Observació del 28 d’octubre de 2026.

Avui tenim “bon” cel, es veuen bé les constel·lacions habituals per aquestes dates, així que hem decidit fer un passeig a ull nu pel cel nocturn de tardor i complementar-lo amb alguna imatge que ens farà l’equip Seestar S50. També volíem treballar una mica amb el telescopi “Alumnes”, però no ens hem adonat que està molt descolimat i la visió és bastant dolenta. Així i tot, al final de la sessió hem observat amb ell la lluna.

Hem començat amb Saturn i el seu satèl·lit Tità. Observar un objecte que es troba a 1.2751000.000 km sempre impacta, encara que el veiem petit. A sobre apareix Tità, que esta a 11000.000 km i només fa 5.000 km de diàmetre. I el veiem! Cerquem més dades a wikipèdia i Stellarium, per trobar que Saturn fa 120.000 km de diàmetre. I tot això davant els nostres ulls.

Passem a observar constel·lacions. Comencem pel nord, anant cap a l’est i després el zenit. No tenim temps per fer tot el cel i la humitat està pujant molt. José Manuel ha mirat les dades del fotòmetre TASS-714 i els valors de foscor van ser molt fluixos, entre 19 i 18, baixant a l’aparèixer la lluna.

Cassiopea mana avui al nord, observant bé l’estrella polar, Pherkad i Kochab de l’ossa menor, però cap més estrella d’aquesta constel·lació. Això ens dona una magnitud màxima a ull nu de 3 al nord, molt baixa. A poca alçada veiem Mirfak de la constel·lació de Perseu  -en un inici la vam confondre amb Capella del cotxer-.

A l’est, on destaca Saturn, per sobre d’ell apareix el quadrat de Pegàs. No sap perquè, José Manuel no va caure que entre els dos estava la constel·lació de peixos, que al costat té aquari i capricorn. Potser el cel no deixava observar les seves estrelles clarament? Al nord de Pegàs estan les estrelles de la constel·lació d’Andròmeda. Les noies i els nois de primer recorden que s’ha parlat a classe de la galàxia d’Andròmeda o M31. Així que li demanem al Seestar que capturi una imatge -trigarà uns 15 minuts, encara que a la primera captura de 20s ja s’observa la galàxia-.

Galàxia d’Andròmeda. Integració d’imatges de 20s per arribar a 15 minuts d’exposició.
Dafne Rodríguez (1r batxillerat).

Ostres! Però si a la part superior i esquerra apareix una altra galàxia petiteta! Resulta ser M110.

José Manuel fa una cerca a wikipèdia. M31 es troba a 2,5 milions d’anys llum i té una mida de 152.000 anys llum! M110 està a 2,7 milions d’anys llum. Les dues formen part del Grup Local de galàxies, on també es troba la nostra, la Via Làctia. Aquí teniu una mapa d’aquesta zona de l’espai.

 Anem cap al zenit, on tenim el triangle d’estiu: Vega, Deneb i Altair. Deneb és l’estrella més brillant del cigne. El veiem fàcilment, arribant a magnitud 3,75 a ull nu, millor que al nord. El proper dia hem d’estudiar aquests valors. Allí trobem la nebulosa del vel, un romanent de supernova que va esclatar fa uns 8.000 anys. Com la setmana anterior vam parlar de supernoves, li demanem al Seestar una imatge del vel occidental (NGC6960) que està al tocar de l’estrella 52 Cygni.

Mapa de la situació de la nebulosa del vel al cigne (Stellarium).

NGC6969, imatge obtinguda per Dafne Rodríguez amb Seestar S50.

NGC6960. Imatge obtinguda amb l’equip Seestar S50 per Dafne Rodríguez (1r batxillerat).I com hem dit al començament acabem amb una petita observació de la lluna. La nit ja és molt humida i tenim fred. Pleguem i José Manuel farà una imatge des de casa seva amb el Seestar. Farem el mapa?

Imatge obtinguda per José Manuel des de Lleida.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Observació del 22 d’octubre de 2026.

