24 hores i ja hi serem!!!!!

I ara comença el repte esportiu. Demà al matí a aquestes hores ja serem a Olot i ben aviat començarem primer a caminar i després a córrer. La cursa s’inicia de dia. Passarem per diferents pobles i comarques amb un únic objectiu al cap arribar tots quatre junts a veure la mar Mediterrània a Sant Feliu de Guíxols. A mesura que avancem el cansament anirà apareixen i ens caldrà fer un esforç suplementari per tal que la nostra il·lusió es faci realitat.

100 kms. són molts kms. Ningú de nosaltres ho els ha fet mai, però aquest repte solidari s’ho mereixia i amb tota l’escola al darrera estem convençuts de que ho assolirem.

Al llarg de tot aquest temps hem notat el vostre suport. Demà el necessitarem més que mai. Esperem poder llegir els vostres comentaris en la llarga jornada que ens espera. Anirem informant a través del mateix bloc d’on estem en cada moment i de com ens trobem. També anirem penjant algunes fotos.

Estem segurs que demà notarem el vostre alè i els vostres ànims i que aquest serà fonamental per no defallir i arribar contents, cansats, però satisfets a l’arribada.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=3LNG6AWvCg4[/youtube]

48 hores i ens posarem en marxa.

La SOLIDARITAT ha estat un motiu per propiciar un espai de trobada. El Ricard ens ha engrescat i li agraïm haver-nos donat l’oportunitat de generar un PROJECTE SOLIDARI que deixarà suc, que ha servit per parlar-ne a les aules, per conèixer el rodal, per fer esport, … i per fer pinya.  I tenim la sort de comptar amb una AMPA  que es mou i que fa “més gran” l’escola, oferint-nos activitats que fan”bullir” el pati.

La solidaritat dinerària arribarà lluny a través d’Intermón Oxfam, i amb l’altra guardiola solidària podrem donar un cop de ma a algunes famílies de l’escola. També s’és solidari quan en el dia a dia us agrupeu per recollir els vostres fills/es o atendre’ls,  quan redistribuïm la roba esportiva usada que ens retorneu, quan reutilitzem els llibres, quan us agrupeu per aconseguir que algú/una de l’entorn proper també vagi de colònies, quan donem un cop de mà per comprar els llibres o pagar les quotes de material i sortides de companys propers que tenen dificultats, etc.,  sacrificant altres despeses personals, oferint el que ens agradaria rebre.

Per a tots set, Joan, Jordi, Dani, Ricard, Josep, Antonio i Fernando, fooorça! Molta força! A lluir la samarreta taronja impregnada pels alumnes petits i grans.

Ens veurem a Sant Feliu!!!

Ildefonso Cardo

2 dies i go!

Amb tan pocs dies gairebé ja només queda pensar en la cursa. Preveure tot el que pot passar i fer tots els preparatius per no deixar res a la improvisació. Suposo que a us agradarà poder fer un seguiment de la cursa i saber on ens trobem. Dins del que ens sigui possible intentarem informar a través d’aquest mateix bloc d’on i com ens trobem en cada moment.

De moment us deixem amb les previsions del temps de pas pels diferents controls, però això és tan sols una previsió.

Amb l’empenta de tots i totes assolirem l’arribada de la mateixa manera que vam fer el cim de la Mola tots junts.

Tan sols 3 dies!

Quan hom es planteja 100 kms. sap que haurà d’entrenar de valent i acumular kms. i més kms., si vol assolir la fita. És un objectiu a llarg termini que necessita temps, esforç i dedicació. Cal cercar hores per poder sortir a entrenar, ja sigui sol, o amb els companys que t’acompanyaran el dia del repte.

Des del 8 de gener, la data amb la que vam iniciar els entrenaments que ens havien de portar fins aquí he acumulat 700 kms. Ara ja no valen lamentacions els deures estan fets. De ben segur que podia haver fet més o fer-ho d’una altra manera, però ja no podem tornar enrere.

Ja tan sols resten un parell d’entrenaments abans d’estar a la línia d’arribada. Avui una horeta una mica exigent i dijous 40 minuts de trot suau i a partir de demà menjar molta pasta i fruita i beure molta aigua. Tot sigui per omplir fins dalt el dipòsit del carburant necessari (hidrats) per dissabte.

Només 4 dies.

Bé queden unes hores per sortir a la cursa, (al final hem tocarà ser allà), i penso que es un orgull molt gran participar en la cursa, i representar al col·legi en aquesta jornada festiva, que es la trailwalker.

Encara recordo la primera conversa amb el Ricard a la porta de l’escola per iniciar aquesta aventura, i la veritat es que el meu oferiment va ser incondicional per tirar-la endavant, encara que vaig plantejar-li la meva voluntat de no sortir a fer-la com a primera opció. Tothom va acceptar i va respectar que jo formaria part de l’equip de suport.

En  aquell moment només volia sortir a entrenar amb els participants, i engrescar als pares que venien els diumenges a entrenar amb nosaltres, per acompanyar-los de tornada a l’escola i adaptar l’entrenament a les seves condicions físiques.

No he deixat d’entrenar per que sempre hi ha la possibilitat de que algú dels participants no pugui sortir per un motiu o un altre, i al final  he tingut l’oportunitat de sortir a la cursa. El destí a volgut que sigui així i ara no quedar més que gaudir del moment;  estic ansiós per que arribi el gran dia per compartir amb Ricard, el Jordi i el Daniel l’experiència de la cursa i rebre el suport del Fernando, l’Antonio i el Josep.

