Un cop fetes les històries, el pas següent seria fer dibuixos que il·lustrin les parts de la història que ells creguin importants. És per això que treballarem el còmic per tal que les il·lustracions sigui ben reeixides.
Com crear un còmic
Rúbrica de La Mussara
Activitat de La Mussara
LA MUSSARA, EL POBLE FANTASMA
Continuant amb les històries de por, ara farem que els alumnes busquin informació a la wikipedia sobre el poble abandonat de La Mussara (Baix Camp):
Situació, possibles activitats a què es dedicava la població, nombre d’habitants, restes que queden dempeus, imatges actuals i antigues de quan va ser abandonat, raons per les quals va quedar despoblat, qui té cura del Refugi Rural, quin organisme controla l’estat de la carretera, la neteja dels boscos del voltant…
Farem una sortida a La Mussara i allà comprovaran les dades buscades a l’escola. Es poden fer fotografies de la zona, de les vistes panoràmiques, de les ruïnes actuals.
Prepararem una entrevista teatralitzada, uns alumnes faran de periodistes i els altres es posaran en la pell dels antics habitants del poble o del fictici alcalde de la població veïna per tal que ens expliquin costums i tradicions del poble, el seu ofici quan vivien allà, què va provocar que la gent se n’anés (han de semblar històries reals), poden inventar històries màgiques que van acabar amb la desaparició del poble… Les entrevistes les enregistrarem amb una càmera i posteriorment les visualitzarem a l’aula. Els propis alumnes valoraran la qualitat de la feina mitjançant una rúbrica que avalua l’habilitat de parlar davant d’un micròfon i l’originalitat de la història explicada. Els criteris d’avaluació de la rúbrica seran coneguts per tots ells prèviament. Per finalitzar la rúbrica la projectarem en la pissarra digital.
RÚBRICA DE LES HISTÒRIES DE LA MUSSARA
EXPERT | AVANÇAT | NOVELL | |
ASPECTES FORMALS
(0-1 punts) |
Està dret en una posició correcta. Se’l veu creïble en el seu paper.
|
No està massa atent a l’entrevistador. Es mou o gesticula innecessàriament. | No mira a l’entrevistador. Es mou força. Se’l veu incòmode parlant. |
ENTONACIÓ I DICCIÓ
(0-1 punts) |
Se’l sent perfectament.
Parla d’una manera natural amb l’entonació i el ritme adequats a l’explicació de la història. |
Ho fa bé però de vegades la veu o l’entonació no són massa adequats a explicar la seva vivència.
|
Parla de pressa i no fa les pauses necessàries d’entonació. No sembla real. Exposa els fets com si s’ho hagués après de memòria.
|
ADEQUACIÓ I
COHERÈNCIA (0-2 punts) |
Explica la història de manera clara, ordenada i coherent. El grup l’escolta amb interès. | La seva exposició no és massa clara. En algun moment es perd el fil de l’explicació i/o l’interès. | No s’entén el que explica. Els fets els exposa d’una manera desordenada. Resulta avorrit.
|
MORFOSINTAXI I COHESIÓ
(0-3 punts) |
La morfosintaxi és correcta o té només una errada.
L’exposició és fluida. Usa bé els connectors per enllaçar les idees.
|
Trobem de 2 a 5 errades de morfosintaxi.
L’exposició no és gaire fluida. Repeteix els enllaços.
|
Més de 6 errades de morfosintaxi.
L’exposició no és gens fluida. Usa pocs connectors. |
LÈXIC
(0-3 punts) |
Utilitza paraules pròpies del català i de l’ofici que representa. Fa servir un lèxic adequat al tema. És ric i variat. | Utilitza un vocabulari més reduït però propi de l’ofici. Presenta fins a 4 interferències amb el castellà. | Vocabulari pobre. Repeteix les paraules. Presenta més de 4 interferències amb el castellà. |
Errades de morfosintaxi habituals: tenir que / s’ho vaig explicar / lis vaig dir / hi han / la meva casa / es va caure / a lo millor …
Connectors més freqüents: per això, per tant, així doncs, també, primerament, a continuació, per acabar…
Imatge del conte de por
Pautes per redactar millor
Saps les pautes per fer una bona redacció? Aquí en tens unes quantes.
Creem una història de por
Pluja d’idees:
- Què ens fa por? Objectes / animals / persones / monstres / la foscor / plantes / catàstrofes naturals…
- Quan ha de passar la història per tal que sigui més tenebrosa?
- En quines hores?
- En quina època de l’any?
- Quant durarà l’acció?
- Tria un protagonista per a la teva història de por. Pensa si vols que hi hagi un antagonista o no.
- Ara pensa un o uns personatges secundaris.
- Vols que hi hagi un narrador? T’estimes més ser tu el protagonista i expliques la història en 1a persona.
- Escull les expressions que es fan servir pels començaments i acabaments. Com vols que comenci? Amb quina expressió acabarà?
Recorda que per iniciar una història tenim diferents començaments: vet aquí/ heus aquí / hi havia una vegada / tot va començar quan
I per acabar les narracions podem optar entre: vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte s’ha fos / vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat / conte explicat, conte acabat
- Ara pensa què vols que passi a la teva narració i fes-te’n un esquema:
Plantejament: Qui és el protagonista? On té lloc l’acció? Quan?
Quins personatges secundaris hi apareixen?
Nus: Quins fets es produeixen?
Què passa?
Desenllaç: Com acaba la història? com es resoldrà la situació?, serà un final feliç?, què els passarà, als protagonistes?
Escriu la història seguint l’esquema que t’has preparat.
Hola, món!
Benvingut/da a XTECBlocs. Aquest és el teu primer article. Edita’l o esborra’l i comença a fer ús del bloc!