QUI ERA L’IL·LÚS?

     

En una nit molt clara, una cuca de llum va sortir i va veure les estrelles del cel. I, és clar, les va confondre amb altres cuques de llum.

– No m’havia imaginat mai que fóssim tantes, de cuques de llum!, va pensar.

I es va seure a mirar les estrelles durant tota la nit. Quan el Sol va sortir les estrelles van desaparèixer; la cuca es va pensar que ella havia estat l’única supervivent.

La cuca va tornar al seu amagatall, però … va girar el cap i es va quedar mirant el Sol.

– Aquesta si que és una cuca gegant!, va exclamar.

Va arribar a la conclusió que les cuques de llum  eren els éssers més perfectes de la Terra.

Un home que havia estat estudiant els moviments de la cuca, se la va mirar divertit i va pensar com n’era d’il·lús aquell insecte.

¿ Com és possible que un ésser tan insignificant no sàpiga que l’home és la força suprema que hi ha a la Terra?

L’home va intentar agafar la cuca de llum. Però es va punxar i un microbi va penetrar dins del seu cos. Va notar de seguida unes estranyes sensacions de malestar. A mesura que el dolor augmentava, va pensar:

Com n’és d’il·lús l’home, que es pensa que pot ser tan poderós com un microbi!

 Adaptació del llibre el Gegant de la Història.

 Dedicat als nostres amics del CUC DE L’AULA D’ACOLLIDA.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *