La Vicenteta és la campana de l’esglèsia de Sant Vicenç. Un dia, deixa de tocar i tot el poble queda trasbalsat: tothom va tard, el pa no és a l’hora, el correu no arriba… En Perot, el campanoi de Sant Pere, i en Feliu, el campanot de Torelló no aconsegueixen que la Vicenteta digui res. Així, que la gent del poble fa revisar la Vicenteta i, en veure que està molt vella i rovellada, decideix canviar-la per una de nova. L’endemà, però, de sota la Vicenteta surt un caparró negre: una oreneta! I darrere seu tot d’orenetes petites més! El pare oreneta dóna les gràcies a la Vicenteta per haver-los protegit aquells dies i ella molt contenta torna a repicar amb més alegria que mai: NANG, NANG, NANG… i des d’aquell dia, quan arriba la pimavera i la campana deixa de sonar durant uns dies, la gent de Sant Vicenç sap que les orenentes han tornat al poble.
Aquest és el conte que en Pasqual Bernat, antic professor de l’Institut Cirvianum, ha escrit i ens va venir a explicar com a cloenda de la setmana cultural de Sant Jordi. Ens ha agradat molt, moltes gràcies Pasqual!!