Ens tornem a trobar el dia 14 d’octubre de 2021. Fem una estona d’observació solar (hi ha una gran taca), treballem el telescopi “Alumnes” (Newton de 8”, alineació, col·limació, …) i preparem la sessió del dia 19 a Haleakala. Aquest cop amb el 2m! No ens ho podem creure.
A més tenim la lluna. Tarda i nit complertes! Quina gran jornada!
Imatges d’Irene i Paula
Taca 2882. Wolf 11.
I així arriba el gran dia, 4 d’octubre de 2021. Tenim un “slot” entre les 15:00 i les 15:30 UT amb el 0,40m de Haleakala (https://lco.global/observatory/sites/haleakala). Quins nervis!
Però quin èxit! Aquí teniu algunes imatges de la tarda:
Durant la sessió hem dedicat temps al cometa 29P/Schwassmann-Wachmann, doncs ens van enviar una crida per col·laborar i cedir temps de la nostra observació. Sembla ser que va patir un augment en la seva activitat provocada per una explosió anòmala.
Aquí teniu el primer resultat en color:
Cometa 29P/Schwassmann-Wachmann. Integració de 3 imatges monocolor (una per filtre) de 60 segons. Telescopi de 0,4m (Haleakala, Hawai)
Galàxia NGC772. Telescopi 0,4m de Haleakala (Hawai). Integració de 3 imatges monocanal de 60s cadascuna.
La primera sessió amb el telescopi de 0,4m de Haleakala Hawai ens obliga a estudiar el significat del Temps Universal (TU o UT), les coordenades geogràfiques, les coordenades celestes (tant azimutals com equatorials), el camp i la resolució de l’equip. És una jornada dura (30 de setembre de 2021), però amb les properes sessions veurem que és imprescindible.
Posició de l’estrella Polar a Haleakala (30 de setembre a les 20.00 LT)
Posició de l’estrella Polar a Alcarràs (30 de setembre a les 20.00 LT)
L’estudi del cel nocturn de Haleakala a les 20.00 (LT) del dia 30 de setembre de 2021 en aporta les següents dades:
Mentre preparem la sessió amb Stellarium, l’observatori pot treballar. El sistema remot d’Antoni Jové funciona perfectament i ens permet fer les dues feines al mateix temps. Les imatges obtingudes ens permetran treballar el programa SAOImageDS9.
M16 i els pilars de la Creació. Una imatge de 100s sense calibrar.
Doncs no hem estat parats des de l’inici de curs, només que hem tingut tanta feina que el secretari, vaja, el professor, no ha posat al dia el nostre bloc.
Iona (2n ESO), Elsa i Amèlia (4t ESO) mesuren el camp que pot fotografiar un mòbil. Imatge d’Irene (2n ESO)
Aquest curs ens hem afegit al grup de treball català del projecte Faulkes (http://www.faulkes-telescope.com), que ens permetrà fer observacions en directe i projectes de recerca amb telescopis de 0,4m, 1m i 2m del LCO (https://lco.global). El projecte està coordinat pel Dr. Antoni Santana (DFQ Astrofísica (ICC-IEEC)).
El dia 16 de setembre vam començar les trobades del grup GAIA per conèixer i estudiar les possibilitats que ens ofereix aquest projecte.
Per fer fotografia astronòmica hem de conèixer algunes característiques de l’equip: telescopi + ccd. Per entendre-ho fem càlculs amb la càmera del nostre mòbil o d’altres que hem portat de casa, compactes i reflex. I per això ens farà falta la trigonometria bàsica, angles rectangles i la tangent (23 de setembre i 4 de novembre de 2021).
Si si, astronomets observant al juliol! I passant les notes de camp a la seva llibreta!!! I sense que ningú els obligui!!!
Els dies 1 i 8 de juliol hem treballat, i de quina forma!!!!
Primer una classe sobre colimació amb làser vermell i alineació del buscador.
Segona classe: estudi dels telescopis que les noies de 1r i 2n tenen a casa: focal, diàmetre, …. Bona feina.
Tercera classe: fotografia amb el mòbil.
Després observació del Sol, un altre cop sense cap taca.
Sopem, i es fa de nit.
Ossa major, ossa menor, Cassiopea, Cefeu, cigne, lira, àguila, sagitari, escorpí, lleó, auriga, drac, …., les respectives estrelles més brillants, quina sessió!, la millor del curs. Pleguem a les 23.45, estem cansats, hem arribat a les 20.00.
Proper curs ho petarem!
Els dies anteriors el profe va netejar el mirall primari del telescopi “alumnes” i comença a posar a punt l’equip de l’observatori, sempre sota la supervisió de Toni Jové.
Meritxell Pubill (1r ESO)
Doncs si, avui hem pogut viure el 4t eclipsi des del nostre pati. I l’hem muntat grosa!
El dia ha estat astronòmicament brutal, encara que s’ha passat molta molta molta calor.
Uns 450 alumnes i 50 professors han gaudit de l’eclipsi parcial protegits amb ulleres Thousand i els/les de primer també han pogut observar-lo a través del telescopi “Alumnes”, un Newton de 8″ f5 protegit també amb un filtre de la mateixa marca.
Com sempre tots els departaments s’han implicat en les activitats i ha estat un èxit.
