Aquest any era el segon que teníem l’oportunitat de participar amb l’alumnat de 5è de primària al Congrés Recerkids a la Universitat Rovira i Virgili, una experiència que ens feia molta il·lusió i per la que ja ens hi estàvem preparant des de l’aula de ciències.

(Recerkids és una iniciativa impulsada per la Direcció General de Recerca dins del seu programa d’activitats pedagògiques, que tenen l’objectiu de divulgar la ciència a les escoles i donar a conèixer la tasca dels centres de Recerca de Catalunya.)

Es clar amb la pandèmia, lògicament, es va suspendre. L’organització va pensar, però, que podia muntar una trobada en línia amb les escoles que volguessin participar-hi i fer una petit projecte de recerca: RECERKIDS A CASA.

Al llarg d’aquest trimestre els alumnes de cicle superior han mantingut el nivell científic molt alt, i han seguit investigant, experimentant i estudiant sobre ciència. I entre tots ha quedat clar que no sempre cal un laboratori per fer experiments científics. Entre tots hem fet aquest  trimestre possible l’ #aula de ciències  confinada# ;de la que us hem anat deixant al llarg d’aquestes setmanes una petita mostra en el nostre blog. I ens va semblar que això calia celebrar-ho fent mooooolta ciència, de la de científics, de la de debò, debò…

I RECERKIDS ens hi va ajudar i posar fàcil: què pot haver-hi millor sigui  on line que fer un tastet de com treballen  els científics de les universitats i dels laboratoris més importants de tot el món?

I certament ha valgut la pena! Ens hem adonat de com treballen i com apliquen això que intentem viure a l’aula de ciències aplicant el pensament inductiu  i transportar-ho a la pròpia vida tenint un sentit crític, molta curiositat i ganes de tenir cor i ment ben obertes a   fer-nos preguntes sobre el món que ens envolta.

Així que vam participar junt amb altres alumnes de cicle superior de 40 escoles d’arreu de Catalunya en un congrés molt científic,però també,  amb un format molt divertit. Presentat pels Clowntífics: l’Arlequina i l’Orilo, i conduït i comentat per dos científics de debò: la Sandra Saura professora de la UAB i investigadora del CREAF i de Miquel Duran  catedràtic de química física a la Universitat de Girona que ens van  explicar  com treballen. Tots ells ens van ajudar a aprofundir en el repte científic proposat, que en aquesta edició especial des de casa s’ha centrat en els microorganismes per retre homenatge a la commemoració del centenari del naixement del biòleg Ramon Margalef.

Els nostres alumnes han pogut adonar-se de com els microorganismes des- componedors i descobrir com ajuden a transformar els residus orgànics en productes reutilitzables per a altres éssers vius. I  experimentar en directe sobre la determinació casolana del PH i sobre el CO2.

Moltes gràcies a a l’organització del Recerkids i a tots els participants, per la bona feina, i per fer-nos una ciència tan simpàtica i propera … Els nostres alumnes de cicle superior han comentat al xat, i han enviat correus explicant el que els hi ha agradat, però el més interessant també vídeos i fotografies de com han viscut el Congres des de casa i la majoria ben actius, experimentant en directe i explicant el que han aprés!  Aquí us en deixem una petita mostra fotogràfica.

Fixeu-vos hi bé: una bona pedrera  de futures vocacions científiques!

Així tal qual l’Elna des de casa ens ha volgut sorprendre amb una simulació de   l’erupció d’un volcà, un clàssic a la nostra aula de ciències. Però aquesta simulació és molt, molt pròpia del confinament… Ara ja sabem perquè es necessitaven tants rotllos de paper del water: “per fer experiments!!!” Aquest  experiment, recrea de forma molt visual  el funcionament d’un volcà, mitjançant materials a l’abast i a través de reaccions químiques. Resulta molt divertit i causa sorpresa…!

A continuació us detallem tot que el ha necessitat i com ho ha fet

Material

Volcà (rotllo de paper de vàter amb terra al voltant donant forma de volcà)

Gots

Reactius

Rentavaixelles

Bicarbonat sòdic

Vinagre

Cartó (ella ha fet sobre un cartró per no embrutar cap superfície, genial!)

Pebre vermell (si ho voleu fer com ella però que agafi color vermell, s’hauria d’afegir en el primer pas barrejant amb el bicarbonat)

Què ha fet?

Ha posat 100 mL de vinagre en un got.

En un altre got  hi tenia preparat 50 g de bicarbonat sòdic que ha abocat al volcà .

Ha afegit també al volcà un raig curt de rentavaixelles.

