Aquí pots veure alguns documentals sobre l’Edat mitjana i moderna a Catalunya.
Fixa’t bé que hi ha una petita explicació de cada documental, per tant, en el cas que hagis de fer algun treball et podran servir de referència i de informació. Tingues en compte que aquesta explicació també pot servir per a que la teva família pugui triar quin documental vol veure.
Per tant, mentre tu treballes i aprens, els teus pares es preparen les crispetes i la Coca-cola per gaudir tots junts dels documentals.
Capítols de la sèrie Memòria de Catalunya que mostra diferents episodis històrics de la història de Catalunya i les seves relacions amb l’Espanya moderna i contemporània.
Catalunya: una història pròpia
“Memòria de Catalunya” repassa, en aquest capítol, tota la història de Catalunya, des dels orígens prehistòrics fins a l’actualitat, com també els corrents artístics de cada època. Fa més de 500.000 anys, l’ésser humà, nòmada i agrupat en comunitats petites, dedicades a la cacera i a la recol·lecció,…
Aquest capítol del programa “Memòria de Catalunya” recorre el país buscant les petjades dels primers éssers humans que hi van viure, del Paleolític fins a la creació de la ciutat grega d’Empúries. Les terres de Catalunya van viure el procés d’hominització, en què l’ésser humà va evolucionar, es va…
Moltes ciutats de Catalunya són herència de l’Imperi romà, la més important de les quals va ser Tarraco. “Memòria de Catalunya” parla de l’empremta dels romans en àmbits com la llengua, el dret o l’organtizació de la societat. La presència dels romans a Catalunya va ser conseqüència de l’enfrontament…
“Memòria de Catalunya” recorre els monuments deixats pels romans, especialment a Tarragona, i parla de la influència de la presència romana en la societat posterior. La presència romana a la Península Ibèrica comença l’any 218 abans de Crist, moment en què les tropes romanes desembarquen a la colònia…
Memòria de Catalunya” tracta en aquest capítol de l’arribada dels visigots, primer, i dels àrabs, després. També de la conquesta d’una part del territori pels carolingis i de l’agonia de la civilització musulmana. Entre els anys 395 i 410, l’Imperi romà no pot contenir la pressió dels pobles germànics,…
Al segle IX es van fer esforços per consolidar la societat de la Catalunya comtal, és a dir, dels territoris que limitaven amb al-Andalus. “Memòria de Catalunya” parla d’aquesta època, en què els monestirs benedictins van yenir un paper important. Després d’haver conquerit l’antiga Hispania visigoda,…
Al segle X, els comtats catalans ocupen amb castells termenats els terrenys de la frontera que els separa d’al-Andalus. “Memòria de Catalunya” parla en aquest capítol de l’avanç comtal i de la conquesta gradual de les ciutats islàmiques. Al segle X, entre els comtats i els espais islàmics se situava…
“Memòria de Catalunya” parla, en aquest capítol, dels castells, edificacions defensives construïdes des de l’època romana fins al segle XVIII. Els castells, units a les necessitats defensives, són fortificacions que ja van aixecar els romans i els visigots. A l’edat mitjana, Catalunya es converteix…
En aquest capítol, el programa “Memòria de Catalunya” parla de la desfeta de l’imperi Carolingi i el creixement de l’autonomia dels comtats catalans. Pel que fa a l’art, s’inicia un nou estil: el romànic. Al segle X, els comtes catalans comencen a tractar patrimonialment els seus dominis, traspassen…
Al segle XII es creen a Catalunya els monestirs de Santes Creus, Vallbona de les Monges i Poblet. “Memòria de Catalunya” dedica el capítol al Císter i la seva expressió arquitectònica. La reforma del monacat benedictí, propiciada al monestir de Cîteaux entre els segles XI i XII, va donar lloc a un…
El Císter i la cohesió d’un país
“Memòria de Catalunya” dedica aquest capítol al naixement del Císter, amb exponents com ara el monestir de Poblet, Santes Creus o Vallbona de les Monges. Al segle XII, els comtats catalans van iniciar la darrera etapa de la seva expansió territorial cap al sud. L’any 1148, Ramon Berenguer IV, comte…
Aquest capítol del programa “Memòria de Catalunya” analitza les principals característiques de l’art romànic, des de la fase incipient preromànica fins a la fase de transició cap al gòtic. El romànic a Catalunya va acompanyar una època molt intensa, marcada per la societat comtal i per la cohesió…
La Vall de Boí té un excepcional conjunt d’esglésies romàniques construïdes durant els segles XI i XII, que han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
El segle XIII: burgesos, nobles i pagesos
“Memòria de Catalunya” dedica el capítol al segle XIII, una etapa caracteritzada per la cohesió interna, el desenvolupament institucional, la projecció a la Mediterrània i l’expansió territorial a Mallorca, València i Sicília. L’any 1213, la derrota de Pere el Catòlic a la batalla de Muret va posar…
Les conquestes del segle XII van deixar dins la societat cristiana importants bosses de població musulmana i hebrea. “Memòria de Catalunya” parla de la convivència dels cristians amb aquestes dues comunitats. A la Catalunya medieval van conviure ètnies i religions diferents de la cristiana, més nombrosa…
El programa “Memòria de Catalunya” dedica aquest capítol als templers i a l’orde dels hospitalers. Aquests dos ordes religiosos i militars van participar en la conquesta de les terres meridionals de Catalunya i van aconseguir gran poder i riquesa. A començament del segle XII, als ideals de reforma..
