Setmana del 1 al 4 de juliol. Messier’s Univers and Schools’ Observatory.

Si hi ha algun fet diferencial del nostre observatori són els nois i noies que treballen en ell. Amb el curs acabat, Laia, Arnau i Júlia han volgut processar les imatges de les dues darreres sessions del projecte Schools’ Observatory. La setmana anterior vam tenir una sessió amb el FTN de 2m a Haleakala (Hawai) i una altra amb el FTS de 2m a Siding Spring (Austràlia). Vam aconseguir acumular 3600 segons de 16 objectes: M2, M4, M15, M17, M29, M30, M32, M33, M68, M80, M83, M90, M95, M98, M103 i  M104.

Laia i Arnau processament imatges obtingudes amb els telescopis de 2m FTN i FTS.

Algunes de les imatges:

M15, processada per Laia Guillamet.

M17, processada per Laia Guillamet.

M104, processat d’Arnau Cano.

M99, processat d’Arnau Cano.

 

Publicat dins de Quadern d'observacions, schools' observatory | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

19 de juny de 2025. Retorna el telescopi Cortés reformat.

Doncs si.

Amb l’ajuda d’Òscar Royes i Antoni Mòdol, membres de la Societat Astronòmica de Lleida, hem restaurat el telescopi Cortés. La muntura quedarà igual, doncs es pot considerar una obra d’artesà, tota feta pel Manel Cortés, entre 1975 i 1978 (en aquests moments no podem concretar més la data).

Hem posat cargols per colimar el mirall primari i hem tapat els forats que es van fer al moure l’enfocador (tasca imprescindible per tenir l’ocular a la distància focal correcta).

Òscar i Antonio observen com els astronomets observen el sol. Primera llum del telescopi Cortés reformat.

Publicat dins de "Tornillería", General, Sol | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

29 de maig de 2025. Tornem a la lluna.

No ens haviem adonat com la trobem a faltar. Ens agrada observar la lluna. I avui ha estat una bona nit.

Hem treballat els conceptes de l’esfera celeste necessaris per entendre com es mou la muntura equatorial i poder fer anar el telescopi William Optics refractor f6 de 80 mm de diàmetre, equip que per ara anomenarem “Alumnes-2”.

En la següent imatge es pot observar la lluna d’una mica menys de 3 dies. Al llibre “Luna cognita” José Manuel ha llegit: “the age of the Moon is determinated as the transit of the Moon over the prime meridian at the Royal Observatory Greenwich, at zero hour of us”.

Imatge de la lluna realitzada per Júlia Poyo, Roger Gòdia, Laia Guillamet, Arnau Cano i Albert Matea.

José Manuel ha consultat a la seva biblioteca què s’observa en aquesta imatge, comparable amb una del llibre “Atlas fotográfico de la luna (Chong i altres)”:

Si les posem una al costat de l’altra, podrem trobar fàcilment els següents cràters: Langrenus, Vendelinus, Lohse, Lamé, Petavius, Hase, Furnerius i Vallis Palitzsch. A les següents explicacions hem deixat un enllaç a imatges de missions com Lunar i altres.

A la imatge del llibre es pot observar on van allunar les naus Luna 20 i Luna 24.

Al llibre explica que la zona il·luminada per la llum de cendra o lluna cendrosa, que consisteix en el to grisenc de la part fosca de la Lluna degut a la llum reflectida des de la Terra (albedo 0,39). Expliquen que es poden observar detalls orogràfics en aquesta zona, però nosaltres no els veiem.

Furnerius, dedicat a Georges Furner (geògraf i astrònom francès del s. XVII), fa 135 km de diàmetre i 3920 m de profunditat.

Petavius fa 184 km i 3352 m de profunditat. El pic central fa 1706 m sobre la base convexa del fons del cràter (una mica més alt que la serra del Montsec entre la Noguera i el Pallars Jussà, on es situen l’Observatori Astronòmic del Montsec i el Parc Astronòmic del Montsec). Està dedicat a Denis Petau o Dionysius Petavius (historiador francès, 1583-1652).

