11 de gener de 2023: primera observació de l’any.

Publicat el 17 de gener de 2023 per JOSE MANUEL PEREZ REDONDO

Aquest any promet. Esperem poder observar el cometa C/2022 E3 (ZTP), però mentre arriba el moment, estudiem el cel d’hivern.

Ens estrenem aconseguint un dels objectius del curs: observar a ull nu, profunditzar amb el telescopi “Alumnes” aquells objectes que ho requereixin i fotografiar amb el mòbil o amb el telescopi LX200 l’objecte observat amb telescopi. És el primer cop que ho aconseguim, treballant tres equips a l’hora. Si ho podem repetir estarem preparats per poder anar de nou a les escoles a fer els tallers d’astronomia que oferíem abans de la pandèmia.

Aiden Serra (2n ESO) ha fotografiat les constel·lacions que Oriol Pelegrí ha dibuixat. Aquí tenim alguns exemples:

Mirant cap a l’est: Orió i l’estrella Sirius, estrella més brillant de la constel·lació del gos gran (just per sobre l’institut). A l’esquerra es veu Procion, estrella més brillant de la constel·lació del gos petit. Aiden Serra (2n ESO)

Mirant a l’est: Orió i Taure, junt amb el brillant planeta Mart. Aiden Serra (2n ESO)

Mirant a l’est: les constel·lacions del cotxer (Auriga) amb l’estrella brillant Capella, taure amb l’estrella Aldebaran, Perseu i el brillant Mart. El petit grup d’estrelles correspon al cúmul obert de Les Pleiades (M45). Aiden Serra (2n ESO).

Petit mapa de la imatge anterior.

Mentres, Irene Pueyo i Ares Serra (exalumna que ens ha vingut a fer una visita) treballen amb el telescopi Alumnes i aprenen a localitzar la nebulosa d’Orió (M42), encara que també arribem a observar M43. Prèviament, hem observat els planetes Mart i Júpiter.

Júpiter i els satèl·lits Cal·listo (més llunyà), Ganimedes i Europa (més proper). Telescopi LX200 8″ f10 amb CCD ST9. El planeta brilla tant que queda saturat a molt baixa exposició.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

21 de desembre de 2023: Recull dels darrers dos mesos de feina

Publicat el 11 de gener de 2023 per JOSE MANUEL PEREZ REDONDO

Doncs sí, dos mesos sense penjar informació. I això que els nois i les noies del grup han treballat molt. Totes les disculpes del coordinador del grup.

El projecte faulkes continua endavant. Aquest curs ens hem proposat treballar els diferents objectes de cel profund descoberts per Charles Messier, el famós catàleg Messier, a més d’aprendre com es troben i es caracteritzen els cometes i els asteroides.

I això que els volcans de Hawaii ens han donat algun disgust:

M51, imatge resultant de la integració de 3 tomes de 100s amb  els filtres r, i, g de l’aparell MuSCAT3 i el telescopi de 2m de Haleakala (Hawai). Irene Pueyo (3r ESO).

Però no tot és treballar les tècniques d’obtenció i tractament d’imatges. És tant o més interesant conéixer la posició de l’objecte al cel nocturn i trobar-ho amb el telescopi “Alumnes” (el nostre Newton de 0.2m f5). I això van fer Irene i Paula:

Indicacions per trobar la galàxia M31 amb el programa Stellarium (Irene Pueyo, 3r ESO).

Altres objectes de cel profund que hem conegut aquest inici de curs a través del projecte faulkes són (amb permís d’algun cometa) (totes les imatges s’han obtingut a partir de la combinació dels tres filtres de l’aparell MuSCAT i el telescopi de 2m de Haleakala):

M36, cúmul obert a la constel·lació del cotxer (Auriga). Aiden Serra (2n ESO).

M43, nebulosa a la constel·lació d’Orió. Irene Pueyo (3r ESO),

Cometa C29P-Schwassmann-Wachmann (filtre r).

M101, galàxia del Molinet, situada a la constel·lació de l’ossa major. Irene Pueyo (3r ESO).

Publicat dins de Astrofotografia | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

3 de novembre de 2022: La Lluna.

