Observació d’una flor amb la lupa binocular

Aquest segon  trimestre, els alumnes de 6è hem començat a coneixement del medi el tema de la reproducció dels éssers vius. Per això hem treballat a l’aula de ciències  LA REPRODUCCIÓ SEXUAL I ASEXUAL de les plantes.

La reproducció és un procés biològic que permet la creació de nous organismes, sent una característica comuna de totes les formes de vida conegudes.

La reproducció asexual és aquella en la qual no intervenen dos organismes de la mateixa espècie però de sexe diferent, es caracteritza per la presència d’un únic progenitor, el que en part o íntegrament es divideix i origina un o més individus amb idèntica informació genètica. En aquest tipus de reproducció no intervenen cèl·lules sexuals o gàmetes (espermatozoides i òvuls), i gairebé no hi ha diferències entre els progenitors i els seus descendents.

En la reproducció asexual un sol organisme és capaç d’originar altres individus nous, que són còpies exactes del progenitor des del punt de vista genètic. Un clar exemple de reproducció asexual és la divisió dels bacteris en dues cèl·lules filles, que són idèntiques.

Els bacteris, els protozous, les plantes i alguns animals (l’estrella de mar i la planària) són exemples d’organismes que poden reproduir-se asexualment. Generalment és per fragmentació, es pot utilitzar la tija, un tros d’arrel o una part de la planta per col·locar-lo en un altre lloc o bé implantar-se a una altra planta per créixer per mitjà d’ella, el que s’anomena comunament tècnica de “esqueix”. Hem vist esqueixos i fongs diversos.

En canvi la reproducció sexual, és aquella en la qual intervenen dos organismes de la mateixa espècie però de sexe diferent (masculí i femení) i necessita de la unió d’aparells reproductors (còpula) i cèl·lules sexuals (fecundació).La reproducció sexual és comú en els animals, les plantes i els fongs.

Les flors són els òrgans reproductors de les plantes, la seva funció és produir pol·len (cèl·lules sexuals masculines) i òvuls (cèl·lules sexuals femenines) per produir llavors que estaran guardades en un fruit. Les flors tenen uns òrgans anomenats anteres que produiran el pol·len i un ovari (dins el pistil) que produirà l’òvul, tot i que la majoria de les flors tenen els dos sexes, no és comú que es “autofecunden”, regularment utilitzen als insectes o aprofiten el vent per s’escampa.

Tot això com que era difícil observar a ull nu, ho hem fet amb la lupa binocular. Hem fet nosaltres mateixos la disecció per poder estudiar bé tots els elements interns de la flor, hem dibuixat el que anàvem veient  (diari del cienfífic) i comprovat tot el que sabíem sobre la teoria de la reproducció de les plantes. Ha estat un matí amb molt color, olor i bellesa a l’aula de ciències.

Ecosistemes molt i molt artístics…a més de científics clar!

A 5è de PRIMÀRIA hem començat el trimestre estudiant els ECOSISTEMES, de forma individual i en treball cooperatiu, amb TIC i a nivell fins i tot molt artístic amb unes maquetes (molt boniques…aquí en teniu una mostra) en les que hem cercat també el rerefons científic. Després d’una recerca sobre què és un ecosistema, cadascun en vam escollir un; i en vam fer una maqueta, mural o PWP. El més important és que ho vam exposar als nostres companys explicant fauna, flora, clima, medi físic i relacions intraespecífiques i interespecífiques dels éssers vius, cercant exemples de cooperació, competència, depredació, parasitisme, comensalisme…

Cada equip preguntava i alhora havia de respondre preguntes que ens portaven al debat i a adonar-nos de que els ecosistemes són un component fonamental del medi ambient. La protecció d’aquests tipus d’espais i el seu equilibri és bàsic per protegir el nostre patrimoni natural i el medi ambient. Ha estat un bon pretext també per parlar del medi ambient i de problemes relacionats amb ell a escala mundial i sobre actituds nostres del dia a dia. Hem descobert ecosistemes aquàtics (marins, oceànics, de riu…), ecosistemes terrestres (selva amazònica, la sabana africana, bosc mediterrani, bosc d’alta muntanya…)

Amb l’equilibri quasi “màgic” dels ecosistemes en que tot s’interrelaciona amb tot; des de l’animal més gran al bacteri més petit i invisible ens hem pogut adonar de la importància de la protecció del medi ambient, i del medi natural que ens envolta, i dels aspectes relacionats amb la seva protecció i conservació, per què les generacions futures puguen gaudir del nostre patrimoni natural tal com ho fem nosaltres. Com escola verda ara compartirem els nostres treballs exposant-los perquè els nostres companys/es més petits de l’escola també s’adonin de com de perfecta seria la natura sense tantes destrosses.

Seguirem el nostre treball a l’aula amb la cadena tròfica i la nutrició dels éssers vius.

Investiguem la matèria!

I aquí teniu una mostra en imatges i resum de conclusions que els alumnes de 6è després de sobreviure amb matricula d’honor a la fira vam treballar a l’aula. Intuint, cercant i experimentant per saber sobre la composició de la matèria, les seves propietats, els estats, les mescles i solucions i les transformacions químiques.

Les conclusions més importants de cadascun dels equips va ser:

Idea 1: La matèria és tot allò que té massa i volum.

Idea 2: L’aire és matèria

Idea 3: La quantitat de matèria, és a dir, la massa, es conserva en els canvis físics.

Idea 4: Cada estat de la matèria té unes propietats que caracteritzen aquell estat i el diferencien dels altres.

Idea 5: La matèria està feta de partícules que estan lligades més o menys fortament entre elles.

Idea 6: La calor fa agitar més intensament les partícules i en provoca la dilatació i el canvi d’estat.

Idea 7: Les partícules estan en moviment constant. La temperatura és la mesura del canvi de moviment entre partícules.

Sens dubte ens queda molt més per aprendre de tot allò que ens envolta…

Geologia a l’abast!

A 5è vam acabar el trimestre fent de geòlegs. Vam conèixer com s’han format els diferents tipus de roques, vam aprendre a classificar-les reconeixent els trets més característics de cada tipus, i indagant sobre les principals localitzacions d’algunes  incidint amb les més properes. Alhora vam prendre consciència de la presència de les roques en el món més quotidià (a casa, al carrer…)