L’Estrella més bella
té cua de foc.
Té cua l’Estrella
que miro, badoc.

L’Estrella més nua
té cua de neu,
tan llarga és la cua,
que es veu a Manlleu!

L’Estrella es passeja
a cavall del vent.
El sol, amb enveja,
la mira i la sent,

doncs té la fortuna
del ruc i els pastors
del bou i la Lluna,
dels homes millors:

Serà a l’Establia
per fer de fanal
pel Nen de Maria
la nit de Nadal.