(marco massini)—perche lo fai

Cap a l’octubre de l’any passat, vam montar a P3 un racó de les emocions: per començar….un dosel penjat del sostre, un matalàs i molts coixins.
Uns quinze dies més tard, vam rebre una capsa màgica, amb una carta i un monstre a dins.
La carta era més o menys així:
Hola a tots!!! Em dic gresca i sóc un monstre que ve del país de les emocions!!!
Em quedaré uns dies al racó de les emocions que està a la classe del pollets,així si algun nen/a em necessita……em pot donar una abraçada ben forta!!!
Poc a poc hem anat ampliant el racó amb contes d’emocions, una capsa de la relaxació amb plomes, pinzells, etc. el pot dels bons moments, imatges, fotografies dels nens de la classe…..
La Gresca té 3 amics més, que van anar arribant al llarg del curs:
La Pataleta :sempre està enfadada.
El Plof: sempre està trist.
El Poruc: sempre té por.
L’alegria, l’enuig, la tristesa i la por, són les quatre emocions que hem anat treballant al llarg del curs gràcies al racó de les emocions i als 4 monstres.
Les activitats amb els titelles van ser vàries: poder anar en algun moment puntual per sentir-se millor abraçant a la Gresca (plorar pel menjador, trobar a faltar a la mama, etc.), estones de racó de joc, activitats dirigides en gran grup, en grup redüit, apareixien com a personatges de contes representats amb ombres xineses, ens deixaven missatges a la classe, sorpreses, etc.
Cal dir que a principi d’aquest curs, ara ja a P4, ens van dir adeu, i se’n van tornar cap el país de les emocions. Però uns dies més tard, va aparèixer un nou amic de la Gresca, en Garrativat amb el que treballem la sorpresa. I qui sap….potser rebem algun amic més…….

Jo sempre estic contenta