Publicat el 3 de novembre de 2022 per JOSE MANUEL PEREZ REDONDO

Avui només hem pogut observar la Lluna.

Els mars: Mar del Nèctar, Mar de la Fecunditat, Mar de la Tranquil·litat, Mar de la Serenitat i Mar de la Crisi.

Els cràters: Tycho, Copèrnic, Plató i Arquímedes.

 

La Lluna de nou dies. Imatge d’Irene Pueyo i Paula Ribes (3r ESO). Mòbil, telescopi Newton f5 0,2m, ocular de 40mm, a mà alçada.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Iniciem les observacions a OAIA.

Publicat el 3 de novembre de 2022 per JOSE MANUEL PEREZ REDONDO

Ja fa dies que hem començat el curs astronòmic 2022-23, però encara no haviem escrit res.

El passat 28 de setembre vam observar la Lluna, Júpiter i Saturn.

Júpiter i els satèl·lits galileans. A la dreta del planeta tenim Ío, i a l’esquerra Europa (el més proper), Ganímedes i Calisto (el més allunyat). Imatge d’Irene Pueyo (3r ESO). Mòbil, telescopi Newton f5 0,2m, ocular de 8,8mm a mà alçada.

Saturn i els seus anells. Imatge d’Irene Pueyo (3r ESO). Mòbil, telescopi Newton f5 0,2m, ocular de 8,8mm a mà alçada.

Lluna de tres dies. Al mig s’observa el mar de la Crisi. Imatge d’Aiden Serra (2n ESO). Mòbil, telescopi Newton f5 0,2m, ocular de 26mm a mà alçada.

 

Publicat dins de Júpiter, Quadern d'observacions | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Observacions 12 i 16 de maig de 2022: OAIA i GAIA a la televisió! I a sobre un eclipsi de lluna!

Publicat el 18 de maig de 2022 per JOSE MANUEL PEREZ REDONDO

Doncs si. El rebombori que ha creat el possible nomenament de l’asteroide “Alcarràs” ha donat a conèixer la feina que fem al Grup d’Astronomia i TVLleida i la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya ens han fet dos reportatges que, la veritat, han quedat molt bé. Us deixem els enllaços i esperem us agradin.

Mentre ho preparàvem vam fer dos tardes d’observació solar (a més d’ensenyar a les periodistes què fem a l’aula d’informàtica, a l’aula de física, a l’observatori, al pati, ….)

El dijous 12 de maig vam observar el sol. Està molt actiu, tenint en compte que venim d’uns anys al voltant d’un mínim que no ens ha permès  observar massa activitat. Totes les observacions són amb el telescopi “Alumnes”, un newton de 8″ f5.

Si comparem aquesta imatge amb l’obtinguda per SOHO:

Veiem que hem pogut observar 3 dels 4 grups sense cap problema, amb un número de Wolf de 95 sobre el valor 103 de parhelio.

Dilluns 16 vam obtenir més dades. El nombre de taques cada cop és més gran i l’observació visual amb diferents oculars ens permet ser més exactes que amb fotografia amb la càmera del telèfon mòbil.

El valor calculat de Wolf aquest cop ha estat de 93 sobre 139 de la citada parhelio. Realment, les noies de 12 a 17 anys estan obtenint resultats a l’alçada d’observadors solars de la península. És fantàstic! Ares, Amèlia i Elsa van fer una gran tasca per coordinar l’0bservació.

Cliqueu damunt les imatges si les voleu veure més grans.

Dibuix de les taques solars obtingut per les alumnes del Grup d’Astronomia de l’IES Alcarràs.

Imatge de la missió SOHO (NASA).

La relació amb els grups que detecta SOHO és:

  • A = grup 3007
  • B = grup 3010
  • C = grup 3016 (no es veu a la imatge)
  • D = grup 3015
  • E = grup 3014.

Detall del grup 3007 (A), amb ocular 8,8 mm, amb anotacions de les alumnes.

Detall del grup 301 (B).

