensibilitat de tipus IV (també coneguda com a hipersensibilitat cel•lular o hipersensibilitat retardada sol trigar entre dos i tres dies a desenvolupar-se. Estan implicades en moltes malalties autoimmunitàries i infeccioses, però també poden implicar dermatitis de contacte (Toxicodendron radicans). Aquestes reaccions estan mediades pels limfòcits T, els monòcits i els macròfags.
Exemple: nefritis
Es important la resposta immunitària en una persona trasplantada? .
És important la resposta immunitària en una persona trasplantada, ja que, així sabem si el pacient ho ha rebutjat o no.
Alguns òrgans i teixits son trasplantats amb major èxit que d’altres. Si es presenta el rebuig, els medicaments immunodepressors poden detenir-lo. Llavors sabem que el tratament immunodepressor no sempre té èxit.
En una resposta a una reacció al•lèrgica quines cèl•lules i substancies actuen?
Les cèl•lules del sistema immunitari adaptatiu són uns tipus especials de leucòcits, anomenats limfòcits. Els limfòcits B i els limfòcits T són els tipus principals de limfòcits i deriven de cèl•lules pluripotents hematopoètiques de la medul•la òssia. Els limfòcits B estan implicats en la resposta immunitària humoral, mentre que els limfòcits T estan implicats en la resposta immunitària cel•lular.
Tant els limfòcits B com els limfòcits T porten molècules receptores que reconeixen dianes específiques. Les cèl•lules T només reconeixen una diana aliena, com ara un patogen, després que els antígens (petits fragments del patogen) hagin estat processats i presentats en combinació amb un receptor propi anomenat molècula de complex d’histocompatibilitat principal (MHC). Hi ha dos subtipus principals de limfòcits T: els limfòcits T citotòxics i els limfòcits T col•laboradors. Els limfòcits T citotòxics només reconeixen antígens acoblats a molècules d’MHC de classe I, mentre que els limfòcits T col•laboradors només reconeixen antígens acoblats a molècules d’MHC de classe II. Aquests dos mecanismes de presentació d’antigen reflecteixen els rols diferents dels dos tipus de limfòcit T. Un tercer tipus, menys important, són els limfòcits T γδ, que reconeixen antígens intactes que no estan acoblats a cap receptor d’MHC.
En canvi el receptor específic a cada antigen dels limfòcits B és una molècula d’anticòs a la superfície del limfòcit B, i reconeix patògens sencers sense necessitat de processament antigènic. Cada llinatge de limfòcits B expressa un anticòs diferent, de manera que el conjunt complet de receptors antigènics dels limfòcits B representen tots els anticossos que el cos pot manufacturar.
Ara què he buscat molta més informació, m’he adonat que hi ha molts de riscos a no acceptar l’organ transplantat, però com indico a continuació, si els teixits del organ transplantat són molt compatibles llavors es més dificil que hi hagi un rebuig.
Exemple:
El trasplantament de pulmó és una de les últimes alternatives en cas d’una insuficiència pulmonar. El pulmó donant s’obté d’una persona declarada amb mort cerebral, però que romangui amb suport vital. Els teixits han de ser el més compatible possible perquè no hi hagi rebuig.
Crec que els organs tranplantats amb alta incompatibilitat són els següents: el ronyó, el cor, la pell i la medul·la ossea
És així Esther?
Qué es?
La hipersensibilidad es una reacción inmunitaria intensa que porduce un cuadro patalogico, causando trastornos, incomodidad y a veces muerte súbita.
Tipos:
Tipo I Los mastocitos comprometen IgE por medio de sus receptores Fc. Si subsecuentemente un alérgeno, por unión con dos moléculas de IgE se vincula a los receptores Fcε,los mastocitos desgranulan y liberan los mediadores que producen reacciones alérgicas. La hipersensibilidad suele aparecer en caso de un contacto repetido con el alérgeno.
Ejemplos de reacciones alérgicas del tipo I
o Anafilaxis
o Asma atópica
o Eczema atópico
o Alergia a los mediamentos
o Fiebre del heno
Tipo II El anticuerpo (IgG o IgM) se dirige contra el antígeno sobre sus propias células, o contra anticuerpos extraños, tal como los que se adquieren después de una transfusión de sangre. Esto puede provocar una acción citotóxica por células líticas, o lisis mediado por el sissujeto complementario.
Enfermedades que manifiestan hipersensibilidad tipo II
o Anemia hemolítica autoinmune
o Síndrome de Goodpasture
o Enfermedad hemolítica del recién nacido
o Miastenia gravis
o Pénfigo
Tipo III Complejos inmunitarios (antígeno y comúnmente IgG o IgM) se depositan en el tejido. El complemento se activa y las células polimorfonucleares (en menor grado monocitos) son atraídos, ocasionando inflamación local y daño tisular. Los tipos de enfermedad se clasifican en enfermedad aguda y crónica del suero, y la reacción Arthus.
