Una vegada hi havia un ou.

Era un ou fecundat, un ou amb un rovell groc potent amagat a dins, un ou que es mantenia quiet i tancat dins de la seva closca des de feia generacions.

Aquell dia el vaig començar a veure, a sentir removent-me les entranyes i parlar-me cada vegada   més alt dins de l’orella: “toca’m, tasta’m, deixa’m sortir d’una vegada, allibera’m, allibera’t, allibereu-vos!”

I va arribar el moment.

El dia 17 de novembre de 2011 el vaig esclafar.

Va sortir disparat amb tanta força que encara s’escampa per les galàxies, que encara em sorprèn cada dia, que encara m’esquitxa i ho esquitxa tot amb la seva energia.