“Memòria de Catalunya” dedica el capítol al moviment gòtic, que es va iniciar entre els segles XII i XIII i que es va allargar fins al segle XVI. Aquest nou estil arquitectònic va arribar a palaus, castells, esglésies, catedrals, llotges i edificis civils. El pas del segle XII al XIII el marca la…
Aquest capítol del programa “Memòria de Catalunya” parla de l’aplicació de l’estil gòtic a les construccions religioses i a l’aparició i extensió dels ordes mendicants, com ara els franciscans o els dominics. El segle XIII està marcat per l’adopció d’un nou llenguatge artístic: el gòtic. En són una…
“Memòria de Catalunya” fa un recorregut detallat per les vuit catedrals catalanes: la Seu d’Urgell, Vic, Girona, Barcelona, Tarragona, Lleida, Tortosa i Solsona. El cristianisme ha esdevingut un dels eixos articuladors d’Europa, evidenciat en la base cultural i en gran part del patrimoni artístic….
Créixer sota la crisi. El segle XIV
“Memòria de Catalunya” dedica aquest capítol al segle XIV, un ètapa de gran plenitud, amb l’expansió marítima pel Mediterrani, que va posar fi a situacions de crisi social i econòmica i amb el compromís de Casp per solucionar els problemes successoris. La Catalunya de començaments del segle XIV,…
L’any 1412, Ferran I, de la dinastia dels Trastàmara, surt elegit rei gràcies als pactes del compromís de Casp. “Memòria de Catalunya” analitza el seu regnat i el del seu fill Alfons el Magnànim, que va conquerir Nàpols i hi va instal·lar la cort. L’any 1410, el rei Martí l’Humà mor sense descendència…
De la guerra al redreç. Les guerres del XV
“Mèmòria de Catalunya” dedica el capítol als conflictes del segle XV, com les revoltes remences o la guerra civil catalana. L’any 1458 mor el rei Alfons el Magnànim a Nàpols, després de vint-i-sis anys sense trepitjar els seus dominis a la Península ni veure la seva esposa Maria. El succeeix el seu…
Catalunya sota la monarquia hispànica. Segle XVI
A partir del 1479, Catalunya passa a formar part de la monarquia hispànica, conservant, però, els trets institucionals propis. “Memòria de Catalunya” dedica el capítol als esdeveniments del segle XVI. Al segle XVI, la Corona d’Aragó va passar a formar part de la monarquia hispànica sota el regnat…
“Memòria de Catalunya” fa un repàs de les principals obres que pertanyen al barroc, un moviment artístic que es va iniciar al segle XVII i es va allargar fins a finals del segle XVIII. L’art barroc va començar a omplir les ciutats a partir del segle XVII, amb mostres com la Casa de Convalescència…
Aquest capítol del programa “Memòria de Catalunya” repassa els esdeveniments del segle XVII, entre els quals destaquen la guerra dels Trenta Anys i la guerra dels Segadors, com també l’efervescència de l’art barroc. La Catalunya del barroc coincideix amb el regnat dels tres darrers monarques de la…
Entre la desfeta i la recuperació. El segle XVIII
“Memòria de Catalunya” dedica el capítol a un dels fets cabdals del segle XVIII: la guerra de Successió i la pèrdua de les institucions pròpies de Catalunya. Pel que fa a l’art, comença a introduir-se el neoclassicisme. La mort sense descendència de l’últim monarca de la casa d’Àustria, Carles II,…
De la guerra del Francès a la Restauració
Memòria de Catalunya” dedica el capítol al segle XIX, iniciat amb la guerra del Francès, marcat per un gran nombre de revolucions i contrarevolucions i per l’alternança de períodes absolutistes i liberals. La guerra del Francès, també anomenada guerra de la Independència, va tenir lloc entre el…
“Memòria de Catalunya” dedica el capítol a la part final del segle XIX, amb l’esclat de la Renaixença i del catalanisme polític. La societat catalana va viure a finals del segle XIX un important procés de transformació marcat per la industrialització, l’obrerisme, la Renaixença i el catalanisme polític….
