[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=nxMWTHZkm_Q[/youtube]
“CIUTAT FLOTANT”
El passat dilluns dia 2 de Febrer, els alumnes de la matèria de Geografia de 2n de batxillerat de l’ INS CAN PEIXAUET, vam realitzar una sortida organitzada pel departament d’Història i Geografia. La sortida estava adreçada a conèixer més profundament dos aspectes del sector terciari: el transport i el turisme.
Els professors que ens van acompanyar van ser la Neus Capdet i Juan Manuel Oya, professors del departament de Geografia i Història.
La destinació de la sortida era el port de Barcelona, on uns guies ens estaven esperant per tal de mostrar-nos i informar-nos les instal·lacions i funcions del creuer Cruise Roma.
L’objectiu de la visita era conèixer més profundament el transport marítim, tant pel que a turisme es refereix com pel transport de mercaderies.
Un vaixell és una ciutat flotant que ha de proveir amb més de 2.000 persones. La visita a un dels Cruise Ferri de la companyia Grimaldi ens va permetre conèixer com són i com s’exerceixen aquests gegants del mar, així com la vida i el treball dels professionals que fan possible el funcionament del vaixell, les tones de detergents i aliments que es consumeixen diàriament… A més de les instal·lacions destinades als passatgers, es van poder conèixer aquelles destinades a la càrrega de productes i el pont de comandament.
L’excursió va transcórrer a bord del Cruise Roma, on, per començar, ens van portar a tot el grup d’estudiants i als professors a una sala d’actes, lloc on un guia ens va fer una petita introducció sobre els diferents tipus de transports marítims, les seves funcions, el vocabulari específic que s’empra en aquesta branca, la complexitat de navegació, les característiques principals del creuer que visitem, que barrejava el turisme amb el transport de mercaderies i la situació estratègica del port de Barcelona.
Després de l’explicació, es va dividir el grup en dues parts per fer una visita a les zones més importants del vaixell, guiats pel personal d’aquest.
En la visita, vam poder observar les diferents instal·lacions destinades al turisme i la varietat d’activitats possibles per realitzar-hi, com la sauna, el jacuzzi, sales de massatge, gimnàs, discoteca, sala de jocs… i els diferents camarots amb els seus respectius preus.
Després de finalitzar la visita dels llocs anteriorment esmentats, tots dos grups ens vam trobar a la zona de les piscines i vam ser dirigits al pont de comandament, on vam poder conèixer el funcionament del vaixell.
Una vegada vista la zona més complexa de tot el vaixell, ens van guiar cap als cellers o parkings, per mostrar-nos on es transporten els camions amb la mercaderia i explicar-nos la importància d’una bona distribució de càrrega per a l’estabilitat i equilibri del creuer.
En definitiva, aquesta sortida va ser una grata experiència per entendre millor tot allò que engloba el sector terciari, ja que no és el mateix estudiar-ho, que conèixer-ho.
Mònica Perejuan
2nA Batxillerat
Per veure les fotos clikeu AQUÍ
A Catalunya, gairebé la meitat de l’energia que es consumeix es gasta en transport de persones i mercaderies… El transport públic i el cotxe acompanyen els ciutadans moltes hores a la setmana. I els vehicles, concretament, són l’element més determinant de la petjada ecològica de les persones i generen bona part de la contaminació atmosfèrica que es respira
Utilitzem racionalment el cotxe? El transport públic és una veritable alternativa? Com seran els desplaçaments en els pròxims anys?
Juanra Bonet provarà un cotxe elèctric, la Samantha Vall farà un curset per aprendre a ser una conductora eficient, compararan un trajecte quotidià en cotxe i en transport públic i faran números.
I, evidentment, investigaran com afecta el transport en la qualitat de l’aire que es respira a les ciutats. Perquè Barcelona no treu bona nota en qualitat ambiental i, en bona part, és per culpa del trànsit de vehicles. Li ho preguntaran al conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila.
