Hem fet diferents barreges i hem observat i anotat que passava en cada cas:

• Aigua i sal
• Aigua i bicarbonat
• Vinagre i sal
• Vinagre i bicarbonat
• Llet i aigua
• Llet i vinagre

A la barreja de vinagre i bicarbonat hem vist que sortien bombolletes (gas) i a la barreja de la llet amb el vinagre hem observat que es formaven uns petits grumulls ( sòlid). A  la resta no ha passat res.

Així doncs:

Els canvis físics es caracteritzen perquè no modifiquen la naturalesa de la substància i en canvi, els canvis químics sí que modifiquen la naturalesa de les substàncies de manera que se’n formen de noves amb propietats diferents.
Per exemple, els canvis d’estat de l’aigua són exemples de canvis físics ja que tant el gel, com l’aigua líquida com el vapor són la mateixa molècula d’aigua i podem tornar a l’estat inicial fàcilment (canvis reversibles). També són exemples de canvis físics les mescles, les dissolucions i la separació de substàncies en mescles o dissolucions.
En canvi, en els canvis químics desapareixen unes substàncies i se’n creen altres de noves amb propietats molt diferents. Aquest procés s’anomena reacció química: una o més substàncies, anomenades reactius, es transformen en una o més substàncies amb propietats diferents, anomenades productes. Aquest procés és difícilment reversible.

Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondré en una altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.

Es coneixen 118 elements químics diferents, dels quals 90 són naturals, i la resta generats artificialment. Cada element es representa per un símbol d’una o dues lletres. Els elements químics se solen classificar mitjançant la taula periòdica.

Un compost químic és una substància pura formada per dos o més elements químics i que pot descompondre’s en aquests per mètodes químics apropiats.

Els composts, igual que les mescles, estan constituïts per dos o més elements químics diferents, però es diferencien essencialment d’aquestes en els següents aspectes:

1. Els components de les mescles poden separar-se per medis físics (filtració, decantació, destil·lació,…), però els constituents dels composts, no.
2. Les mescles tenen les propietats dels seus components, però els composts posseeixen les seves propietats específiques corresponents.
3. Les mescles poden existir en qualsevol proporció mentre que els composts es formen a partir dels elements químics en proporció invariable
4. La formació o descomposició d’un compost químic va sempre unida a un despreniment o absorció de calor, mentre que per a una mescla l’efecte calorífic és nul o en tot cas, molt petit.

I per acabar el trimestre els nens i nenes de cinquè hem fet una activitat per entendre la diferència entre un procés físic i un procés químic. Aquí treniu la conclusió a la que hem arribat:

 Un procés o canvi és físic si implica una transformació sense que hi

hagi transformació de la matèria.

Canvi físic    →    matèria invariable

L’electricitat, el magnetisme, els canvis d’estat, dissolucions… són fenòmens físics.

 Un procés o canvi és químic quan implica una transformació amb

transformació de la matèria i amb unes propietats diferents.

Canvi químic    →      matèria transformada

Per arribar-hi, hem fet un experiment barrejant  diferents coses;

a) Aigua i farina          b) Aigua i bicarbonat

c) Vinagre i farina       d) Vinagre i bicarbonat

Observant cada barreja, hem vist que a la -d-   han sortit unes bombolletes, és a dir, un gas. Però nosaltres no teníem gas al principi, només havíem posat un líquid i un sòlid. Per tant, s’ha via produit un canvi i havia aparegut una cosa que no teníem.

Hem anat dient possibles canvis químics i ens en han sortit molts. Per exemple fabricar sabó que alguna àvia feia a casa amb aigua, oli i una cosa que no sabíem  (i el mestre ens ha dit que era Sosa però que nosaltres no podíem tocar perquè era molt irritant); fabricar plàstic a partir del petroli; quan agafem oxigen i mengem i després surt diòxid de carboni del nostre cos.

A l’aula de Ciències fem servir molts estris i entre ells, alguns que serveixen per mesurar. Així hem après fer servir la proveta i hem calculat volums d’aigua i també de pedretes.

Sembla molt fàcil, però no ho és tant.

Hem acabat un tema força llarg sobre la matèria i els matertials. És un tema del llibre de Coneixement del Medi i l’hem fet tot a l’aula de ciències de manera molt experimental. De cadascun d’aquests apartats n’hem fet algun experiment per tal d’arribar entre tots a poder explicar-ho:

• La composició de la matèria.
• Concepte d’àtom.
• Les propietats de la matèria.
• Propietats comunes de la matèria: massa i volum
• Concepte de material.
• Materials naturals i materials artificials.
• Propietats característiques dels materials: densitat, flotabilitat i conductivitat.
• Els estats de la matèria.
• Els canvis d’estat de la matèria en variar la temperatura.
• Substàncies pures i mescles.
• Mescla heterogènia i mescla homogènia o solució.
• Procediments que serveixen per a separar mescles: filtració, decantació, evaporació i destil·lació.
• Transformacions físiques i químiques de la matèria.
• Càlcul de la densitat d’un sòlid  d’unes pautes donades

Aquest any hem començat el curs treballant l’energia i l’electricitat. Hem repassat conceptes com aïllants i conductors, muntatge de circuits amb interruptors i polsadors i amb una bombeta.

Ara estem muntant circuits amb bombetes en sèrie, paral·lel, commutadors i si l’aigua és conductora o no. Ho hem provat també amb diferents dsissolucions (aigua, sucre, sulfat de coure).

Hem acabat a cinquè el tema del volum. Hem après què és el volum, com mesurar volums de líquids i com mesurar volums de sòlids.

Vam deduir molt bé com mesurar líquids, i ens va costar una mica més fer-ho amb sòlids. Però vam arribar a fer-ho: primer posem aigua a la proveta fins una mida que recordem fàcilment, després introduim el sòlid i mirem fin on arriba l’aigua (que ara ha pujat): Restem les dues quantitats i … ja tenim el volum del sòlid.