Ejemplos de enfermedades inmunes humanas complejas
o Poliarteritis nudosa
o Glomerulonefritis post-estreptococica
o Lupus erisujetotoso sistémico
Tipo IV Células T, sensibilizadas al antígeno, liberan linfoquinas al contacto secundario con el antígeno. Las citoquinas inducen una respuesta inflamatoria, y activan y atraen los macrofagos, que liberan mediadores inflamatorios. Los anticuerpos producidos contra antígenos celulares fijos o antígenos de tejido son comúnmente autoanticuerpos; con menor frecuencia son producidos contra antígenos extrínsecos. Se reconocen diversas formas de hipersensibilidad tipo IV (también llamada hipersensibilidad retardada): hipersensibilidad al contacto, hipersensibilidad del tipo tuberculina, e hipersensibilidad granulomatosa.
Enfermedades que manifiestan hipersensibilidad granulomatosa tipo IV
o Enfermedad de Crohn
o Lepra
o Tuberculosis
o Sarcoidosis
o Esquistosomiasis
Ejemplo de enfermedades humanas causadas por auto-anticuerpos
o Anemia hemolítica autoinmune
o Purpura trombocitopénica autoinmune
o Penfigoide bulloso
o Glomerulonefritis (síndrome de Goodpasture)
o Enfermedad de Grave (hipertiroidismo)
o Diabetes mellitus insulina-resistente
o Miastenia gravis
o Pénfigo vulgar
o Anemia perniciosa
Es muy importante la respuesta inmunitária en una persona transplantada porque depende de ello que el transplante salga adelante si la respuesta es negativa el cuerpo puede rechazar el órgano transplantado.
El sistema inmunitario de una persona alérgica, en un intento de proteger al cuerpo contra algo que percibe como una amenaza, produce anticuerpos denominados inmunoglobulina E (IgE) contra el alergeno. A su vez, estos anticuerpos hacen que unas células denominadas mastocitos liberen ciertas sustancias químicas, incluyendo la histamina, en el torrente sanguíneo para defenderse del alergeno “invasor”.
Es la liberación de estas sustancias químicas lo que causa las reacciones alérgicas, que afectan a los ojos, la nariz, la garganta, los pulmones, la piel y/o el tubo digestivo. La posterior exposición al mismo alergeno (sustancias como el polen o los frutos secos) volverá a desencadenar la misma reacción alérgica. Esto significa que, cada vez que la persona se exponga o ese alergeno, sea comiendo determinado alimento o bien tocando o respirando determinada sustancia, presentará una reacción alérgica.
Opinión personal:
me ha gustado hacer este trabajo ya que hay muchas cosas que desconocia hasta el momento y cada vez con estos trabajos se va investigando y sabiendo un poquito más cada día.
Que es una reacció d’hipersensibilitat i quants tipus hi ha? Exemple de cada tipus.
Les reaccions d’hipersensibilitat són processos patològics que es donen lloc a partir de les interaccions especifiques entre antígens(Ag) i anticossos (Ac) o limfòcits sensibilitzats.
Quan s’anomena la hipersensibilitat es fa referència a l’excés o inadequada resposta immunitària davant a antígens ambientals, habitualment no patògens, que causen una inflamació tissular i un mal funcionament orgànic
Gell i Coombs van classificar els mecanismes immunipatogènics o reaccions d’hipersensibilitat en 4 tipus:
– Hipersensibilidad Tipo I: són reaccions on els Ag es combinen amb immuniglobulines (Ig) E específics que es troben fixades pel seu extrem Fen las que los Ag
– Hipersensibilidad Tipo II: son reaccions donades per la de Ac Ig G e Ig M preformados amb Ag presents en la superfície cel•lular i altres components tissulars.
– Hipersensibilidad Tipo III: són reaccions produïdes per la existència de inmunocomplexes (IC) circulants de Ag- Ac que al dipositar-se en els teixits provoquen activació de fagòcits i mal tissular.
– Hipersensibilidad Tipo IV: son reaccions d’hipersensibilitat cel•lular o per cèl•lules, causades por limfòcits T sensibilitzats al entrar en contacte amb el Ag específic, produïnt una lesió immunològica per efecte tòxic directe o a través de la alliberació de substancies solubles (limfocines).
Es important la resposta immunitària en una persona trasplantada?
Sí que és important donat que el cos pot detectar l’òrgan com a cos estrany i pot produir una reacció donant com a resultat la no acceptació del traspalant que, per conseqüència pot perjudicar la vida d’una persona.
En una resposta a una reacció al•lèrgica quines cèl•lules i substancies actuen?
