Potser bastant sovint haureu vist el mural que hi ha a la sala de reunions del Consell Executiu del govern de Catalunya. Almenys segur que us hi haureu fixat quan el reprodueixen al programa Polònia de TV3. Bé, mai està de més saber-ne alguna cosa que ajudi a comprendre’l i a conèixer més les obres i el llenguatge plàstic d’Antoni Tàpies.

Aquí el teniu reproduït

Les Quatre Grans Cròniques

Antoni TàpiesPalau de la Generalitat de Catalunya

Conjunt de quatre plafons pintat el 1990 i que constitueixen la decoració de la Sala Antoni Tàpies Tarradellas del Palau de la Generalitat, on es celebren les reunions del Consell Executiu. Estan dedicades a les Quatre Grans Cròniques, definits per Àngel Guimerà com els «quatre evangelis de la pàtria catalana».El primer plafó està dedicat a la Crònica de Jaume I: el símbol J1 correspon al nom del rei, petjades humanes i el text «fe sense obres morta és» tret de l’epístola de Sant Jaume que encapçala la Crònica.El segon plafó està dedicat a la Crònica de Bernat Desclot, que explica la vida del rei Pere el Gran. Les potes de cavall i les petjades humanes fan referència a les expedicions reials. Com a símbol hi ha lletra D, inicial del cognom del cronista. El text, «dels grans fets e de les conquestes» correspon al pròleg de la Crònica.El tercer plafó és sobre la Crònica de Ramon Muntaner. El símbol català de les quatre barres recorda la frase de l’almirall Corral Llança que va arribar a afirmar que ni els peixos s’atrevien a nedar pel mar sense mostrar la divisa dels reis catalans. El text «què us diré» és una frase introductòria utilitzada amb freqüència pel cronista.El quart plafó el dedica a la Crònica de Pere III, el Cerimoniós. Els signes P i els tres pals fan referència al nom del rei. La boca de la fera fa al·lusió al text de David (Llibre dels Reis): «Em tragué de la gola del lleó e de la grapa de l’ós».Les creus negra i vermella són símbols tot sovint presents a l’obra d’Antoni Tàpies així com la inicial del seu cognom.