Com a curiositat, Petavius B (no visible a la imatge, ), de 32 km, es va anomenar “Orus for Catalan astronomer Juan José de Orús Navarro (1921-2005)”, però IUA no ho va acceptar.

Vallis Palitzsch fa 110 km de longitud per 32 km d’amplada. Es pensava que era producte del impacte d’un objecte bastant rasant, però actualment es pensa més en el resultat de múltiples impactes. Està dedicat a l’astrònom alemany Johann Palitzsch (1723-1788).

Vendelinus fa 141 km de diàmetre i 2200 m de profunditat. Està dedicat a un astrònom Belga, Godefroid Wendelin (1580-1667).

El darrer cràter que comentem de la imatge és Langrenus, circular de 132 km de diàmetre i uns 4500 m  de profunditat. A wikipedia en català podem llegir: “L’astrònom flamenc Michel Florent van Langren va ser la primera persona a dibuixar un mapa lunar mentre donava noms a molts dels elements del relleu. Fins i tot va denominar a aquest cràter amb el seu propi nom. Irònicament, aquest és l’únic dels elements que va nomenar que ha conservat la seva designació original”. A la imatge s’insinuen les formacions centrals de 1600 m, però són massa dèbils. Com a curiositat, Langren va estimar la distància entre Toledo i Roma (La Verdadera Longitud por Mar y Tierra, 1644).

No està mal per un petit mòbil, no?.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

14 de maig de 2025. Reprenem el projecte Messiers’ Objects.

Als inicis del projecte Faulkes l’alumnat d’astronomia va conèixer els diferents objectes que es poden observar al cel a partir de l’observació i fotografia d’objectes del catàleg Messier.

Aquest curs un grupet nou d’astronomets ha decidit reprendre el projecte i “publicar” la nostra versió del catàleg Messier, amb imatges del projecte Schools’ Observatory (LCO) i del nostre observatori.

Charles Messier (26 de juny de 1730 – 12 d’abril de 1817) va ser un astrònom francès conegut per compilar un catàleg de 110 objectes de l’espai profund (nebuloses i cúmuls d’estels) que porta el seu nom. Aquest catàleg es va publicar per primera vegada el 1774. Els objectes Messier es numeren de l’M1 a l’M110 i encara avui en dia els afeccionats els coneixen per aquest nom. Explica la llegenda que Messier, gran afeccionat a la caça de cometes, va iniciar el seu catàleg amb l’objecte M1 (la Nebulosa del Cranc) la nit del 28 d’agost de 1758, quan buscava al cel el cometa de Halley, durant la primera visita predita per l’astrònom anglès (https://ca.wikipedia.org/wiki/Charles_Messier).

Futur mural “Messier’s Univers”.

2a entrega del mural “Messier’s Univers”.

Mentre, continuem acumulant hores de treball, que es converteixen en hores de coneixement i amistat acumulades.

Publicat dins de faulkes, General, schools' observatory | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

2 d’abril de 2025. Visita al PAM.

Com els darrers cursos, l’alumnat de 1r d’ESO de l’institut fa una visita a les botigues de Salàs i al Parc Astronòmic del Montsec. Com no podria ser d’una altra forma, les astronometes de primer s’ho han passat molt bé.

Júlia, Nathaly, Dani i Roger a l’entrada del Parc Astronòmic del Montsec.

Publicat dins de Formació, General | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Observacions 19 i 26 de març. Schools’ Observatory i nou equip (o no tan nou).

Doncs si, tenim un nou equip format per material que ja teniem. La muntura equatorial Meade LX85 del telescopi Alumnes tenia els motors trencats i Antoni Jové ens ho va arreglar per ús manual. Hem afegit un telescopi refractor de la marca William Optics de 80mm de diàmetre i 460 de longitud focal. Fins que l’alumnat li doni nom, serà l’equip “Alumnes-2”.

Nou equip “Alumnes-2”

Mentre, el telescopi Cortés està en fase d’actualització, amb l’ajuda d’Òscar i Antonio, membres de la Societat Astronòmica de Lleida.

