Author Archives: jmasip12

About jmasip12

Mestra i pedagoga. M'apassiona el món educatiu i les relacions humanes. He tingut la sort de passar pels diferents cicles i etapes educatives com a mestra , d'estar en la gestió i direcció d'un CEIP de tres línies durant 8 anys i ara d'estar a l'EAP acompanyant diferents centres i IES en la tasca educativa, innovadora, i compromesa en fer un món millor. En tres dels centres que estic hem engegat USEE , i aposto per una escola inclusiva que pot ajudar a millorar actituds i valors a la vegada que introduir nous enfocs a la gestió de l'aula tradicional, per atendre millor la diversitat

ESCOLA INCLUSIVA. Una escola per a tothom

La inclusió en l’educació implica:

· Valorar de la mateixa manera tot l’alumnat i tot el professorat. Tots tenim capacitats i limitacions.
· Augmentar la participació activa de l’alumnat en l’aquí i ara.
Participar en les cultures, el currículum i les institucions de la comunitat a la qual pertany el centre i, en conseqüència, reduir-ne l’exclusió.
· Reestructurar les cultures, les polítiques i les pràctiques del propi centre educatiu de manera que atenguin la diversitat de l’alumnat de la seva zona. ( Comprenen també que tots no poden arribar a tot )
· Disminuir les barreres a l’aprenentatge i a la participació de tots els estudiants, no només d’aquells que presenten disminucions o que tenen “necessitats educatives especials”.
· Aprendre dels esforços que fan els centres per superar les barreres a l’accés i a la participació d’alumnes concrets tot efectuant canvis que beneficiïn més àmpliament tot l’alumnat.
· Veure, la diferència entre els estudiants, com un recurs per donar suport a l’aprenentatge, més que no pas com un problema que s’ha de superar.
· Oferir als estudiants l’oportunitat de ser educats a la zona on viuen.
· Millorar els centres, tant pel que fa al professorat com a l’alumnat.
· Promoure relacions de suport mutu entre centres i institucions de la comunitat, entre el propi professorat (inter i extra) departamental.
· Reconèixer que la inclusió en l’educació és un aspecte més de la inclusió en la societat.

L’expressió de sentiments i les emocions en el desenvolupament de la persona

 Les emocions són una agitació o pertorbació de la ment.Ekman , professor de la Universitat de Califòrnia, en un estudi sobre les expressions facials va considerar universals les següents: alegria, tristesa, ràbia i por. D’aquí que aquestes quatre siguin considerades per la majoria d’autors com les emocions bàsiques des de les quals poden aparèixer molts sentiments  .

El domini d’un mateix és  la capacitat d’afrontar els contratemps emocionals. La vida està plena d’alts i baixos, és una montanya russa emocional,  però la maduresa implica aprendre a mantenir l’equilibri. No podem evitar sentiments angoixants sinó més aviat que no ens passin desapercebuts i acabin desplaçant els estats d’ànims positius.

L’art de calmar-se a un mateix és una habilitat vital fonamental, alguns autors consideren, que és el millor recurs psicològic.Les emocions intenses, persistents i incontrolables poden provocar malalties de tipus psicosomàtiques.Uns estudis realitzats a nivell mèdic, han observat que les alteracions que pateix el cos davant de les emocions són molt similars a les que es provoquen en situacions d’estrès laboral.  Com experimentem una emoció.-Una emoció es pot activar a partir de qualsevol estímul extern: música, explicació, fets, el que observem… etc o per quelcom intern pensament, imaginació.Quan s’activa una emoció tot el nostre cos repercuteix amb ella, mitjançant la presència d’unes sensacions fisiològiques, viscerals. Així quan estem tristos es pot notar com un nus a la gola o pesadesa entre la faringe i el pit, quan tenim por o estem preocupats aquesta pesadesa la notem per la zona de l’estómac i/o intestins, quan estem enfadats tota la musculatura del cos és tensa i el pols s’accelera, així com també quan estem alegres és un formigueig en la pell de tot el cos.El psicoterapeuta Paco Massó basant-se en que l’emoció es pot donar per factors interns, comenta que per mig del pensament i la imaginació es creen unes forces vitals que poden produir efectes positius o negatius, en funció del tipus d’emoció que activin i que aquestes porten a l’individu a realitzar unes conductes inèdites que poden aportar canvis en la seva realitat.  

 Emocions bàsiques. Com ajudar a qui les pateix i quina resposta hem de tenir quan ens afecta

