Durant el curs 2008-09 vàrem recordar el músic i cantant català de folk i de cançó infantil Xesco Boix (1946-1984).
Segons en Lluís M. Panyella, animador infantil i exmembre del grup Cinc dits d’una mà en Xesco:
“Era alt com un Sant Pau i els seus ulls eren vius i plens de bondat. La seva tarja de presentació era un somriure capaç d’arribar al cor més tancat. Portava els cabells llargs, negres, sempre tapats amb una gorra que li donava un aire molt especial, molt seu. En comptes de firmar autògrafs feia petons.
A l’espatlla sempre hi duia una guitarra, i al cor mil idees per compartir. Desitjava sobretot ser lliure per així ser més amic de la Terra, de les flors, dels estels i dels homes. Però, com poder ser lliure en aquest món tan ple d’interessos? Calia obrir noves vies i anar contracorrent per poder canviar les coses.
Ben aviat se n’adonà que dins del món dels adults hi havia una altre món, alegre, confiat, senzill. Era el món dels més menuts. I amb l’amor com a vehicle de les cançons, i els contes com a eines se n’anà a trobar els seus petits i grans amics.
Infant entre els infants, home entre els homes, demostrava dia a dia amb la seva tasca que encara és possible l’esperança en el demà. La mainada l’estimava i amb ell viatjaven a aquell món on 2+2=5.”
QUATRE COSES D’EN XESCO:
Fill del poeta Josep Maria Boix i Selva, Francesc (Xesco) Boix i Masramon fou un gran comunicador, especialment entre els infants.
Influït pels cantants nord-americans, fundà el Grup de Folk (1966), que adaptà temes dels EUA i en creà de nous. Després formà el grup Ara va de bo (1971), que se centra en la cançó infantil, recuperant i creant temes populars catalans.
Tres anys després cantà en solitari, però vinculat als grups El Sac i Els Cinc Dits d’una Mà. Gravà discos i cassets (trenta-cinc en total) i publicà deu llibres.
Fou amic de Pete Seeger, de qui adaptà moltes peces, i un gran admirador de Woody Guthrie.
Xesco Boix i Masramon va ser el pioner de l’animació en aquest país. La seva feina és encara eina de treball per a mestres i educadors, per això el seu material continua vigent.
La seva feina va esdevenir una lluita pacífica, però lluita. L’arma va ser una guitarra, l’eina, les cançons i la voluntat, la de canviar tantes i tantes coses.
COM HO TREBALLEM A L’ESCOLA:
- Les entrades i sortides horàries d’aquest curs escolar són amb la música que va gravar en Xesco.
- Tots els cursos escolars treballarem diferents cançons d’aquest músic i també escoltarem contes que va explicar.
- Els alumnes de segon curs de Cicle Inicial faran una videoconferència amb els alumnes de segon de l’escola Eiximenis de Girona explicant la vida del personatge.
- Els alumnes de Cicle Mitjà realitzen un taller artístic de sisena hora dedicat en Xesco Boix.
- Com a cloenda de l’any Xesco tindrem una actuació d’en Noè Rivas, gran amic d’en Xesco. En Noè ens explicarà coses d’en Xesco i ens cantarà les cançons que hem après durant el curs.
XESCO BOIX: Un músic per als grans i als petits
El 19 de juliol de 2009 farà vint-i-cinc anys de la mort de Xesco Boix. Però… qui va ser Xesco Boix? I per què encara el recordem tant de temps després? El primer que cal dir és que Xesco Boix va ser un músic. Li agradava cantar i ho feia molt bé. Va cantar per a gent gran però sobretot per als nens i les nenes. Abans que ell comencés, el món de l’animació infantil era ben diferent. D’alguna manera, Xesco Boix va ser l’inventor de l’animació infantil tal com la coneixem avui en dia al nostre país. Va ser un dels creadors d’Ara Va de Bo, va gravar una multitud de discos en solitari i al final es va ajuntar amb quatre animadors més per formar Els Cinc Dits d’una Mà, un grup ben particular en el qual cadascú cantava les seves cançons. Xesco Boix va estudiar als Estats Units i va quedar fascinat per la figura i per l’obra de Pete Seeger.
Els Cinc Dits d’una Mà
Es tractava d’un dels cantants de folk més importants del moment. Compromès amb la lluita contra la discriminació racial i contra la guerra del Vietnam, Seeger també dedicava molt de temps als infants, per a qui cantava algunes cançons i explicava contes. Quan va tornar a Catalunya, en Xesco portava el cap ple de les melodies i dels contes de Pete Seeger, i sobretot de la seva manera de fer.
Ara va de bo. 1973
Els homenatges a Xesco Boix no esperaran el 2009 per recordar-lo. Alguns ja s’han anticipat. Per exemple, el Grup de Folk. Aquest conjunt va tenir la seva època més important a finals dels anys seixanta, i es tractava d’una reunió de diversos artistes en què cadascú cantava el que volia: cançons del folk americà (espirituals negres i peces de Peter, Paul & Mary i Bob Dylan, entre d’altres), peces argentines del repertori d’Atahualpa Yupanki, peces africanes i de diverses regions d’Europa, cançons populars catalanes… No era una formació fixa i anava variant segons la disponibilitat de cadascú. Pel Grup de Folk hi van passar, per exemple, Sisa, Pau Riba, Oriol Tramvia, Maria del Mar Bonet, Jaume Arnella, Falsterbo, Ramon i Consol Casajoana… i Xesco Boix, és clar.
Xesco anima una cercavila a Sant Boi de Llobregat.