La història recent de la ciutat de Barcelona ha estat marcada per tres esdeveniments importants: l’Exposició Universal del 1888, l’Exposició Internacional del 1929 i els Jocs Olímpics del 1992. “Memòria de Catalunya” en fa un repàs. L’Exposició Universal del 1888 la va inaugurar la reina regent Maria…
Catalunya va experimentar, al segle XIX, un espectacular creixement econòmic, gràcies a un procés d’industrialització molt significatiu. Aquest és el tema central d’aquest capítol de “Memòria de Catalunya”. El procés d’industrialització a Catalunya té l’origen en el segle XVIII, amb els beneficis…
Memòria de Catalunya” repassa els esdeveniments del primer quart del segle XX, amb fets com l’aparició del noucentisme en l’àmbit cultural i la creació de la Mancomunitat de Catalunya, en el polític. En començar el segle XX, un grup d’intel·lectuals i polítics va impulsar noves idees i projectes…
“Memòria de Catalunya” dedica el capítol al modernisme, representat per artistes com Santiago Rusiñol, Ramon Casas o Isidre Nonell i per arquitectes com Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch o Lluís Domènech i Montaner. L’any 1892, Santiago Rusiñol va organitzar la primera festa modernista a Sitges….
“Memòria de Catalunya” dedica el capítol a l’expressió artística del modernisme, que va donar gran importància a les arts decoratives i va tenir com a màxim representant l’arquitecte Antoni Gaudí. El modernisme va ser una de les expressions més significatives de l’anomenada Belle Époque, i es va…
Al llarg del segle XX, Catalunya ha fet importants aportacions en l’àmbit de l’art contemporani. Aquest capítol del programa “Memòria de Catalunya” fa un repàs de tots els moviments artístics del segle XX. L’any 1897 es va inagurar a Barcelona la cerveseria Els Quatre Gats, lloc de reunió d’intel·lectuals…
De l’exposició del 1929 a la postguerra
L’Exposició Internacional del 1929 va obrir un nou període d’esperança, seguit de l’etapa republicana, quan es va recuperar l’autogovern amb la Generalitat de Catalunya. La Guerra Civil, però, va estroncar aquesta trajectòria. L’any…
El programa “Memòria de Catalunya” repassa les diferents etapes viscudes a Catalunya des del final de la Guerra Civil fins als últims anys del franquisme. Després de la Guerra Civil, i fins als anys 50, Espanya va viure aïllada de la comunitat internacional. La situació es va començar a trencar…
L’actitud intransigent del règim franquista es va mantenir fins al final dels seus dies, amb fets esfereïdors com l’execució de Salvador Puig Antich, l’any 1974. El setembre de 1975, el règim va condemnar a mort i va executar cinc activistes del FRAP i ETA, un dels quals, Txiqui, va ser afusellat a Barcelona. Francisco Franco va morir el 20 de novembre de 1975 i el rei Joan Carles I va prendre possessió com a cap de l’Estat dos dies després. Durant els primers anys de la transició democràtica es van produir importants mobilitzacions de masses, com les convocades per l’Assemblea de Catalunya. L’11 de setembre de 1976, Sant Boi va viure la celebració de la Diada i, l’any següent, més d’un milió de persones es van manifestar a Barcelona per reclamar l’Estatut d’Autonomia i el restabliment de la Generalitat….
La celebració dels Jocs Olímpics del 1992 a Barcelona i a altres ciutats com la Seu d’Urgell, Banyoles o Castelldefels, va ser un fet de gran transcendència econòmica i social per a Catalunya. Des de la nominació de Barcelona com a seu dels Jocs es va viure un increment de la producció i la creació d’importants infraestructures. A més, es va aprofitar l’ocasió per fer conèixer Catalunya arreu del món. Després de la celebració dels Jocs Olímpics, però, el país va patir una important recessió econòmica…