NEUS CAPDET
Professora de Geografia i història. Institut Cubelles "El teu únic obstacle ets tu mateix. Si creus que és impossible aconsseguir alguna cosa, mai ho aconsseguiràs"
Articles per NEUS CAPDET
Trobada de Joves a Sabadell “Xarxa MAI MÉS”- Alumnat 1r batxillerat
0Exposició Bestiari Romànic Alumnat 2n eso Institut Cubelles
0
El Centre Social acollirà durant tot aquest mes d’abril una exposició sobre el bestiari romànic elaborada per l’alumnat de 2n d’ESO de l’institut Cubelles, en homenatge a la desapareguda Marta Blanch, que va ser mestre del centre. Les obres s’han elaborat dins la matèria de geografia i història, com a manera d’estudiar activament l’estil romànic. Dins d’aquesta mateixa assignatura, a 2n d’ESO també es realitzen d’altres treballs relacionats amb l’Edat mitjana com és el projecte sobre el Camí de Sant Jaume. A banda dels dibuixos dels alumnes de l’Institut Cubelles, el Centre Social també acompanya l’exposició amb el bestiari de l’Agrupació de Balls Populars com la Draga. Aquest divendres, a partir de les 19h el programa educatiu “Fem País” oferirà un reportatge amb entrevistes a l’alumnat participant en la creació d’aquesta mostra.
https://photos.app.goo.gl/TYAsgzVz89vzpRTS2
11 d’octubre:Dia Internacional de les nenes
0Avui 11 d.octubre: Dia Internacional de les nenes. Ens posem al costat de la comunitat mundial per posar fi al matrimoni infantil i recolzar el progrés de les nenes a tot el món. Deixem que les nenes siguin nenes.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=s82iF2ew-yk[/youtube]
¿Y SI ENSEÑAMOS A LAS NIÑAS A SER VALIENTES, EN VEZ DE SER PERFECTAS?
Perquè el dia 12 d’octubre és el dia de la Hispanitat?
0Definit primer com “Descobriment d’Amèrica“, després com “Dia de la Raça” i més tard com a “Trobada de Cultures”, l’arribada dels espanyols va ser, per als pobles originaris i per a la història universal, una conquesta, una invasió i una massacre.
Per uns, fou un gran descobriment, per altres va ser la seva desaparició. Dues visions molt diferents d’un mateix succés.

Els conqueridors espanyols van implementar a la seva arribada a Amèrica una sèrie de pràctiques que tingueren com a conseqüència el quasi complet extermini de la població que en aquells dies habitava el continent, tant per les condicions infrahumanes en què aquesta va ser tractada, com pel suïcidi en massa que va existir en moltes comunitats natives quan albiraven que la misèria i l’esclavitud més brutals eren el seu destí.
Entre aquestes pràctiques poden esmentar la submissió cultural i física dels nadius de la regió, l’esclavització d’aborígens per fer-los extreure les riqueses del continent per a benefici forà, així com l’expropiació de les terres que es trobaven en poder dels habitants de la regió, què prenien al territori en el qual vivien com un “llegat” de la divinitat que només podia transferir per herència i no com una mercaderia per ser comprada i venuda.
Segles després es van obrir els processos d’independència amb lluites que van recórrer el continent i que van ser liderades pels criolls, què van expulsar als espanyols.
Més tard, aquests criolls van edificar els estats nacionals però van deixar fora als pobles originaris, van envair les seues terres i els van perseguir. S’imposava així una concepció racista a l’interior dels poders locals.
Havent transcorregut més de cinc-cents anys des de l’inici d’aquesta massacre indígena, malauradament poca cosa sembla haver canviat la situació del poble indígena des d’aquell moment fins als nostres dies, almenys en bona part del territori americà.
Avui com aleshores, els descendents dels aborígens de la regió són freqüentment forçats a traslladar-se a les zones més pobres, àrides i desèrtiques del continent, o per contra, reben per part dels Estats “permisos d’ocupació” perquè puguen viure a les terres que, havent pertangut als seus avantpassats, van ser il.legítimament usurpades pels “homes blancs”.
Genocidi i esclavitud primer, marginació i menyspreu després, aquesta és l’empremta indeleble que la conquesta espanyola a espasa i crucifix ha deixat en la rica cultura indígena americana.
L’INS Cubelles visita Argelers, Elna i Rivesaltes
0Els joves alumnes del INS Cubelles, de Cubelles, han tornat fa uns dies de la seva visita al sud de França. En el marc del projecte Buchenwald, els nois i noies cubellencs han seguit la ruta del exili republicà i han visitat el Museu de l’Exili de La Jonquera, la platja d’Argelers, la maternitat d’Elna i el memorial de Rivesaltes. Acompanyats per l’alcaldesa de Cubelles, els joves han fet la seva primer experiència en la historia de l’exili i la deportació republicana.
Fotos
Camp de Concentració de Rivesaltes
8 DE MARÇ, DIA INTERNACIONAL DE LA DONA
0El 1975, l’assemblea general de l’ONU va declarar oficialment el 8 de març Dia Internacional de la Dona. ¿Per què aquest dia? L’origen no és gaire clar i existeixen diverses versions. La més versemblant és que va ser un 8 de març de l’any 1857 quan un grup de treballadores tèxtils va decidir sortir als carrers de Nova York per protestar per les miserables condicions en què treballaven. Va ser una de les primeres manifestacions per lluitar pels seus drets laborals. Diferents moviments es van succeir a partir d’aquesta data.