Són respostes en les que participen IgE i en el primer contacte tenen un paper important les cèl•lules TH2 que produeixen IL-4, necessària per al pas de cèl•lula B a cèl•lules plasmàtiques amb Ac.
Característiques dels al•lèrgens:
– proteïnes: essencial per poder activar cèl•lules T.
– proteases: Experimentalment aquestes proteïnes van a induir preferentment la resposta en la que participa TH2 i se forma EgE. En viu també coincideix aquest efecte (Helminto).
– Dosis baixa a través de mucosa: també afavoreix el desenvolupament de resposta amb TH2 i formació de IgE-
– Són estables i de petita mesura, de fàcil transport.
– Els pèptids derivats d’aquestes proteïnes tenen una característica que fa que siguin fàcilment presentats per MHC-II.
Les substàncies que actuen són: Aliments, picadures de insectes, partícules transportades per l’aire, medicaments i substancies químiques, etc…
La hipersensibilitat és una resposta immunitària que danya els teixits propis del cos. Es divideixen en quatre classes (tipus I-IV) segons els mecanismes implicats i el curs temporal de la reacció hipersensible.
– La hipersensibilitat de tipus I és una reacció immediata o anafilàctica, sovint associada amb les al·lèrgies. Els símptomes van de lleus molèsties fins la mort. La hipersensibilitat de tipus I és mitjançada per IgE alliberada per les cèl·lules plasmàtiques, que desgranula els mastòcits i basòfils. (Ex: alergia als fruits secs)
– La hipersensibilitat de tipus II és quan els anticossos s’uneixen a antígens de les cèl·lules pròpies del pacient, marcant-les per destrucció. També rep el nom d’hipersensibilitat anticòs-dependent (o citotòxica), i és mitjançada pels anticossos IgG i IgM. (Ex: enfermetat renal)
– Els immunocomplexos (agrupacions d’antígens, proteïnes del complement i anticossos IgG i IgM) dipositats en diversos teixits desperten reaccions d’hipersensibilitat de tipus III. (Ex:esclerosis multiple)
– La hipersensibilitat de tipus IV (també coneguda com a hipersensibilitat cel·lular o hipersensibilitat retardada sol trigar entre dos i tres dies a desenvolupar-se. Les reaccions de tipus IV estan implicades en moltes malalties autoimmunitàries i infeccioses, però també poden implicar dermatitis de contacte. Aquestes reaccions estan mediades pels limfòcits T, els monòcits i els macròfags.
EL Sistema immunitari és una complexa xarxa de cèl · lules especialitzades i òrgans que ha evolucionat per defensar l’individu de l’atac d’invasors estranys. Quan funciona apropiadament, lluita contra infeccions produïdes per agents com bacteris, virus, fongs i paràsits. Quan funciona malament, però, pot provocar gran quantitat de malalties, des de al · lèrgies a artritis, càncer, SIDA.
EL sistema immune és extremadament complex, presenta diferents característiques importants:
– és capaç de distingir “el mateix” de “el no propi”,
– és capaç de “recordar” experiències prèvies.
– presenta enorme diversitat i extraordinària especificitat.
La hipersensibilitat es refereix a una reacció immunitària que produeixi un quadre patològic causant trastorns, incomoditat i a vegades, la mort súbita. Té molts punts en comú amb l’autoinmunitat, on els antígens són propis. Les reaccions d’hipersensibilitat requereixen que l’individu hagi estat prèviament sensibilitzat, és a dir, que hagi sigut exposat almenys una vegada a aquests antígens.
Els tipus d’hipersensibilitat i exemples:
Tipus 1, Hipersensibilitat immediata: és una reacció al•lèrgica provocada per la re-exposició a un tipus específic d’antígen anomenat com un alergènic. L’exposició pot haver sigut per una ingestió, injecció o per contacte directe. Aquest tipus de reacció pot ser localitzada o sistèmica. Els símptomes varien des d’una irritació lleu a la mort súbita per anafilaxia. Un exemple: al•lèrgia a un aliment.
Tipus 2, hipersensibilitat dependent d’anticossos: els anticossos produïts per el sistema immunitari s’uneixen a antígens a la superfície de les cèl•lules del pacient. Els antígens així reconeguts poden ser de naturalesa intrínsecs (són part innata de la cèl•lula del pacient) o extrínsecs (absorbits a la cèl•lula durant l’exposició a un antígen estrany, possiblement una infecció per algun patogen). Aquestes cèl•lules són reconegudes per macròfags o cèl•lules dendrítiques que actuen com a cèl•lules presentadores d’antígen, el que causa que les cèl•lules B responguin produint anticossos en contra del anomenat antigen. Un exemple és la reacció a la penicil•lina.
