CLASSIFICACIÓ GENERAL
1.- Lucia Zaragoza. 13 punts
2.- Sofia: 4.5 punts
3.- Meritxell i Elena: 4 punts
5.- Alejandro H. i Natàlia: 3 punts
7.- Maria, Lucia M. 2.5 punts
9.- Alba Catalani i Alejandro H.: 2 punts
10.- Joana, Edna, Lucia Capel i Gisela: 1,5 punts
14.- Ivan, Alba Casas, Sara H., Oriol P. i Yireh : 0,5 punts
Han participat 13 persones, però poques han assolit la màxima puntuació possible, degut a diferents errades a l’hora d’escriure. Ho sento. Aquests són els vostres punts:
De ben segur que l’estàveu esperant. El personatge misteriós torna a ser aquí. Ja portem una setmana i ara teniu un cap de setmana amb cinc pistes per pensar i decidir qui sóc. Estic esperant impacient les vostres respostes.
No oblideu de repassar les normes abans d’escriure les vostres respostes.
1.- Sóc un personatge literari espanyol molt famós a tot el món.
2.- M’agradava molt llegir
3.- Vaig visitar Barcelona abans de morir.
4.- Surto en un llibre que té dues parts.
5.- Estic enamorat d’una dama que no em fa cas.
6.- Busco aventures i em fico en embolics.
7.- Sóc molt prim.
8.- Diuen que estic boig.
9.- Viatjo sempre acompanyat pel meu fidel escuder.
10.- Rocinante és el meu cavall.
FER PARELLES
Els noms dels catorze dibuixos d’aquesta pàgina es poden agrupar de dos en dos. Només tenen una lletra diferent, com per exemple teula i tecla. Digueu-nos quines són aquestes set parelles de noms!
T’agrada fer sopes de lletres. Aquesta és la teva pàgina: sopes de lletres per triar i remenar:
LA DITA AMAGADA
En aquesta sopa de lletres hi ha els noms de les catorze flors que veieu aquí. Estan escrits en línia recta i en qualsevol direcció, vertical, horitzontal o diagonal. Si els marqueu tots i després poseu una darrere l’altre les lletres que sobren, trobareu una dita molt coneguda sobre el mes de maig. Digueu-nos quina és!
Narració guanyadora del Concurs literari de Sant Jordi 2014
Fa molts anys en un poblet molt juny d’aquí, tothom vivia molt tranquil fins que un dia va aparèixer un drac.
La gent del poble es va espantar molt perquè pensaven que el drac seria dolent i van decidir anar a parlar amb el Rei. Van acordar que farien venir el cavaller Sant Jordi, conegut per la seva llegenda del drac que es volia menjar a la princesa.
El missatger va ser enviat a buscar el cavaller, però quan va arribar no estava perquè havia anat a buscar menjar pel seu gos i el seu germà es va fer passar per ell, perquè sempre havia volgut ser un cavaller de debò.
Mentre esperaven que arribés Sant Jordi, van pensar que podrien entretenir al drac donant-li de menjar: ovelles, gallines…
Quan va arribar i va veure aquell drac tant gran… Es va espantar i va fugir corrents cap al castell ! Va parlar amb el Rei i la princesa i els hi va explicar la veritat. No era un cavaller valent com el seu germà Sant Jordi, era un covard!
La princesa que era valenta i decidida, va marxar a parlar amb el drac per demanar-li que no es mengés a la gent del poble. Quina sorpresa va tenir, quan el drac li va dir que era vegetarià!
La princesa amb molta curiositat, li va preguntar què havia fet amb les gallines i les ovelles. Ell li va contestar, que no se les havia menjat, les gallines les volia per menjar-se els ous i les ovelles per la llana. S’estava fent un gran matalàs per dormir.
El cavaller covard se’ls mirava darrera d’un arbre.
Com reien el drac i la princesa!
A partir d’aquell dia la gent del poble ja no va tenir por del drac. I conte contat conte acabat.
Ah! Per cert, aquest cavaller no va regalar una rosa a la princesa, al contrari… Va ser la princesa la que li va regalar el llibre: “Com ser valent”.
Ara si, Fi.
Sílvia Vila
Foto treta del bloc la rosa i el llibre de Sant Jordi http://larosaielllibredesantjordi2013.blogspot.com.es/
Hem representat en format teatral algunes contes tradicionals per els alumnes de P3. Ens ho hem passat molt bé. Esperem que els hi hagin agradat les nostres obres.
CONCURS LITERARI SANT JORDI 2014
Tot el que no queda recollit en aquestes bases ho decidirà l’equip de mestres del cicle.
DATA DE LLIURAMENT: 11 D’ABRIL
Foto de Ricard Cots del club de fotografia Pau Casals