I ara si, els enllaços als reportatges televisius:

TV Lleida, Connecta Lleida Pirineus (primers 10 minuts):

La Xarxa (minut 9 a 17):

 

I si no teníem prou feina, dilluns vam tenir l’oportunitat d’observar un altre eclipse de lluna. Ha estat genial. Moltes de les noies s’han aixecat entre 4 i 5 per preparar l’observació, per després anar a classe de 8:30 a 15 i després de 18  a 20h han estat a la gravació del reportatge. Brutal!

Imatge de Laia Brito (2n d’ESO).

Imatge d’Irene Pueyo (2n d’ESO).

 

Publicat dins de Divulgació, General, Quadern d'observacions, Sol | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Futur asteroide “Alcarràs”

Publicat el 3 de maig de 2022 per JOSE MANUEL PEREZ REDONDO

Doncs si. Minor Planet Center (The International Astronomical Union, que opera al Smithsonian Astrophysical Observatory de Harvard) ha reconegut el nostre amic Josep Maria Bosch com a descobridor de l’asteroide 2010 VL21 (599755).

Asteroide 2010 VL21, “Alcarràs”.

Josep Maria amb Iona i Paula (2n ESO) durant una visita al nostre observatori.

Josep Maria ha fet la proposta d’anomenar-lo “Alcarràs”, com a reconeixement de la tasca divulgativa d’aquesta ciència a la nostra localitat, així com la defensa del món rural palesa a la pel·lícula del mateix nom, “Alcarràs”.

Les dades sobre aquest objecte es poden trobar a les pàgines web del Minor Planet Center i la Jet Propulsion Laboratory (NASA):

Òrbita de l’asteroide 2010 VL21 (ssd.jpl.nasa.gov)

Pàgina web del Minor Planet Center

No cal dir que l’impacte al poble ha estat brutal i comencen a aparèixer notes de premsa als mitjans de comunicació local.

Nota de premsa de l’ajuntament d’Alcarràs:

Notícia al diari La Mañana:

Notícia al diari Segre:

Diari CatalunyaPress:

El Periódico:

EuropaPress:

territoris.cat:

NacióLleida:

UA1 Ràdio:

 

Altres objectes descoberts per Josep Maria són (https://santamariaobservatory.blogspot.com/):

266983 Josepbosch,

322390 Planes de Son,

367693 (2010 RZ109) Montmagastrell,

333744 Pau,

389470 Jan, 

578053 Jordillorca. 

NEA Aplollo class: 614470 (2009 ST19) – 2015 FQ – 2021 XQ5 – 2022 BL7.

NEA Amor class: 2012 UT9 – 2021 TY3 – 2021 TG3

En total 518 primeres observacions d’asteroides.

També és el descobridor, a data d’avui, de 32 estrelles variables.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Observació 7 d’abril de 2022

Publicat el 18 d'abril de 2022 per JOSE MANUEL PEREZ REDONDO

Plou, plou i plou.

Núvols, núvols i núvols.

Mentres, hem treballat aspectes tècnics de l’astrofotografia per entendre què podrem fer al projecte faulkes: temps exposició, obertura, ccd, filtres, longitud d’ona, integració, …, molts paràmetres a controlar.

Així hem estat el darrer mes. Fins avui. Feia temps no teniem bon cel. Hem repassat les constel·lacions a ull nu, pràctica sobre el telescopi newton, cerca amb el nou buscador de punt vermell i observació de la lluna.

Carro gran, carro petit, Cassiopea, Orió, Taure, Bessons, Auriga, Lleó, …, estrella Polar, Aldebaran, Castor, Pollux, Betelgeuse, Bellatrix, Dubhe, Merac, M45 (cúmul de les pleiades), …

Iona Reverté, amb el seu mòbil va provar un possible adaptador i va obtenir una gran imatge de la lluna. Cliqueu sobre ella per visualitzar-la a mida original.

Amèlia Subias i Elsa Rojo han estat treballant el cometa 29P/Schwassmann-Wachmann 1 és una cometa de període curt amb una òrbita gairebé circular i una excentricitat baixa
completament exterior i molt influenciada per Júpiter. Per això es considera que pertany a la família de Júpiter. Va ser descobert el 15 de novembre de 1927 a l’Observatori Hamburg-Bergerdorf pels astrònoms alemanys Arnold Schwarzmann i Arnold Wachmann.

