Doncs si, núvols i núvols, boira i més boira. Què hi farem.
Mentres esperem el bon temps treballem els programes Stars4All i StreetSpectra.
El nostre fotòmetre TESS veu així les nits de boira:
Com es pot observar a les nits dels 3 primers dies, le valor del fotòmetre està entre 13,5 i 13,8, molt constant; igual que la temperatura IR, que puja prop dels 0ºC i tambè es mantè constant. En canvi, quan el cel s’obre una mica i apareixen estrelles el valor de fons de cel puja a 17 i la temperatura IR baixa a valors per sota de -20ºC. Per ara les millors nits només superen una mica el valor 18.
Amb tot i això, el passat dijous 16 de gener vam tenir un forat que ens va permetre comprobar l’estat de l’observatori. I està fantàstic.
Alguns alumnes de primer i Marc que fa segon, van fer els primers assajos amb la ST9. I Marc se’n surt i molt bé. M33, M42 i 43, M74 i una mica de Sistema Solar. Però quina mica!
Primer de tot us mostrem a (9)Metis, asteroide del cinturó principal de magnitud 6,3. Aquest objecte va ser descobert per A. Graham el 1848 i fa 235 x 195 x 140 km.
Però no es va quedar aquí la cosa. També vam capturar una imatge d’Urà, Neptú i l’asteroide (4) Vesta. És el primer cop que es veuen aqeusts objectes des del nostre observatori.
Urà i a sobre seu els seus satèl·lits Titània (magnitud 13,98) i Oberon (magnitud 14,19). Imatge de 10 segons, obtinguda per Marc Astals (2n ESO), Laia Vila, Artur Rodríguez i Antolí Olona (1r ESO).
Neptú i el seu satèl·lit Tritó (a sobre seu), de magnituds 7,94 i 13,57 respectivament, separats per només 14,7 segons d’arc. Imatge de 10 segons obtinguda per Marc Astals (2n ESO).
El vídeo de Vesta:
Per acabar la sessió amb Marc (i l’ajuda del company de la Societat Astronòmica de Lleida, Victor Caravantes), vam fer una comparativa de com afecten diferents temps d’exposició a les imatges de M42 i M43. Aquí teniu els resultats (imatges sense processar).
M42 i M43, 1 segon d’exposició.
M42 i M43, 5 segons d’exposició.
M42 i M43, 20 segons d’exposició.