1.- TristesaLa persona que esta passant una tristesa, necessita acompanyament per part dels altres, consol, sentir-se estimat i apreciat.De vegades però preocupar-se en excés per allò que ens deprimeix contribueix a allargar més el cicle.Un cop el tren dels pensaments depressius s’ha posat en marxa costa molt de parar-los i el qui ho viu es tanca en no voler rebre missatges positius.Resposta– Mirar de distreure’s: llegir un llibre, veure una pel·lícula, fer quelcom que ens agradi i que ens pot sortir bé: cuinar, bricolage, labors, ….etc- Realitzar exercici físic: passejar- Trencar la cadena de pensaments negatius: primer ser conscients que apareixen, mirar de buscar i canviar aquests pensament per uns altres alternatius.- Infondre’t ànims a tu mateix: imposar-te pensaments positius, música que t’animi- Prendre un bany- Realitzar una activitat que et proporcioni un petit èxit : realitzar una tasca que feia temps tenies pendent de fer, ajudar a persones necessitades (voluntariat)- Qui creu en quelcom transcendent,  pot pregar.2.- Por, preocupacions, angoixaUn cop iniciat costa tallar, acostuma a començar amb un relat intern que salta d’un tema a l’altre i no inclou la representació imaginària del fet o qüestió.Constitueix una mena d’assaig davant amenaces que de vegades ajuden a trobar solucions, però les solucions creatives i originals no solen estar lligades a moments de la preocupació, i en lloc de buscar solucions potencials el donar voltes i més voltes provoca ansietat i mal estar.La persona que les pateix necessita protecció, ànims i afecte.Resposta.- Detecció del primer accés de preocupació- Aplicar alguna tècnica de relaxació- Canviar el focus d’atenció i desviar-la a altres alternatives- Parlar amb d’altres d’allò que ens preocupa- Enfrontar-nos a la por en petites dosis, com si fos una vacuna3.- Enuig, ràbiaProvoca un monòleg intern que alimenta i proporciona argumentacions per justificar el fet de poder descarregar sobre l’altre. Com més voltes donem al motiu de l’enfado més seguim enfadats. Els pensaments obsessius són la llenya que abrasa el foc La persona que està enfadada necessita que la comprenguin, escoltar-la i deixar-la dir perque es desfogui, però l’errada és que el receptor no sigui conscient que està baix l’afecte d’aquesta emoció i si enganxi, llavors acaben tots dos enfadats i els efectes  poden portar una onada que va des de l’aixecament de veu, l’excitació, l’agressió i la violència, destruint la relació i la convivència. Resposta .– Fer conscients els pensaments  que desencadenen l’enfado. (Quan abans ho fem millor)- Retirada, allunyar-se una estona, mirar de distreure’s, exercicis de relaxació i distensió.- Compta fins a 10.- Frenar aquests pensaments hostils.- Veure les coses des d’un punt de vista diferent.- Enquadrar el fet o situació en un marc més positiu.- Buscar ambients que calmin.La millor manera de relacionar-se amb l’enfado és no deixar-se arrossegar per ell.4.- AlegriaAmb aquesta emoció és en la que hauríem de restar al màxim temps possible, i és la que per defecte i tornem després d’haver passat per les altres.La persona que està en aquesta emoció, ha d’ajudar als altres.Resposta– Cultivar el sentit del humor- Treballar pensaments alternatius que ens donin ànims- Intentar tenir una visió “còmica” de nosaltres mateixos i de les nostres   imperfeccions.– ConclusióDes de petits tots hem d’experimentar aquests tipus bàsics d’emocions, a fi d’aprendre a gestionar-les. La societat actual en alguns casos intenta evitar-les i substituir-les provocant d’aquesta manera un empobriment en el coneixement i domini del cos i amb dificultats que de més gran es transformen en poca capacitat d’aguantar davant de situacions desfavorables.

El creixement emocional és fa al llarg de tota l’existència de la nostra vida i és per això que sempre hi ha la possibilitat de millorar i sentir-nos bé amb nosaltres mateixos i amb els altres.

Josefina  Masip Tarragó.

Psicopedagoga    

“Conviure per Créixer”


 La convivència en els centres educatius, el desenvolupament de valors socials que ajudin a millorar la gestió del conflictes i les estratègies per aprendre a contenir l’agressivitat i els impulsos destructius constitueix avui en dia una important preocupació de la nostra tasca educativa. Els consens socials respecte als esforços que s’han de fer des dels centres educatius, les administracions i les famílies es alt. Tots hem de treballar en el mateix sentit amb l’objectiu de desenvolupar valors de convivència, respecte i tolerància.El relativisme cultural, la ètica del “tot si val”, la tolerància “superficial” entesa com absència de compromís, la competència salvatge, l’individualisme egocèntric, el conformisme social, la cultura del consumisme, la aparença i les modes, el poder del “tenir ” sobre el “ser”, l’exaltació de la immediatessa i les solucions ràpides, les injustícies socials i la desigualtats d’oportunitats, son entre altres causes generadors de conductes agressives, intolerants, desarrelades i destructives.L’ésser humà no neix violent, aprèn a manifestar la seva agressivitat i també aprèn a estimar i a odiar. En aquest sentit l’educació familiar i escolar es fonamental per orientar i promoure comportaments socials adequats per afrontar- se als conflictes sense violència, amb empatía i  justícia.  

Hem d’aprofundir en estratègies i mecanismes que permetin una bona convivència i la elaboració de les respostes violentes o submises.La mediació, la negociació, la cultura de l’acord, el qüestionament dels prejudicis, el desenvolupament de la intel·ligència emocional i l’empatia poden ser aspectes importants en l’adquisició de valors i en el desenvolupaments de personalitats sanes i equilibrades.

Escola de pares
Federacio FaPaC