Avui ens iniciem amb un nou projecte astronòmic: la lluna.

Ens enfrontem a aprendre com capturar vídeos i imatges de la lluna amb l’equip de l’observatori (LX200 8″ f10 i Ares Pro 533) amb el programa Firecapture i posterior tractament d’imatges amb AutoStakkert. Durant la jornada la qualitat del cel ha estat mediocre, amb núvols i clars. Això si, els núvols de colors taronja a vermells espectaculars i quan la lluna se situava en un clar els detalls eren increibles.

Els primers dibuixos de les noies de 1r d’ESO i dels grans, que poques vegades ho han provat:

Arnau Cano (4t ESO).

Manuela (1r ESO).

Dafne Rodríguez (1r batxillerat).

Àlex Lòpez (1r ESO).

Els núvols, Àlex de 1r d’ESO:

Cliqueu sobre la imatge per veure-la més gran. Arnau Cano (4t ESO) i Dafne Rodríguez (1r batxillerat).

Els primers resultats amb la lluna. Imatges d’Arnau Cano (4t ESO) i Dafne Rodríguez (1r batxillerat):

Observació diurna de la lluna. Iniciació al dibuix.

La col·laboració entre l’alumnat és necessària per poder aprendre les tècniques d’observació.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Observació del 13 d’octubre de 2026.

Doncs comencem el curs. Aquest article arriba una mica tard, doncs portem treballant des de l’inici de curs. Així que farem un recull del que hem fet aquesta tarda i algun apunt sobre els dies anteriors.

Comencem amb noves incorporacions a 1r i 2n d’ESO. Ens fa molta il·lusió que el projecte tingui continuïtat, doncs també és cert que tenim les baixes lògiques de l’alumnat que ha finalitzat els estudis al nostre centre.

Hem quedat amb Àlex i Manuela de 1r d’ESO. Anem al pati, on s’uniran Pau de 1r i Arnau de 4t. Comencem a estudiar els telescopis de l’institut: Alumnes, Cortés i el refractor que encara no té nom.

Telescopi refractor William Optics Megrez 8cm f6.

Telescopi Cortés.

Telescopi Alumnes.

Ostres! Tenim la lluna al cel! Encara que és de dia, podem observar-la amb el telescopi newton “Alumnes” i els oculars de 40 i 28 mm. Brutal! Només té dos dies, va creixent poc a poc.

Aprofitem per parlar de les coordenades horitzontals. Ja tenim dos capítols de la llibreta en marxa.

Cap a les 20h entrem a l’aula d’informàtica. Hem de posar al dia les dades del projecte Schools’ Observatory i Comets Chasers (British Astronomical Association). Els darrers dies hem demanat imatges d’alguns cometes que ens han sol·licitat astrònoms professionals, però també estem treballant una aspecte de les vides de les estrelles que li fa il·lusió a José Manuel: les supernoves.

Al professor li ha arribat que hi ha una supernova activa a la galàxia NGC7331. Així que vam demanar als telescopis de 40cm del LCO que ens captés una imatge per observar-la. I aquí la tenim:

Galàxia NGC 7331 (centre). Una imatge, del dia 24 de setembre, de 150s, amb el telescopi de 40 cm de l’observatori del Teide (Tenerife) i la càmera QHY600 fullframe, filtre V. Dafne Rodríguez (1r batxillerat) i Georgina Falceto (2n ESO).

Si retallem la part central de la imatge observarem amb més detall aquesta galàxia.

Invertim els blancs i negres per poder ressaltar i anomenar els objectes que s’observen a la imatge:

La supernova SN 2026aaiv és del tipus Ia, originada per la destrucció d’una estrella nana blanca. L’inici és quan una estrella doble té com a una de les components una nana blanca que poc a poc va incorporant matèria de la seva companya. Si l’augment de massa supera el límit de Chandrasekhar (1,44 masses solars), llavors explota en forma de supernova. Es va descobrir l’1 de setembre d’aquest any pel sistema automàtic Atlas. La següent imatge mostra la situació de la galàxia NGC 7331 està a la constel·lació de Pegàs. Penseu que aquesta galàxia està a uns 45 milions d’anys llum de distància.