Vull donar les gràcies a l’escola (direcció, mestres, Ampa i pares), per donar-me l’oportunitat de participar en aquesta aventura.

Joan Salve.

5 dies per la cursa!!!

Com tota activitat humana aquest projecte ha estat polièdric. No tenia un sol objectiu:

• És cert que volíem fer una cursa de 100 km., tot un repte
• També volíem ajudar a recollir diners pel projecte solidari internacional que lidera una organització reconeguda com Intermon Oxfam.
• Ens havia de servir per encetar un projecte solidari amb la recollida de diners per les famílies més necessitades del nostre entorn més immediat (l’escola) en aquests moments difícils per a tots.
• Consolidar un grup de persones amb ganes de sortir els diumenges al matí a fer una mica d’esport i salut

En el trajecte d’aquest projectes han estat moltes les persones que ens han acompanyat.

Avui volem parlar de tots els que els diumenges al matí us heu llevat ben d’hora, ben d’hora per ser a les 8 del matí a la porta de l’escola. Encara que a vegades no us ho pugui semblar això era un motiu més que ens donava empenta.  A part dels que formavem part del repte esportiu allà sempre hi havia algú més:

• Alfonso, sempre amb un somriure i que dóna la impressió que corre sense esforç
• Pedro, molt callat però corrent com el que més
• Ernesto, allà estava, fins i tot, els dies que erem ben poquets
• Jesús, que amb un dia molt de fred vam fer una caminada a bon ritme pel rodal contemplant la glaçada que ens envoltava,
• Joan Graell, que feia molt de temps que no corria i ens va acompanyar uns kms.
• David, que va estar amb nosaltres en els primers entrenaments
• Espero no oblidar-me a ningú.

El 5 de maig, és el dia de la cursa, però aquest projecte de sortir els diumenges a les 8 de la porta de l’escola a córrer una estona per mantenir la forma i fer salut no s’acaba aquí. Potser caldrà pensar en nous reptes esportius, però creiem que s’ha de consolidar i continuar.

Ah i no està oblidat, un cop passat el 5 de maig, hem de cercar una data per qui vulgui pujar caminant a la Mola des de l’escola.

Ho tenim molt clar en cap moment no hem estat sols i el que vulgui anar caminant fins el cim del Vallès que cada dia podem contemplar des del pati de l’escola, You’ll never walk alone”

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=pklsCwbj_QM[/youtube]

Tan sols 6 dies.

Recordo el dia que ens veu proposar aquesta fita. Des de la Junta de l’AMPA vam creure que era un projecte molt interessant, es tractava de fer un treball conjunt amb tota l’escola per la solidaritat amb el tercer món.

Ens vam començar a posar les piles, i es va proposar fer unes guardioles solidàries que van fer els nois i noies de sisè, els quals es van implicar molt amb el tema, sortint els divendres a la tarda amb la guardiola pel pati, i recordo em va cridar molt l’atenció com donaven tot tipus d’explicació —amb criteri— a tothom que preguntava de què anava tot allò.

Després va venir la sortida a La Mola, ens vam penjar una cinta verda —com a distintiu del color d’Intermón— i a caminar s’ha dit.

En nostre equip va sortir corrent des de l’escola, els altres vam anar amb cotxe fins a Can Robert, va ser molt emocionant trobar-nos amb l’equip a Matadepera i tots els cotxes saludant-los a cop de botzina.

I la Festa de la Primavera? Quina Festa! Els nens de còmic van fer amb el seu monitor un arbre de quasi 4 metres, on els nens i nenes anaven penjant els seus desitjos a les branques fins que el van fer florir de colors.

La xocolata, cedida per CECOC, boníssima per anar-hi sucant els pastissos que van fer les mares i pares de sisè.

I el taller de flors… No es cabia no es donava l’abast, tots els nens i nenes volien fer la seva flor. El racó de les monedes amb fotografies d’Etiòpia, etc..

Tot això amb un sol lluent, digne d’una Festa de Primavera.

Tothom va participar moltíssim, el nostre pati feia goig: pares, fills i mestres.

Des de l’AMPA, estem segurs que tot el que s’ha fet ha valgut la pena, ja que hem aconseguit ajudar a millorar les condicions de vida de la gent d’Etiòpia, i al mateix temps hem realitzat una tasca de col.laboració entre els diferents estaments de l’escola, i que de ben segur que deixarà una bona empremta, sobretot en els nostres fills i filles, que un dia recordaran que van ajudar a un projecte amb paraula SOLIDARITAT, tant per persones del tercer món com per les que tenim cada dia al nostre costat. Gràcies a tothom.

Leonor Calvet

Presidenta de l’AMPA

Falten 7 dies, només una setmana!!!!!

Gran sorpresa ahir: el Diari de Sabadell parla de la Intermon Oxfam Trailwalker 2012, i el gran protagonista és la nostra escola. Parla de la cursa i de dos dels equips sabadellencs que participaran en aquesta cursa. Com sempre al Diari de la nostra ciutat, hi ha imprecisions i errades, entre elles oblidar-se de molts més equips amb gent de Sabadell que també estaran a Olot el 5 de maig. Però a nosaltres ens ha fet contents amb les fotos i amb tot el que explica. Tot ajuda a donar ànims.