EL BLOG DE 3r d'ESO

La Vicenteta és la campana de l’esglèsia de Sant Vicenç. Un dia, deixa de tocar i tot el poble queda trasbalsat: tothom va tard, el pa no és a l’hora, el correu no arriba… En Perot, el campanoi de Sant Pere, i en Feliu, el campanot de Torelló no aconsegueixen que la Vicenteta digui res. Així, que la gent del poble fa revisar la Vicenteta i, en veure que està molt vella i rovellada, decideix canviar-la per una de nova. L’endemà, però, de sota la Vicenteta surt un caparró negre: una oreneta! I darrere seu tot d’orenetes petites més! El pare oreneta dóna les gràcies a la Vicenteta per haver-los protegit aquells dies i ella molt contenta torna a repicar amb més alegria que mai: NANG, NANG, NANG… i des d’aquell dia, quan arriba la pimavera i la campana deixa de sonar durant uns dies, la gent de Sant Vicenç sap que les orenentes han tornat al poble.

Aquest és el conte que en Pasqual Bernat, antic professor de l’Institut Cirvianum, ha escrit i ens va venir a explicar com a cloenda de la setmana cultural de Sant Jordi. Ens ha agradat molt, moltes gràcies Pasqual!!

Una corona, un escut, un cavall, un espectacle d’ombres xineses, una dansa medieval, una sessió de teatre… Aquestes són algunes de les coses que hem fet durant la setmana cultural de Sant Jordi. Ens ho hem passat d’allò més bé! Mireu, mireu…

Vet aquí una vegada un drac despistat que no trobava el seu conte. Voltant, voltant, va anar a parar al conte de la Caputxeta Vermella, però el llop es va enfadar molt i el va fer fora d’allà. El pobre drac va continuar buscant i es va trobar una rateta molt guapa amb un llacet de color rosa. Però la rateta es va espantar molt en veure’l i va cridar els seus amics per a què l’ajudessin a fer fora aquell personatge tan estrany… Més tard, el drac es va trobar amb en Patufet i, com que tenia molta gana, es va menjar una col amb en Patufet a dins. Sort que els seus pares el van ben alimentar amb xais i porcs per a què fes un pet i sortís en Patufet! Així, es va adonar que aquell tampoc era el seu conte i va continuar buscant. Més tard, va haver d’ajudar una mare cabreta a espantar el llop dolent que es volia menjar les seves set filletes. I encara més tard, va anar a parar a un poblet infectat de rates, on un flautista les va fer fora amb la melodia de la seva flauta. Finalment, quan aquell flautista el va fer fora a ell també, va trobar el seu lloc, una vila on vivien un rei, una reina i una princesa que… bé, la resta ja la coneixem, oi?