<!–[if !mso]> st1\:*{behavior:url(#ieooui) } –>
A finals del 2007 el Grup de Folk ha enregistrat un nou disc, format principalment per les cançons que cantava en Xesco sobretot en l’etapa del Grup de Folk: “Una dona llarga i prima”, “Hi ha cinc ampolles”, “El gripau blau”… A més, el Grup de Folk presentarà el disc Què fas, polissó? D’una manera solemne al Palau de la Música Catalana, a Barcelona. Després del seu pas pel Grup de Folk, Xesco Boix va fundar, juntament amb Jordi Roura, el grup Ara Va de Bo. Aquest ja va ser un projecte pensat per al públic infantil i adreçat a ell. Abans de seguir la seva carrera en solitari, Xesco Boix va gravar quatre discos amb Ara Va de Bo entre els anys 1971 i 1974.
Com el vol de l’oreneta:
Jordi Roura i Xesco Boix l’any 1973.
També Ara Va de Bo ha començat el seu particular homenatge a Xesco Boix. I ho fa d’una manera ben original i moderna: a través d’un bloc a Internet. Es diu “Vol d’oreneta” i el podeu trobar a vol-oreneta.blogspot.com. El títol de la pàgina és una expressió que feia servir en Xesco quan anava amb la seva moto –una Lambretta– i a les baixades parava el motor per sentir només el soroll del vent sobre la seva cara. (Recordeu que fa vint-i-cinc anys no era obligatori dur el casc.) A “Vol d’oreneta”, els actuals membres d’Ara Va de Bo i molts dels que hi han passat hi aniran penjant tota mena de material relacionat amb Xesco Boix: fotografies, textos manuscrits per en Xesco, cançons tornades a gravar expressament per a l’ocasió, material d’assaig, contes… Serà una bona manera de veure que les cançons que cantava en Xesco encara funcionen avui. L’últim grup on es va integrar Xesco Boix va ser Els Cinc Dits d’una Mà. D’alguna manera, va exercir de degà dels animadors infantils i va donar un cop de mà a quatre animadors en els quals creia.
El relleu que va voler simbolitzar Xesco Boix amb Els Cinc Dits d’una Mà, és la flama que avui ha recollit l’AMAPEI (Associació Musical Animadors Professionals d’Espectacles Infantils).
L’Amapei és una associació que reuneix alguns dels principals grups i animadors, i ells són els que li faran el tercer homenatge. A l’Amapei hi ha molts cantants que han recollit l’herència musical de Xesco Boix i que cada setmana canten davant de nens i nenes d’arreu del país. I el millor homenatge que se’ls ha acudit de fer a Xesco Boix és continuar fent el mateix: cantar com més millor i davant de tothom que els vulgui escoltar. L’única diferència és que han decidit que, per ells, el 2009 és l’any Xesco Boix i que pensen dedicar-se d’una manera especial i atenta a preservar la memòria i les cançons d’en Xesco. Per aconseguir-ho no dubtaran a demanar tot el suport a les administracions públiques, perquè consideren que Xesco Boix és una persona que cal reivindicar. També estan valorant la possibilitat d’enregistrar un disc que, a diferència del Grup de Folk, posi l’accent en el repertori per a nens i nenes.
A més de tot això, també es parla d’una possible reedició de tots els seus discos. De tota manera, ja n’hi ha una bona part reeditats en CD, entre els quals hi ha els de l’època amb Ara Va de Bo.
Han passat vint-i-cinc anys des que Xesco Boix se’n va anar. Ben poques coses continuen sent iguals que fa un quart de segle. I una d’aquestes poques coses són els discos d’en Xesco que, encara avui, agraden a molts nens i nenes, alguns dels quals són els fills dels qui van veure actuar Xesco Boix.
Per JOAQUIM VILARNAU
Fotografies facilitades per JORDI ROURA I NOÈ RIVAS
VIDEOS, CANÇONS I ENTREVISTES:
Aquestes són les imatges que treballarem a classe per saber com pensava en Xesco Boix.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/X93exMt9u50" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Escolteu aquesta cançó de La Trinca cantada per en Xesco. Diu molt de la seva filosofia de vida
Aquestes són unes imatges inèdites gravades per un videoaficionat que es poden trobar el Youtube.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/O0_93PKXgGU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Escolteu aquesta entrevista. És la primera entrevista enregistrada que li varen fer. Us sorprendrà que parlen en castellà. Era el temps del règim franquista i això va passar el desembre del 1967 i el periodista José María Pallardó parlava amb Xesco Boix i Jordi Roura al programa Folk Festival de Radio Juventud de Barcelona.
Extreta del bloc de l'oreneta.
Aquesta entrevista es va fer amb en Xesco Boix l’estiu de l’any 1983. En aquest cas en Xesco ens explicava com va començar a cantar i què en pensava de moltes coses de la vida. Molt interessant!
Extreta del bloc de l'oreneta.
Aquesta cançó la cantarem aquesta setmana. Si la voleu cantar a casa cliqueu el dibuix i tindreu la lletra i la partitura de la cançó.
En Xesco no li agradava gens el televisor, deia que era una “caixa tonta”, era molt millor fer volar estels i estimar! Tenia tota la raó!
Escolteu la cançó del televisor:
Aquest article va sortir al suplement EXIT núm 94 de El Periòdico el 24 d’octubre del 2008. 
Els alumnes de 4rt han realitzat aquest treball a l’àrea d’audiovisuals. Escolteu aquest arxiu, un treball exclusiu d’en Xesco Boix. Enhorabona!