Tipus 3, complex immune: Es formen a la sang complexos immunes solubles, és a dir, agregats d’anticossos IgG i IgM, que són dipositats en varis teixits (típicament a la pell, ronyó i les articulacions) on disparen una resposta immunitària fonamentada en la via clàssica de l’activació del complement. Les reaccions d’hipersensibilitat tipus II i III són bastant semblants , però la diferència fonamental és que l’antigen de les del tipus III és soluble i en les dels altres tipus es troba a la superfície cel•lular. Un exemple és la malaltia Renal associada o la malaltia del suero.
Tipus 4, mediada per cèl•lules: és freqüent anomenada tardana, ja que la reacció la pren 2 o 3 dies per a instal•lar-se. A diferència dels altres tipus, no és mediada per anticossos, sinó que és per cèl•lules immunitàries. Les cèl•lules CD8 destrueixen les cèl•lules diana a l’entrar en contacte amb elles, mentre que els macròfags activats produeixen enzimes hidrolítiques, i davant de certs patogens intracel•lulars, es transformen en cèl•lules gegants multinucleades. Un exemple és el “rechazo” a transplants, o alguns símptomes de la tuberculosis.
És important la resposta immunològica en una persona trasplantada?
És molt important que una persona trasplantada tingui una resposta positiva, ja que d’aquesta resposta dependrà que el trasplant surti bé, i en el cas de que la resposta sigui negativa, el cos pot rebutjar l’òrgan trasplantat.
En una resposta a una reacció al•lèrgica quines cèl•lules i substàncies actuen?
Les cèl•lules que actuen són les següents: els limfòcits (LB), els limfòcits (LT): dins d’aquest grup hi ha uns limfòcits supresors (CD8+) i altres cooperants (CD4+) essencials per a la resposta immunològica. Els limfòcits (TH),
I les substàncies que actuen són: els aliments, les partícules transportades per l’aire, els medicaments, les substàncies químiques, les picades d’insectes.
L’activitat l’he trobat interessant ja que no sabia ni que existia tot això, sabia per exemple, que el sistema immunològic tenia alguna a cosa a veure en que sortissin bé els trasplants d’òrgans. També sé que el Actimel és dolent ja que fa que el teu cos s’acostumi i el teu sistema immunològic no actua com hauria d’actuar. A part de tot això, tota la resta no en tenia ni idea. Tot i així, per mi, ha sigut el treball que m’ha costat més, ja que moltes coses no entenia i les havia de llegir més d’una vegada per escriure-ho de manera entenedora.
Anafilaxis Tipo I Los mastocitos comprometen IgE por medio de sus receptores Fc. Si subsecuentemente un alérgeno, por unión con dos moléculas de IgE se vincula a los receptores Fcε,los mastocitos desgranulan y liberan los mediadores que producen reacciones alérgicas. La hipersensibilidad suele aparecer en caso de un contacto repetido con el alérgeno.
Ejemplos de reacciones alérgicas del tipo I
Asma atópica
Eczema atópico
Alergia a los mediamentos
Fiebre del heno
Tipo II El anticuerpo (IgG o IgM) se dirige contra el antígeno sobre sus propias células, o contra anticuerpos extraños, tal como los que se adquieren después de una transfusión de sangre. Esto puede provocar una acción citotóxica por células líticas, o lisis mediado por el sissujeto complementario.
Enfermedades que manifiestan hipersensibilidad tipo II
Anemia hemolítica autoinmune
Síndrome de Goodpasture
Enfermedad hemolítica del recién nacido
Miastenia gravis
Pénfigo
Tipo III Complejos inmunitarios (antígeno y comúnmente IgG o IgM) se depositan en el tejido. El complemento se activa y las células polimorfonucleares (en menor grado monocitos) son atraídos, ocasionando inflamación local y daño tisular. Los tipos de enfermedad se clasifican en enfermedad aguda y crónica del suero, y la reacción Arthus.
Ejemplos de enfermedades inmunes humanas complejas
Poliarteritis nudosa
Glomerulonefritis post-estreptococica
Lupus erisujetotoso sistémico
Tipo IV Células T, sensibilizadas al antígeno, liberan linfoquinas al contacto secundario con el antígeno. Las citoquinas inducen una respuesta inflamatoria, y activan y atraen los macrofagos, que liberan mediadores inflamatorios. Los anticuerpos producidos contra antígenos celulares fijos o antígenos de tejido son comúnmente autoanticuerpos; con menor frecuencia son producidos contra antígenos extrínsecos. Se reconocen diversas formas de hipersensibilidad tipo IV (también llamada hipersensibilidad retardada): hipersensibilidad al contacto, hipersensibilidad del tipo tuberculina, e hipersensibilidad granulomatosa.