Finalment ha introduït en el volcà el vinagre i ha esperat (sense tocar mai res)  a que reaccioni.

Explicació teòrica de l’experiment

En afegir el vinagre (àcid acètic) a la barreja que contenia bicarbonat sòdic (base) es produeix una reacció química que allibera una gran quantitat de diòxid de carboni (gas CO2), observant-se en l’escuma que ràpidament va pujant.

 Les erupcions volcàniques es produeixen també   per un augment de la pressió interna en els conductes que sorgeixen del magma terrestre i arriben fins a la superfície. Quan la pressió és prou gran, aquests conductes no poden suportar-la i es trenquen en el seu punt més fràgil, causant una erupció de roca fosa (lava) que surt a tota velocitat.

El Victor ens ha sorprès enviant fins i tot vídeo amb aquest experiment. Ell ha  après a fer pujar l’aigua d’un plat fondo per dins del got, ah i amb l’efecte ha sabut com apagar  una espelma sense bufar…bon efecte, sí senyor sembla  màgia!

Què ha utilitzat? 1. Un plat fondo 2. Un encenedor 3. Una espelma 4. Un got 5. Aigua (ell hi ha posat colorant per veure millor l’experiment, i perquè li agrada crear,  però sense us sortirà igual de bé)

Què ha fet? Pas 1: Ha posat l’aigua en el plat (amb el colorant alimentari) . Pas 2: Ha posat  l’espelma a dins del plat amb els 100 ml l’aigua. Pas 3: Ha encès l’espelma. Pas 4: Ha posat el got sobre de l’espelma i el plat. Pas 4: Ha esperat uns segons sense fer res…i tatxan… Com si es tractés d’un ascensor l’aigua ha pujat amunt…

Què passa? Ell m’ho explicava en el vídeo. Ha comprovat com l’espelma s’apaga i l’aigua del plat disminueix perquè entra a dins del got. En el seu cas la pressió ha estat tan forta que ha aixecat agafant pel got tot el plat sense desenganxar-se…

Per què passa?Perquè la flama de l’espelma consumeix l’oxigen de l’aire que hi ha dins del got fins que l’espelma s’acaba apagant. A l’inici de l’experiment, la pressió sobre l’aigua és igual a l’interior que a l’exterior del pot. Però, durant la combustió, la pressió a l’interior del pot disminueix i, aleshores, la pressió atmosfèrica, empeny l’aigua cap a l’interior del pot.

Això en parlarem més quan treballem altre cop líquid, sòlids i gasos. Mentre una bon reforç de tot plegat Victor, gràcies per compartir  la teva “aventura” experimental i endavant segueix aprenent i disfrutant!

A la Tània li encanta dibuixar i crear, així que no ha pogut triar millor experiment: fer un quadre multicolor amb llet.

Teniu també fusta d’artista? O de científic?…bé segur que de totes dues coses, així que aquest experiment es ideal per a vosaltres, a passar una tarda ben divertida…

Material necessari:aigua,un plat,llet (si es sencera millor perquè es més espesa),colorants alimentaris (que són líquids hidrosolubles), sabó rentaplats (líquid màgic) i es clar  bastonets de les orelles (que farà de llapis)

Que s’ha de fer?

1.Es deixen caure molt suaument diverses gotes de colorant, si pot ser de colors diferents sobre un recipient amb llet sencera. Les gotes queden concentrades i no es dissolen completament en la llet.

2.Mullem el bastonet amb líquid màgic (sabó rentaplats) i toquem al centre dels colors. Observem com els colors s’allunyen del bastonet ràpidament.

3.Anem tocant suaument amb el bastonet mullat de sabó a sobre dels colors a poc a poc. Observem com aquests es van movent i barrejant.

ATENCIÓ, has de dibuixar sempre per damunt de la superficie, mai, mai, suquis, ni remenis (es barrejarien els colors i no podries dibuixar). El joc consisteix amb molt de compte tocar la punteta del bastonet amb sabó per damunt…suau i cap a on tu vulguis…

 Com funciona? Això tan divertit i creatiu és “pura ciència” quotidiana. Té un fonament químic: Les molècules de sabó tenen un extrem liposoluble i un altre extrem hidrosoluble. Aquesta característica fa que el costat liposoluble s’uneixi als greixos, mentre que el costat hidrosoluble fa que el sabó es dissolgui en l’aigua. Per aquesta raó utilitzem el sabó per rentar.

-A més a més, el sabó modifica la tensió superficial de l’aigua, debilitant-la. La tensió superficial és una propietat de l’aigua que permet que certs objectes i éssers vius puguin surar a la superfície de l’aigua tot i tenir una major densitat.

