Perquè, tot i que en alguns sectors d’activitat podem trobar-nos amb més entrebancs, cal aportar el talent de les dones. Els sectors amb una major presencia de dones en els màxims òrgans decisoris de l’empresa són els serveis financers i immobiliaris, la indústria de bens de consum i els serveis de consum.
A un major nivell de desagregació sectorial, destaca l’elevada presencia femenina en empreses de mitjans de comunicació i publicitat (22,9%), de la indústria alimentària i begudes (11,4%) i de productes farmacèutics i biotecnologia (10,2%).

En la majoria de centres de suport, assessorament a emprenedors, la majoria de persones assessorades són dones, sobretot per aquelles empreses relacionades amb el sector serveis.
Font del text: Dossier ‘Com ser emprenedora i reeixir en l’intent’ d’Inicia: Per la Creació d’Empreses’. de la Generalitat de Catalunya.






Trobu que utlimament en les cadenes de televisió si surten més noies, però totes amb bellesa destacable,crec que estem fem dels mitjans de comunicació amb la finalitat d’informar , que és converteixen amb publicitat per la cadena o que la gent li motivi la bellesa de qui li està informant més que l’informació que explica en aquells moments. Crec que hauriem de plantejar-nos on anirem a parar amb el físic perfecte fins i tot a la feina.
Penso que és positiu per a una empresa que en tots els departaments hi hagi un 50% d’homes i un 50% de dones, ja que els homes i les dones som minimament diferents i per prendre una decisió és favorable comptar amb l’opinió dels dos sexes ja que així ens acostem més a la realitat.
Però realment la majoria dels alts càrrecs d’una empresa són homes i penso que pel bé de tots això a de canviar.
Hola Judit, estic d’acord amb que les coses han de canviar. Aquestes xifres fan pensar que hi ha una desigualtat i una injustícia. No obstant, penso que el treballador ha de reeixir per les seves qualitats professionals, independentment del sexe que tinguin. És cert que existeixen sensibilitats i formes diferents d’entendre l’empresa, però no crec que es defineixin pel sexe del professional. Segons el meu parer, la normalitat amb tota aquesta qüestió rau en la igualtat: Tan bon professional és un home com una dona. Per tant, crec que el veritable problema és la desigualtat en les oportunitats que es brinden a un i altre col·lectiu. Divergències i/o opinions?