Arriba tard, però valia la pena.
Àlex Dascalu, astronomet de 12 anys, va dibuixar a la seva llibreta la situació d’una gran taca solar. Després de millorar l’observació, la forma de pera de l’ombra ens tenia intrigats. Seria veritat? No és rodona? Vam consultar la web de la misió SOHO (NASA i ESA) i va resultar que tenim davant nostre la regió 2824, i que Àlex havia captat molt bé, inclús va observar la petita taca que està a més a l’oest del sol (a sota al seu dibuix). Quin futur l’espera!
El nombre de Wolf resultant és R=12. El primer cop aquest curs que no és zero! Els astrònoms del grup Parhelio van obtenir un valor per aquell dia de 13,4.
Dibuix de l’Àlex Dascalu i imatge de SOHO.
Imatge completa del SOHO, a les 21.00 del dia 20 de maig de 2020.
Podeu trobar més informació sobre el nostre sol a les webs:
- la missió SOHO: https://sohowww.nascom.nasa.gov/explore/
- Solarham: https://www.solarham.net/
- Parhelio: http://www.parhelio.com/
Vam aprofitar els minuts que faltaven per la foscor per estudiar les característiques del telescopi Alumnes, un Newton de 8″ a f5: camp, oculars, augments, …
Un cop es va fer fosc només vam tenir la possibilitat d’observar el carro gran, l’estrella Polar, el carro petit, Artur, Bootes. Amb el telescopi vam gaudir d’Àlcor i Mizar.
Segons podem llegir a les entrades de Wikipedia:
“Mizar, va ser la primera binària telescòpica descoberta, molt probablement a càrrec de Benedetto Castelli, que va demanar a Galileo Galilei que l’observàs l’any 1617. Galileu va deixar una descripció detallada de l’estrella doble. Més tard, cap al 1650, Giovanni Battista Riccioli va escriure que Mizar es mostrava com a doble. La secundària Mizar B és de magnitud 4,0 i de la classe espectral A7, i és a unes 380 ua de la primària. Aquestes dues estrelles s’hi estan milers d’anys per voltar l’una entorn de l’altra. Mizar A, de magnitut 2,27, esdevingué la primera binària espectroscòpica a ser descoberta; ho va fer Pickering, l’any 1889. Totes dues components són unes 35 vegades més brillants que el Sol, i volten una entorn de l’altra en uns vint dies”.
“Alcor, de magnitud aparent +3,99, és una estrella blanca de la seqüència principal de tipus espectral A5V. La seva temperatura superficial és de 8.000 K i és 12 vegades més lluminosa que el Sol. La seva velocitat de rotació és de 218 km/s, 100 vegades més ràpida que la del Sol. Alcor està separada 11,8 minuts d’arc de Mizar (ζ Ursae Majoris) i el poder distingir a aquests dos estels a ull nu constitueix un exercici clàssic d’agudesa visual. Físicament els dos estels estan separats un quart d’any llum, i encara que els seus moviments propis indiquen que es mouen juntes, no és clar si formen un veritable sistema binari o si només són companys òptics com s’havia pensat fins ara”.