-Els colorants no es dissolen ràpidament perquè a la llet no només hi ha aigua, si bé n’és un dels components principals. L’existència de greixos fa que els colorants quedin concentrats.

-Així  per una banda, estem trencant la tensió superficial de l’aigua.

–Tensió superficial: “En general, en els líquids cada molècula és atreta per les molècules més pròximes en totes les direccions i amb la mateixa intensitat. En canvi, en les molècules de la superfície, al no tenir molècules per sobre que també les atraguin, apareix una força resultant dirigida cap avall que tendeix a portar la molècula cap a l’interior del líquid reduint així aquesta superfície al mínim. El resultat és que el líquid sembla com si estigués envoltat d’una membrana elàstica, la tensió superficial, que és la responsable de la resistència que ofereixen les superfícies lliures dels líquids a la seva ruptura.”

-Per què ho entenguis millor,  és una propietat de l’aigua que fa que la capa de la superfície es comporti com una “pell” ja que les molècules de l’aigua s’atrauen entre elles i exerceixen una tensió. Aquesta tensió superficial facilita que hi hagi insectes, com el sabater, que es puguin desplaçar per la superfície de l’aigua sense enfonsar-se. I explicaria el perquè els vaixells surin per damunt l’aigua.

-Aquesta característica del sabó (liposoluble i hiposoluble) permet que es pugui rentar bé amb ell, ja que fa que les gotes d’aigua siguin més petites i menys cohesionades, i d’aquesta manera poden penetrar més fàcilment, per exemple, en les fibres d’un teixit. Per altra banda, el fet que després els colors es vagin barrejant i dissolent a poc a poc és conseqüència de l’efecte del sabó sobre la llet. Les molècules de sabó són per una banda hidròfobes i per altra hidròfiles. El sabó fa que el greix, l’aigua i la resta de components de la llet es moguin facilitant d’aquesta manera el moviment dels colorants.

Un quadre per a la posteritat: Si t’ha quedat tan surrealista i bonic que no t’ho creus ni tu. I vols tenir un record, posa-hi al damunt quan el tinguis acabat suament un foli, amb molt de compte (que no es mogui gens el líquid, gens…), altre cop fes-ho molt suau damunt la superficie, ara…deixa’l assecar…Ja tens un “design milk” per la teva habitació

La Judit i el Gonzalo han triat el mateix experiment per fer a casa seva, aquí teniu les seves imatges. No m’estranya, amb tots a casa tantes hores, saber escriure missatges secrets es una gran sort i si a sobre fas ciència, doncs BINGO. Què han fet? Han fet aparèixer el què han escrit en un paper blanc (en el que sembla que no hi ha pas res d’escrit)  quan l’apropem a una font de calor

Vinga, segur que esteu impacients per saber com escriuen missatges “top secret”  oi? Voleu fer-ho també?

Necessitareu: Bastonet de cotó, full blanc, i una espelma i com a  Reactius:Llet, suc de llimona,aigua, vinagre,suc de ceba,sucre i suc de poma  .

Què has de fer?

1-Agafar un bastonet, suca’l a la llet (o al suc de llimona, vinagre, suc de ceba, solució de sucre, suc de poma, mel diluida…) i escriu  allò que vulguis en el paper.

2-Molt important (abans d’aixecar el full enlaire) el deixes secar

3-Ara ho apropes a una font de calor, en aquest cas una espelma. També ho pots provar sota/sobre  la llum d’estudi, apropet de la porta del forn per fora si a casa estan cuinant, damunt el radiador si el tens encès, i si es un dia molt calurós i tens paciència el pots deixar al sol. Això si si vols anar ràpid com ells han fet i fer-ho amb una espelma, demana a algun adult que t’hi ajudi una mica, ja que s’ha de vigilar de no apropar massa el paper a l’espelma  per evitar que es cremi.

4- I tatxan! Veus com per art de màgia que va apareixent tot allò que has escrit o dibuixat.

Segur que t’estas preguntant el perquè ha passat oi? 

L’ àcid cítric (el que està en els reactius com el vinagre, suc de llimona…)  és el responsable de fer que les lletres invisibles que hem escrit amb suc de llimona, es tornin visibles quan hi apliquem una font de calor. El suc de llimona, que és translúcid i lleugerament groc, conté àcid cítric. L’àcid cítric és un sòlid blanc, que no es distingeix sobre el paper on hem escrit amb suc de llimona. Ara bé, quan escalfem el paper que conté aquest àcid cítric, l’àcid cítric es descompon mitjançant una reacció química i es transforma en uns altres compostos que ja no són blancs (són més aviat de color marró) i per tant, els veiem sobre el paper.