A més, seguim dins el projecte Faulkes, que ja hem dit en articles anteriors que a partir d’aquest any serà Schools’ Observatory. Avui hem tingut una gran sessió i Arnau Cano (2n ESO) i Albert Matea (3r ESO) han gaudit de la fotografia de 7 objectes durant la mitja hora que ens deixen el FTN de 2m de Haleakala (Hawai). I ja tenim els primers resultats, encara que molt preliminars: M59 i M64.

M64, galàxia de l’Ull Negre. Una imatge de 120 segons, telescopi FTN 2m (Haleakala, Hawai) i aparell MUSCAT (filtres r, i, g). Captura: Arnau Cano i Albert Matea. Processat: Arnau Cano.

M59, galàxia el·líptica difícil de fotografiar. Una imatge de 60s amb el telescopoi FTN de 2m (Haleakala, Hawai) i l’aparell MUSCAT (filtres r, g, i). Captura: Albert Matea i Arnau Cano. Processat: Albert Matea.

Publicat dins de faulkes, Galàxies, Imatges, schools' observatory | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

25 de febrer de 2025. Visita inesperada.

Doncs si. Fa uns dies va contactar amb José Manuel una professora de Zagreb (Croàcia), Mirjana, col·laboradora del grup de cometes del projecte Faulkes i Comet-chasers. El motiu del contacte per correu electrònic era estudiar la possibilitat que ella vingués el dimarts 25 a visitar el nostre centre. Té interès que li expliquem què fem, com, …

I dit i fet. Amb la col·laboració de les coordinadores erasmus del nostre institut i del departament d’idiomes, sobretot Laura Puyuelo, vam rebre a Mirjana i la seva parella Domir a l’estació de RENFE de Lleida. Durant el matí li hem pogut ensenyar l’institut, l’observatori i ha tingut una petita reunió amb les nostres coordinadores d’erasmus. A la tarda hem fet un petit viatge fins al Montsec, on ens esperaven per fer una visita a l’Observatori Astronòmic del Montsec (se’ns ha fet curta per les interesantíssimes explicacions de Kike, Pere i Gemma). Després de dinar hem fet una breu visita a un parell d’observatoris de dos membres l’Agrupació Astronòmica de Sabadell.

Mirjana a l’Observatori Astronòmic de l’Institut d’Alcarràs, amb l’alumnat del grup OAIA.

Mirjana i Domir amb José Manuel i “astronomets” durant la trobada matinal (Nathaly, Júlia, Ainara, Irene, Roger, Daniel.

José Manuel i Mirjana dialogant sobre el projecte Faulkes davant el nostre mural.

Observatori Astronòmic del Montsec i el telescopi Joan Oró. D’esquerra a dreta: Pere, José Manuel, Kike, Mirjana, Laura i Gemma (de genolls).

Mirjana a l’observatori de José Manuel (Observatoris de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell a Àger).

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Observació 16 gener al 6 de febrer de 2025.

El temps, les tasques de cada dia i qüestions personals ens han portat uns dies complicats i no hem pogut observar massa.

Això si, el passat 6 de febrer vam tenir una doble visita. Primer Leire, de 4 anys, i la seva mare. Leire estava fent un treball per la seva escola i ens ha fet una visita. Hem vist el telescopi Alumnes, l’observatori i hem observat una estona la Lluna. Ha estat una estona molt bonica. Ah! I ella ens ha ensenyat els seus llibres sobre l’univers.

Després ens hem quedat per treballar les novetats del projecte faulkes, ara The Schools’ Observatory, i hem pujat a l’observatori, però ens hem adonat que el cercador no estava ben alineat amb el telescopi i arreglar-ho ens ha portat tota la sessió.

Amb Arnau Cano (2n ESO) i Júlia Poyo (1r ESO) vam aprendre a demanar imatges. Tenim la galàxia NGC2903, que resulta tenir un dels braços tan brillant que té el nom propi de NGC2905.

NGC2903, una sola imatge amb el telescopi FTN 2.0m, l’aparell MUSCAT2 i el filtre r’. Arnau Cano i Júlia Poyo.

