Gràcies a haver d’impartir algunes sessions sobre la gestió de les emocions, vaig haver de documentar-me sobre el tema, no ha estat una feina fàcil, ja que d’informació ni ha molta, llibres, més o menys complexos, blocs; però em calia una eina fàcil de comprendre per poder transmetre-la i que alhora fos intel·ligible. Buscant, van caure a les meves mans diferents llibres, entre ells un que em va agradar de manera especial : “Innocència Radical ” de l’ Elsa Punset.
Un dels capítols que més em va agradar va ser el capítol V. L’amor. Les coses bones de l’ amor: l’aprenentatge i la transformació.
“Hi ha dues maneres bàsiques de mirar els altres, des de la dependència o des de la llibertat. Com a font de seguiment i com a font d’aprenentatge.
Per aconseguir experimentar l’amor com un aprenentatge cal aconseguir, primer , deixar anar el passat llast que suposa agafar-se a l’esperança que una altra persona per fi ens podrà salvar i comprendre completament.
Aquest pas – renunciar al fet que els altres ens resolguin la vida- és difícil fins i tot esquinçador, perquè suposa passar una època desvalguda en la qual encara no som capaços de creure que tot el que necessitem està en nosaltres mateixos.”
