“Conviure per Créixer”


 La convivència en els centres educatius, el desenvolupament de valors socials que ajudin a millorar la gestió del conflictes i les estratègies per aprendre a contenir l’agressivitat i els impulsos destructius constitueix avui en dia una important preocupació de la nostra tasca educativa. Els consens socials respecte als esforços que s’han de fer des dels centres educatius, les administracions i les famílies es alt. Tots hem de treballar en el mateix sentit amb l’objectiu de desenvolupar valors de convivència, respecte i tolerància.El relativisme cultural, la ètica del “tot si val”, la tolerància “superficial” entesa com absència de compromís, la competència salvatge, l’individualisme egocèntric, el conformisme social, la cultura del consumisme, la aparença i les modes, el poder del “tenir ” sobre el “ser”, l’exaltació de la immediatessa i les solucions ràpides, les injustícies socials i la desigualtats d’oportunitats, son entre altres causes generadors de conductes agressives, intolerants, desarrelades i destructives.L’ésser humà no neix violent, aprèn a manifestar la seva agressivitat i també aprèn a estimar i a odiar. En aquest sentit l’educació familiar i escolar es fonamental per orientar i promoure comportaments socials adequats per afrontar- se als conflictes sense violència, amb empatía i  justícia.  

Hem d’aprofundir en estratègies i mecanismes que permetin una bona convivència i la elaboració de les respostes violentes o submises.La mediació, la negociació, la cultura de l’acord, el qüestionament dels prejudicis, el desenvolupament de la intel·ligència emocional i l’empatia poden ser aspectes importants en l’adquisició de valors i en el desenvolupaments de personalitats sanes i equilibrades.

Escola de pares
Federacio FaPaC

Deixa un comentari