Núria Profe Català

ELEMENTS FORMALS – POESIA

VERS: unitat bàsica del poema.

ESTROFA: agrupació de dos o més versos.

MÈTRICA: estudia els fenòmens referits a la versificació: mesura, rima i ritme dels versos.

1. MESURA

Es compten les síl·labes dels vers des de la primera síl·laba fins a l’última síl·laba tònica.

• Versos art menor: fins a vuit síl·labes i sense cesura.

• Versos art major: de nou a dotze síl·labes, habitualment amb cesura.

• Tipus d’estrofes: apariat, tercet, quarteta, quartet, quintet, quinteta, sexteta, sextet, octava, dècima, romanç, sextina, haiku, tanka, corranda, sonet (pàg. 233-235)

• Cesura: en versos de més de vuit síl·labes, pausa a l’interior del vers. Hemistiqui: cada part en què queda dividit del vers després de la cesura.

• Contactes vocàlics:

  • sinalefa: unió en una sola síl·laba mètrica de dues vocals en contacte per formar un diftong.

  • hiat: fenomen contrari a la sinalefa.

  • elisió: supressió d’una de les vocals en contacte que ha de ser necessàriament una vocal neutra.

  • Llicències poètiques: sinèresi / dièresi

2. RIMA

Repetició total o parcial dels sons del final dels versos.

• Rima consonant: es produeix a partir de l’última vocal tònica i es repeteix vocals i consonants.

• Rima assonant: a partir de la darrera vocal tònica coincideixen només els sons vocàlics.

• Altres:

  • rima pobra: es basa en l’ús de mots provinents d’una arrel comuna.

  • Rima equívoca: formada per mots que sonen igual, però s’escriuen diferents, o que s’escriuen igual però tenen significat diferent.

  • Vers espars o solt: vers d’un poema sense rima o que no segueix la del poema.

  • Versos blancs: versos que tenen regularitat mètrica però no tenen rima.

  • Versos lliures: versos que no se sotmeten a cap estructura regular

• Rima apariada (AA) / encadenada (ABAB) / creuada (ABBA)

FIGURES LITERÀRIES