No ens haviem adonat com la trobem a faltar. Ens agrada observar la lluna. I avui ha estat una bona nit.
Hem treballat els conceptes de l’esfera celeste necessaris per entendre com es mou la muntura equatorial i poder fer anar el telescopi William Optics refractor f6 de 80 mm de diàmetre, equip que per ara anomenarem “Alumnes-2”.
En la següent imatge es pot observar la lluna d’una mica menys de 3 dies. Al llibre “Luna cognita” José Manuel ha llegit: “the age of the Moon is determinated as the transit of the Moon over the prime meridian at the Royal Observatory Greenwich, at zero hour of us”.
Imatge de la lluna realitzada per Júlia Poyo, Roger Gòdia, Laia Guillamet, Arnau Cano i Albert Matea.
José Manuel ha consultat a la seva biblioteca què s’observa en aquesta imatge, comparable amb una del llibre “Atlas fotográfico de la luna (Chong i altres)”:
Si les posem una al costat de l’altra, podrem trobar fàcilment els següents cràters: Langrenus, Vendelinus, Lohse, Lamé, Petavius, Hase, Furnerius i Vallis Palitzsch. A les següents explicacions hem deixat un enllaç a imatges de missions com Lunar i altres.
A la imatge del llibre es pot observar on van allunar les naus Luna 20 i Luna 24.
Al llibre explica que la zona il·luminada per la llum de cendra o lluna cendrosa, que consisteix en el to grisenc de la part fosca de la Lluna degut a la llum reflectida des de la Terra (albedo 0,39). Expliquen que es poden observar detalls orogràfics en aquesta zona, però nosaltres no els veiem.
Furnerius, dedicat a Georges Furner (geògraf i astrònom francès del s. XVII), fa 135 km de diàmetre i 3920 m de profunditat.
Petavius fa 184 km i 3352 m de profunditat. El pic central fa 1706 m sobre la base convexa del fons del cràter (una mica més alt que la serra del Montsec entre la Noguera i el Pallars Jussà, on es situen l’Observatori Astronòmic del Montsec i el Parc Astronòmic del Montsec). Està dedicat a Denis Petau o Dionysius Petavius (historiador francès, 1583-1652).
Com a curiositat, Petavius B (no visible a la imatge, ), de 32 km, es va anomenar “Orus for Catalan astronomer Juan José de Orús Navarro (1921-2005)”, però IUA no ho va acceptar.
Vallis Palitzsch fa 110 km de longitud per 32 km d’amplada. Es pensava que era producte del impacte d’un objecte bastant rasant, però actualment es pensa més en el resultat de múltiples impactes. Està dedicat a l’astrònom alemany Johann Palitzsch (1723-1788).
Vendelinus fa 141 km de diàmetre i 2200 m de profunditat. Està dedicat a un astrònom Belga, Godefroid Wendelin (1580-1667).
El darrer cràter que comentem de la imatge és Langrenus, circular de 132 km de diàmetre i uns 4500 m de profunditat. A wikipedia en català podem llegir: “L’astrònom flamenc Michel Florent van Langren va ser la primera persona a dibuixar un mapa lunar mentre donava noms a molts dels elements del relleu. Fins i tot va denominar a aquest cràter amb el seu propi nom. Irònicament, aquest és l’únic dels elements que va nomenar que ha conservat la seva designació original”. A la imatge s’insinuen les formacions centrals de 1600 m, però són massa dèbils. Com a curiositat, Langren va estimar la distància entre Toledo i Roma (La Verdadera Longitud por Mar y Tierra, 1644).
No està mal per un petit mòbil, no?.