Què és la globalització?
La globalització és la difusió en tot el planeta dels models econòmics, polítics, socials i culturals dels països desenvolupats amb economia de mercat (Llei d’oferta i demanda, capitalisme…)
El gran avenç que van experimentar els transports i les comunicacions des del darrer terç del segle XX (tren d’alta velocitat, Internet, telèfons mòbils…) va facilitar i accelerar els intercanvis internacionals de persones, mercaderies i capital.
Però va ser sobretot amb la popularització d’Internet, durant la dècada de 1990, quan es va començar a parlar de globalització.
Podem distingir diversos tipus de globalització: econòmica, de la informació, sociopolítica i cultural.
* GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA:
Ha comportat la difusió de l’economia de mercat i el lliure comerç al món. Per exemple, una empresa de comerç alemanya pot comprar un producte a la Xina per vendre’l a l’Argentina i que el producte no passi per les seves mans. Tenim cotxes amb components fabricats en diversos països del món, per tal d’abaratir costos. Podem anar vestits amb roba feta al Marroc o a l’Índia i llegim llibres impresos a la Xina. Comprem accions a la Borsa de Tòquio a través d’un ordinador fabricat a Taiwan, mengem fruites tropicals que abans no coneixíem
La Globalització també ha afavorit l’augment de la circulació de persones en el món. La gran majoria viatgem a la recerca de millores econòmiques i socials, i d’altres viatgem per turisme, estudis o afany de coneixement.
“La BARBIE, un exemple de globalització econòmica
La nina Barbie es munta a la Xina amb materials procedents de l’Orient Mitjà, Taiwan, el Japó i els Estats Units. S’exporta de la Xina als Estats Units, on hi ha la base de la multinacional i des d’on es distribueix la nina a la resta del món.
– Materials de construcció: 0,81€
– Transport i gestió: 0,52€
-Benefici per la indústria xinesa: 0,92€
– Els EUA importen la Barbie de la Xina per 1,62€
– La Barbie es ven a 8,14€”
DESLOCALITZACIO
* GLOBALITZACIÓ DE LA INFORMACIÓ:
Els avenços en les telecomunicacions permeten que tinguem informació immediata dels esdeveniments que ocorren en qualsevol lloc del món. Per exemple, gràcies a les comunicacions per satèl·lit assistim en directe a la retransmissió de premis, festivals, esdeveniments esportius, guerres i conflictes. Per això diem que el món s’ha convertit en un veïnatge universal.
“Els telèfons mòbils i la informació a l’instant
En l’actualitat, la majoria de les persones tenim un telèfon mòbil, molts amb càmera fotogràfica incorporada. Així, de vegades les persone es troben en el lloc de la notícia en el moment en què s’esdevé, motiu pel qual anuncien i fotografien els esdeveniments abans de l’arribada dels periodistes.
Així mateix, el telèfon mòbil s’ha convertit en un mitjà de convocatòria de masses gràcies als missatges que passen d’unes persones a altres.”
* GLOBALITZACIÓ SOCIOPOLÍTICA:
S’han difós models socials i polítics, com els drets humans o el sistema polític de la democràcia.
* GLOBALITZACIÓ CULTURAL:
Es difonen models culturals, els costums, les manifestacions artístiques, etc. dels pobles.
La societat globalitzada
“La pròxima vegada que vagi a la botiga o al supermercat més proper faci un cop d’ull a la gran varietat de productes que s’hi ofereixen. El fet que tots estiguin disponibles per a qui se’ls pugui permetre és una cosa que els occidentals hem arribat a donar per fet. […] Aquests productes han estat fets amb ingredients o peces d’un centenar de països, s’han de transportar d’un extrem a l’altre del món i són necessaris fluxos d’informació constants per a coordinar els milions de transaccions diàries que comporten.