L’Arnau Cano (4t d’ESO) va demanar una imatge el dia 14 d’octubre:

Galàxia NGC 7331 (centre). Una imatge, del dia 14 d’octubre, de 150s, amb el telescopi de 40 cm de l’observatori del Teide (Tenerife) i la càmera QHY600 30×30 mintus d’arc, filtre W. Arnau Cano (4t d’ESO).

I aquí la imatge invertida:

I si li demanem a la intel·ligència artificial? Encara que falta la supernova, el resultat és interesant.

Però encara hi ha més! Resulta que José Manuel revisa les imatges sempre que pot. I aquesta és d’aquelles que li agraden. Així que ha tornat i s’ha trobat una sorpresa. Prop d’aquest grup de galàxies hi ha un altre grup: el “Quintet’s Stephan”, format per NGC7317, NGC 7318A i B, NGC 7319 i NGC 7320. A la següent imatge les teniu identificades:

Els grups galàctics NGC7331 i el Stephan’s Quintet. Arnau Cano (4t ESO). Telecopi de 40 cm de l’Observatori del Teide i càmera QHY600 – LCO).

NGC 7320 és una galàxia en primer pla, molt més propera a nosaltres. Les altres quatre formen el grup físic de galàxies.

El telescopi Hubble les va observar així: cliqueu aquí.

 

Publicat dins de Astrofotografia, Galàxies, General, supernoves | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Observació del 17 de setembre de 2026: novetats.

Poca cosa, comencem el curs, però tenim una gran novetat.

Els amics ……. de la Societat Astronòmica de Lleida van ensenyar a José Manuel que la nostra càmera Player One Ares pot utilitzar-se per observar la lluna.

I la primera prova és molt interessant:

Publicat dins de Lluna | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

L’eclipsi solar total del 12 d’agost observat per l’alumnat d’OAIA.

Com ja és habitual, el responsable del bloc, és dir, José Manuel, ho porta una mica endarrerit. A veure si aquest curs escriu al dia allò que fem al grup d’astronomia.

El fenomen astronòmic més treballat el curs 2025-26 ha estat, sense cap tipus de dubte, l’eclipsi total de sol del 12 d’agost.

A Alcarràs i els seus voltants va poder observar-se. A la web “Trío de Eclipses en España” es poden obtenir moltes dades sobre l’observació de l’eclipsi en qualsevol punt. La següent imatge mostra les dades per si l’haguéssim pogut observar prop de l’institut (cliqueu sobre la imatge per fer-la més gran).

Com es pot llegir a la imatge anterior, la fase de totalitat va ser de 42 segons a la nostra localitat.

Com va anar? Aquí teniu els resultats de l’alumnat:

Irene Pueyo (2n de batxillerat), des d’Alcarràs (cliqueu a la imatge).

 

Arnau Cano (3r d’ESO), des d’Alcarràs.

 Ona Charles (1r d’ESO), des d’Alcarràs:

 Dafne Rodríguez (4t d’ESO), des de Lleó (cliqueu a la imatge):

 Laia Guillamet (1r d’ESO), des d’Alcarràs:

 El profe, des d’Aspa:

I el nostre fotòmetre. Observeu com augmenta la foscor del cel (gràfic verd):

 Jaime Zamorano va publicar el següent post a la xarxa “X”, on apareix el nostre fotòmetre 714. Recordeu que quan més alt és el valor de la magnitud, més fosc és el cel. En el nostre cas va pujar de aproximadament valor 9 a 13-14.

Publicat dins de Eclipisi de Sol, General, Sol | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Observacions del 6, 13 i 28 de maig.

Durant aquesta primavera la joia ha estat el cometa C/2025 R3 (Panstarrs), encara que l’hora ha estat molt dolenta per nosaltres, visible a darrera hora de la nit.

