A sisè hem treballat la Història i hem investigat com havien viscut els fets històrics recents les nostres famílies. Són escrits que han aportat alguns companys i companyes:
EL MEU BESAVI PABLO
El meu besavi Pablo era catòlic i ajudava a gent catòlica durant la Segona República. Els ajudava donant-los menjar, roba…
Un dia, van detenir un senyor que tenia una llista amb els noms de la gent que ajudava als que no volien la república i en aquella llista hi sortia el nom del meu besavi. El van detenir i enviar a la presó.
La meva besàvia Mercedes (que estava embarassada del meu avi i la seva germana bessona), li duia cada dia el menjar, acompanyada dels seus dos fills.
La primera vegada que el van anar a matar, no van poder, perquè hi anava algú important i es va salvar. La segona, quan li faltava poca estona perquè el matessin, els soldats de l’exèrcit de Franco van entrar a la ciutat, els presoners van ser alliberats i el meu besavi va poder tornar amb la seva família.
Aina Vidal Gaeta 6è A
HISTÒRIES DE LA GUERRA
Durant la guerra i post-guerra van passar històries molt cruels. En el poble de la meva àvia es matava a la gent a la plaça del poble. A les dones els tallaven els cabells, als homes les orelles i les famílies s’acusaven entre elles.
Es va passar molta gana i feien contraban a Portugal per tenir alguna cosa per menjar. Les sabates eren de cartró.
Jo conec la Teresa, una àvia de 82 anys que moltes vegades explica el que va passar al seu poble de Guadalajara.
Un íntim amic va acusar falsament els seus pares per enveja perquè tenien moltes terres.
Van estar a presó més de tres anys. Ella era molt petita però recorda la fam que van passar. Menjaven gats, mussols i ratolins… La gent no els ajudava i els van robar tot el menjar que tenien. A la germana gran li van dir que li tallarien els cabells i els pits.
A ella i a la seva germana petita de 3 anys les van enviar amb uns tiets a Madrid però, quan estaven allà, també van empresonar els seus tiets i elles havien d’agafar menjar de les escombraries.
La germana gran va anar a buscar-les i van tornar al poble. Els cinc germans dormien al mateix llit i no tenien ni llençols.
La gent gran se suïcidava tirant-se al riu Tajo. No hi havia ni herba per menjar.
Quan van alliberar els seus pares ella acompanyava la seva mare amb un ruc i feien “estraperlo”.
Com feia molt de fred una vegada quasi mor congelada damunt el ruc. També encara recorda el soroll de les bombes i com va quedar de destruït el poble.
Marc Barba
HISTÒRIA DEL MEU BESAVI AL RIU EBRE
Entre l’any 1936 i 1939 el meu besavi Manel Agut Giner, va lluitar a la guerra civil al costat de la República. Va ser ferit en un braç i el van portar a curar a un hospital. Quan va estar recuperat va tornar a les trinxeres i gairebé tots els seus companys havien mort.
Va tornar al front amb altres companys i a l’última batalla per a què no els agafessin els franquistes es van tirar al riu Ebre. Els pocs que es van salvar va ser perquè sabien nedar i el van poder creuar. Tot i amb això, el van agafar presoner i el van portar a un camp de concentració a Bilbao i va estar més de 2 anys detingut.
Guillem Freixas