La imatge és del 4 d’octubre de 2021 (Telescopi SC 0,40m de Haleakala, Hawai)

Mentres, Meritxell Pubill i Irene han treballat el cúmul obert NGC637, situat a la constel·lació de Cassiopea. Aquest cúmul va ser descobert per un astrònom anglès William Herschel el 9 de novembre del 1787 (Telescopi de 2,0m a Haleakala, Hawai).

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Observacions 21 i 22 de febrer de 2022. Jornades de portes obertes de l’institut.

Publicat el 7 de març de 2022 per JOSE MANUEL PEREZ REDONDO

Les darreres sessions han coincidit amb les jornades de portes obertes de l’institut, on hem rebut la visita de les futures mares i pares del centre.

No hem fet res especial. Hem ensenyat com treballem en remot des de l’aula de física i què podem arribar a fer al nostre observatori, bé, començant per l’inici de tot, el cel a ull nu, que no el podem oblidar.

Mentres feien la visita, Elsa (4t ESO) va aprendre a realitzar imatges al cometa 19P/Borrelly, que podeu observar en aquest gif animat que hem creat amb SAOImageDS9.

Després vam cercar Urà, que ens va deparar dues sorpreses: els satèl·lits Titània i Oberó.

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

10 de febrer de 2022: Taller sobre exoplanetes amb Kike Herrero (director tècnic de l’Observatori Astronòmic del Montsec -IEEC-)

Publicat el 3 de març de 2022 per JOSE MANUEL PEREZ REDONDO

Poc a poc anem fent feina i ens formem per avançar, encara de vegades fa respecte pensar on podrem arribar.

Kike Herrero és director tècnic de l’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM). Ens ha explicat què són els exoplanetes i com es detecten. Però a més, de forma síncrona, el nostre telescopi ha capturat imatges per veure si estem capacitats per realitzar aquesta feina.

El dimecres anterior vam fer la primera prova amb Víctor Carabantes, amic i membre de la Societat Astronòmica de Lleida (SALL). En concret vam intentar fer l’exoplaneta HAT-P-54b

El dia del taller vam provar-ho amb WASP-50b. Encara ens queda molt per aprendre, però en el següent gràfic es pot observar la sortida o final del trànsit (el principi va passar quan aquí encara era de dia).

A l’esquerra es pot observar com el nostre observatori va prenent imatges de forma remota, mentre Kike explica els mètodes d’estudi d’exoplanetes.

 

 

Publicat dins de Exoplanetes, Formació, General | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

18 de gener de 2022: primera observació del nou any.

Publicat el 19 de gener de 2022 per JOSE MANUEL PEREZ REDONDO

Doncs si, amb fred i restriccions pel covid, però comencem el 2022 amb força.

Iona no ha pogut venir, però li han portat una eina nova a casa i ens ha fet la primera imatge de la lluna.

Ha estat una jornada molt profitosa. Primer de tot aprofitar per observar el Sol, fa dies que no ho fem i està actiu com feia temps que no l’observàvem.

Després de consultar la web de SOHO (següent imatge), hem pogut constatar que les taques observades corresponen als grups 2927, 2929, 2930 i 2933, amb un total de 9 o 10 taques segons l’alumna i un número de Wolf de 54/55, molt d’acord amb el que hem trobat a la web de Parhelio (57,4).

Un cop el Sol s’ha amagat hem entrat per colimar els miralls del telescopi  “Alumnes” i parlar sobre els telescopis reflectors.

I després, amb una temperatura entre 0,5 i -1ºC  i tot i tenir lluna, a repassar les constel·lacions visibles des del pati: carro petit, carro gran, Cassiopea, Orió, el cotxer, taure, bessons, gos gran, gos petit; i les estrelles: Betelgeuse, Rigel, Polar, Capella, Aldebaran, Procyon, Castor, Pollux i Sirius.

Amèlia diu que Cassiopea pot ser una M, una W, un 3 o una E segons la posició respecte a la polar, i la veritat és que s’entén molt bé. A veure si ens fa el dibuix.

Bon 2022!!

Publicat dins de "Tornillería", Lluna, Quadern d'observacions | Deixa un comentari