Aprofitant aquesta observació, José Manuel ha cercat a la web del Minor Planet Center les estadístiques dels i les astronomets. Concretament, ha estudiat les dades publicades als “The Minor Planet Electronic Circulars (MPECs)”. Els resultats són interessants (apareixen com a observadors/es o mesuradors/es):

  • MPEC 2026-K60: Albert Matea (8 observatoris),  Arnau Cano (6 observatoris) i Dafne Rodríguez (5 observatoris). Els obervatoris van ser E10 (Siding Spring, Austràlia), F65 (Haleakala, Hawai), L09 (Sutherland, SudÀfrica), V37 i V38 (McDonald, USA), W89 (Cerro Tololo, Xile) i Z21 i Z31(Tenerife).
  • MPEC 2026-H170: Albert Matea. L’observatori va ser E10 (Siding Spring, Austràlia).
  • MPEC 2025-X127: Albert Matea, Laia Guillamet, Arlette Montoy, Aina Martin. L’0bservatori va ser F65 (Haleakala, Hawai).
  • MPEC 2023-W26: Oriol Pelegrí (2 observatoris), Dafne Rodríguez (2 observatoris), Albert Matea (2 observatoris). Els observatoris van ser Z17 (Tenerife) i F65 (Haleakala, Hawai).
  • MPEC 2023-U159: Elsa Rojo. Observatori F65 (Haleakala, Hawai).
  • MPEC 2023-O39: Elsa Rojo. Observatori Q58 (Siding Spring, Austràlia).
  • MPEC 2023-N01: Elsa Rojo. Observatori Q58 (Siding Spring, Austràlia).

L’observatori OAIA (MPC-D23) apareix en 3 MPECs amb 9 observacions: MPEC 2026-F34,  MPEC 2024-L77 i MPEC 2023-X98.

José Manuel va matinar i va poder fer una prova al cometa C/2025 R3, amb el telescopi Seestar S50.

Al maig, Albert, Arnau i Dafne van demanar temps d’observació al LCO (projecte Schools’ Observatory – Faulkes) i van obtenir la següent imatge:

Però no tot és astrofotografia. A més de participar en el seguiment del cometa 29P, hem aprofitat per arrenjar part de la web: catàleg Messier i NGC.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Tallers sobre l’eclipsi de Sol del 12 d’agost de 2026: total a Alcarràs.

Doncs si. Aquest estiu podrem observar un eclipsi total de Sol al nostre poble.

Per aquest motiu hem preparat una conferència i una observació solar per ensenyar a l’alumnat de les escoles què és i com es podrà observar. A més, José Manuel farà una altra conferència per l’AFA de l’institut. Més endavant la Societat Astronòmica de Lleida farà més activitats.

Aquí tenim els enllaços a les seves webs:

Escola Parc del Saladar.

Imatges de l’escola Parc del Saladar, aquí.

Escola Comtes de Torregrossa.

Aquí us deixem dues imatges que van fer Dafne, Laia, Arnau i Albert amb Seestar S50.

 

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Observació del 25 de març de 2026.

Seguim practicant la dualitat telescopi LX200 de l’observatori i Seestar S50.

Les imatges les han obtingut Arnau, Dafne i Albert.

 

NGC2244, la roseta

galàxia M51

NGC869 i NGC884, el doble cúmul de Perseu.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Observacions de 12, 17 i 23 de març de 2026.

Anem tard al bloc. Aquests dies estem preparant les conferències a les escoles sobre l’eclipsi de Sol del 12 d’agost de 2026 i no tenim temps per tot.

Arlet i Aina, amb l’ajuda de Dafne,  les dues de primer curs d’ESO ens han construït dos instruments per observar el Sol, i per tant l’eclipse, amb seguretat.

Però també hem d’aprendre nosaltres. Aquests dies ens hem dedicat a fer alguns cometes amb el telescopi LX200 de l’observatori, el nou Seestar S50 i seguim demanant imatges dins el projecte Schools’ Observatory – Faulkes.