UNA CURIOSITAT: Ells no son els únics que han volgut provar aquest experiment. La tinta invisible és el terme aplicat a un nombre de líquids que segueixen sent invisibles a l’ull després de ser escrits en el paper fins que s’utilitzen alguns mitjans per fer l’escriptura visible. Alguns de vosaltres m’heu ensenyat a vegades uns rotuladors que semblen transparents…doncs, ara sabeu quin compost porten dins (àcid cítric).

Aquest tipus de tintes invisibles es van utilitzar durant la Primera Guerra Mundial per passar missatges sense que l’enemic se n’assabentés. Diuen però, pels més romàntics que  també es  feien servir entre enamorats…

El Biel ha fet l’experiment d’un ou dins de vinagre i/o coca-cola i/o suc de llimona, i ha hagut d’esperar  3 dies? I sabeu que ha descobert? Doncs que la closca de l’ou ha desaparegut, sí, sí, com ho sentiu. I no només això sino que a més es torna flexible. Si tot ha sortit bé, toca si està flexible, asseca-la i  intenta de botar-lo unes quantes vegades, sembla una pilota oi?

Ah i si el tunnejar de colors: agafa un potet de melmelada o iogurt, i li poses colorant (espera 3 dies més), treu-lo i deixa’l assecar…Tens una pilota que bota.

Què necessites?  Un got, un ou i els reactius que triis i tinguis més a mà(vinagre, coca-cola, suc de llimona…). I si et surt bé i el vols tintar després (colorant…)

Què has de fer?

1. Submergir l’ou en un got  ple de vinagre, en un ple de coca-cola o en un ple de suc de llimona (ATENCIÓ: ha de quedar tot ben cobert pel líquid o reactiu!!!)
2. Esperar tres dies i observar què passa.

Què ha passat? Com ho expliquem científicament? 

En aquest experiment el que ha succeït és una reacció d’àcid-base. L’àcid acètic del vinagre reacciona amb el carbonat càlcic de la closca de l’ou, tot alliberant CO₂ en forma de bombolles i acetat càlcic, que queda dissolt en el vinagre. La coca-cola i el suc de llimona també contenen àcids que poden dur a terme aquesta reacció.

L’ou no tan sols perd la seva closca sinó que ja t’hem dit quetambé adquireix una consistència gomosa i augmenta el seu tamany. Això és degut a que part del líquid travessa la membrana semipermeable de l’ou per un fenomen d’osmosi (l’aigua travessa la membrana per equilibrar la concentració d’aigua entre les dos parts, dins i fora de l’ou)

.

NOTA: Si afegim la tinta d’un retolador florescent al vinagre, l’ou quedarà florescent!

“A la vida, res no ha de ser temut, només ha de ser comprès. Ara és el moment de comprendre més per témer menys”. Marie Curie

En moments com els actuals, el paper de les ciències s’entenen i es necessiten més que mai. Us imagineu que algun de vosaltres algun dia pot treballar en trobar una vacuna? O en provar un nou medicament?

Cada vegada que veig per la televisió aquests dies un científic intentant explicar el què passa amb el COVID-19 em porta a pensar que “tot anirà bé”. Acabarem trobant respostes a aquesta gran pregunta mundial que ha suposat aquesta pandèmia. 

A l’aula de ciències hem après que en tot allò que ens envolta i més senzill hi podem aplicar el mètode científic (OBSERVAR, PREGUNTAR-NOS, FER HIPÒTESIS, EXPERIMENTAR I TREURE’N CONCLUSIONS). Així ho han aplicat els alumnes de cicle superior, aprofitant aquests dies a casa per EXPERIMENTAR. Sens dubte, bona tria heu fet,  bon moment per  per posar  en pràctica a casa tot el que a l’escola hem treballat a l’aula. Animeu-vos com elles i ells a  convertir casa vostra en un petit laboratori per observar i experimentar amb coses quotidianes i que potser mai no ens hi havíem ni fixat que ho podíem fer.

Per fer-ho han comptat amb una bona ajuda:

Busqueu i cliqueu damunt d’aquests enllaços:

El de química en família: http://labvirtual.iciq.es/experiments-a-casa/

I el de Can ciència: https://www.surtderecercapercatalunya.cat/can-ciencia-els-experiments-del-confinament/

Agraïm la tasca de l’equip RECERKIDS (impulsat per Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya), al que aquest any també estàvem acceptats a participar amb els alumnes de 5è al Congrés a la URV, per seguir  assessorant-nos i acompanyant-nos en aquest temps de confinament per oferir “bona ciència” i motivar la vocació científica.