Doncs comencem el curs. Aquest article arriba una mica tard, doncs portem treballant des de l’inici de curs. Així que farem un recull del que hem fet aquesta tarda i algun apunt sobre els dies anteriors.
Comencem amb noves incorporacions a 1r i 2n d’ESO. Ens fa molta il·lusió que el projecte tingui continuïtat, doncs també és cert que tenim les baixes lògiques de l’alumnat que ha finalitzat els estudis al nostre centre.
Hem quedat amb Àlex i Manuela de 1r d’ESO. Anem al pati, on s’uniran Pau de 1r i Arnau de 4t. Comencem a estudiar els telescopis de l’institut: Alumnes, Cortés i el refractor que encara no té nom.
Telescopi refractor William Optics Megrez 8cm f6.
Telescopi Cortés.
Telescopi Alumnes.
Ostres! Tenim la lluna al cel! Encara que és de dia, podem observar-la amb el telescopi newton “Alumnes” i els oculars de 40 i 28 mm. Brutal! Només té dos dies, va creixent poc a poc.
Aprofitem per parlar de les coordenades horitzontals. Ja tenim dos capítols de la llibreta en marxa.
Cap a les 20h entrem a l’aula d’informàtica. Hem de posar al dia les dades del projecte Schools’ Observatory i Comets Chasers (British Astronomical Association). Els darrers dies hem demanat imatges d’alguns cometes que ens han sol·licitat astrònoms professionals, però també estem treballant una aspecte de les vides de les estrelles que li fa il·lusió a José Manuel: les supernoves.
Al professor li ha arribat que hi ha una supernova activa a la galàxia NGC7331. Així que vam demanar als telescopis de 40cm del LCO que ens captés una imatge per observar-la. I aquí la tenim:
Galàxia NGC 7331 (centre). Una imatge, del dia 24 de setembre, de 150s, amb el telescopi de 40 cm de l’observatori del Teide (Tenerife) i la càmera QHY600 fullframe, filtre V. Dafne Rodríguez (1r batxillerat) i Georgina Falceto (2n ESO).
Si retallem la part central de la imatge observarem amb més detall aquesta galàxia.
Invertim els blancs i negres per poder ressaltar i anomenar els objectes que s’observen a la imatge:
La supernova SN 2026aaiv és del tipus Ia, originada per la destrucció d’una estrella nana blanca. L’inici és quan una estrella doble té com a una de les components una nana blanca que poc a poc va incorporant matèria de la seva companya. Si l’augment de massa supera el límit de Chandrasekhar (1,44 masses solars), llavors explota en forma de supernova. Es va descobrir l’1 de setembre d’aquest any pel sistema automàtic Atlas. La següent imatge mostra la situació de la galàxia NGC 7331 està a la constel·lació de Pegàs. Penseu que aquesta galàxia està a uns 45 milions d’anys llum de distància.
L’Arnau Cano (4t d’ESO) va demanar una imatge el dia 14 d’octubre:
Galàxia NGC 7331 (centre). Una imatge, del dia 14 d’octubre, de 150s, amb el telescopi de 40 cm de l’observatori del Teide (Tenerife) i la càmera QHY600 30×30 mintus d’arc, filtre W. Arnau Cano (4t d’ESO).
I aquí la imatge invertida:
I si li demanem a la intel·ligència artificial? Encara que falta la supernova, el resultat és interesant.