Les dades de l’eclipsi a Alcarràs han estat les següents (App Eclipsi 2.o de l’IEEC i de la Universitat de Barcelona):
| Enfosquiment: 3,4% |
| Inici: 11h 12m 57s |
| Màxim: 11h 52m 48s |
| Final: 12h 35m 08s |
Les darreres dues setmanes l’alumnat del grup d’astronomia va aprendre l’ús i les normes de seguretat per ajudar al professorat responsable del telescopi.
Us deixem aquí un enllaç a les fotografies del dia. Esperem us agradin:
I ara algunes imatges de les astronometes del grup:
Paula Ribes (1r ESO)
Judith Espinosa (1r ESO)
Iona Reverté (1r ESO)
Ares Jové (1r ESO)
I així el van observar des de Toronto (Canadà):
Arriba tard, però valia la pena.
Àlex Dascalu, astronomet de 12 anys, va dibuixar a la seva llibreta la situació d’una gran taca solar. Després de millorar l’observació, la forma de pera de l’ombra ens tenia intrigats. Seria veritat? No és rodona? Vam consultar la web de la misió SOHO (NASA i ESA) i va resultar que tenim davant nostre la regió 2824, i que Àlex havia captat molt bé, inclús va observar la petita taca que està a més a l’oest del sol (a sota al seu dibuix). Quin futur l’espera!
El nombre de Wolf resultant és R=12. El primer cop aquest curs que no és zero! Els astrònoms del grup Parhelio van obtenir un valor per aquell dia de 13,4.
Dibuix de l’Àlex Dascalu i imatge de SOHO.
Imatge completa del SOHO, a les 21.00 del dia 20 de maig de 2020.
Podeu trobar més informació sobre el nostre sol a les webs:
Vam aprofitar els minuts que faltaven per la foscor per estudiar les característiques del telescopi Alumnes, un Newton de 8″ a f5: camp, oculars, augments, …
Un cop es va fer fosc només vam tenir la possibilitat d’observar el carro gran, l’estrella Polar, el carro petit, Artur, Bootes. Amb el telescopi vam gaudir d’Àlcor i Mizar.
Segons podem llegir a les entrades de Wikipedia:
“Mizar, va ser la primera binària telescòpica descoberta, molt probablement a càrrec de Benedetto Castelli, que va demanar a Galileo Galilei que l’observàs l’any 1617. Galileu va deixar una descripció detallada de l’estrella doble. Més tard, cap al 1650, Giovanni Battista Riccioli va escriure que Mizar es mostrava com a doble. La secundària Mizar B és de magnitud 4,0 i de la classe espectral A7, i és a unes 380 ua de la primària. Aquestes dues estrelles s’hi estan milers d’anys per voltar l’una entorn de l’altra. Mizar A, de magnitut 2,27, esdevingué la primera binària espectroscòpica a ser descoberta; ho va fer Pickering, l’any 1889. Totes dues components són unes 35 vegades més brillants que el Sol, i volten una entorn de l’altra en uns vint dies”.
“Alcor, de magnitud aparent +3,99, és una estrella blanca de la seqüència principal de tipus espectral A5V. La seva temperatura superficial és de 8.000 K i és 12 vegades més lluminosa que el Sol. La seva velocitat de rotació és de 218 km/s, 100 vegades més ràpida que la del Sol. Alcor està separada 11,8 minuts d’arc de Mizar (ζ Ursae Majoris) i el poder distingir a aquests dos estels a ull nu constitueix un exercici clàssic d’agudesa visual. Físicament els dos estels estan separats un quart d’any llum, i encara que els seus moviments propis indiquen que es mouen juntes, no és clar si formen un veritable sistema binari o si només són companys òptics com s’havia pensat fins ara”.
Continuem treballant. Quin plaer trobar-nos per les tardes i nits (fins les deu, que després no podem) i aprendre tots junts.
Avui hem après a buscar el sol amb el filtre protector, que no us penseu que és fàcil.
Volem aprofitar per reiniciar el seguiment del sol i les taques solars, però en aquests moments no hi ha cap taca.
De cara a l’eclipsi hem adquirit ulleres amb filtre especial per poder gaudir de l’espectacle de forma segura. Aquí podeu veure a Olalla fent la primera prova.
Al final entre els núvols i el toc de queda vam haver de marxar a casa.
Doncs si, sembla que poc a poc podem reiniciar les activitats astronòmiques. Les dues darreres han estat amb alumnat de 1r d’ESO i l’ajuda de Genís de 3r. Això si, sempre al pati i mantenint distàncies.
El dia 15 va estar núvol i vam estudiar les fonts d’informació (llibres, revistes, xarxes,….) i els tipus de telescopi. El segon dia vam tenir núvols, però la lluna va ser molt generosa amb nosaltres. Vam dedicar temps als cràters Copèrnic, Plató, Arquímedes i Tycho, i al mar de les Crisis.
Ares aprenent a utilitzar el buscador (telescopi refractor). Què hi devia pensar Galileu quan va fer aquest gest per primer cop?
Imatges d’Ares Jové i Ares Lòpez amb el seu mòbil a foco directe (telescopi Newton 8″ f5 i ocular 18mm).
Doncs si! I esperem que tot evolucioni positivament i puguem continuar.
Aquests dies ens trobem els grups bombolla. Això implica que cada grup només podrà fer una sessió mensual. Així que haurem de buscar activitats per continuar treballant la resta del mes a casa.