Saturn, una imatge d’1s amb el telescopi Telescopi Liverpool 2.0m (La Palma, Illes Canàries, filtre Bessel V. Júlia Poyo i Arnau Cano.

Ja tenim reservada la primera sessió en directe (RTI) pel 19 de febrer. A veure si tenim sort amb la meteorologia!

Un altre objectiu d’aquests dies ha estat observar el cometa C/2024 G3, observable just després de la posta de Sol, Però està molt proper a l’horitzó, al límit horitzontal del nostre telescopi. A ull nu no hem pogut, però el telescopi LX200 i al ST9 si (disculpeu la qualitat de la imatge, ja hem dit que el telescopi estava al límit d’altura).

I com sempre, el professor no va fotografiar la part més important de la tarda-nit. Ens ha visitat Laia Sanjuan, que ara estudia 2n curs a la Universitat de Barcelona.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Observació 9 de gener de 2025

Primera observació de l’any 2025!!!

Hem tancat l’any 2024 amb les següents dades:

  • Astronomets/astronometes: 21 actius durant l’any.
  • Astronomet/astronometa amb més hores d’observació: 19,3 h.
  • Astronomet/astronometa amb més hores presencials: 32,3 h.
  • Temps presencial a l’observatori: 25 h (professor de baixa 4 mesos).
  • Temps total de treball acumulades: 207,8 h.
  • Temps total d’observació acumulades: 100,3 h.

Us recordem que les hores totals les calculem multiplicant el nombre d’assistents a cada sessió pel nombre d’hores que ha fet en aquella sessió. Per exemple, si han vingut 4 alumnes a una sessió de 2h comptem 8h.

A finals d’any vam acabar l’esborrany del tutorial per treballar a l’observatori. Avui Albert Matea i Oriol Pelegrí de 3r d’ESO faran les seves primeres proves. Com diuen que una imatge val que mil paraules, us passo unes quantes imatges i m’estalvio unes poques paraules. Totes són el resultat del seu treball. Cada imatge consisteix en una exposició de 20 o 30s. Aconseguirem reiniciar el projecte de la nostra versió del catàleg Messier?

Nebulosa del cranc, M1.

 

Cúmul obert M35, a la constel·lació de bessons.

Cúmul obert M36 a la constel·lació del cotxer (Auriga).

Cúmul obert M37, a la constel·lació del cotxer (Auriga).

Cúmul obert M38, a la constel·lació del cotxer (Auriga).

Nebulosa d’Orió M42. Les estrelles estan sobresaturades.

Nebulosa M43, a sobre de M42 i el Trapeci (que presenta les estrelles sobresaturades per poder treure informació de la nebulositat).

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Taller astronomia per l’AFA de l’institut. 20 de novembre de 2024.

Encara que sembli poc creïble, tenim molta feina o el temps no acompanya. Així que hem estat uns dies fent treball teòric sobre telescopis i oculars, preparant el tutorial sobre el funcionament de l’observatori i hem realitzat comandes per al projecte Comets-Faulkes amb els telescopis del Observatori Las Cumbres (LCO).

Cometa 29P. Imatge de 90s realitzada amb el telescopi FTN de 2m (Haleakala), sol·licitada per A. Cano (2n ESO). Es poden observar els efectes de l’activitat al nucli (outbursts).

Avui, no ho teniem prou clar per l’estat del cel, però al final hem pogut fer un taller de dues hores a un grup de 15 persones, format per mares, pares i algun/a fill/a. Primer José Manuel ha fet una explicació a l’aula d’informàtica sobre com ho fa per estudiar el cel de forma autodidacta. Mentre, un grup d’astronomets ha preparat el telescopi Alumnes al pati. La segona hora José Manuel explicava el cel observable a ull nu i afegia alguna nota sobre contaminació lumínica. Veure Júpiter i Saturn ha estat una gran experiència i han demanat una altra sessió per conèixer el cel d’hivern.

Publicat dins de Divulgació, General | Etiquetat com a , | Deixa un comentari