Cuc-Quimet

 

Els cucs de seda.

 

La cria de cucs de seda és molt antiga. Es diu que va començar a Xina fa uns 3.500 anys. Es crien únicament per obtenir-ne el fil de seda natural que produeixen. És un fil finíssim; per a poder-lo utilitzar cal ajuntar-ne uns quants a fi de poder obtenir gruix i una resistència convenients. Aquí només us explicarem com criar els cucs per a observar els canvis que sofreixen fins que assoleixen la forma definitiva. Els països on més es crien els cucs de seda són: Xina, Japó, Itàlia i Corea.

 

Per a començar a criar-se compra ous. No en compris massa; pensa que un gram en conté de 1.500 a 2.000. Entre mig dels ous que són grisos, en veuràs de blancs. D’aquests no en naixeran cucs; són estèrils.

 

Conserva aquests ous a una temperatura baixa – de sis a deu Graus – perquè no neixin els cucs abans d’hora. Espera fins a mig del mes de maig, quan las moreres ja tenen fulla (si nasquessin abans no els podries alimentar i es moririen). Quan hagis decidit que neixin, posa els ous dins d’una capsa de sabates, amb fulles de morera, en una habitació de temperatura normal i sense corrents d’aire. Als dos o tres dies començaran a néixer els primers cucs. De primer, a l’ou apareix un puntet negre; després surt el cap i, de mica en mica, l’eruga sencera. Observa-la bé. Veuràs que fa uns 3 mil·límetres de llarg i de seguida busca menjar. La desclosa ha durat un quart d’hora. Ara caldrà que cada dos o tres dies canviïs les fulles pansides per fulles fresques. Has de llençar-les, junt amb els cagallonets. Més endavant caldrà fer-ho més sovint, tant com  calgui. Si els cucs després que hagi plogut, eixuga-les abans de donar-les als cucs.

 

Si tens molts cucs hauràs de guardar-los en diverses capses; si no, en fer-se grossos no hi cabrien. Fixa’t; neixen que fan tres mil·límetres i just abans de fer el capoll arriben a amidar de 8 a 9 centímetres.

 

Mentre el cuc creix canvia 4 vegades de pell. D’això se’n diu muda. La fan els dies 6è, 11è, 17è i 25è després de néixer. Per fer una bona observació separa un o dos cucs en una capsa a part i anota en una llibreta els dies en què observis canvis. Descriu la seva forma i fes-ne un dibuix. Anota també tot el que fan. Si saps el dia que va néixer el cuc, sabràs en quins dies li toca fer la muda. Ja veuràs com el dia abans es queda immòbil i no menja. Els cucs fan la muda perquè creixen molt de pressa i la pell se’ls fa petita fins

 

 

que es rebenta i se la treuen. A sota ja porten una nova pell. Després de la tercera muda, als cucs apareix com una banyeta a la cua.

 

Els cucs respiren a través d’uns orificis fàcilment destacables: són la filera de puntets negres que tenen a cada costat.

Després de la quarta muda els ve aquella gran fam i tot de cop deixen de menjar. És el moment de posar uns branquillons dins de la capsa. Veuràs com s’hi enfilen i busquen un lloc per fer el capoll.

Quan l’han trobat, comencen a estendre els primers fils i al cap de tres o quatre dies ja l’han acabat del tot. El teixeixen estant ells a dins. Hi ha cucs que fan la seda blanca i d’altres groga; el color varia segons la raça. La cinquena muda es produeix dins del capoll. Per això aquesta ja no la veureu.

 

Al cap de vint dies després d’haver començat a fer el capoll (no de tenir-lo llest), en surten les papallones. Són molt matineres; en surten a les set del matí, i no fallen mai. Si ho vols veure no et caldrà matinar tant, ja que sobre les set, hora solar, portem una diferència d’una hora a l’hivern i seran les vuit. I, si és a l’estiu, la diferència és de dues hores i per tant seran les nou. De primer, veuràs que al cap del capoll es fa una taca fosca: és que la papallona deixa anar un líquid que estova la paret del capoll. Després, en un parell de minuts, ja és fora; tota ella és blanca. Quan surt té les ales humides i les desplega de mica en mica. Després, els mascles i les femelles s’aparellen i més tard la papallona femella pon uns ouets per la punta de l’abdomen, els quals enganxa per les parets de la capsa o per damunt del capoll. Al cap de dos dies els ous es tornen grisos. Si n’hi ha de blancs és que la papallona els ha post abans de l’acoblament amb el mascle: aquests són estèrils.

 

Les papallones tenen una vida molt curta; deu o dotze dies després de néixer es moren. Durant aquest temps no mengen ni beuen i, encara que esvoleteguin, no poden volar.

 

Els ous que han post són els que, l’any vinent, faran néixer nous cucs. Cam dèiem al principi, conserva’ls en una temperatura de 6 a 10 graus durant l’hivern (per exemple, en un celler).

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *