Hi havia una vegada en un país molt llunyà, un poble que s’anomenava l’Ametlla de Mar. En aquesta vila, vivien els seus habitans molt feliços, però va arribar un drac ferotge i… Així es com va començar la setmana cultural (21 al 25 Abril) a la classe dels pingüins, amb un conte de dracs, prínceps i princeses que els va encisar i encoratjar per emprendre una setmana plena d’activitats i de màgia.

Dilluns vam anar a veure una obra de teatre a la S.C.E.R. on el grup de teatre juvenil de la sala ens va fer una representació molt xula! El dimarts pel matí vam agafar l’autobús per anar al Museu de Ceràmica popular que tenim a l’urbanització de Sant Jordi. Dani Boquera ens va ensenyar peces molt antigues de casa i després vam pintar uns dibuixos. El dimecres vam recollir un premi que havíem guanyat per participar en el concurs de dibuix de Sant Jordi, el director Octavi Figueres, ens va regalar un llibre molt bonic que ens agrada molt mirar-lo. També els més grans de l’escola ens van fer karaoke (ni una sola palabra,…). El dijous al matí vam fer suc de taronja i per la tarda, al gimnàs ens esperaven els mestres Xavier i Grabiel, ja que ells van preparar l’obra de teatre “Un mar de paraules”. Divendres per finalitzar, a càrrec de l’AMPA i del menjador, van menjar un xocolata per llepar-se’n els dit i ja veureu perquè ho dic…

Aquí teniu tot un recull d’imatges on podreu veure com vam treballar i “xalar”. Si us sorgeix algun dubte, podeu preguntar-ho als vostres pingüinets, ja que ells en són els autèntics protagonistes.

Setmana Cultural

L’aniversari és un fet molt especial per tots els nens i nenes, i des de l’escola intentem que sigui així.

Quan arriba l’hora de celebrar-ho comencem amb tot un recital de cançons que tenim memoritzat, ah! i abans posem la corona perquè és sigui rei o reina per un dia, i després ens “mengem” a petons i abraçades al pingüí que es fa una miqueta més gran. Es reparteix el que ha portat per esmorzar i no n’hi queda ni una mica. La senyoreta també va celebrar el seu aniversari, i ens va dur pa, tomàquets i embotit i formatge per fer-nos els entrepans nosaltres sols, ja veureu com ho vam fer… van quedar boníssimssssss!!!

Els nens s’ho passen d’allò més bé, i es senten feliços junt amb persones que són iguals que ells, compartint els mateixos somnis i il·lusions.

Aquí teniu l’adreça de l’àlbum web, cliqueu sobre d’ell i veureu com celebrem els aniversaris!!!

http://picasaweb.google.es/ifigueres/AniversarisDeLaClasseDelsPingIns“

Aquí va un petit reportatge dels vostres fills, espero que us agradin les fotos, les he fet amb molt de carinyo, i val a dir que estan molt guapets els meus pingüins!!!

fotos individuals

Hola família i amics,  si voleu saber una miqueta més de nosaltres, llegiu i veureu…

Com  podeu veure, som la classe dels pingüins de P3D, amb un total de 20 nens. A principi de curs erem 22, però van marxar dos pingüins, la Neus i el Nil, que els recordem molt sovint, perquè ens van fer passar molt bones estones.

Al matí quan arribem ens diem BON DIA!!! ens comencem a treure jaquetes i ens posem la bata. Ara ja ens les sabem posar, però a principi de curs ens costava una miqueta, un botó per aquí i l’altre cap allà, o una bata a l’inrevés,… Seiem i a continuació, l’encarregat de la llista saluda a cada nen dient: què ha vingut …? i els nens responen: Bon dia, sóc aquí. Després ens comptem quants som a cada taula, i seguidament, fem el temps, l’ encarregat és qui fa aquesta tasca. Sortim fora i mirem al cel, per saber quina icona posar al calendari junt amb el número de dia que som. A la pissarra també posem la data, l’estació de l’any, la part del dia (matí-tarda). I després cantem les dues cançons amb una super coreografia (la del Bon dia i els dies de la setmana).

Com veieu som molt treballadors, i després dels hàbits i les rutines, encara ens queda molt matí per anar fent. Tot seguit, fem les activitats que les senyoretes programen durant la setmana, fitxes de treball o altres activitats, sempre relacionades amb la unitat que treballem durant aquells dies.

La nostra amigueta durant el curs, ha estat la marieta tafanera, o la taquetes com potser us han dit els vostres fills, ella ens acompanya durant tot l’any, i és ella qui presenta molts dels aprenentatges que anem introduïnt. A les 10h després de tant fer, ens agafa una miqueta de gana, i esmorzem. Sortim al pati durant 30 minuts, i tot seguit, cap a dins a l’aula, ens netegem, bevem aigua, treballem una miqueta més i cap a casa a dinar.

A la tarda, tornem a fer els hàbits i rutines del matí. També ens dibuixem a la pissarra, però ja fa dos mesos que ja ho fem sols amb un foli, repassem vocabulari de tots els murals que hem treballat, i cada quinze dies, fem un “experiment” com diem nosaltres.

Així és més o menys el dia a dia dels vostres pingüins, ja que l’escola és una finestra i un mirall: una finestra per mirar el món, i un mirall per mirar-se i poder-se conèixer a sí mateix.    

bon-dia

El 5 de Maig vam iniciar una nova aventura. Cambrils va ser el destí escollit per passar un dia inolvidable. A les 9’00h vam pujar a l’autobús, això ja és un fet  molt emocionant per tots als petits pingüins, i amb el cinturó ben posat, van dir adéu als papis i mamis i tots cantant vam marxar cap a un poble pescador i molt acollidor. Veient el paisatge vam arribar al parc del Pescador, on ja ens estaven esperant els monitors. Vam agafar les bossetes i vam esmorzar tot contemplant la platja i el mar. Després xino-xano vam arribar al vaixell (golondrina) que ens portaria a fer una volteta pel port. La mar estava molt tranquil·la però el fons una mica verd, i aquest fet no ens va deixar veure els peixets que segur ens estaven esperant. Amb la Montse, la monitora, vam recòrrer el port, mentre ens anava explicant moltes coses sobre els tipus de vaixells i la seva pesca. Ens vam dirigir cap al parc del Pescador altre cop, però aquesta vegada era per dinar, perquè de tant caminar ens va entrar una gana… Ben tips, ens vam posar a jugar una bona estona. L’autobús ja ha arribat!, va cridar algú, vam recollir i tots cap a dalt. No havíem sortit del poble que algú ja feia una migdiada, ui quina “soneta”. I tots mig dormint cap a la Cala falta gent… Les famílies ens esperaven il·lusionats per saber com ens ho havíem passat. UNA AVENTURA FASCINANT PER UN DIA TANT ESPECIAL…