Avui tenim “bon” cel, es veuen bé les constel·lacions habituals per aquestes dates, així que hem decidit fer un passeig a ull nu pel cel nocturn de tardor i complementar-lo amb alguna imatge que ens farà l’equip Seestar S50. També volíem treballar una mica amb el telescopi “Alumnes”, però no ens hem adonat que està molt descolimat i la visió és bastant dolenta. Així i tot, al final de la sessió hem observat amb ell la lluna.
Hem començat amb Saturn i el seu satèl·lit Tità. Observar un objecte que es troba a 1.2751000.000 km sempre impacta, encara que el veiem petit. A sobre apareix Tità, que esta a 11000.000 km i només fa 5.000 km de diàmetre. I el veiem! Cerquem més dades a wikipèdia i Stellarium, per trobar que Saturn fa 120.000 km de diàmetre. I tot això davant els nostres ulls.
Passem a observar constel·lacions. Comencem pel nord, anant cap a l’est i després el zenit. No tenim temps per fer tot el cel i la humitat està pujant molt. José Manuel ha mirat les dades del fotòmetre TASS-714 i els valors de foscor van ser molt fluixos, entre 19 i 18, baixant a l’aparèixer la lluna.
Cassiopea mana avui al nord, observant bé l’estrella polar, Pherkad i Kochab de l’ossa menor, però cap més estrella d’aquesta constel·lació. Això ens dona una magnitud màxima a ull nu de 3 al nord, molt baixa. A poca alçada veiem Mirfak de la constel·lació de Perseu -en un inici la vam confondre amb Capella del cotxer-.
A l’est, on destaca Saturn, per sobre d’ell apareix el quadrat de Pegàs. No sap perquè, José Manuel no va caure que entre els dos estava la constel·lació de peixos, que al costat té aquari i capricorn. Potser el cel no deixava observar les seves estrelles clarament? Al nord de Pegàs estan les estrelles de la constel·lació d’Andròmeda. Les noies i els nois de primer recorden que s’ha parlat a classe de la galàxia d’Andròmeda o M31. Així que li demanem al Seestar que capturi una imatge -trigarà uns 15 minuts, encara que a la primera captura de 20s ja s’observa la galàxia-.
Galàxia d’Andròmeda. Integració d’imatges de 20s per arribar a 15 minuts d’exposició.
Dafne Rodríguez (1r batxillerat).
Ostres! Però si a la part superior i esquerra apareix una altra galàxia petiteta! Resulta ser M110.
José Manuel fa una cerca a wikipèdia. M31 es troba a 2,5 milions d’anys llum i té una mida de 152.000 anys llum! M110 està a 2,7 milions d’anys llum. Les dues formen part del Grup Local de galàxies, on també es troba la nostra, la Via Làctia. Aquí teniu una mapa d’aquesta zona de l’espai.
Anem cap al zenit, on tenim el triangle d’estiu: Vega, Deneb i Altair. Deneb és l’estrella més brillant del cigne. El veiem fàcilment, arribant a magnitud 3,75 a ull nu, millor que al nord. El proper dia hem d’estudiar aquests valors. Allí trobem la nebulosa del vel, un romanent de supernova que va esclatar fa uns 8.000 anys. Com la setmana anterior vam parlar de supernoves, li demanem al Seestar una imatge del vel occidental (NGC6960) que està al tocar de l’estrella 52 Cygni.
Mapa de la situació de la nebulosa del vel al cigne (Stellarium).
NGC6969, imatge obtinguda per Dafne Rodríguez amb Seestar S50.
NGC6960. Imatge obtinguda amb l’equip Seestar S50 per Dafne Rodríguez (1r batxillerat).I com hem dit al començament acabem amb una petita observació de la lluna. La nit ja és molt humida i tenim fred. Pleguem i José Manuel farà una imatge des de casa seva amb el Seestar. Farem el mapa?
Imatge obtinguda per José Manuel des de Lleida.