Un dels més destacats va tenir lloc el 25 de març de 1911, quan esva incendiar la fàbrica de camises Shirtwaist de Nova York. Un total de 123 dones i 23 homes van morir. La majoria eren joves immigrants que tenien entre 14 i 23 anys. Va ser el desastre industrial més mortífer de la història de la ciutat i va suposar la introducció de noves normes de seguretat i salut laboral als EUA. Les víctimes tenien jornades laborals de 9 hores diàries més set hores els dissabtes per un sou que avui equivaldria a entre 166 i 285 dòlars a la setmana. Segons l’informe dels bombers, una burilla mal apagada tirada en un cubell de restes de tela que no s’havia buidat en dos mesos va ser l’origen de l’incendi. Els treballadors no es van poder escapar perquè els responsables de la fàbrica havien tancat totes les portes d’escales i de les sortides, una pràctica habitual llavors per evitar robatoris.
Abans d’aquesta data, als EUA, el 28 de febrer de 1909 Nova York i Chicago ja van acollir un acte que van batejar amb el nom de ‘Dia de la Dona’, organitzat per destacades dones socialistes com Corinne Brown i Gertrude Breslau-Hunt. A Europa, va ser el 1910 quan durant la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, celebrada aCopenhaguen amb l’assistència de més de 100 dones procedents de 17 països, es va decidir proclamar el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Darrere d’aquesta iniciativa hi havia defensores dels drets de les dones com Clara Zetkin o Rosa Luxemburgo. No van fixar una data concreta, però sí el mes: març.
Com a conseqüència d’aquesta cimera de Copenhaguen, el mes de març de 1911 es va celebrar per primera vegada el Dia de la Dona a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa. Es van organitzar mítings en què les dones van reclamar dret a votar, a ocupar càrrecs públics, a treballar, a la formació professional i a la no discriminació laboral. Coincidint amb la primera guerra mundial, la data es va aprofitar a tot Europa per protestar per les conseqüències de la guerra.
La celebració es va anar ampliant progressivament a més països.Rússia va adoptar el Dia de la Dona després de la Revolució russa del 1917. La van seguir molts països. A la Xina se celebra des del 1922, mentre que a Espanya es va celebrar per primera vegada el 1936.
No va ser fins al 1975 quan l’ONU va institucionalitzar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona. Amb un objectiu, que avui dia segueix vigent: lluitar en pro de la igualtat, la justícia, la pau i el desenvolupament. “El Dia Internacional de la Dona es refereix a les dones corrents com a artífexs de la història i enfonsa les seves arrels en la lluita plurisecular de la dona per participar en la societat en condicions d’igualtat amb l’home”, recorda l’ONU.
EL PERIÓDICO / BARCELONA
L’ESCRIPTORA I HISTORIADORA ASSUMPTA MONTELLÀ A L’INSTITUT CUBELLES
0L’autora de la Maternitat d’Elna entre d’altres llibres, l’Assumpota Montellà, ha fet una conferència per l’alumnat de 1r de BAtxillerat i 4t d’eso a l’Institut Cubelles. Una conferència enmarcada en les activitats del Projecte Buchenwald. Ens ha fet posar la pell de gallina amb els seus relats.
L'escriptora i historiadora @assumpmontella #lamaternitatdelna a @insticubelles #projectebuchenwald @amauthausen pic.twitter.com/kc7tfmpVva
— Neus Capdet (@neuscapdetsard) February 25, 2016
DIA INTERNACIONAL DELS DRETS DELS INFANTS
0http://www.amnistiacatalunya.org/edu/cat/historia/h-index.html
http://www.amnistiacatalunya.org/edu/pdf/humor/du-inf-cat.pdf
1. Dret a la igualtat, sense distinció de raça, religió o nacionalitat.
2. Dret a una protecció especial que asseguri un creixement mental i social sa i lliure.
3. Dret a un nom i a una nacionalitat.
4. Dret a una alimentació, habitatge i atenció mèdica adequats.
5. Dret a una educació i atenció especials per als infants físicament o mentalment disminuits.
6. Dret a comprensió i afecte per part de les famílies i de la societat.
7. Dret a l’educació gratuita. Dret a divertir-se i a jugar.
8. Dret a atenció i ajuda preferents en cas de perill.
9. Dret a protecció contra l’abandonament i l’explotació en el treball.
10. Dret a rebre una educació que fomenti la solidaritat, l’amistat i la justícia entre tothom.
Conflicte de Siria explicat en 10 minuts
0[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=DDOhQuH_ggE[/youtube]
EL GRAN DICTADOR 15 d’octubre 1940
0El missatge de Chaplin contra el feixisme compleix 75 anys. 15 d’octubre 1940
El gran dictador, la mítica pel·lícula de Charles Chaplin, compleix aquest dijous 75 anys. El 15 d’octubre de 1940 va ser la primera vegada que el públic va veure el còmic amb posat seriós, mirant a càmera i criticant, sense complexos, el totalitarisme. Avui, el discurs final del film, està considerat un dels millors de la història del cinema. Un missatge de poc més de quatre minuts a favor de la democràcia i la germanor i en contra de l’odi i la intolerància. “Lluitem pel món de la raó, un món on la ciència i on el progrés ens condueixin a tots a la felicitat. Soldats, en nom de la democràcia, unim-nos”, conclou el discurs.



Comentaris recents