Va passar en Joan cantant pel camp,
anava a buscar els seus amics saltant,
pel carrer amb una noia es va trobar,
ell es va enamorar,
mai més la va poder veure,
però la seguia estimant igual,
és com una rosa al mig del camp,
que amb el cap del temps es va marxitant,
totes les coses són importants,
però encara així les acabem oblidant,
la vida lentament va passant,
i el Joan es va oblidant,
però sempre en el seu cor,
estarà la noia que el va mirar,
i amb un somriure el va enamorar,
perquè per alguna raó,
ella li va fer sentir algú impressionant.
NF, 1r ESO A

Instruccions:
Creació d’un poema de 16 versos distribuïts en 4 quartets d’un número de síl·labes iguals i rima consonant. En el teu poema han de sortir 3 figures retòriques.