[…] En molts sentits, el món s’ha convertit en un sistema social únic, a conseqüència dels creixents vincles d’interdependència que ara ens influeixen pràcticament a tots. […] Les relacions socials, polítiques i econòmiques que traspassen les fronteres dels països condicionen de manera decisiva el destí de tots els seus habitants. El terme general que anomena aquesta creixent interdependència és GLOBALITZACIÓ.
Cap societat del món viu ja completament separada de les altres i, fins i tot en els països més rics, tots depenen dels productes que es porten a l’exterior.
Traduït de: Giddens, A. Sociología
Alianza Editorial (2001)”
https://tv.upc.edu/continguts/aquicultura-un-sector-emergent
L’aqüicultura és el cultiu d’organismes aquàtics, incloent peixos, crustacis, mol·luscs i plantes aquàtiques. El cultiu implica la intervenció de l’home en el procés de cria per augmentar la producció, en operacions com la sembra, l’alimentació, etc.
L’aqüicultura és el sector de producció d’aliments que està creixent més ràpidament segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO). A Catalunya la cria de peix representa una part molt petita de la indústria pesquera catalana, però com és la convivència entre pescadors i el sector aqüícola? Quins avantatges aporta l’aqüicultura? Trobem les claus d’aquesta convivència i els reptes de futur del sector en aquest vídeo.
Els agricultors i els ramaders viuen temps d’incertesa, però també d’i·lusió davant les expectatives que s’obren amb el debat sobre el futur de la Política Agrària Comuna (PAC)
La desembocadura del río Guadalhorce, en la provincia de Málaga, es un lugar único. Y queremos que se convierta en un Parque Natural para garantizar que las futuras generaciones también pueden disfrutar de él.
Como suele ser habitual, al otro lado están los políticos y la Administración, que se se están dedicando a planificar la absurda urbanización de este área, atendiendo a criterios especulativos y de beneficio inmediato. Por eso hemos iniciado esta campaña para tratar de frenarlos.
La desembocadura del Guadalhorce no sólo es importante desde el punto de vista medioambiental. Acumula restos fenicios y romanos dispersos por toda la zona, por lo que tiene potencial para convertirse en un punto turístico muy valioso para la Costa del Sol.
Firma esta petición y digámosle a nuestros políticos que queremos un modelo económico que respete el medio ambiente, empezando por el Guadalhorce >>
¡Por un Parque Natural en la desembocadura del Guadalhorce!
Plataforma Torre Vigía
REPERCUSSIONS AMBIENTALS DE LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES
Avui hem començat un cicle de conferències que realitzen els mateixos alumnes de 2n de batxillerat del Ins Can Peixauet.
Els temes a exposar estan relacionats amb les repercussions ambientals de les activitats econòmiques.
Com bé sabem, moltes activitats humanes comporten grans i greus conseqüències no desitjades, especialment sobre el medi ambient: la contaminació i el canvi climàtic probablement són dues de les repercussions més preocupants; això fa que de vegades calgui fer avaluacions de l’impacte ambiental.
L’activitat es fa en grups de tres i quatre persones. L’avaluació es farà de manera individual i grupal. La participació de la resta d’alumnes de la classe també es tindrà en compte fent preguntes al grup que exposa.
El cicle de conferències finalitzarà amb una pràctica on es proposen solucions envers la sostenibilitat. La pràctica es farà a partir de la visió del documetal “Una veritat incòmoda” de Al Gore i contestant a un qüestionari.
EXPOSICIONS
REPERCUSSIONS AMBIENTALS DE LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES
https://www.dropbox.com/home/Exposicions%20Geografia%20T.4
TEMES
1-La contaminació
2-El canvi climàtic
3- Desenvolupament sostenible
4- Conferències i protocols:Estocolm,Kioto,Bali
5- Conferències i protocols:Rio,Johannesburg, Copenhague
6-L’ Ecologia i moviments ecologistes
7- Paisatge i Espais naturals protegits
8-Mesures de política ambiental
9- Espais naturals protegits a Espanya
10-Parcs nacionals a Catalunya