En la següent imatge tenim el cometa C/2024 E1 a la tablet que controla al Seestar i el cometa C/2026 A1 a la pantalla de l’0rdinador de l’observatori (captures mitjançant el nou programa NINA).

Albert Matea, Arnau Cano, Arlet Montoy  i Dafne Rodríguez.

Amb el telescopi LX200 vam poder obtenir suficients imatges d’aquests cometes i es va enviar l’astrometria al Minor Planet Center (https://www.minorplanetcenter.net).

Cometa C/2026 A1, tal com es veu al programa Tycho. Imatge obtinguda per: Albert Matea, Arnau Cano, Arlet Montoy i Dafne Rodríguez.

Cometa C/2024 E1, tal com es veu al programa Tycho. Imatge d’Albert Matea, Arnau Cano i Dafne Rodríguez.

Informe sobre l’astrometria del cometa C/2024 E1 enviat al Minor Planet Center.

Comencem a realitzar imatges del mateix objecte amb diferents equips. Esperem donar una empenta al nostre projecte del catàleg Messier observat des de l’Institut Alcarràs.

La nebulosa Cap de Cavall, observada amb el telescopi LX200 i el Seestar S50. Aina Martín, Arlet Montoy, Dafne Rodríguez i Albert Matea.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Observacions 25 de febrer i 3 de març.

Estem aprenent a treballar amb el nou Seestar S50.

Primer de tot donar les gràcies a Ramon Naves i Òscar Royes per la seva ajuda amb el treball amb aquesta nova eina. Curiosament la revista “Astronomía” dedica una entrevista a Ramon, dedica només a les possibilitats que tenim amb ell:

https://www.globalastronomia.com/:

  • Seestar S50.     Una poderosa herramienta para captar imágenes en tiempo real y enviarlas a tu teléfono o tableta.      Jordi Lopesino

Anem per parts.

El 25 de febrer vam quedar per preparar la sessió de portes obertes i observar una estona, però el cel es va espatllar i només ens vam quedar Albert i José Manuel. A més d’arreglar algun problema de l’observatori amb l’ajuda de Toni -encara que potser és més correcte que ell ho va fer i nosaltres vam ajudar- vam poder demanar dades al LCO a través dels programes Schools’ Observatory i Comet-Chasers.

El primer objecte va ser el cometa 29P/Schwassmann-Wachmann, que continua amb la seva activitat i ens ofereix algunes pujades de magnitud increïbles.

Cometa 29P. Imatge de 180 segons, telescopi 40 cm i càmera QHY600 (30×03). South African Astronomical Observatory (SAAO), Sutherland.

Gràfic realitzat per Richard Miles (British Astronomical Association (BAA)) “Here is what its lightcurve has been doing in recent months … We have seen 3 strong outbursts and 4 weak outbursts (mini-outbursts) so far this appartition”.

El següent objecte va ser el cometa interestel·lar 3I.

Cometa 3I. 10 imatges de 20 segons cadascuna. Telescopi FTN (2m) i aparell MUSCAT. Albert Matea, Arnau Cano, Laia Guillamet i Dafne Rodríguez. Mesurat per José M. Pérez.

A la mateixa imatge del cometa 3I vam tenir la sorpresa de capturar l’asteroide 2001 FL16 (107697), amb magnitud propera a 20.

Asteroide 107697. 10 imatges de 20 segons cadascuna. Telescopi FTN (2m) i aparell MUSCAT. Albert Matea, Arnau Cano, Laia Guillamet i Dafne Rodríguez. Mesurat per José M. Pérez.

El dia 3 vam celebrar la jornada de portes obertes. Vam rebre les famílies del proper primer d’ESO, encara que també vam aprofitar per ensenyar a algunes membres de l’AFA què estem fent.

Albert (4t ESO) controla l’ordinador de l’observatori a través del control remot ideat per Toni Jové (imatge darrera seu). A l’esquerra s’observa la lluna en directe, capturada amb el telescopi Seestar S50 (controlat per Laia, Dafne i Arnau, que no surten a la imatge).

Publicat dins de Astrofotografia, Divulgació, General | Deixa un comentari